ADC21 – Nº11 Primer Semestre 2023

ADC21

COL·LEGI D’ACTUARIS DE CATALUNYA | Nº11 PRIMER SEMESTRE 2023.

ADC21. Col·legi d'Actuaris de Catalunya, N11 Primer Semestre 2023

articles

Mariano Jiménez Lasheras, CPPS, analitza el sistema de pensions i ens indica les seves vulnerabilitats.
Montserrat Azorín, VidaCaixa, ens comenta els estàndards que s’utilitzen per a la gestió del risc en el sector financer i assegurador.
Simona Memmo i Jordi Payés, Serfiex, ens expliquen les sistemàtiques de l’avaluació del risc de sostenibilitat a les entitats asseguradores.
Matías Cajiao i Albert de Paz, Management Solutions, ens aconsellen sobre la implementació de la IFRS 17 i els principals reptes que això suposa.
Alberto Zazo, SCOR, ens parla de la Covid persistent i els seus efectes.
Sergi Gil, KPMG, ens fa evident que les persones som la principal eina per la lluita contra els ciberdelinqüents.

entrevista

David Gabarró, Director General de Alter Mútua.
“La Mútua ha passat per guerres, revolucions industrials, pandèmies i innumerables canvis normatius, però el seu propòsit encara és intacte. Som advocats i advocades que ajudem a altres advocats i advocades autoassegurant-nos sense intermediació.”

actuaris pel món

Susana López Clemente, actuaria en Scottish Widows – Grup Lloyds Bank, Edimburgo.
“Al Regne Unit existeix una varietat de productes més àmplia que a Espanya.”

 

SUMARI

Marisa Galán, Col·legi d’Actuaris de Catalunya

editorial

Marisa Galán
Presidenta del Col·legi d’Actuaris de Catalunya

La preocupació davant dels riscos és una constant en l’Economia, més encara en l’àmbit actuarial, el qual resulta ser el nucli fonamental de la nostra activitat. Recentment, hem tingut notícies, entre d’altres, de dos fets relacionats amb els riscos als quals seguim amb molta atenció; ens referim als riscos financers i als ciber-riscos.

El primer d’aquests, el risc financer, l’hem vist en un banc nord-americà, que ha hagut de ser intervingut per les autoritats financeres, provocant així un important xoc en els mercats de tot el món. Actualment, estem vivint una ràpida pujada dels tipus d’interès, que situa en una situació de tensió a les estructures patrimonials, tant de l’actiu com del passiu, d’un sistema financer que, fins fa gairebé uns mesos, no comptava amb l’aparició de canvis tan bruscs. El risc financer ha tornat a estar més present, si cap, en les ments de tots els gestors, així com de les autoritats de supervisió.

Pel que fa al segon, el ciber-risc, i que es refereix als atacs que poden patir les empreses, institucions financeres o, fins i tot, hospitals (com els que hem vist recentment) que ocasionen pèrdues financeres, violen la privacitat dels clients i suposen una interrupció dels serveis, podent afectar així la seva confiança i danyar la reputació de les entitats, i que resulten una amenaça permanent, tant en l’àmbit empresarial com personal.

Amb la finalitat d’ampliar alguns dels aspectes esmentats, entre d’altres, en aquest número de la Revista ADC 21 del CAC presentem set articles i dues entrevistes d’interès:

Articles:

  • Mariano Jiménez, de CPPS, en el seu article fa una revisió del sistema de pensions i les seves vulnerabilitats davant les variables demogràfiques i econòmiques, remarcant que s’ha arribat a un punt en el qual és necessari impulsar sistemes complementaris de pensions, com els de Promoció Pública.
  • Montserrat Azorín, de Vidacaixa,  ens comenta els estàndards que s’utilitzen per a la gestió del risc en el sector financer (Basilea II i Solvència II), acompanyant-lo d’una explicació detallada del Sistema Europeu de Supervisió Financera, que engloba un conjunt autoritats macroprudencials i microprudencials, que tenen com a objectiu garantir una supervisió financera uniforme i coherent, dins de la Unió.
  • Simona Memmo i Jordi Payés, de Serfiex, desenvolupen les sistemàtiques d’avaluació del risc de sostenibilitat en les entitats asseguradores des del punt de vista actuarial. Així, després de comentar els tres riscos climàtics (físics, de transició i de responsabilitat) realitzen una revisió de la informació clau que les asseguradores hauran de difondre en el futur en relació amb la sostenibilitat. Finalment, comenten els principals aspectes del control i govern del producte.
  • Matías Cajiao i Albert de Paz, de Management Solutions, ens aconsellen sobre la implementació de la IFRS 17, així com dels principals reptes que apareixen després de la implementació de la norma. Especialment, ens comenten com a fets rellevants, les variacions en el patrimoni (OCI), el Component d’Inversió no distintiu (NDIC), els productes de vida sota BBA o la correcta aplicació del BBA modificat, entre d’altres.
  • Alberto Zazo, de SCOR, ens parla de la COVID persistent i els seus efectes en la mortalitat i supervivència. L’arribada de la COVID va aturar el creixement constant de l’esperança de vida dels darrers anys, per a reduir-la, en termes generals, vora dels 2 anys, en el cas de la població espanyola. L’article fa una revisió dels principals factors que han causat aquests canvis.
  • Sergi Gil, de KPMG, ens detalla la importància de les persones com a principal eina contra la lluita dels ciber-atacs informàtics. En aquest article, se’ns donen a conèixer les principals preocupacions de les empreses i les persones pel que fa a aquesta qüestió, oferint-nos una sèrie detallada de recomanacions que tots hauríem de dur a terme per intentar minimitzar l’impacte d’un ciber-atac.
  • Formació Continuada (CPD): en aquest article, mostrem l’activitat tan important que ha dut a terme el CAC en matèria de Formació Continuada durant l’any 2022, amb 31 activitats implementades en les quals han participat 2.453 persones, i el que ha suposat un total de 5.911 hores de formació.

