Category Archives: Notícies

El passat dijous 2 de març del 2023 es va dur a terme la Taula Rodona “Els reptes de la indústria asseguradora davant la reforma del segon pilar de la previsió”. La Jornada es va desenvolupar a l’Auditori de la Mútua dels Enginyers, a Barcelona.

Van participar a la Jornada el Sr. Joan Antoni Fernández, director tècnic i d’estalvi de la Mútua dels Enginyers, el Sr. Issac Giménez, director tècnic de Caixa Enginyers Vida, la Sra. Assumpta Sentías, directora comercial d’empreses i institucions de Vidacaixa i el Sr. Carles Soldevila, responsable d’estalvi i pensions, de Sabadell Zurich. La Jornada va estar coordinada pel Sr. Antoni Fernández, director general de Caixa Enginyers Vida i membre de la Junta del CAC.

A la Jornada es va comentar que el 30 de juny de 2022 es va aprovar la Llei 12/2022 de regulació per a l’impuls dels plans de pensions d’ocupació. La nova Llei, pendent de desenvolupament reglamentari, va introduir novetats importants en el desenvolupament de la previsió social en l’àmbit de les empreses: els nous fons públics d’ocupació, la nova comissió de promoció i seguiment, la nova comissió de control especial, els plans pensions d’ocupació simplificades, la plataforma digital única o els canvis en la fiscalitat de l’estalvi per a la jubilació, entre d’altres.

El nou marc normatiu exigeix a les entitats asseguradores, gestores de plans de pensions i mutualitats de previsió social el llançament de nous productes, l’adaptació dels sistemes tecnològics i, especialment, la redefinició de la seva estratègia de negoci i de serveis d’estalvi per a la jubilació.

Conclusions de la Jornada:

• La nova normativa, tot i que encara amb inconcrecions, suposa un pas endavant en la previsió social complementària, que les entitats han d’aprofitar.
• Les petites i mitjanes empreses estan molt necessitades d’informació i les entitats i els mediadors han d’aportar-la.
• Manca “educació financera” de manera que les persones siguin més conscients dels seus ingressos i despeses després de la jubilació i de la necessitat de la previsió social complementària.
• La previsió social col·lectiva i la individual són complementàries, i la potenciació eventual de la primera no hauria d’anar el perjudici de la segona.
• La nova legislació obre una finestra d’oportunitat per als treballadors “autònoms” que les entitats han d’aprofitar.
• Es veuen oportunitats en mútues i mutualitats que ofereixen serveis a col·legis professionals, a través de cobertures alternatives al RETA.
• Manquen avantatges fiscals que incentivin les empreses, especialment les petites i mitjanes, a negociar acords en matèria de previsió social complementària amb els seus treballadors.
• Pel que fa a les comissions màximes dels fons de pensions públics (0,30% gestió i 0,10% de dipòsit) es valoren com a baixes. Segons els ponents, només les grans gestores amb infraestructures ja creades poden tenir capacitat per entrar en aquest negoci.
• En l’àmbit de la previsió social haurien d’haver-hi més incentius per a les cobertures de dependència, sector en què es preveu un gran futur, a causa de l’envelliment de la població.
• L’actual entorn de pujada de tipus d’interès també posa el focus en els plans de previsió social empresarial, que, a diferència dels plans de pensions, poden oferir rendibilitats assegurades.

En conclusió, l’opinió dels experts participants a la taula rodona és que hi ha molt de camí per recórrer en matèria de previsió social col·lectiva. Cal treballar amb els instruments que tenim a cada moment i fer una gran tasca d’informació a empreses i treballadors, en un sector que sens dubte haurà de tenir un gran desenvolupament, ateses les característiques demogràfiques del nostre país, encara que per això seria molt necessari comptar amb una fiscalitat més favorable.

El CAC porta a terme una important tasca de formació per als més de 500 col·legiats i empleats dels seus 39 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme 140 activitats de formació, en què han participat prop de 7.000 persones.

El passat dijous 16 de febrer de 2023 es va dur a terme la conferència “Noves habilitats que els actuaris hem d’assumir”, a càrrec de Sr. Aleix Ferrando, Sènior Actuarial Consultant de Triple A – Risk Finance. La conferència va ser organitzada pel Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC).

Aleix Ferrando va comentar que el sector financer i assegurador, àmbit en què principalment es desenvolupa l’activitat dels actuaris, són a les portes d’un nou paradigma, molt condicionat pel pes de la digitalització i de les noves tecnologies, que afecta de ple la professió actuarial.

