Author Archives: Rosa Maria Felipe

OBSERVATORIO DE LOS SISTEMAS EUROPEOS DE PREVISIÓN SOCIAL COMPLEMENTARIA

El Observatorio ha llevado a cabo un análisis del gap de género en la contratación de distintos  productos del segundo y del tercer pilar de la previsión social. Los datos, proporcionados por la
Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, permiten constatar la brecha de género existente, tanto por instrumento como por franja de edad.

El gap o brecha de género en la previsión social complementaria es una de las líneas de investigación actuales del Observatorio de los Sistemas Europeos de Previsión Social Complementaria. El equipo del Observatorio analiza el sesgo de género del número de cuentas de partícipes y/o asegurados de los productos de previsión social en nuestro país, así como las causas y las consecuencias de la diferencia en el número de mujeres y de hombres que optan por instrumentos complementarios de ahorro para la jubilación.

Los datos más recientes, correspondientes al año 2022 y publicados por la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, sitúan la brecha general en un 12%. Esto quiere decir que el 44% de los instrumentos de previsión social complementaria en España dan cobertura a mujeres, mientras que el 56% corresponden a hombres.

Este gap varía de manera notable al determinarlo según el producto de ahorro. Los cuatro que forman parte del estudio son los Planes de Empleo, los Planes Asociados e Individuales, los Seguros de Dependencia y los Planes de Previsión Asegurados (PPA). Los Planes Asociados e Individuales y los Seguros de Dependencia son los productos en los que la brecha es mayor, superando ligeramente el 13%, y siendo la diferencia de cerca de 950.000 cuentas de partícipes en el primer caso, que es el que mayor adscripción presenta en cifras absolutas.

Los PPA, por su parte, son el producto que presenta un menor gap, de un 5,6% que equivale a menos de 50.000 personas. Finalmente, en los Planes de Empleo, la brecha es de un 9,3% y de poco menos de 200.000 cuentas de partícipes.

Observando los datos por edad, se puede extraer que el gap de género es menor en la franja entre los 26 y los 50 años, mientras que se amplía en las edades más avanzadas. También es mayor entre las personas menores de 25 años, si bien es el rango de edad en el que las cifras absolutas son menores. En algún caso, la brecha es negativa, como en las personas de entre 26 y 30 años con cuentas de partícipes en Planes de Pensiones de Empleo en los que un 51,93% corresponden a mujeres.

El equipo de investigadores del Observatorio prevé la realización de nuevas actividades que aborden la situación del gap de género en la previsión social complementaria en España. A lo largo de los próximos meses, se publicarán artículos científicos sobre la brecha de género en las hipotecas inversas, y sobre la información publicada por el Banco de España respecto a la Encuesta  Financiera de las Familias y el Informe Anual de Análisis de Género en las Pensiones Complementarias en España.

La Dra. M. Mercè Claramunt, presidenta del Comité Científico del Observatorio y una de las investigadoras responsables de este estudio, remarcó que “la brecha de género en la previsión social
complementaria penaliza significativamente a las mujeres”. La Dra. Claramunt destacó la importancia de “en primer lugar, constatar esta brecha para luego analizar sus causas y, finalmente, proponer soluciones para su disminución progresiva”.

Barcelona, 7 de marzo de 2024

Ponent: Sra. Ruth Duque, Sòcia de Cuatrecasas

Dimecres passat, el Col·legi d’Actuaris de Catalunya va oferir un Seminari online sota el títol, “EL SISTEMA DE GOVERN D’ENTITATS ASSEGURADORES: DIFICULTATS I REPTES”.

Transcorreguts més de 6 anys des de l’entrada en vigor de la Directiva Solvència II i la seva transposició a través de la Llei 20/2015, Ruth Duque, sòcia de Cuatrecasas, va centrar la sessió, més enllà d’aspectes tècnics, en una perspectiva personal de la firma, sobre les principals lliçons apreses, així com els principals reptes i oportunitats que afronta el sector en relació amb el sistema de govern de les entitats i els seus grups.

Duque va assenyalar que la nova regulació ha suposat un canvi de paradigma de gestió i un augment de les exigències i expectatives dels supervisors i els grups d’interès sobre el conjunt de normes, processos i estructures que regulen l’administració, la gestió i el control de l’activitat asseguradora, per tal de garantir la protecció dels assegurats, la capacitat de complir els compromisos assumits i l’estabilitat del mercat.

Entre les lliçons més notables va destacar la rellevància de comptar amb unes funcions clau (compliment normatiu, auditoria interna, gestió de riscos i funció actuarial) amb els recursos, la independència i l’autoritat necessaris per exercir la seva tasca, així com una comunicació fluida amb els òrgans de govern i supervisió de l’entitat.

