Category Archives: Notícies

Us informem que l’Actuarial Association of Europe (AAE) ha publicat el document “SUSTAINABLE PRODUCTS IN INSURANCE“.

El treball ha estat elaborat per un grup de treball en el que ha col·laborat, entre d’altres, Clara Armengol Vivas, membre del CAC.

El document explora les quatre àrees següents:

• S’ofereix una visió general del Reglament de divulgació de finances sostenibles (SFDR) de la UE, que té com a objectiu millorar la transparència pel que fa a les característiques ambientals, socials i de governança (ESG) dels productes d’assegurança basats en la inversió. La regulació ja inclou requisits integrals relacionats amb el disseny, la distribució i la presentació d’informes, que s’han de complir.
• Pel que fa a altres productes d’assegurances, especialment els centrats en riscos de les línies de vida, salut i danys, s’estan desenvolupant regulacions específiques de producte i una taxonomia de reporting a nivell europeu. Es Parla de la possible inclusió dels Principis per a l’assegurança sostenible (PSI) de la Iniciativa de finançament del Programa de l’ONU per al Medi Ambient (UNEP FI) com a element fonamental d’una estratègia de producte sostenible que reuneix totes les parts interessades.
• A més, es proposa l’anàlisi comparativa de solucions i accions sostenibles contra els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Es destaca la importància d’avaluar els impactes més enllà dels termes i condicions de la política. Aquesta avaluació també ha d’englobar la manera en què els clients són atesos durant tot el valor de l’assegurança
  cadena i fins a quin punt els productes i serveis oferts són inclusius per a totes les comunitats que els necessiten.
• Diversos enfocaments que tenen com a objectiu augmentar la transparència mitjançant la provisió d’una taxonomia per als productes sostenibles poden proporcionar informació sobre com aquests productes seran percebuts pels inversors, els assegurats i els reguladors. En el nostre article, ens centrem en l’estat actual dels enfocaments europeus i internacionals, és a dir, l’empresa de la UE Directiva i taxonomia d’informes de sostenibilitat, així com la Junta de Normes Internacionals de Sostenibilitat IFRS.

PROGRAMA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL CONTÍNUA AL COL·LEGI D’ACTUARIS DE CATALUNYA.

El Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC), seguint les recomanacions de l’International Actuarial Association (IAA) i de l’Acturial Association of Europe (AAE), l’any 2019 va posar en marxa un Programa de Formació Professional Contínua (Programa CPD) per als seus col·legiats.

En virtut d’allò que es disposa al Programa CPD del CAC, l’actuari col·legiat ha d’acreditar un mínim de 60 hores de formació en un període de 3 anys (20 hores de formació anual, de mitjana).

L’objectiu del Programa CPD del CAC és desenvolupar els coneixements i les capacitats tècniques, professionals i personals dels col·legiats al llarg de la seva carrera professional.

El seguiment del Programa CPD ha adquirit més importància si és possible per als actuaris, ja que és un dels nous requeriments que ha incorporat recentment l’Actuarial Association of Europe (AAE) als condicionants per mantenir l’estatus professional d’ ”Actuari Qualificat”, que permet l’exercici de la professió en altres països europeus a través del “Mutual Recognition Agreement”, acord de reconeixement mutu de la professió actuarial subscrit per tots els col·legis d’actuaris europeus.

En els darrers 5 anys el CAC ha certificat un total de 22.566 hores als seus més de 500 col·legiats.

Del total d’hores de formació certificades, el 61% es corresponen a activitats de formació al propi CAC i el 95% han estat activitats de contingut tècnic.

Cada col·legiat disposa del seu “Compte CPD” on s’anoten les activitats de formació i les hores acreditades. El Compte CPD es pot consultar a través de la pàgina web.

Per al seguiment del Programa CPD, el CAC compta amb un Comitè d’Avaluació i Seguiment, format actualment per Emilio Vicente (president), Mercè Claramunt, Antoni Fernández, Albert Ferrando i Xavier Gómez, que vetllen per implementar-lo.

El CAC duu a terme una important tasca de formació per als seus col·legiats i 40 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme 140 activitats de formació, en què han participat prop de 7.000 persones.