Segons el seu parer, les funcions de l’actuari, expert en la gestió de riscos, estan derivant cap a altres àrees, entre elles la capacitat en el tractament de dades (data science), com a element fonamental per a la valoració de riscos, on competeix amb altres professions (matemàtics, enginyers, físics, etc.) amb grans habilitats quantitatives i en programació informàtica.

Va explicar que les tècniques basades en la ciència de dades (data science, machine learning, etc.) i la denominada intel·ligència artificial (IA) permeten crear models estadístics i matemàtics ben calibrats, que faciliten la gestió dels actuaris en la creació de models per a la determinació del preu de les assegurances, del comportament dels clients, de les provisions que les asseguradores, etc., considerant variables incertes i canviants en el temps.

Va comentar el mercat actual valora molt les capacitats més grans dels actuaris en programació informàtica, ja que els permeten guanyar més autonomia, optimitzar el seu treball i agilitzar els càlculs dels models que duen a terme.

Va destacar els llenguatges de programació més habituals al món actuarial que els actuaris han de conèixer. Va parlar dels sistemes “propietaris” (Prophet, Risk Agility, R3S, etc.), molt utilitzats per les grans empreses, com els “lliures” (Excel VBA, R, Phyton, C++, SQL, etc.), cada cop més utilitzats pels actuaris a tot Europa, amb una gran comunitat d’usuaris i desenvolupadors i una capacitat d’interacció creixent amb els sistemes “propietaris”.

Va comentar que en els mercats europeus més avançats l’actuari té una gran autonomia, amb una menor tutela dels departaments d’informàtica de les empreses, cosa que permet una productivitat i eficiència més grans en les organitzacions.

Va comentar també la importància per als actuaris de desenvolupar actituds “emprenedores” a la feina, necessàries en un món actual cada vegada més dinàmic i competitiu. Va dir que l’actitud emprenedora ha de ser el motor intern que guiï l’actitud de l’actuari a l’empresa, a la recerca de la innovació, del contrast permanent de les hipòtesis amb la realitat i de la millora dels resultats.

Va parlar també de l’impacte que la intel·ligència artificial (IA) tindrà a la professió actuarial. Segons la seva opinió, l’actitud de l’actuari davant la IA ha de ser positiva i no defensiva, ja que la seva correcta utilització pot aportar molt valor a la professió actuarial, en agilitzar alguns processos i permetre a l’actuari centrar-se en la creació de models estocàstics. l’anàlisi de resultats i la gestió del negoci, àrees de més valor afegit.

Van assistir a la conferència 50 persones.

El CAC porta a terme una important tasca de formació per als més de 500 col·legiats i empleats dels seus 39 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme 130 activitats de formació, en què han participat 6.900 persones.

Dimecres passat 25 de gener de 2023 es va dur a terme la conferència “Escenari previsible de tipus d’interès i els seus efectes sobre la valoració dels actius financers”, a càrrec de Jaume Puig, CEO & CIO de GVC Gaesco Gestió SGIIC i de Gaesco Pensions EGFP. La conferència va ser organitzada pel Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC).

Jaume Puig va comentar l’any 2022 els tipus d’interès van experimentar una pujada notable a tot el món. A tall d’exemple, va comentar que el tipus oficial de la FED va tancar l’any 2022 al 4,25% (0% a finals del 2021). Alhora, el tipus oficial del BCE va acabar l’any 2022 al 2,50% (0% a finals del 2021). En el cas espanyol, va comentar que el bo de deute públic a 10 va acabar l’any 2022 al 3,086% (0,563% a finals del 2021) i que l’euríbor 12m a la mateixa data va assolir la xifra del 3,792% (el -0,501% a finals del 2021).

El Sr. Puig va comentar que aquesta pujada de tipus representa una certa tornada a la normalitat, amb uns tipus d’interès més raonables que els existents fins ara, que van arribar a ser negatius.

La pujada de tipus d’interès ha impactat negativament en el valor de la renda fixa, especialment en aquelles amb terminis més llargs. Tot i això, ha comentat, els efectes sobre els mercats de renda variable (bosses) han estat més limitats, amb beneficis empresarials en màxims i sense dificultats per al finançament de les empreses.