Entrevistes:

La revista, a més, recull una entrevista a David Gabarró, Director General d’Alter Mutua dels Advocats i Advocades, en la qual ens parla de les principals línies estratègiques de la companyia, de la relació amb els seus clients, els canals de distribució dels efectes de les noves tecnologies i la transformació digital en el sector, entre d’altres.

I a la secció d’“Actuaris pel Món”, coneixem els interessos i experiències de Susana López, actuària del CAC, que ha dut a terme tota la seva activitat professional al Regne Unit, a la companyia Scottish Widows, una important empresa d’assegurances de Vida del grup Lloyds Bank.

ARAG

Mariano Jiménez Lasheras, CPPS

article

Mariano Jiménez Lasheras
Director General de CPPS, Sociedad de Asesores i President d’OCOPEN

Balanç i reptes de la previsió social empresarial

Malgrat que les pensions constitueixen una preocupació creixent per als ciutadans per la seva importància dins el nucli del sistema del benestar social, i encara que en els últims temps s’estan generant grans debats, no hem estat capaços de trobar solucions estables per garantir la sostenibilitat, adequació i suficiència, que són els requisits exigibles a qualsevol sistema de pensions.

A Espanya, el primer, i gairebé l’únic, proveïdor de pensions pels ciutadans és el sistema públic, que proporciona taxes de substitució respecte al darrer salari, molt elevades (per sobre del 74%). En canvi, els sistemes complementaris estan escassament desenvolupats. D’aquesta manera, ens trobem bastant allunyats dels models mixtes que predominen a l’OCDE, que combinen sistemes públics i privats, sistemes de repartiment i de capitalització, en diferents proporcions, tal com es mostra en el següent gràfic. Tot això, amb la finalitat de diversificar els diferents riscs que afecten cadascun dels sistemes.

Mariano Jiménez Lasheras, CPPS

Aquesta dependència extrema del nostre sistema públic per a proveir pensions als ciutadans, genera inquietud, ja que opera sota un sistema de repartiment basat en un pacte implícit de solidaritat inter-generacional, que és extremadament vulnerable a variables demogràfiques (esperança de vida, natalitat, etc.) i econòmiques (ocupació, salaris, productivitat, IPC, etc.) i depenent de factors institucionals (edat de jubilació, requisits d’accés, forma de càlcul de les pensions, revalorització, etc.).

El recent comportament de moltes de les variables demogràfiques i econòmiques mencionades, ha provocat l’ aparició de dèficits recurrents i creixents en el sistema públic de la Seguretat Social a l’última dècada, als quals no s’ha donat una resposta global i integral per aconseguir una reforma duradora, sinó que s’han limitat a una successió de reformes parcials, inconnexes i, sovint contradictòries, i que manquen de mecanismes d’ajustament automàtic per a l’evolució de les variables.

Conjuntament amb una sèrie de reformes problemàtiques ben orientades a la millora de la sostenibilitat, com el retard de l’edat ordinària de jubilació, les penalitzacions en la jubilació anticipada, els incentius a la jubilació retardada, l’ampliació del període de càlcul que s’ha de tenir en compte per a la determinació de les pensions o el Factor de Sostenibilitat, encara que no va arribar a aplicar-se i va ser substituït pel mecanisme d’equitat inter-generacional (MEI) vigent, etc., s’han adoptat d’altres com la revaloració automàtica amb l’IPC, que si bé millorarà la suficiència, pot posar en dubte la sostenibilitat futura del sistema pel notable increment de la despesa que comporta en èpoques com l’actual, d’inflació elevada. En aquesta successió incessable de reformes parcials del sistema públic, encara queda pendent l’aprovació d’algunes reformes relatives a les bases màximes de cotització i pensions màximes, així com la possible ampliació del període actual de càlcul de les pensions, més enllà dels 25 anys actuals i la plena entrada en vigor del nou sistema de cotització de treballadors autònoms.

Per tant, ens trobem davant d’un sistema públic, pràcticament proveïdor únic de pensions, fortament tensat, sotmès a un procés continu de reformes, lamentablement parcials, en cerca de millorar la seva sostenibilitat futura en un horitzó delicat en el qual s’haurà de fer front al repte que suposa l’accés imminent a la jubilació de l’extensa generació dels “baby boomers”.

Per aquest motiu, en els últims temps segurament s’ha anat plantejant la necessitat d’impulsar els sistemes complementaris de pensions, de forma que els ciutadans comptin amb un veritable sistema mixt amb diverses fonts i proveïdors d’ingressos a la jubilació, tal com es reflectia en el gràfic anterior, per a un bon nombre de països.

Tant la recomanació número 16 de l’informe d’avaluació i reforma del Pacte de Toledo, aprovat pel Ple del Congrés dels Diputats el dia 19 de novembre de 2020, com el denominat Component 30 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, aprovat pel Consell de Ministres del 27 d’abril de 2021, contemplen la revisió i l’impuls dels sistemes complementaris de pensions i es fa una aposta decidida pels sistemes empresarials, particularment pels plans de pensions de treball; és a dir, els que naixen en l’àmbit de la negociació col·lectiva entre empreses i treballadors.

Si fixen com a data de referència de la previsió social complementària a Espanya, la promulgació de la Llei 8/1987, de Regulació dels Plans i Fons de Pensions, malgrat els 35 anys transcorreguts des d’aleshores, el balanç no pot ser considerat positiu.

En el següent quadre, es mostren algunes de les magnituds més rellevants dels diferents instruments de previsió social existents a Espanya, segons les darreres dades disponibles, diferenciant els sistemes empresarials i els sistemes personals.