I així va compartir amb els assistents els problemes i les solucions, o les dificultats i les vies per gestionar aquestes dificultats a les companyies, considerant que com en qualsevol qüestió relacionada amb la naturalesa humana, mai res no és perfecte i sempre és susceptible de millora.

I mirant cap al futur, va desenvolupar alguns dels principals desafiaments a què s’enfronta el sistema de govern de les asseguradores a Espanya i a la UE: la incorporació de la sostenibilitat (ESG), la digitalització de l’activitat asseguradora i la gestió de la crisi sanitària i econòmica provocada per la pandèmia de la COVID-19. Aquests reptes impliquen un esforç de transformació cultural i organitzativa, d’inversió i de col·laboració amb els agents de l’ecosistema, així com de prevenció, protecció i cobertura dels riscos. I va concloure que, en aquest context, el sistema de govern de les entitats asseguradores és una eina imprescindible de creixement, competitivitat i resiliència.

Dimarts passat 23 de gener, el Col·legi d’Actuaris de Catalunya, iniciava el seu cicle de webinars amb el reconegut expert financer David Cano, soci d’Analistas Financieros Internacionales (AFi) i Director General d’AFI Inversiones Globales, SGIIC, empresa especialitzada en la gestió de carteres i l’assessorament a inversors institucionals, fons d’inversió i fons de pensions. Amb el títol “Any 2024: l’any de les baixades de tipus d’interès?” va compartir la seva visió sobre les perspectives per a l’any 2024, després d’uns anys marcats per la volatilitat als mercats financers.

Cano va assenyalar que els darrers dos anys van ser particularment desafiadors per als mercats financers, coincidint amb els mínims d’inflació i de tipus d’interès del novembre del 2021. Durant el seminari, va exposar les expectatives de futur, presentant el full de ruta que tenim per als propers dotze mesos, on el creixement econòmic es manté.

Va plantejar que possiblement és la primera vegada a la història que els Bancs Centrals són capaços de reconduir la inflació sense provocar una recessió. Però no és menys cert que els factors d’oferta s’han controlat i que el cicle econòmic potser no ha patit una recessió malgrat la pujada de tipus perquè hi ha hagut una política fiscal expansiva i perquè el nivell d’endeutament dels agents – famílies i empresa-, avui és menor que el de fa una dècada, per tant, la pujada de tipus d’interès afecta menys. Sigui per un motiu o un altre, s’ha guanyat visibilitat macroeconòmica, encara que sempre hi pot haver alguna pertorbació i algun factor extern que deteriori molt o que provoqui volatilitat.

Va assenyalar que hi ha unanimitat a l’hora de pensar en un entorn de creixement feble, però creixement, una inflació reconduint-se, un ajustament a la baixa dels tipus d’interès i una reducció addicional de la liquiditat per part dels Bancs Centrals, en un context on els governs també haurien d’anar reduint el dèficit públic de manera gradual.

En la seva anàlisi, Cano va projectar que la renda fixa podria presentar rendibilitats al voltant del 4% el 2024, amb la possibilitat de més guanys en cas d’una desacceleració més intensa del cicle econòmic o fins i tot una recessió. Per a la renda variable, va destacar que hauria de capitalitzar les expectatives de creixement del benefici per acció al voltant del 10%, així com l’estabilitat o la possible cessió dels tipus d’interès.

En conclusió, David Cano va proporcionar una perspectiva informada i detallada sobre les condicions actuals dels mercats financers i les possibles tendències per a l’any 2024. Una anàlisi que ofereix a les companyies d’assegurances una base sòlida per prendre decisions estratègiques en un entorn econòmic complex.

El passat dijous 14 de desembre de 2023, el Col·legi d’Actuaris de Catalunya, va promoure una jornada presencial, amb la col·laboració de Moody’s Analytics, que va versar sobre les experiències en la implementació de la norma comptable IFRS17, i es va concretar en l’ús de la seva eina Risk-Integrity™, un sistema dissenyat per ajudar les asseguradores amb el reporti i l’anàlisi segons les noves Normes Internacionals d’Informació Financera (IFRS)-17.

Aquesta solució ofereix a les asseguradores una solució automatitzada, segura i flexible per administrar un procés complex que requereix moltes dades. També ajuda a fer càlculs clau per unir els estàndards d’informació actuarial i financera i és compatible amb qualsevol sistema actuarial – incloent-hi el sistema actuarial AXIS™ de Moody’s Analitycs-.

La presentació de la jornada va anar a càrrec de Sr. Antonio López, vicepresident del CAC i CEO de Mutual Medica.

Seguidament, el Sr. Jaume Jardon, de Moody’s Analytics, va fer una exposició sota el suggerent títol “les 10 lliçons apreses”, on va anar desgranant cadascuna i concloent que la norma IFRS 17 es troba en una etapa relativament primerenca i les entitats que l’han implementada estan digerint el nou enfocament i continuen millorant els seus processos de producció. Igualment reconeixen la necessitat d’un enorme esforç des del punt de vista informàtic, i són claus el tractament de dades, la industrialització de processos i la flexibilitat.