Pel que fa a la inflació, va comentar que ha continuat augmentat l’any 2022. Entre les causes va citar la reactivació dels mercats postcovid, l’augment d’inventaris per part de les empreses, l’escassetat de personal especialitzat, la reactivació del turisme i l’augmentat la massa monetària, principalment.

Va comentar que, la inflació anirà remetent els propers mesos, a causa de diversos factors: descens dels preus de les matèries primeres, la normalització dels inventaris, pujades dels tipus d’interès, que afectaran el consum i la compra d’habitatges, entre altres.

S’espera que els nivells d’inflació hagin assolit el màxim el 2022, que els tipus d’interès assoleixin el màxim durant el 2023 i que les borses tinguin un bon comportament aquest 2023.

Com a estratègies d’inversió, va recomanar:

• En relació amb la renda variable: preferència per negocis que a curt termini puguin incrementar la seva producció i ingressos gràcies als seus excessos de capacitat latent. També són aconsellables les accions “value”, els sectors a qui beneficia la pujada de tipus d’interès (bancs, assegurances, etc.) i sectors immersos en la recuperació post pandèmica, com el turisme.
• En relació amb la renda fixa: aconsellable evitar les durades altes, almenys, fins que els tipus d’interès arribin a màxims, i els terminis curts són els més aconsellables.
• Pel que fa a les divises: va comentar que pot ser recomanable desinvertir en dòlar USA, almenys, mentre el BCE segueixi pujant els tipus d’interès fins a assolir una diferència de 115 pb respecte del tipus de la FED.

Van assistir a la conferència 50 persones.

El CAC porta a terme una important tasca de formació per als més de 500 col·legiats i empleats dels seus 39 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme 130 activitats de formació, en què han participat 6.900 persones.

El passat dilluns 28 de novembre del 2022 es va dur a terme la conferència “Nou Sistema Espanyol de Pensions Públiques i Privades. Diferències rellevants amb altres països europeus”.

La conferència va anar a càrrec del Sr. Xavier Varea, Director de l’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària i Professor de la Universitat de Barcelona. La conferència va formar part del IX Cicle de Conferències de la Comissió Intercol·legial de Sèniors de Catalunya.

El Sr. Varea va començar la seva conferència parlant de la previsió social a Espanya, basada en el sistema dels 3 pilars:
– Primer pilar, sistema públic universal i obligatori, basat en un model de “repartiment”
– Segon pilar, sistema complementari, col·lectiu, basat en un model de capitalització individual, a l’àmbit de l’empresa.
– Tercer pilar, sistema complementari individual, de capitalització.

Va destacar l’escassa implantació del segon pilar (empreses), on va comentar que només l’1% de les empreses i el 15% dels treballadors disposen d’un sistema de previsió d’aquest tipus, amb una presència escassíssima dins de les pimes.

Va comentar la importància dels Acords del Pacte de Toledo, de l’any 1995, i de la necessitat de consens entre les forces polítiques per a la reforma dels sistemes de pensions, acord que en els darrers anys, lamentablement va dir, ha faltat, cosa que no permet arribar als acords que requereix un assumpte d’aquest calat.

Tot seguit va parlar de l’evolució de la demografia al nostre país, que mostra un accentuat envelliment de la població, cosa que, sens dubte, posa pressió al sistema de pensions, sanitat i dependència. A tall d’exemple, va comentar que la probabilitat actuarial d’arribar viu als 75 anys passarà del 60% en homes i el 77% en dones (any 1990) al 80% en homes i el 90% en dones (any 2030).

Va comentar que el nostre sistema públic de pensions pateix una crisi derivada de factors demogràfics (envelliment de la població i baixa natalitat) i també de factors econòmics (baixos salaris, precarietat laboral, pes de les jubilacions anticipades i escàs desenvolupament dels sistemes complementaris).

Tot seguit va parlar de les reformes dutes a terme l’any 2011 i l’any 2013.

La reforma del 2011 va establir l’edat de jubilació als 67 anys (abans 65 anys) i va augmentar també els anys necessaris per obtenir el 100% de la pensió màxima i els anys de còmput per calcular-lo (de 15 anys a 25 anys).

La reforma del 2013 va limitar l’increment de les pensions al 0,25% anual i va establir un factor de sostenibilitat que vinculava les noves pensions a l’esperança de vida dels nous pensionistes.