Mariano Jiménez Lasheras, CPPS

La seva anàlisi ens permet extreure algunes conclusions:

  • L’estalvi conjunt gestionat l’any 2020 (182.931 Mil. €) gairebé representava el 16% del PIB, molt inferior al de molts països del nostre entorn i a la mitjana de l’OCDE (99,9% l’any 2021).
  • El conjunt dels sistemes d’ocupació només oferia cobertura al 18% de la població ocupada l’any 2020, i menys d’un 10,5% dels treballadors disposava d’un pla de pensions de treball, amb un estalvi mitjà de 22.000€, clarament insuficient per completar pensions públiques.
  • Els sistemes personals, tot i tenir un percentatge de cobertura molt ampli, registren uns nivells baixos d’aportacions i d’estalvi mitjà, a nivells propers al 50% respecte dels sistemes de treball.
  • El flux net d’aportacions/prestacions és negatiu en els sistemes d’ocupació, el que es reflecteix a l’estancament del sistema en els darrers anys.
  • Existeix una excepció notable a aquestes dades en el cas d’Euskadi, amb les EPSV, ja que les d’ocupació cobreixen a més del 48,4% dels ocupats, amb un estalvi d’un 67% superior a l’existent en els plans d’ocupació i l’estalvi conjunt gestionat en sistemes personals i d’ocupació és proper al 38% del seu PIB. L’explicació pot ser deguda a la conjunció de diversos factors diferencials: la forta tradició mutualista, el rellevant suport institucional i l’important paper de la previsió social a la negociació col·lectiva.

Si profunditzem en les causes que han motivat aquest escàs desenvolupament de la previsió social, particularment de l’empresarial, podem assenyalar que hem viscut dos períodes clarament diferenciats. En el primer, entre 1987 i 2007, es va produir un fort creixement dels dos processos d’exteriorització de compromisos per pensions (voluntari entre 1987 i 1990, i obligatori entre 1999 i 2002) que va situar el patrimoni gestionat a prop dels 32.000 milions d’euros i 1,8 milions de partícips l’any 2007. A més, va existir un fort règim financer i fiscal favorable al desenvolupament d’aquest estalvi finalista (els límits d’aportació es van elevar en diverses ocasions, i existia una separació de límits d’aportació per a empresa i treballadors, així com límits creixents en funció de l’edat, deducció del 10% en quota de l’impost de societats per a les aportacions empresarials, reducció de cotitzacions per les aportacions a plans de pensions de treball), es van estendre els plans de pensions en les Administracions Públiques i es va generalitzar la concepció de les aportacions a plans de pensions com salari diferit, constituint una variable rellevant en la negociació col·lectiva, etc.

A partir d’aquí, la crisi financera i econòmica que es va iniciar l’any 2008 va truncar aquesta dinàmica positiva i va iniciar l’estancament que dura fins als nostres dies. Els problemes en l’economia, en el mercat de treball, la devaluació salarial, el deteriorament dels mercats financers, la suspensió d’aportacions per part de les Administracions i de moltes empreses, el canvi de prioritats en la negociació col·lectiva, el gir normatiu complet en els diversos incentius preexistents que van debilitar el suport institucional, van fer que el balanç dels darrers 15 anys fou raquític: només 3.000 milions de patrimoni addicional i 200.000 participants més respecte a l’any 2007.

Necessitem, per tant, revertir aquesta situació i potenciar els sistemes complementaris empresarials. Aquest és l’objectiu de les mesures contingudes en la recent Llei 12/2022, de regulació per a l’impuls dels plans d’ocupació, que s’emmarquen en el desenvolupament del citat Component 30, els objectius del qual eren extremadament ambiciosos i poc realistes, i pel qual es pretenia que la població coberta augmentés dels dos milions actuals a tretze milions l’any 2030, i al 80% de la població activa a llarg termini, i que els actius sota gestió en plans d’ocupació superessin el 9% del PIB l’any 2030 (actualment, representen un 3%), el 18% l’any 2040 i el 31% l’any 2050.

Potser hauria estat possible assolir aquestes fites si la reforma hagués seguit la tendència d’altres països, que han introduït sistemes d’adscripció quasi obligatòria. L’exemple més conegut és el “auto-enrolment” britànic. Sens dubte, no ha estat possible transitar per aquesta via per les limitacions que imposa la nostra constitució, per la qual tot queda en mans de la negociació col·lectiva entre empreses i treballadors, el que alentirà el procés.

Sense entrar en un desenvolupament profund de la Llei, podem assenyalar alguns dels elements més rellevants del seu contingut:

  • Es creen els nous Fons de Pensions de Promoció Pública, encara que de gestió privada, amb un sistema de govern una mica peculiar i bastant polèmic, integrat per una Comissió Promotora i de Seguiment formada per representants de diversos Ministeris i una Comissió de Control Especial, comuna per a tots aquests Fons, que estarà formada per representants dels agents socials i, a manca d’una concertació de la normativa (pendent de desenvolupar), per una sèrie d’ “experts”, designats pel Ministeri d’Inclusió.
  • Es preveu la selecció de les gestores i depositàries dels Fons mitjançant un concurs públic i es desenvoluparà una plataforma digital comuna que donarà servei a tots els intervinents: gestores, depositàries, promotors de plans d’ocupació, partícips i beneficiaris, Comissions de Control (incloses en les citades anteriorment). Tot això, amb l’objectiu d’agilitzar, simplificar i monitorar el funcionament del sistema.
  • Es limiten les comissions de gestió a un 0,30% del patrimoni gestionat, amb un límit addicional del 0,55% en comissions derivades d’intervencions en altres fons oberts, IIC’s o entitats de capital de risc que no pertanyin al mateix grup, així com les de dipòsit que hauran de ser inferiors al 0,10%. A més, podran repercutir per sobre dels límits assenyalats altres despeses com les derivades de la implementació i connexió a la plataforma digital comuna. Tot això, a la cerca d’una major rendibilitat que faci més atractius aquests instruments.
  • En matèria d’inversions, es fa una aposta molt ferma per la sostenibilitat i la inclusió de factors a SG en la Política d’Inversió i s’intenta promoure els models de cicle de vida.
  • Es creen els nous plans de pensions de treball simplificats, dirigits particularment a tres grans col·lectius: treballadors autònoms que han vist fortament retallats els incentius en els sistemes personals, treballadors d’Administracions Públiques, especialment les locals, i a l’ampli sector de PYMEs, a través de la negociació del conveni sectorial.
  • Es reprenen, encara que de forma parcial, alguns incentius preexistents per a les aportacions a plans com la deducció del 10% en la quota dels Impostos de Societats, la reducció de cotitzacions a la Seguretat Social o l’ampliació dels límits legals d’aportació a aquests instruments.