El  Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC), a través de un Grup de Treball del propi CAC, ha elaborat la “GUIA PARA LA INCLUSIÓN DE LOS RIESGOS DE SOSTENIBILIDAD EN EL INFORME ORSA”.

Trobareu la Guia a l’enllaç següent: https://actuaris.org/wp-content/uploads/2023/05/Guia-para-la-inclusion-de-los-riesgos-de-sostenibilidad-en-el-ORSA-CAC.pdf

Pensem que la Guia serà de molta utilitat per als actuaris i companyies d’assegurances en la elaboració de l’informe ORSA corresponent a l’exercici 2022, que s’ha de presentar a la DGSFP abans del 30 de juny de 2023.

La Guia es va presentar el dia 4 de maig de 2023, en una Jornada de formació del CAC en la que van participar també representants de Deloitte i el Sr. José Antonio Fernández de Pinto, sots director d’Inspecció de la DGSFP.

Podeu veure les presentacions de la Jornada a l’enllaç següents:

• Presentació Deloitte: https://actuaris.org/wp-content/uploads/2023/05/Jornada-Cambio-Climatico-ORSA_Presentacion-Deloitte-04052023.pdf
• Presentació GT de Sostenibilitat del CAC: https://actuaris.org/wp-content/uploads/2023/05/Jornada-Cambio-Climatico_ORSA_Presentacion-del-GT-sostenibilidad-del-CAC-04052023.pdf

També trobareu els vídeos a l’enllaç següent:
https://www.youtube.com/@collegidactuarisdecataluny2335/videos

Finalment, volem agrair la tasca del grup de treball del CAC en l’elaboració de la Guia, en la que han participat 12 col·legiats, coordinats per la col·legiada Maria Jesus Romero, amb reunions de treball des del novembre del 2021.

Salutacions cordials.

Marisa Galán

Presidenta

El passat dijous 17 de maig de 2023 es va dur a terme la conferència “Covid persistent: Possibles efectes a mitjà i llarg termini sobre la morbiditat i la mortalitat”, a càrrec del Sr. Alberto Zazo, cap de Subscripció i Sinistres per a Iberia i LatAm , de SCOR Life & Health.

El Sr. Zazo va comentar que la pandèmia COVID 19, que es va iniciar l’any 2020, ha deixat una important empremta, amb més de 7 milions de morts a tot el món.

En el cas d’Espanya, s’estima que el COVID 19 ha causat la mort directa d’unes 121.000 persones. Va destacar la important tasca de vacunació al nostre país, amb 106 milions de dosis administrades i prop de 41 milions de persones vacunades amb la dosi completa, cosa que ha contingut la mortalitat de forma molt notable.

També va comentar que l’esperança de vida de la població espanyola, una de les més altes del món, s’estima que l’any 2040 serà de 86 anys.

D’altra banda, també va apuntar que el COVID 19 ha tingut un efecte important en la mortalitat, especialment en les edats avançades. En el cas d’Espanya, l’esperança de vida en persones a partir de 80 anys es va reduir en 6 anys en homes i 4 anys en dones.

Entre els factors que van tenir un major impacte en la MORTALITAT va fer especial èmfasi en els 5 següents:

• Efectes secundaris del còvid 19: fatiga crònica, dany pulmonar, dany cardíac, dany neurològic, COVID persistent, etc.
• Retards en diagnòstics i tractaments. El COVID 19 va paralitzar l’activitat dels hospitals, cosa que ha repercutit en el retard de diagnòstics de malalties greus (càncer principalment), que ara s’estan detectant en fases més avançades i amb pitjor pronòstic.
• Problemes psicològics. A causa de l’aïllament perllongat per la pandèmia s’observa un important augment de les malalties mentals (ansietat, depressió, etc.) i dels suïcidis, especialment a la població més jove.
• Alteracions del comportament individual: trastorns en alimentació, més sedentarisme, augment de les relacions a través de les xarxes socials en detriment de les relacions personals, etc. S’estima que alguns d’aquests comportaments romandran en el futur, cosa que sens dubte tindrà repercussions en la salut de les persones.
• Factors econòmics. La pandèmia COVID 19 ha augmentat la desocupació i la pobresa a tot el món, cosa que ha augmentat la mortalitat. Va comentar que hi ha una relació directa la pobresa i la mortalitat.