Posteriorment va parlar de les reformes del 2021 i 2022: revaloració de les pensions amb l’IPC, substitució del factor de sostenibilitat pel factor d’equitat intergeneracional, finançament dels costos de funcionament de la seguretat social a través dels pressupostos generals de l’estat, revisió del model de jubilació anticipada, regulació dels nous fons de pensions de promoció pública oberts i dels nous plans de pensions d’ocupació simplificats, modificació dels límits d’aportacions a sistemes de pensions d’ocupació i un nou sistema per als treballadors per compte propi.

En aquests moments es debat l’augment de les bases màximes de cotització de la seguretat i de les pensions màximes i l’increment dels anys de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació, de 25 anys a 30 anys, amb matisos.

Finalment, com a conclusió, va comentar:

– El desequilibri financer del sistema de pensions públic al nostre país és “conjuntural” i no “estructural”, condicionat pels nascuts els anys 60 i 70 (baby boom), generacions que es jubilaran en els propers anys, que l’evolució natural de la població corregirà de manera natural.
– La sostenibilitat financera del sistema de pensions no ha d’estar renyida amb la seva sostenibilitat social.
– Cal impulsar de manera decidida el Segon Pilar, com han fet altres països del nostre entorn, de manera que arribi a ser un complement important per a les futures generacions de jubilats.
– Tota reforma del sistema de pensions s’hauria de fer per consens, en el marc del Pacte de Toledo, buscant acords fonamentals que perdurin a llarg termini.

El CAC duu a terme una important tasca de formació per als seus més de 500 col·legiats i 38 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme més de 100 activitats de formació, en què han participat prop de 5.000 persones.

El CAC va participar en el 12é Fòrum Social i Emprenedor, ODS 2030, organitzat per l’Oficina de Carreres Professionals de la Facultat d’Economia Empresa de la Universitat de Barcelona (UB), celebrat el passat 17 de noviembre de 2022, patrocinant el premi pel trebals Repte ODS 7. Energi assequible i no contaminant. Com creieu que el sector assegurador pot ajudar a resoldre el repte 7 dels ODS?. 

El premi va ser lliurat per Aleix Ferrando, en nom del CAC.

El passat 17 de novembre van celebrar el  12è Fòrum Social i Emprenedor, ODS 2030 organitzat per l’Oficina de Carreres Professionals de la Facultat d’Economia i Empresa, amb la col·laboració d’StartUB!, es van donar el Premis ODS en els que han participat l’Unitat d’Igualtat, Col·legi d’Actuaris de Catalunya i Càtedra Telefònica Aula SmartCity. També es va donar la menció de Càritas.

L’inauguració va anar a càrrec del degà Dr. Ramon Alemany, la Delegada del Rector per la Direcció de la d’Igualtat i Gènere Dra. Nuria Sara Miras, i la Vicedegana de Relacions Externes, compromís social i estudiants Dra. Nuria Rodríguez Ávila.

Aquest any el Fòrum ha tingut tres eixos centrals: Fira en el passadís de les entitats participants (associacions, cooperatives i fundacions) i serveis de la UB. També dues exposicions, una sobre projectes emprenedors realitzada amb StartUB! amb el títol: Universitat i ODS 2030: innovació social, i la segona exposició cedida per part de Oiko Credit titulada “Desenvolupament en positiu. Una altra mirada a les persones empobrides del Sud”. S’ha realitzat el lliurament de la 2º edició del Ideató-Hackató Premis ODS amb la participació d’estudiants de grau de diferents cursos (1, 2, 3 i 4). Hem comptat amb la participació de facilitadors (professors/res) i amb la col·laboració de d’estudiants de la Universitat de l’Experiència – Programa Economia Social.

La Fira d’entitats es va realitzar en el passadís central de l’edifici 690 entre 10 h del dematí fins les 14:00 on es podia visitar les associacions, fundacions, cooperatives i serveis UB amb els que treballem en la gestió de pràctiques externes i treballs final de grau, així com col·laboracions d’Aprenentatge Servei. El catàleg d’entitats es pot consultar a la web de Carreres Professionals.

També es van donar els 2º Premis ODS que aquest any els estudiants han realitzat prèviament en un curs de formació IDEATÓ-HACKATÓ conjuntament amb StartUB!, en el que es van formar 9 grups de treball, tres per cada ODS, i que van treballar durant el mes de octubre, es va seguir el manual de Ideató-Hackató.  Per al desenvolupament dels projectes, cada equip va comptar amb el suport d’un/a expert/a facilitador/es per el ODS 5 van participar Sergio Rodríguez, Mónica Serrano  Jordi Framis. Els facilitadors del ODS 7 van ser Iñaki Alarcón, Aida Bravo i Aleix Ferrando, i per últim, al ODS 11 van col·laborar Pilar Lopez-Jurado, Cristina Poblet i Santiago Eizaguirre.