Malgrat que encara estan pendents de concertació alguns aspectes de la reforma mitjançant el desenvolupament reglamentari de la Llei, ja disposem d’un nou marc normatiu que constitueix una bona oportunitat que hem d’aprofitar per a l’imprescindible desenvolupament de la previsió social empresarial.

Si bé és cert que alguns aspectes són criticables, com el “tempo” utilitzat per a desplaçar la fiscalitat dels sistemes personals cap als sistemes d’ocupació, o el dubtós sistema de govern dels nous Fons de Pensions de Promoció Pública, o la incomprensible i contradictòria manca de compromís amb els plans de les Administracions Públiques al mantenir-se la suspensió d’aportacions en la LGPE pel 2023 o els baixos incentius.

No obstant això, s’introdueixen canvis interessants pel que fa a la simplicitat en la promoció i l’adhesió de partícips, en l’accés i intercanvi d’informació, la major flexibilitat en el funcionament del sistema o la millora de l’eficiència que deriva de la constitució de majors masses patrimonials que superen l’actual i negativa atomització del sector.

És hora de què tots els sectors implicats que anem reclamant des de fa molt temps l’impuls que necessitem, ens posem a treballar de forma decidida per a dur el procés a bon port.

Serfiex

Montserrat Azorín, VidaCaixa

article

Montserrat Azorín
Directora de la Funció Actuarial i Riscos VidaCaixa

Estàndards principals en la gestió del risc empresarial: Basilea II i Solvència II

Per què apareixen?

El món financer i el sector de les assegurances ha evolucionat constantment al llarg dels darrers segles, dècades i anys, i cada cop a una major velocitat. Si la velocitat dels canvis és un factor rellevant, la complexitat i sofisticació dels productes que ofereixen bancs i asseguradores per adaptar-se a les necessitats i a l’entorn, així com les crisis financeres viscudes, són clau per entendre la necessitat de desenvolupar un marc normatiu que permeti a aquestes organitzacions operar reduint despeses, augmentant la competitivitat i assegurant la protecció dels clients i usuaris.

L’essència de  Basilea I[1], així com de Solvència II, és l’articulació dels tres principis genèrics, la millora en la Gestió de Riscs, el Control i la Transparència. Tres principis que, en cas d’assolir-se han de garantir una major estabilitat al sector financer i assegurador.

En aquest context, reguladors i supervisors s’enfronten al repte de com fer que el sistema sigui resistent i estable, sense reprimir la capacitat d’innovació i vetllant per la protecció del client.

Qui regula?

El Sistema Europeu de Supervisió Financera (SESF) es va crear com un sistema d’autoritats macroprudencials i microprudencials de múltiples nivells, que té com a objectiu garantir una supervisió financera uniforme i coherent dins la Unió Europea. Inclou la Junta Europea de Risc Sistèmic, les tres Autoritats Europees de Supervisió (l'Autoritat Bancària Europea, l’Autoritat Europea de Valors i Mercats i l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació) i els supervisors nacionals. El SESF ha evolucionat per tenir en compte el context canviant en el qual opera, particularment la introducció de la unió dels mercats de capitals i la retirada del Regne Unit de la Unió.

Montserrat Azorín, VidaCaixa

Font: Council of the European Union

La supervisió microprudencial de la Unió es caracteritza per un sistema d’autoritats composat per diversos nivells, separats en funció del sector (banca, assegurances i mercats de capitals), i l’àrea de supervisió i regulació (nacional i de la Unió).

  • Autoritat Bancària Europea (ABE): L’àmbit de l’ABE, comprèn les entitats de crèdit, els conglomerats financers, les empreses d’inversió, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic. A partir de la revisió de 2019, a l’ABE se li va encomanar, així mateix, la prevenció de l’ús del sistema financer pel blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
  • Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació (AESPJ): El seu deure es centra, principalment, en les empreses d’assegurances i reassegurances, els intermediaris d’assegurances, els conglomerats financers i els fons de pensions de treball (FPE). Contribueix, principalment, al Codi normatiu únic sobre assegurances i pensions de jubilació a través dels règims de Solvència II i del FPE.
  • Autoritat Europea de Valors i Mercats (AEVM): El seu àmbit comprèn els mercats de capitals i els seus participants (borses, agents de borsa, fons, etc.). A la Unió Europea, l’AEVM té control directe i competència exclusiva per a registrar, supervisar i sancionar a les agències de qualificació creditícia i els registres d’operacions. També és responsable del reconeixement de contraparts centrals i registres d’operacions de tercers països (és a dir, de països que no pertanyen a la Unió), així com de la certificació i l'aprovació d’agències de qualificació creditícia de tercers països.

La supervisió macroprudencial a escala europea va a càrrec de la JERS (Junta Europea de Risc Sistemàtic). El seu objectiu és prevenir i pal·liar els riscs sistemàtics per a l’estabilitat financera a la llum de l’evolució macroeconòmica.

Basilea II

La regulació financera ha anat evolucionant de manera significativa al llarg dels darrers anys, especialment a les últimes dècades del segle passat, paral·lelament al procés de globalització econòmica i financera. Aquest avenç regulador ha estat liderat pels reguladors bancaris que han evolucionat i sofisticat les mesures de risc com a factor essencial en la determinació de les càrregues de capital, i incorporant pilars complementaris als requisits quantitatius (reforç del govern i de la disciplina de mercat) per ajudar a mantenir la solvència i integritat del sistema bancari, especialment a partir de les darreres crisis globals. En aquesta línia, el Banc Internacional de Pagaments (el BIS) va presentar una proposta de modificació del model a partir del qual es regien la major part dels bancs del món en matèria de control de riscs.