També la pandèmia ha tingut un important efecte també sobre la MORBILITAT (la probabilitat d’emmalaltir), destacant sobretot els efectes sobre la salut mental de les persones (síndrome burnout, ansietat, depressió, insomni, etc.) afectant sobretot dones, nens i persones amb problemes d’addiccions.

Finalment, va comentar que els efectes a mitjà i llarg termini del COVID 19 són encara molt incerts i que també hi ha riscos derivats de les possibles mutacions dels virus.

A la part positiva, va destacar en importantíssim avenç mèdic en matèria de vacunes i antivirals, que probablement tindrà aplicacions a altres malalties en el futur.

El CAC porta a terme una important tasca de formació per als més de 500 col·legiats i empleats dels seus 39 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme 140 activitats de formació, en què han participat prop de 7.000 persones.

El Col·legi d’Actuaris de Catalunya organitza una conferència sobre transformació digital a càrrec de David Gabarró, director general d’Alter Mutua.

El Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC) va organitzar, el 27 d’abril passat, la conferència online “La transformació digital: una aposta complexa però necessària”, a càrrec de David Gabarró, director general d’Alter Mutua dels Advocats i Advocades.

Gabarró va presentar l’experiència d’Alter Mutua, exposant que la transformació digital és un dels grans reptes que ha de ser present al full de ruta de les entitats asseguradores, que s’han d’adaptar a un client cada cop més “digital” que es vol relacionar amb la seva entitat d’una manera ràpida, senzilla, 24 hores/365 dies, i mitjançant multitud de canals.

La transformació digital té un abordatge complex, tant per la dificultat tècnica com per la incidència en l’ADN i el model de negoci de l’entitat, que requereix una visió transversal de la companyia, i cada entitat ha d’apostar per la millor manera d’afrontar aquest repte, valorant els avantatges i els riscos que suposa cada decisió.

Després d’engegar un Pla Estratègic el 2018 que posava el mutualista (client) al centre, Alter Mutua ha apostat per la transformació digital a través de les persones de l’entitat, la innovació, el lideratge i el canvi cultural. Amb l’objectiu principal de millorar l’Experiència del Mutualista, se centra a presentar la seva oferta amb un llenguatge senzill, facilitar una experiència de compra àgil i ràpida, i mostrar al mutualista el valor del que ha adquirit, utilitzant un nou i objectiu mesurador de valor, anomenat “Nivell de Cobertura”.

Com a demostració final, Gabarró va mostrar un exemple de contractació 100% online d’una assegurança de vida, realitzant la verificació de la identitat mitjançant un sistema de videoconferència, que utilitza intel·ligència artificial, i l’ús de la signatura electrònica avançada. Una contractació sense contacte físic mutualista-entitat, amb senzillesa i les màximes garanties legals.

Prèviament a la conferència, va ser presentada la revista ADC 21 del CAC corresponent al primer semestre del 2023.

El CAC desenvolupa una important tasca de formació per als més de 500 col·legiats i 40 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme prop de 140 activitats de formació, en què han participat prop de 7.000 persones.

El passat dijous 23 de març de 2023 es va dur a terme el Webinar “Experiències en assegurances per al Segment Sènior”, que va estar a càrrec del Sr. Juan Carlos Ibarra, Director de Desenvolupament de Negoci per a Espanya i Portugal i la Sra. Liliana Rodrigues, Senior Business Developer, tots dos de RGA re International Ibèrica, companyia líder al mercat de reassegurances.

Es va obrir la jornada donant algunes xifres d’aquest segment, que a Espanya suposa el 20% de la població, uns 9,5 milions de persones són més grans de 65 anys, i és un dels països més envellits del món.

S’estima que a l’any 2050 la població espanyola de més de 65 anys serà de prop de 16 milions de persones.

L’esperança de vida de la població espanyola és la més alta entre els països d’Europa. Un home espanyol de 65 anys té una esperança de vida de 85 anys i una dona espanyola de 65 anys té una esperança de vida de 88 anys, la més alta d’Europa.