El jurat  del 2º Premis ODS va estar format per la Dra,. Janara Sousa professora i investigadora de la Universidade de Brasilia per part de l’Unitat d’Igualtat, Sra. Clara Armangol representant al Col·legi d’Actuaris i la Dra. Anna Laubora directora de la Càtedra Telefónica SmartCity, la sessió de defensa de propostes va ser el 2 de novembre en l’espai de StartUB!. Durant el Fòrum es van lliurar els guanyadors d’aquest any han estat:

Repte ODS 5. Igualtat de gènere. Quines accions podem desenvolupar per donar a conèixer el protocol d’assetjament aprovat per La universitat de Barcelona? i quina de ser el paper dels punt liles?. El guanyador va ser el grup SAFE SPACE format per  Miquel Beaus, Emma Garcia, Victor Meseguer i Mimount Tahtahi Lliura el premi Nuria Sara Miras per part de Pacte d’Estat, Unitat d’Igualtat de la UB.

ODS 7. Energia assequible i no contaminant. Com creieu que el sector assegurador pot ajudar a resoldre el repte 7 dels ODS? (Premi del Col·legi d’Actuaris de Catalunya).´ El guanyador va ser el grup UBSOL format per Sergu Bladé, Hayat Boudra, Aya El abbassí i Bernat Pou. Va lliura el premi Aleix Ferrando en representació del Col.legi d’Actuaris de Catalunya.

ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles. Què es i com ha de ser una Aula Intel·ligent a la Universitat? i que aquesta sigui oberta a la ciutat?. Elements tecnològics, organitzatius, funcionals i formes de finançar-la El guanyador va ser el grup ICLASS format per Juan lópez i Seline Pérez. Va lliurar el premi el Sr. Jordi Liarte Perez. Jefe de Ventas AA.PP. en Telefónica, S.A.

També es va lliurar la menció Caritas diocesanes al millor TFG de caràcter social a Clàudia Flò Gudiol Titol TFG: Exclusión social: medición y anàlisis, Grau d’Economia grau d’Economia. Va lliurar la menció la Sra. Marta Plujà, tècnica de campanyes i sensibilització, àrea de Comunicació i Relacions i el Sr. Antonio Izquierdo.

Durant l’acte es va presentar el App del Programa ApS: Economia per la ciutadania, per part de Cristina Poblet Coordinadora ApS de la facultat com una eina per donar a conèixer les diferents línies de TFG amb una basen social i orientades al ODS.

Volem donar les gràcies a totes i tots per la participació!

El passat dimarts 8 de novembre de 2022 es va dur a terme la conferència “El rol de l’actuari a la Reassegurança”.

La conferència va estar a càrrec del Sr. Pedro Herrera, CEO de Nacional de Reaseguros i actuari de formació.

El Sr. Herrera va comentar que la tasca de l’actuari al món reassegurador ha anat canviant al llarg del temps. De les funcions clàssiques de l’actuari, centrades en la creació de tarifes i la determinació de reserves, ha anat evolucionant cap a altres funcions, basades en la gestió dels riscos i de la volatilitat, mitjançant l’ús de tècniques actuarials i models predictius.

Va comentar les funcions més habituals de l’actuari en una entitat reasseguradora:

• A l’Àrea Tècnica: fixació dels criteris de subscripció, elaboració dels pressupostos de sinistralitat, quantificació de les reserves i de les provisions sota Solvència II, creació de productes, disseny de contractes de reassegurança, models alternatius de transferència de riscos, anàlisi de rendibilitat de negocis, gestió de sinistres, valoració de models de riscos catastròfics, entre d’altres.
• A l’Àrea de Retrocessió: el disseny de les cobertures adequades per reassegurar els seus propis riscos, garantint la solvència de l’entitat reasseguradora.
• A l’Àrea de Subscripció: proposta, assessorament, valoració, negociació i acceptació dels programes de reassegurança.
• A l’Àrea Financera: gestió d’inversions, de capital, de solvència i la relació amb les agències de ràting.
• A l’Àrea Comercial: relació i suport a les asseguradores cedents.