Basilea II és el segon dels acords de Basilea[1]. Consisteix en una sèrie de directrius elaborades pel Comitè de Basilea sobre la Supervisió Bancària i té com a objectiu la convergència reguladora vers a estàndards més eficaços i avançats sobre la mesura i gestió dels principals riscs de les institucions financeres i bancàries.

El Nou Acord de Capitals (també conegut pel seu acrònim NAC o Basilea II), va ser publicat el juny de l’any 2004 i, amb la seva entrada en vigor es pretén promoure un sistema financer estable mitjançant una capitalització estable de les entitats i igualar el terreny de joc competitiu. L’acord desenvolupa de manera més extensa el càlcul dels actius ponderats pel risc i permet a les entitats bancàries aplicar les qualificacions de risc basades en els seus models interns, sempre que aquests estiguessin prèviament aprovats pel supervisor. L’acord incorpora, per tant, noves tendències en la mesura i el seguiment de diferents classes de risc.

Basilea II concedeix una gran importància a la gestió integral del risc i, lluny de ser únicament una fórmula per calcular el capital regulador (fent-lo més sensible a la realitat dels riscs gestionats), el Nou Acord cedeix unes majors responsabilitats a les mateixes entitats incentivant-les a utilitzar les tècniques més avançades en tots els processos de gestió i control de la globalitat dels seus riscs incorreguts.

Avançar en la gestió de riscs en una entitat és una necessitat.

Basilea II es basa en tres pilars: el requisit de capital mínim, la revisió del procés de supervisió i la disciplina de mercat; amb els quals abordar els seus tres objectius clau: millorar la gestió de riscs per part de les mateixes entitats, realitzar un control més exhaustiu i augmentar la transparència de cara als mercats.

Solvència II

Amb la constitució de la CEE s’inicia la cooperació entre les diferents autoritats supervisores amb el propòsit d’unificar la regulació del mercat de l’assegurança i garantir així la seva solvència.

La Comissió Europea va llançar el projecte Solvència II[1] l’any 2002. Solvència II és un nou marc regulador amb una normativa millorada de solvència per al sector de les assegurances i reassegurances en l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Es basa en un plantejament integral de la gestió del risc, format per tres pilars, similar al de Basilea II per al sector bancari. Engloba normatives sobre requisits quantitatius, qualitatius i de publicació d’informació.

De Solvència I a Solvència II

El marc de Solvència I es basa fonamentalment en un plantejament l'aplicació d’una fórmula estàndard, mentre que Solvència II contempla un enfocament basat en una fórmula estàndard o en un model intern, depenent de l’opció escollida per la companyia d’assegurances en qüestió.

El plantejament de Solvència I només té en compte els riscs de l’assegurança (basat en el volum de primes i de reserves per a l’assegurança no-vida, i en les provisions tècniques per a l’assegurança de vida, i no en la volatilitat). No té en compte el risc de mercat, de crèdit o operacional, ni tampoc contempla un marc integrat de gestió del risc. A més, amb Solvència I, per calcular el capital disponible, s’utilitza un balanç legal en comptes d’un balanç econòmic. Finalment, els instruments de reducció del risc, tals com la reassegurança, no estan degudament reconeguts a Solvència I, i els requisits de publicació de la informació per als agents públics són limitats.

Solvència II es desenvolupa amb l’objectiu de superar les limitacions de la seva predecessora, i ha de conduir a una visió més transparent, basada en el risc i, per tant, a una visió econòmica dels riscs als quals estan exposades les companyies d’assegurances i reassegurances.

Solvència 1Solvència II
Plantejament d’aplicació d’una fórmula estàndard per a determinar els requisits de capital basada en els riscs d’assegurança assumits. Marc econòmic que té en compte la situació universal de riscs i el marc de gestió de riscs.

La Directiva de Solvència II va entrar en vigor a Europa l’1 de gener de 2016, i va suposar una fita per aconseguir un avanç en la gestió de riscs i l’harmonització dels estàndards prudencials a l’EEE.

Els objectius de Solvència II

Solvència II persegueix establir un mercat assegurador més transparent, obtenint una imatge fidel de la situació de solvència de les companyies d’assegurances i reassegurances. L’objectiu principal és oferir una major protecció al prenedor de l’assegurança i es pot desglossar en els següents punts:

  • Avaluació integral del risc per poder identificar la situació real de riscs de l’asseguradora
  • Coherència en tots els sectors financers i harmonització dels mètodes de supervisió quantitatius i qualitatius en els diferents països.
  • Avaluació de la solvència general de les companyies d’assegurances segons un enfocament de dos nivells al requisit de capital (MCR, SCR).
  • Principi de prudència pels actius pel que fa a la seguretat, la qualitat, la liquiditat i la rendibilitat.
  • Aplicació d’una tarifació d’acord amb el risc i orientació a la creació de valor econòmic, és a dir, millora estricta de l’enfocament de risc/rendiment.

Com s’articula?

Per aplicar la directiva Solvència II és necessari tenir en compte els tres pilars en els quals se sosté el nou marc regulador. Tot això, amb la finalitat de què les companyies asseguradores puguin garantir el compliment de les seves obligacions amb els assegurats, però també tenir solvència i afrontar situacions extraordinàries.