Aquest fenomen, que comporta una elevada pressió sobre el sistema de pensions, salut i dependència del nostre país, alhora presenta un mercat potencial enorme per a assegurances i serveis dirigits a aquest gran mercat.

També es van presentar els resultats d’una enquesta realitzada per part de RGA sobre persones de l’anomenat “Segment Sènior”. D’aquesta es desprèn que els aspectes més valorats van ser aquells relacionats amb la cura de la salut, la necessitat de disposar de recursos econòmics i els serveis relacionats amb millores en la qualitat de vida. Van mostrar un elevat interès per determinats serveis relacionats amb les necessitats pròpies de la gent gran.

Es van presentar diverses experiències internacionals d’assegurances per al Segment Sènior com a assegurances que donen cobertura a determinades malalties pròpies de la vellesa (càncer, ictus, malalties cardiovasculars, demència, etc.), amb prestacions econòmiques i prestació de serveis especialitzats, i assegurances que aporten serveis relacionats amb l’atenció mèdica, la medicina preventiva i les ajudes per millorar la qualitat de vida dels sènior.

En el cas d’Espanya, van comentar que és un mercat amb un gran potencial de desenvolupament.

A parer seu, es tracta d’un col·lectiu molt ampli, heterogeni i amb alguns factors comuns:

• És un col·lectiu molt rellevant i influent a la nostra societat.
• Amb necessitats de protecció específiques.
• Que té predisposició a patir unes malalties determinades, vinculades a l’envelliment (càncer, ictus, malalties cardíaques, demència, dificultats de mobilitat, etc.).
• Que considera que l’oferta de serveis és insuficient.
• Que té predisposició a adquirir una assegurança per cobrir aquestes necessitats, especialment les persones de més nivell de renda.

Finalment van presentar una oferta de RGA re dirigida al Segment Sènior que estan comercialitzant amb èxit al nostre mercat.

El CAC porta a terme una important tasca de formació per als més de 500 col·legiats i empleats dels seus 39 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme 140 activitats de formació, en què han participat prop de 7.000 persones.

Descarrega la presentació

El passat dijous 2 de març del 2023 es va dur a terme la Taula Rodona “Els reptes de la indústria asseguradora davant la reforma del segon pilar de la previsió”. La Jornada es va desenvolupar a l’Auditori de la Mútua dels Enginyers, a Barcelona.

Van participar a la Jornada el Sr. Joan Antoni Fernández, director tècnic i d’estalvi de la Mútua dels Enginyers, el Sr. Issac Giménez, director tècnic de Caixa Enginyers Vida, la Sra. Assumpta Sentías, directora comercial d’empreses i institucions de Vidacaixa i el Sr. Carles Soldevila, responsable d’estalvi i pensions, de Sabadell Zurich. La Jornada va estar coordinada pel Sr. Antoni Fernández, director general de Caixa Enginyers Vida i membre de la Junta del CAC.

A la Jornada es va comentar que el 30 de juny de 2022 es va aprovar la Llei 12/2022 de regulació per a l’impuls dels plans de pensions d’ocupació. La nova Llei, pendent de desenvolupament reglamentari, va introduir novetats importants en el desenvolupament de la previsió social en l’àmbit de les empreses: els nous fons públics d’ocupació, la nova comissió de promoció i seguiment, la nova comissió de control especial, els plans pensions d’ocupació simplificades, la plataforma digital única o els canvis en la fiscalitat de l’estalvi per a la jubilació, entre d’altres.

El nou marc normatiu exigeix a les entitats asseguradores, gestores de plans de pensions i mutualitats de previsió social el llançament de nous productes, l’adaptació dels sistemes tecnològics i, especialment, la redefinició de la seva estratègia de negoci i de serveis d’estalvi per a la jubilació.