El Sr. Herrera va comentar que la funció de l’actuari canviarà en un futur proper. L’automatització dels càlculs permetrà a l’actuari centrar-se en tasques de més valor afegit: anàlisi i valoració de riscos (climàtics, ciberriscos, entre d’altres) i de noves formes de reassegurança, un rol més dinàmic i amb més implicació en les decisions estratègiques de les reasseguradores.

Per a aquestes funcions, l’actuari haurà de desenvolupar nous atributs: capacitats multidisciplinàries, forts coneixements financers, capacitat resolutiva, habilitats en la comunicació, competència social i intercultural, treball en equip i creativitat.

També va comentar que la Reassegurança és un sector ple d’oportunitats per als actuaris, que s’estima que va facturar 350.000 milions de dòlars a tot el món l’any 2021.

Va afirmar que la Reassegurança ofereix un entorn professional divers, qualificat, dinàmic, innovador, molt valorat per les entitats asseguradores i que ofereix la possibilitat de conèixer altres mercats.

Va explicar que la Reassegurança ofereix nous camps als actuaris on treballar: índexs climàtics, models de valoració de riscos catastròfics, models de valoració de riscos de longevitat, d’envelliment, d’incapacitat i de dependència, riscos cibernètics, parades de la producció, transformació digital, entre d’altres.

Finalment va parlar de l’experiència de Nacional de Reaseguros, entitat líder al mercat nacional de reassegurances, en què el 20% de la plantilla compta amb la formació d’actuari, alguns ocupant llocs d’alta direcció.

El CAC duu a terme una important tasca de formació per als seus més de 500 col·legiats i 38 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme més de 100 activitats de formació, en què han participat prop de 5.000 persones.

El passat 26 d’octubre del 2022 es van dur a terme les “Jornades CERA del CAC. El valor a la Gestió de Riscos”.

La Jornada va ser patrocinada per Fiatc Seguros.

La certificació CERA (Chartered Enterprise Risk Actuary) és la qualificació per a la gestió de riscos de més prestigi al món actuarial, patrocinada per la Cera Global Association, organització de la qual forma part el CAC.

La Jornada va ser presentada pel Sr. Marc Arias, actuari CERA i membre del Board de Cera Global, en representació del CAC.

A la Jornada, el Sr. Emilio Vicente, de MGS Assegurances, membre de la Junta de Govern del CAC i actuari CERA, va parlar del valor de la gestió de riscos per a les empreses i del que poden aportar els actuaris en aquesta matèria.

Es van dur a terme tres taules rodones, amb la temàtica següent:

• Aspectes fonamentals a considerar en la gestió de riscos financers, amb la participació del Sr. Breogán Porta, de Mazars. Coordinaren la taula el Sr. Francisco Duran i el Sr. Joan Antonio Fernández, ambdós actuaris CERA del CAC. Les principals conclusions de la taula van ser que els riscos financers (crèdit, mercat, operacional i liquiditat) estan implícits en l’estratègia de negoci de qualsevol entitat. Les entitats han de tenir polítiques que permetin mesurar i gestionar els riscs financers. Aquests riscos afecten les necessitats de capital de les entitats i han de ser gestionats de manera preventiva i permanentment, adoptant les decisions òptimes en cada cas (acceptar, mitigar i/o transferir).

• Aspectes fonamentals a considerar en la gestió dels riscos derivats del canvi climàtic, amb la participació del Sr. Santiago Arechaga, de Suiza de Reaseguros. Van coordinar la taula la Sra. María Jesús Romero i el Sr. Ateno Villar, ambdós actuaris CERA del CAC. Les conclusions principals de la taula van ser que l’escalfament global del planeta és un fet objectiu i la influència humana, encara que no l’única, és la causa més rellevant. Les pèrdues econòmiques derivades de fenòmens climàtics extrems són creixents. Es va parlar dels riscos físics del canvi climàtic (aguts i crònics) i dels riscos de transició (tecnològics, normatius, legals, de mercat i reputacionals). Swiss Re considera que els riscos climàtics són gestionables i el paper de l’actuari és fonamental.