Es regeix per tres pilars fonamentals:

Pilar I Requisits QuantitatiusPilar II Requisits QualitatiusPilar III Disciplina de Mercat
Requisits mínims de capital (MCR)
Mínim capital de solvència (SCR)
Fórmula estàndard
Model intern
Dependències entre riscos
Reducció de riscos
Previsions tècniques
Govern corporatiu
Control intern
Procés de revisió supervisora
Autoavaluació de riscos i solvència
Funció de gestió de riscos
Report de condicions financeres y de solvència (SFCR&QRTs)
Report al supervisor
Transparència supervisora
Disciplina de mercat
  • Pilar I, busca la protecció dels assegurats: implica, bàsicament, una mesura més rigorosa dels estats patrimonials de l’asseguradora (actiu, passiu i capital). Determina els recursos propis mínims requerits a cada asseguradora en funció dels riscs assumits. Per tant, és la part que se’n carrega de valorar els requisits quantitatius de capital basats en el risc.
  • Pilar II, valoració qualitativa dels riscs: es refereix als processos de qualificació i supervisió per part de les autoritats. Exigeix mecanismes d’autoavaluació per part de les mateixes asseguradores de les seves activitats i és la companyia asseguradora qui n’és la responsable de demostrar la seva deguda diligència a l’informe i correcció de la informació.
  • Pilar III, transparència informativa: està relacionat amb el subministrament d’informació als consumidors i supervisors. Presta especial atenció a la transparència en la gestió de totes les operacions que duguin a terme les companyies d’assegurances. Amb aquest pilar, s’establiran els informes periòdics a realitzar al supervisor i, a més, estableix que les companyies d’assegurança i reassegurança hauran d’informar anualment als inversors i altres grups d'interès sobre la seva situació financera i de solvència.

Solvència II i Basilea II

Caldria pensar que Solvència II és la traducció al negoci assegurador de què és Basilea II en l’àmbit bancari. De fet, ambdues directrius comparteixen l’estructura dels tres pilars, amb intencions similars, i ambdues busquen nivells de capital adequats als riscs assumits, permetent (prèvia autorització per organismes supervisors) la utilització de models interns per a la mesura del risc.

De la mateixa manera que comparteix principis, també tenen diferències destacables recollides en la següent taula:

Basilea IISolvència II
Objectiu principalEstabilitat del sistema bancariDefensa i protecció de l’assegurat
Àmbit d’aplicacióBanc amb activitat internacionalAsseguradores europees
AbastActiu bancariActiu i passiu
Tractament dels riscosUn model per a cada riscUn model que integra tots els riscos

Per a cloure, cal mencionar que la regulació en el sector financer i en la industria asseguradora és un requisit orientat a mantenir l’estabilitat financera, tant en el moment present com en períodes posteriors, així com la protecció dels clients.

A conseqüència de les crisis econòmiques, en especial la dura crisi de 2008, les autoritats internacionals van dur a terme un enduriment dels requisits reguladors en qüestions com, per exemple, els requisits mínims de capital, la gestió per part de les entitats dels riscs als quals estan o poden estar exposades, el control més gran de la liquiditat, la transparència informativa a mercat i a inversors, així com la labor supervisora per part de l’autoritat competent. En el sector bancari, aquestes mesures s’articulés a través de Basilea II i uns anys més tard, el sector assegurador i reassegurador, dona forma al projecte de Solvència II.

El que es tracta d’aconseguir amb aquesta regulació és reforçar la mesura prudent dels riscs i de la capacitat de resistència davant d’escenaris adversos.

1 La forta crisi de 2008 del sector financer i les seves conseqüències van evidenciar algunes de les limitacions de Basilea II. Donat el greuge de la situació, els estats es van veure obligats a intervenir. Aquestes ajudes públiques van legitimar als organismes reguladors internacionals per a realitzar una intervenció, introduint les modificacions sobre Basilea II (Basilea III, i les directives sobre requisits de capital DRC IV i V).
2 L’any 1998, el Banc Internacional de Pagaments de Basilea va promoure el primer acord amb la finalitat de dotar d’una major equitat i seguretat als sistemes de regulació de control dels riscs de les organitzacions de tot el món. Basilea II, apareix després d’observar que el primer acord ha aconseguit parcialment el seu objectiu. Basilea I requereix una ràtio de capital fix del 8% sobre el total d’inversions subjectes a ponderacions per tipus de risc, és a dir, es fixa un 8% de la ràtio de solvència mínima per a les entitats financeres.
3 El precedent a Solvència I, és el primer pas vers una regulació comunitària en gestió del risc en el sector assegurador. Sens dubte, aquest marc resulta ineficient a l’hora de revelar l’exposició real al risc de les asseguradores i no estableix incentius adequats per a una gestió adient basada en el risc.

Guy Carpenter

Simona Memmo, Serfiex

article

Simona Memmo
Actuària, Àrea Actuarial, Responsable ESG, de Serfiex

Jordi Payés, Serfiex

Jordi Payés
Actuari, Responsable Àrea Actuarial, de Serfiex

Avaluació del risc de sostenibilitat en les entitats asseguradores: aspectes actuarials

Les entitats asseguradores juguen un paper clau en la contribució als objectius mediambientals de mitigació i adaptació al canvi climàtic a través de les seves pràctiques de subscripció. En finançar la reconstrucció i limitar les pèrdues econòmiques, l’assegurança pot ajudar a reduir l’impacte dels esdeveniments catastròfics sobre variables macroeconòmiques i sobre el benestar general.

Però, què passaria si en un futur el canvi climàtic provoqués un augment substancial de les exposicions al risc?

Abans de tot, definim què és el risc de sostenibilitat per a una entitat asseguradora.

En el document publicat el setembre de 2019, “Opinion on Sustainability within Solvency II” (EIOPA-BsS-19/241), EIOPA defineix els riscos de sostenibilitat als quals està exposada una entitat asseguradora com riscos climàtics o, millor dit, riscos relacionats amb el canvi climàtic. Utilitzant la classificació dels riscos financers del canvi climàtic introduïts pel Banc d’Anglaterra, EIOPA aclareix que el terme “riscs climàtics” inclou:

  • Riscos físics. Aquells generats per l’increment de danys o pèrdues per causa d’esdeveniments físics associats al canvi climàtic, ja siguin:
    • Crònics: per exemple, canvis en el patró del vent, increment del nivell del mar, etc.
    • Aguts: augment de la freqüència de desastres naturals com tempestes, onades de calor, sequeres, inundacions, etc.
  • Risc de transició. Es genera durant el procés d’ajustament vers una economia baixa en carboni degut, per exemple, a canvis en el sentiment del mercat, mesures polítiques o desenvolupaments tecnològics.
  • Risc de responsabilitat. Aquell que prové de persones o empreses que busquen compensació per les pèrdues que poden haver patit a causa dels riscos físics o de transició.