Va posar èmfasi que cal la capacitació de tots els membres de l’organització, i establir processos de millora contínua.

Com a repte de les companyies encara no afectades, va suggerir aprofitar les experiències i l’aprenentatge d’altres, així com quin ha estat l’impacte en entitats ja adaptades, per tal de saber dimensionar correctament el projecte i comptar amb el temps apropiat per desenvolupar-lo. implementació.

La primera part d’aquesta Jornada va concloure amb una exposició, a càrrec del Sr. Dieter Van der Stock de Moody’s Analytics. A la seva exposició va donar resposta a “Quins KPI’s considerem rellevants?”. Després d’una anàlisi detallada, va concloure que “La pols encara no s’ha establert” i va comentar que, encara que és clar que una nova norma comptable no altera l’economia de la seva empresa sí que va fer dues consideracions finals:

• Diferents definicions comptables exigeixen KPI’s ajustats
• El diferent calendari de reconeixement de beneficis afecta els KPI’s a curt termini

A la segona part de la Jornada, es va fer la presentació d’un cas d’ús d’una empresa que ha implementat amb èxit IFRS-17. L’exposició va anar a càrrec del Sr. Enrique García-Hidalgo i l’equip especialista a IFRS-17 d’EY.

Com a conclusions, l’equip d’EY va assenyalar que l’eina Risk-Integrity™:

• Construeix i emet els reports reguladors d’IFRS-17, a més d’alguns altres addicionals que ajuden a comprendre i comprendre els càlculs del Roll Forward de les provisions.
• Risk-Integrity™ està preparat tant per a un exercici de transició com per a un reconeixement inicial i subseqüent.
• A efectes d’auditoria i gestió, l’eina compta amb un mòdul on es pot monitoritzar la completesa de totes les tasques executades.

Com a colofó a la Jornada, la Sra. Ana Pérez, de Moody’s Analytics va fer una exposició de l’adopció d’IFRS17 al món i de l’estat actual d’implementació local. Va fer unes breus conclusions referides al fet que la DGSFP està treballant sobre la base del reporti de les companyies cotitzades; la recomanació de començar a treballar en els seus processos amb les experiències que es reben dʼaltres països i la importància de determinar els KPI’s a utilitzar.

La jornada va finalitzar amb un còctel, gentilesa de Moody’s Analytics, per a tots els assistents.

Descarrega presentació

El passat 19 de desembre, es va dur a terme amb èxit la jornada “Fiscalitat de la previsió social individual i empresarial” a les oficines de Cuatrecasas, una iniciativa organitzada pel Col·legi d’Actuaris de Catalunya. Aquesta jornada va reunir dos destacats professionals i experts de l’àmbit legal i financer de la firma, el Sr. Adolfo Rovira, soci de Cuatrecasas. Advocat i actuari d’assegurances. Especialista en l’assessorament jurídic i fiscal d’entitats asseguradores, entitats de crèdit i financeres. I al Sr. Antonio Salas, associat sènior de Cuatrecasas a l’Àrea de Fiscalitat Financera i Corporativa. Especialista en la planificació fiscal de societats. Tots dos van analitzar detalladament la complexa i canviant àrea de la fiscalitat en els productes de previsió social individual i empresarial, amb les últimes novetats tant en l’àmbit legal com i en matèria jurisprudencial sobre aquesta matèria.

Diversos temes van ser analitzats de manera detallada, incloent-hi els impostos que graven l’estalvi finalista, l’esquema de tributació de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), així com el tractament fiscal d’assegurances de pensions, plans de pensions i altres productes relacionats.

Durant la jornada es va posar de manifest la manca d’una definició autònoma a la normativa fiscal, així com la diversitat de sistemes implementats per empreses per cobrir necessitats dels seus col·laboradors, com ara jubilació, mort, incapacitat i dependència.

Els participants van recalcar la importància de comprendre les implicacions fiscals tant per a l’àmbit empresarial com a individual en relació amb la previsió social. Es va emfatitzar la rellevància dels règims fiscals diferenciats, com ara el salari diferit, i es van ressaltar mesures que afavoreixen els plans de pensions d’ocupació, incloent-hi el control de comissions i la simplificació de processos.

Així mateix, es van identificar nous instruments com ara els fons de pensions d’ocupació de promoció pública i els plans simplificats, amb la finalitat de millorar la protecció i l’accés a la previsió social.