• Aspectes fonamentals a considerar en la gestió dels riscos cibernètics, amb la participació del Sr. Amalio Berbel, de KPMG. Van coordinar la taula la Sra. Marta Marco i el Sr. Marc Arias, ambdós actuaris CERA del CAC. Les conclusions principals de la taula van ser que els riscos cibernètics creixen de manera molt notable. Els ciberatacs són cada cop més freqüents, sofisticats i nocius. Les entitats estan duent a terme importants inversions en ciberseguretat, de prop de 150 mil milions de dòlars a l’any 2021 a tot el món. Durant la propera dècada augmentarà la dificultat a gestionar els riscos de ciberseguretat, per la seva major complexitat. Els riscos ciber poden i han de ser gestionats. Les entitats han d’estar preparades per poder donar resposta davant d’incidents ciber. El sector assegurador pot prestar un servei molt important a la Societat, mitjançant assessorament, prevenció i l’oferta de cobertures de ciberassegurances.

La Jornada va comptar també amb la participació del Sr. Nick Dumbreck, Life Practice Leader de l’Oficina de Milliman a Londres i Chairman de Cera Global entre setembre del 2018 i setembre del 2021. El Sr. Dumbreck va parlar de la cada vegada major implantació de la Sr. qualificació CERA, que ja disposa de 6.700 actuaris certificats a tot el món. Va animar els actuaris del CAC a introduir-se en aquest camp i formar-se de forma continuada a través dels mitjans que posa a la seva disposició Cera Global i dels plans de formació dels col·legis d’actuaris.  Descarrega presentació

La Jornada va ser clausurada per la Sra. Marisa Galán, Presidenta del CAC.

El CAC duu a terme una important tasca de formació per als seus més de 500 col·legiats i 38 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme més de 100 activitats de formació, en què han participat prop de 5.000 persones.

El passat 20 d’octubre del 2022 es va dur a terme la Jornada “El valor en la Gestió de l’Assegurança de vida”. La Jornada va ser patrocinada per Zurich Seguros i per Willis Towers Watson (WTW).

A la Jornada es va dur a terme un repàs profund de l’Embedded Value des de diferents angles: les millors pràctiques en el seu ús per a la gestió del negoci assegurador de vida, la seva utilització per a la valoració del negoci de vida a les transaccions corporatives, la seva utilitat per a la gestió del valor al nou entorn, la seva aplicació en la presa de decisions i la seva utilitat en la valoració de carteres en run off (back books), entre d’altres.

La Sra. Rosa Salas, Directora d’Iberia, de Life Insurance Consulting and Technology, de WTW, va parlar de millors pràctiques a l’Embedded Value en la gestió del negoci assegurador de vida.

Descarrega la presentació

A la Jornada es van dur a terme 3 taules rodones:

• La valoració del negoci de vida en transaccions corporatives. Va estar formada pel Sr. Raúl J. Julián (Managing Director de DC Advisory), el Sr. Israel Fernández del Sol (Managing Director / Co-Head EMEA FIG per a Investment Banking & Capital Markets de Crèdit Suisse), la Sra. María García Romero (Directora FIC de BNP) i el Sr. Pablo Alonso (Managing Director, Global Corporate and Investment Banking de Bank of America). La taula va ser moderada pel Sr. Felipe Gómez (líder de la Divisió Sud-oest d’Europa d’Insurance Consulting and Technology, Vida, de WTW). A la taula es va parlar de la utilització de les diferents metodologies de l’Embedded Value (Tradicional i Market Consistent) en la quantificació de les operacions. Es va comentar que un dels reptes més grans en aquest tipus de negociacions és la valoració del nou negoci i no tant la cartera ja contractada. En opinió dels participants a la taula, si bé les valoracions són el punt habitual d’arrencada, hi ha altres variables pròpies en la negociació que poden donar lloc a tancaments diferents dels valors inicialment estimats.

• La gestió del valor al nou entorn i la seva aplicació a la presa de decisions. Va estar formada pel Sr. Fernando Larraz (Director Gestió Tècnica Actuarial Vida de Seguros Catalana Occidente), el Sr. Miquel Grau (Chief Life Actuary de Zurich) i el Sr. Javier Muñoz (Cap de models de capital i reporti financer de Mapfre) . Va ser moderada per la Sra. Rosa Salas (Directora d’Iberia, de Life Insurance Consulting and Technology, de WTW). La taula es va centrar en els processos de càlcul i, en especial, en la convivència de l’Embedded Value amb la propera norma comptable NIIF 17. En opinió de la taula, les entitats han de valorar les diferents opcions. D’altra banda, a causa de la complexitat d’aquest tipus de valoracions, els departaments tècnics han de millorar les seves explicacions i fer-les més comprensibles per a la resta de l’organització, de manera que es comprengui l’abast de les decisions que s’hi adoptin, gens senzill d’una altra part.

