Joan Rosell i Masip, als seus 102 anys, ha iniciat el seu viatge cap a l’infinit. Amb el número 2 de col·legiat, ha estat fins a la seva partida membre actiu i fundador del Col·legi d’Actuaris de Catalunya. Un actuari genial, innovador, compromès amb la professió i referent per a moltes generacions de professionals vinculats al món assegurador i a les finances. El seu carisma ha transcendit més enllà de l’àmbit assegurador.
Vaig conèixer a Joan Rosell l’any 1967 en El Porvenir de los Hijos, quan les assegurances de nupcialitat i natalitat eren productes estrella, quan els càlculs actuarials es realitzaven amb l’ajut de màquines Facit, quan les notes tècniques eren aprovades expressament per la Dirección General de Seguros, quan existien les tarifes amb tapes verdes i de color taronja per a subscriure els riscos contra incendis, quan els tractats de reassegurança es tancaven amb una sola paraula “d’acord”, quan la xarxa de distribució estava constituïda per agents que adoraven a la seva respectada professió i on el client estava realment en el centre de totes les seves atencions.
Ara tot és diferent, però el llegat de valors que ens ha deixat Joan continua sent aplicable mes que mai. Respecte, honestedat, esforç, innovació, professionalitat, empatia, ajuda, generositat sense límits.
En resum, una bona persona en tota l’extensió del seu significat, que sempre ha desitjat el millor per als altres i ha actuat conseqüentment. Per a mi és molt difícil destacar les veritables qualitats personals i professionals de Joan Rosell, perquè l’he estimat i l’estimo com un bon company, com el meu amic, com al meu pare.
En la nostra última trobada, fa uns mesos, em comentava amb lucidesa la seva encertada opinió sobre la situació geopolítica mundial i el seu amor per Catalunya. I en acomiadar-nos, amb ironia i un somriure, em va comentar que per la seva edat ja estava fora de les taules de supervivència i això era un clar significat actuarial de la seva partida. Joan Rosell ha estat únic en l’àmbit personal i professional. Als seus fills Joan i Jordi, als quals estimo, una forta abraçada i les meves disculpes si no he encertat a destacar adequadament la figura del seu pare.
Descansi en pau.
Juan Loscos Sesén (actuari, membre del CAC, col·legiat nº 49)