Les assegurances de vida, caracteritzades per obligacions a mitjà/llarg termini, poden estar exposades a riscos físics i al risc de transició. Particularment, els riscos físics poden generar un augment de les taxes de mobilitat, mentre que la transició vers una economia baixa en carboni podria generar un augment de l’esperança de vida a causa de la disminució de malalties cardiopulmonars gràcies a una millor qualitat de l’aire.

Els riscos físics aguts poden afectar a determinades assegurances de no vida en un horitzó de temps més  curt que en les branques de vida i salut. El fet que siguin contractes a curt termini i que puguin revaluar-se anualment, s’ha presentat com una de les raons principals per no capturar el canvi climàtic en la tarifació més enllà de l’horitzó temporal d’un any. No obstant això, aquest argument podria no sostenir-se a mitjà i llarg termini, donat que podria conduir a un augment sobtat de les primes i, conseqüentment, a cobertures inassequibles, exclusió de cobertures i/o de zones geogràfiques.

La solució per assegurar l’estabilitat financera i mantenir la indústria asseguradora sostenible i resilient és integrar els riscos climàtics en la gestió de riscos de les entitats, particularment en la política de subscripció. Aquesta integració és obligatòria des del passat mes d’agost de 2022, quan va entrar en vigor el Reglament Delegat 2021/1256 que modifica el Reglament de Solvència II, introduint el risc de sostenibilitat en els tres pilars.

Una part fonamental de la política de subscripció és la tarifació, on l’actuari és un dels actors principals. Aplicant la seva experiència i capacitat d’avaluació de riscs, l’actuari assumirà els següents reptes:

  • Mitigar els riscos climàtics establint els preus i les condicions contractuals basats en aquests riscs.
  • Considerar mesures que contribueixen a l'adaptació al canvi climàtic, per exemple, incentivar que els assegurats mantinguin comportaments responsables que permetin reduir l’exposició al risc.

Per tot això, serà necessari actualitzar el model de tarifació, que ja està previst a la normativa europea, tant en el Reglament de Taxonomia com en el Reglament Delegat 2021/1257 sobre el control i el govern de productes. Analitzarem ambdues normatives.

Reglament de Taxonomia

L’article 8 del Reglament 2020/852 (Reglament de Taxonomia), exigeix a les entitats asseguradores subjectes als articles 18 bis o 29 bis de la Directiva 2013/34/UE que determinin de quina manera i de quina mesura s’associen les activitats de l’empresa amb activitats econòmiques mediambientalment sostenibles.

El Reglament Delegat 2021/2178, pel qual es completa el Reglament 2020/852, especifica el contingut i la presentació d’aquesta informació. Segons l’article 10 del mateix Reglament, de l’1 de gener de 2022 al 31 de desembre de 2023, les empreses d’assegurança i reassegurança divulgaran els indicadors clau relatius a inversions i a l’activitat de subscripció elegibles segons taxonomia. A partir de 2024, hauran de difondre també els indicadors clau relatius a inversions i a l’activitat de subscripció alineada a la taxonomia.

El Reglament Delegat 2021/2139 pel qual es contempla el Reglament 2020/852 estableix els criteris per determinar quan una activitat econòmica és elegible i quan una activitat econòmica està alineada amb la taxonomia mediambiental.

L’indicador clau de l’activitat de subscripció representa la proporció de primes o de volum de negoci que compleix amb el que s’indica a l’apartat 10.1 del Reglament Delegat 2021/2139. L’activitat de subscripció serà elegible si es refereix a les prestacions dels següents serveis d’assegurança i, si aquestes prestacions, estan relacionades amb l’assegurament contra els riscos relacionats amb el clima que figuren en l’apèndix A del Reglament:

  1. Assegurança de despeses mèdiques.
  2. Assegurança de protecció d’ingressos.
  3. Assegurança d’accidents laborals.
  4. Assegurança de responsabilitat civil de vehicles automòbils.
  5. Una altra assegurança de vehicles automòbils.
  6. Assegurança marítima, d’aviació i transport.
  7. Assegurança d’incendi i altres danys als béns.
  8. Assegurança d’assistència.

A partir de l’any 2024, s’haurà d’informar, a més, de la proporció d’aquestes activitats que estan alineades, és a dir, que contribueixen de forma substancial a l'adaptació al canvi climàtic i que no causen un perjudici significatiu a altres objectius mediambientals.

Això és així quan, aquesta activitat en qüestió, preveu solucions d’adaptació per a prevenir o reduir el risc d’efectius adversos del clima actual o previst en el futur, o redueix de forma substancial aquests efectes adversos sobre les persones, la naturalesa o els actius, sense augmentar el risc d’efectes adversos sobre altres persones, altres parts de la naturalesa o altres actius.

Una activitat està alineada si compleix amb els criteris tècnics de selecció establerts. Per exemple, pel que fa al criteri tècnic “Lideratge en models de mesura dels riscs climàtics”, la normativa indica que les entitats hauran d’utilitzar tècniques de fixació de preus o de tarifació avançades, és a dir, que no tinguin en compte simplement les tendències històriques dels esdeveniments climatològics, sinó també les projeccions de freqüència i severitat futures d’aquests esdeveniments.

Si no es compleix aquest criteri, difícilment es podrà complir amb d’altres, com el criteri “Disseny del producte” i oferir descomptes sobre primes en cas d'adopció de mesures preventives, per exemple.

Simona Memmo i Jordi Payés · Serfiex

Recentment, EIOPa ha publicat l’informe “Impact underwriting - Report on Implementation of climate-related adaptation measures in non-life underwriting practices” (EIOPA-BoS-22-593), on s’exposen conclusions d’un exercici pilot sobre la implementació de mesures d’adaptació relacionades amb el clima en assegurances de no vida.