Joan Rosell i Masip, als seus 102 anys, ha iniciat el seu viatge cap a l’infinit. Amb el número 2 de col·legiat, ha estat fins a la seva partida membre actiu i fundador del Col·legi d’Actuaris de Catalunya. Un actuari genial, innovador, compromès amb la professió i referent per a moltes generacions de professionals vinculats al món assegurador i a les finances. El seu carisma ha transcendit més enllà de l’àmbit assegurador.

Vaig conèixer a Joan Rosell l’any 1967 en El Porvenir de los Hijos, quan les assegurances de nupcialitat i natalitat eren productes estrella, quan els càlculs actuarials es realitzaven amb l’ajut de màquines Facit, quan les notes tècniques eren aprovades expressament per la Dirección General de Seguros, quan existien les tarifes amb tapes verdes i de color taronja per a subscriure els riscos contra incendis, quan els tractats de reassegurança es tancaven amb una sola paraula “d’acord”, quan la xarxa de distribució estava constituïda per agents que adoraven a la seva respectada professió i on el client estava realment en el centre de totes les seves atencions.

Ara tot és diferent, però el llegat de valors que ens ha deixat Joan continua sent aplicable mes que mai. Respecte, honestedat, esforç, innovació, professionalitat, empatia, ajuda, generositat sense límits.

En resum, una bona persona en tota l’extensió del seu significat, que sempre ha desitjat el millor per als altres i ha actuat conseqüentment. Per a mi és molt difícil destacar les veritables qualitats personals i professionals de Joan Rosell, perquè l’he estimat i l’estimo com un bon company, com el meu amic, com al meu pare.

En la nostra última trobada, fa uns mesos, em comentava amb lucidesa la seva encertada opinió sobre la situació geopolítica mundial i el seu amor per Catalunya. I en acomiadar-nos, amb ironia i un somriure, em va comentar que per la seva edat ja estava fora de les taules de supervivència i això era un clar significat actuarial de la seva partida. Joan Rosell ha estat únic en l’àmbit personal i professional. Als seus fills Joan i Jordi, als quals estimo, una forta abraçada i les meves disculpes si no he encertat a destacar adequadament la figura del seu pare.

Descansi en pau.

Juan Loscos Sesén (actuari, membre del CAC, col·legiat nº 49)

El passat 12 de desembre, el Sr. Antoni Fernández, Director General de Caixa Enginyers Vida i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC), va dur a terme la conferència “La Seguretat Social del Futur. L’impacte de les darreres reformes en els principis bàsics del sistema públic de pensions”.

La conferència va ser organitzada pel CAC i va estar emmarcada al X Cicle de Conferències que promou la Intercol·legial de Sèniors de Catalunya.

En primer lloc, el Sr. Fernández va comentar els principis del sistema públic de pensions del nostre país, que són: Sostenibilitat, Suficiència, Solidaritat i Equitat.

Posteriorment va comentar les darreres reformes del sistema de pensions:

• Reforma de l’any 2011: orientada a reduir la despesa (increment de l’edat de jubilació i dels anys de contribució al sistema, bàsicament).
• Reforma de l’any 2013: orientada a garantir la sostenibilitat del sistema (introducció del factor de sostenibilitat i limitacions a l’increment de les pensions, bàsicament).
• Reforma dels anys 2022 i 2023: separació de les fonts de finançament, manteniment del poder adquisitiu de les pensions, apropar l’edat “real” de jubilació a l’edat “legal”, modificar el període de còmput dels anys cotitzats, incorporació del mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI), canvis a les jubilacions anticipades, modificació del sistema de cotització dels autònoms, impuls als plans de pensions d’ocupació, entre d’altres.

Les conclusions presentades pel Sr. Fernández van donar llum sobre l’impacte de les reformes de 2020 i 2023:

• Sostenibilitat: va comentar l’aplicació del MEI (increment de les aportacions) potser no compensi la no aplicació dels canvis de la reforma de l’any 2013 (límits a la revaloració de les pensions i factor de sostenibilitat), per la qual cosa, segons la seva opinió , no és descartable un augment del MEI en el futur.
• Suficiència: va destacar que les darreres reformes, en preservar el poder adquisitiu de les pensions, reforcen el principi de suficiència.
• Solidaritat: va ressaltar que l’aplicació del MEI incideix en el factor de solidaritat intergeneracional, ja que augmenta la contribució pels treballadors en actiu, especialment les rendes més altes.
• Equitat: va assenyalar la separació de fonts de finançament com a positiva, però es passa a un sistema contributiu-assistencial i es fomenta la visió de la cotització com un impost en lloc d’un salari diferit.

Finalment, el S. Fernández va destacar la tasca del Grup de Treball de Pensions i Seguretat Social del CAC, format per actuaris del Col·legi, que des de fa anys treballa en l’anàlisi dels sistemes de pensions, aportant opinió per part dels actuaris i constituint un lloc de reflexió per a un tema de tanta transcendència econòmica i social com són les pensions i la previsió social.