Conclusions de la Jornada:

• La nova normativa, tot i que encara amb inconcrecions, suposa un pas endavant en la previsió social complementària, que les entitats han d’aprofitar.
• Les petites i mitjanes empreses estan molt necessitades d’informació i les entitats i els mediadors han d’aportar-la.
• Manca “educació financera” de manera que les persones siguin més conscients dels seus ingressos i despeses després de la jubilació i de la necessitat de la previsió social complementària.
• La previsió social col·lectiva i la individual són complementàries, i la potenciació eventual de la primera no hauria d’anar el perjudici de la segona.
• La nova legislació obre una finestra d’oportunitat per als treballadors “autònoms” que les entitats han d’aprofitar.
• Es veuen oportunitats en mútues i mutualitats que ofereixen serveis a col·legis professionals, a través de cobertures alternatives al RETA.
• Manquen avantatges fiscals que incentivin les empreses, especialment les petites i mitjanes, a negociar acords en matèria de previsió social complementària amb els seus treballadors.
• Pel que fa a les comissions màximes dels fons de pensions públics (0,30% gestió i 0,10% de dipòsit) es valoren com a baixes. Segons els ponents, només les grans gestores amb infraestructures ja creades poden tenir capacitat per entrar en aquest negoci.
• En l’àmbit de la previsió social haurien d’haver-hi més incentius per a les cobertures de dependència, sector en què es preveu un gran futur, a causa de l’envelliment de la població.
• L’actual entorn de pujada de tipus d’interès també posa el focus en els plans de previsió social empresarial, que, a diferència dels plans de pensions, poden oferir rendibilitats assegurades.

En conclusió, l’opinió dels experts participants a la taula rodona és que hi ha molt de camí per recórrer en matèria de previsió social col·lectiva. Cal treballar amb els instruments que tenim a cada moment i fer una gran tasca d’informació a empreses i treballadors, en un sector que sens dubte haurà de tenir un gran desenvolupament, ateses les característiques demogràfiques del nostre país, encara que per això seria molt necessari comptar amb una fiscalitat més favorable.

El CAC porta a terme una important tasca de formació per als més de 500 col·legiats i empleats dels seus 39 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme 140 activitats de formació, en què han participat prop de 7.000 persones.

El passat dijous 16 de febrer de 2023 es va dur a terme la conferència “Noves habilitats que els actuaris hem d’assumir”, a càrrec de Sr. Aleix Ferrando, Sènior Actuarial Consultant de Triple A – Risk Finance. La conferència va ser organitzada pel Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC).

Aleix Ferrando va comentar que el sector financer i assegurador, àmbit en què principalment es desenvolupa l’activitat dels actuaris, són a les portes d’un nou paradigma, molt condicionat pel pes de la digitalització i de les noves tecnologies, que afecta de ple la professió actuarial.

Segons el seu parer, les funcions de l’actuari, expert en la gestió de riscos, estan derivant cap a altres àrees, entre elles la capacitat en el tractament de dades (data science), com a element fonamental per a la valoració de riscos, on competeix amb altres professions (matemàtics, enginyers, físics, etc.) amb grans habilitats quantitatives i en programació informàtica.

Va explicar que les tècniques basades en la ciència de dades (data science, machine learning, etc.) i la denominada intel·ligència artificial (IA) permeten crear models estadístics i matemàtics ben calibrats, que faciliten la gestió dels actuaris en la creació de models per a la determinació del preu de les assegurances, del comportament dels clients, de les provisions que les asseguradores, etc., considerant variables incertes i canviants en el temps.

Va comentar el mercat actual valora molt les capacitats més grans dels actuaris en programació informàtica, ja que els permeten guanyar més autonomia, optimitzar el seu treball i agilitzar els càlculs dels models que duen a terme.

Va destacar els llenguatges de programació més habituals al món actuarial que els actuaris han de conèixer. Va parlar dels sistemes “propietaris” (Prophet, Risk Agility, R3S, etc.), molt utilitzats per les grans empreses, com els “lliures” (Excel VBA, R, Phyton, C++, SQL, etc.), cada cop més utilitzats pels actuaris a tot Europa, amb una gran comunitat d’usuaris i desenvolupadors i una capacitat d’interacció creixent amb els sistemes “propietaris”.

Va comentar que en els mercats europeus més avançats l’actuari té una gran autonomia, amb una menor tutela dels departaments d’informàtica de les empreses, cosa que permet una productivitat i eficiència més grans en les organitzacions.

Va comentar també la importància per als actuaris de desenvolupar actituds “emprenedores” a la feina, necessàries en un món actual cada vegada més dinàmic i competitiu. Va dir que l’actitud emprenedora ha de ser el motor intern que guiï l’actitud de l’actuari a l’empresa, a la recerca de la innovació, del contrast permanent de les hipòtesis amb la realitat i de la millora dels resultats.