• Transaccions de carteres en run off (back books). Va estar formada pel Sr. Antonio Trueba (Conseller Delegat de Mediterrani Vida) i pel Sr. Carlo Elsinghorst (Group CFO de Monument Re Group). Va ser moderada per la Sra. Iratxe Galdeano (líder d’Insurance Consulting and Technology d’Iberia de WTW). A la taula es va comentar l’experiència d’algunes entitats especialistes en la gestió de carteres d’assegurances en run off (sense nou negoci) i el valor que aporten a les asseguradores a qui adquireixen aquestes carteres en la millora dels passius. Es va comentar que la viabilitat de les operacions esmentades es recolza en processos d’optimització, tant de l’actiu com del passiu, així com en un canvi de visió empresarial, en prestar més atenció a l’evolució dels fons propis del balanç de solvència que als resultats anuals (visió a més llarg termini). Finalment, es va comentar la poca flexibilitat existent a la legislació per a aquest tipus d’operacions, encara que espera que en el millori en el futur.

El CAC duu a terme una important tasca de formació per als seus més de 500 col·legiats i 38 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme més de 100 activitats de formació, en què han participat prop de 5.000 persones.

El passat dijous 13 d’octubre del 2022 es va dur a terme la conferència “Perspectives i principals tendències del mercat de reassegurança”.

La conferència va ser duta a terme pel Sr. Artur Reñé, CEO de Guy Carpenter Iberia.

El Sr. Artur Reñé va comentar que es confirmen les tendències restrictives al mercat de reassegurança apreciades des de l’any 2020, confirmant una creixent escassetat de “capacitat” per a determinades modalitats de reassegurança, amb una dinàmica de duresa en la subscripció com no s’havia vist en molt de temps.

En opinió del Sr. Reñé, el complicat entorn socioeconòmic en què ens trobem està impulsant un mercat de reassegurança més restrictiu, canviant, exigent i incert.

Va comentar que la reassegurança s’ha vist afectada de forma important en els darrers anys per diversos fenòmens, entre ells:

• La creixent freqüència i intensitat dels “fenòmens catastròfics” (huracans, tifons, ciclons, inundacions, grans incendis, etc.) que no només han afectat els Estats Units i el Carib, sinó també diversos països centreeuropeus, provocant grans sinistres i greus pèrdues a les asseguradores i les reasseguradores.
• Els danys causats per la pandèmia covid 19, que s’estima els anys 2020 i 2021 va causar danys al sector assegurador per 61.000 milions de dòlars, el que es considera el segon sinistre més gran de la història, després de l’originat per l’huracà Katrina.
• Guerra Ucraïna-Rússia, de futur incert, que s’estima que fins ara ja ha provocat pèrdues al mercat assegurador de més de 16.000 milions de dòlars.

Va parlar també de les situacions dels mercats financers, especialment dels tipus d’interès baixos, que han afectat la rendibilitat de les inversions de les reasseguradores i el seu capital.

Va comentar que les entitats reasseguradores, encara que conserven elevades notes de rating, fa anys que redueixen els beneficis i la rendibilitat, cosa que es tradueix en un mercat cada vegada més restrictiu, amb menys capacitat, amb més dificultats en la col·locació dels programes de reassegurança i amb preus més elevats, a tot el món.

En el cas espanyol, va comentar la creixent freqüència de fenòmens atmosfèrics extrems, que han ocasionat importants sinistres al sector assegurador i reassegurador. A mena d’exemple, va comentar que l’any 2021 la borrasca Filomena va ocasionar danys al sector assegurador per import de 350 milions d’euros, el sinistre més gran de la història d’Espanya.

Va comentar els efectes que s’estima que tindrà al sector assegurador espanyol la revisió recent del “barem” de l’assegurança d’automòbils, que ha implicat un augment mitjà del 20% en una mostra de sinistres més grans de 200 mil euros, cosa que sens dubte augmentarà la sinistralitat de la Reassegurança d’automòbils.

Finalment va parlar dels efectes de la creixent inflació sobre el cost dels sinistres i els resultats de les asseguradores, que s’estima que serà important.

Tot això, va comentar el Sr. Reñé, està portant a un mercat reassegurador amb una dinàmica d’enduriment en la subscripció, condicions i preu com no s’havia vist en gaire temps.

El CAC duu a terme una important tasca de formació per als seus més de 500 col·legiats i 38 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme més de 100 activitats de formació, en què han participat prop de 5.000 persones.