Va parlar també de l’impacte que la intel·ligència artificial (IA) tindrà a la professió actuarial. Segons la seva opinió, l’actitud de l’actuari davant la IA ha de ser positiva i no defensiva, ja que la seva correcta utilització pot aportar molt valor a la professió actuarial, en agilitzar alguns processos i permetre a l’actuari centrar-se en la creació de models estocàstics. l’anàlisi de resultats i la gestió del negoci, àrees de més valor afegit.

Van assistir a la conferència 50 persones.

El CAC porta a terme una important tasca de formació per als més de 500 col·legiats i empleats dels seus 39 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme 130 activitats de formació, en què han participat 6.900 persones.

Dimecres passat 25 de gener de 2023 es va dur a terme la conferència “Escenari previsible de tipus d’interès i els seus efectes sobre la valoració dels actius financers”, a càrrec de Jaume Puig, CEO & CIO de GVC Gaesco Gestió SGIIC i de Gaesco Pensions EGFP. La conferència va ser organitzada pel Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC).

Jaume Puig va comentar l’any 2022 els tipus d’interès van experimentar una pujada notable a tot el món. A tall d’exemple, va comentar que el tipus oficial de la FED va tancar l’any 2022 al 4,25% (0% a finals del 2021). Alhora, el tipus oficial del BCE va acabar l’any 2022 al 2,50% (0% a finals del 2021). En el cas espanyol, va comentar que el bo de deute públic a 10 va acabar l’any 2022 al 3,086% (0,563% a finals del 2021) i que l’euríbor 12m a la mateixa data va assolir la xifra del 3,792% (el -0,501% a finals del 2021).

El Sr. Puig va comentar que aquesta pujada de tipus representa una certa tornada a la normalitat, amb uns tipus d’interès més raonables que els existents fins ara, que van arribar a ser negatius.

La pujada de tipus d’interès ha impactat negativament en el valor de la renda fixa, especialment en aquelles amb terminis més llargs. Tot i això, ha comentat, els efectes sobre els mercats de renda variable (bosses) han estat més limitats, amb beneficis empresarials en màxims i sense dificultats per al finançament de les empreses.

Pel que fa a la inflació, va comentar que ha continuat augmentat l’any 2022. Entre les causes va citar la reactivació dels mercats postcovid, l’augment d’inventaris per part de les empreses, l’escassetat de personal especialitzat, la reactivació del turisme i l’augmentat la massa monetària, principalment.

Va comentar que, la inflació anirà remetent els propers mesos, a causa de diversos factors: descens dels preus de les matèries primeres, la normalització dels inventaris, pujades dels tipus d’interès, que afectaran el consum i la compra d’habitatges, entre altres.

S’espera que els nivells d’inflació hagin assolit el màxim el 2022, que els tipus d’interès assoleixin el màxim durant el 2023 i que les borses tinguin un bon comportament aquest 2023.

Com a estratègies d’inversió, va recomanar:

• En relació amb la renda variable: preferència per negocis que a curt termini puguin incrementar la seva producció i ingressos gràcies als seus excessos de capacitat latent. També són aconsellables les accions “value”, els sectors a qui beneficia la pujada de tipus d’interès (bancs, assegurances, etc.) i sectors immersos en la recuperació post pandèmica, com el turisme.
• En relació amb la renda fixa: aconsellable evitar les durades altes, almenys, fins que els tipus d’interès arribin a màxims, i els terminis curts són els més aconsellables.
• Pel que fa a les divises: va comentar que pot ser recomanable desinvertir en dòlar USA, almenys, mentre el BCE segueixi pujant els tipus d’interès fins a assolir una diferència de 115 pb respecte del tipus de la FED.

Van assistir a la conferència 50 persones.

El CAC porta a terme una important tasca de formació per als més de 500 col·legiats i empleats dels seus 39 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme 130 activitats de formació, en què han participat 6.900 persones.

El passat dilluns 28 de novembre del 2022 es va dur a terme la conferència “Nou Sistema Espanyol de Pensions Públiques i Privades. Diferències rellevants amb altres països europeus”.

La conferència va anar a càrrec del Sr. Xavier Varea, Director de l’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària i Professor de la Universitat de Barcelona. La conferència va formar part del IX Cicle de Conferències de la Comissió Intercol·legial de Sèniors de Catalunya.

El Sr. Varea va començar la seva conferència parlant de la previsió social a Espanya, basada en el sistema dels 3 pilars:
– Primer pilar, sistema públic universal i obligatori, basat en un model de “repartiment”
– Segon pilar, sistema complementari, col·lectiu, basat en un model de capitalització individual, a l’àmbit de l’empresa.
– Tercer pilar, sistema complementari individual, de capitalització.

Va destacar l’escassa implantació del segon pilar (empreses), on va comentar que només l’1% de les empreses i el 15% dels treballadors disposen d’un sistema de previsió d’aquest tipus, amb una presència escassíssima dins de les pimes.

Va comentar la importància dels Acords del Pacte de Toledo, de l’any 1995, i de la necessitat de consens entre les forces polítiques per a la reforma dels sistemes de pensions, acord que en els darrers anys, lamentablement va dir, ha faltat, cosa que no permet arribar als acords que requereix un assumpte d’aquest calat.

Tot seguit va parlar de l’evolució de la demografia al nostre país, que mostra un accentuat envelliment de la població, cosa que, sens dubte, posa pressió al sistema de pensions, sanitat i dependència. A tall d’exemple, va comentar que la probabilitat actuarial d’arribar viu als 75 anys passarà del 60% en homes i el 77% en dones (any 1990) al 80% en homes i el 90% en dones (any 2030).

Va comentar que el nostre sistema públic de pensions pateix una crisi derivada de factors demogràfics (envelliment de la població i baixa natalitat) i també de factors econòmics (baixos salaris, precarietat laboral, pes de les jubilacions anticipades i escàs desenvolupament dels sistemes complementaris).

Tot seguit va parlar de les reformes dutes a terme l’any 2011 i l’any 2013.

La reforma del 2011 va establir l’edat de jubilació als 67 anys (abans 65 anys) i va augmentar també els anys necessaris per obtenir el 100% de la pensió màxima i els anys de còmput per calcular-lo (de 15 anys a 25 anys).

La reforma del 2013 va limitar l’increment de les pensions al 0,25% anual i va establir un factor de sostenibilitat que vinculava les noves pensions a l’esperança de vida dels nous pensionistes.

Posteriorment va parlar de les reformes del 2021 i 2022: revaloració de les pensions amb l’IPC, substitució del factor de sostenibilitat pel factor d’equitat intergeneracional, finançament dels costos de funcionament de la seguretat social a través dels pressupostos generals de l’estat, revisió del model de jubilació anticipada, regulació dels nous fons de pensions de promoció pública oberts i dels nous plans de pensions d’ocupació simplificats, modificació dels límits d’aportacions a sistemes de pensions d’ocupació i un nou sistema per als treballadors per compte propi.

En aquests moments es debat l’augment de les bases màximes de cotització de la seguretat i de les pensions màximes i l’increment dels anys de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació, de 25 anys a 30 anys, amb matisos.

Finalment, com a conclusió, va comentar:

– El desequilibri financer del sistema de pensions públic al nostre país és “conjuntural” i no “estructural”, condicionat pels nascuts els anys 60 i 70 (baby boom), generacions que es jubilaran en els propers anys, que l’evolució natural de la població corregirà de manera natural.
– La sostenibilitat financera del sistema de pensions no ha d’estar renyida amb la seva sostenibilitat social.
– Cal impulsar de manera decidida el Segon Pilar, com han fet altres països del nostre entorn, de manera que arribi a ser un complement important per a les futures generacions de jubilats.
– Tota reforma del sistema de pensions s’hauria de fer per consens, en el marc del Pacte de Toledo, buscant acords fonamentals que perdurin a llarg termini.

El CAC duu a terme una important tasca de formació per als seus més de 500 col·legiats i 38 membres protectors. En els darrers 5 anys ha dut a terme més de 100 activitats de formació, en què han participat prop de 5.000 persones.