En aquest informe, es mostren exemples de mesures preventives reals aplicades per entitats asseguradores europees. Però per a dur a terme aquestes mesures a la pràctica, resulta necessari salvar tres grans obstacles:

  • La manca de consciència dels asseguradors sobre els riscs relacionats amb el clima i les corresponents possibles accions preventives.
  • Les dificultats de les asseguradores per implementar bonificacions en contractes d’assegurances que estan molt estandarditzats, i amb un mercat molt competitiu.
  • Els costos associats amb les mesures d’adaptació i la manca d’incentius financers corresponents per als assegurats.

El camí vers una estandardització en l’aplicació d’aquest tipus de mesures o d’altres equivalents és el repte en els anys vinents.

Control i Govern del producte

El Reglament Delegat 2021/1257, en vigor des d’agost de 2022, obliga les entitats asseguradores a incloure el risc de sostenibilitat a la seva activitat, i indica les modificacions a implementar en el procés de govern del producte.

Per a les branques on el risc de canvi climàtic pugui tenir un efecte substancial, serà fonamental:

  • Oferir assegurances que tenen com a objectiu la mitigació del canvi climàtic. Per exemple, assegurances per a vehicles amb baixes emissions de carboni, assegurances que incentivin l’economia circular, assegurances per a equips d’energia renovable, etc.
  • Oferir productes que tenen com a objectiu l’adaptació al canvi climàtic, que ofereixin descomptes o serveis gratuïts a asseguradores que adoptin mesures preventives que ajudin a reduir l’exposició al risc. Alguns exemples serien oferir tarifes basades en quilometratge en assegurances d’automòbils, descomptes per a qui realitzi reformes utilitzant materials resilients en assegurances de la llar, etc.
  • Adaptar el sistema de tarifació, segons el que s’indica en el Reglament de Taxonomia.
  • Fixar llindars d’apetit al risc climàtic.
  • Adoptar mesures de mitigació del risc, com ara programes de reassegurança.
  • Elaborar proves d'estrès relatives al canvi climàtic abans del llançament i proves periòdiques per monitorar l’evolució d’aquests riscs.

I com podem avaluar si un producte està subjecte al risc climàtic?

El primer pas per a l’avaluació quantitativa del risc climàtic és la realització d’un “Test de maternitat”. Les conclusions d’aquest test s’afegiran a l’Informe ORSA relatiu a l’exercici 2022. Si el risc climàtic es materialitzés, l’entitat hi hauria d’incloure, també, escenaris d’estrès de canvi climàtic.

Per a l’avaluació quantitativa no existeix un model de càlcul estandarditzat i, per tant, cada entitat asseguradora haurà de construir el seu propi model, adequat a l’activitat que realitzi i als recursos disponibles, que permetrà avaluar l’impacte a partir de l’exposició, freqüència i intensitat dels esdeveniments i la vulnerabilitat de les exposicions.

Simona Memmo i Jordi Payés · Serfiex

Amb l’objectiu de fer comparables els resultats, així com disminuir els costos per a les entitats asseguradores, EIOPA va publicar la guia “Application guidance on running climate change materiality assessment and using climate change scenarios in ORSA” (EIOPA-BoS-22/329), on es proporcionen exemples d’avaluació de la maternitat del risc climàtic, així com recomanacions per elaborar els escenaris d’estrès a incloure en l’ORSA, així com les següents:

  • Utilitzar horitzons temporals diferents dels utilitzats en altres anàlisis, donat que els riscos climàtics es consideren riscos a llarg termini. Per tant, els horitzons que s’hauran de tenir en compte en el test de maternitat són:
    • Curt termini: 5-10 anys.
    • Mitjà termini: fins a 30 anys.
    • Llarg termini: fins a 80 anys.
  • Variabilitat a nivell geogràfic: el test de maternitat hauria d’efectuar-se separadament per cada país en el qual opera l’entitat i, en l’àmbit del país, hauria de dur-se a terme a un nivell territorial inferior.
  • Cal considerar que a Espanya, les entitats asseguradores no asseguren els riscs definits extraordinaris[1], assegurats pel Consorci de Compensació d’Assegurances.
  • Les trajectòries climàtiques d’alt nivell han de traduir-se en impactes físics en les activitats de subscripció de l’empresa en les ubicacions geogràfiques pertinents i conseqüentment, en impactes financers. Per exemple, els canvis de temperatura han de convertir-se en canvis en la freqüència i gravetat dels perills aguts.
  • El factor de l’edat pot influenciar sobre les taxes de mortalitat i morbiditat relatives a determinats riscos associats al clima, com les onades de calor, pandèmies, etc.
  • La normativa no estableix un límit que defineix quan un risc és material. Les entitats asseguradores haurien de fixar el seu propi llindar de tolerància, és a dir, el nivell a partir del qual el fet d’ignorar el risc podria influenciar en la presa de decisions o en el judici dels usuaris de la informació.

El principal repte per a l’actuari en aquest aspecte consisteix a desenvolupar un model propi que s’adapti a les característiques dels productes de l’entitat, a la dimensió, a la naturalesa i a la complexitat de la seva exposició al risc climàtic.

Aquest model, hauria de permetre avaluar la materialitat dels riscs, mesurar i monitorar l’impacte davant les variacions esperades pel canvi climàtic en aquests riscs, incorporar les noves metodologies, dades i experiència a mesura que s’adquireixin i, amb tot això, facilitar a la direcció de l’entitat asseguradora establir les accions a realitzar a curt, mitjà i llarg termini, integrant d’aquesta manera els riscs climàtics en el circuit de gestió de riscs.

Simona Memmo i Jordi Payés · Serfiex

1 Art.1 i Art.2 del Reglament de l’assegurança de riscos extraordinaris aprovat pel Real Decret 300/2004, del 20 de febrer.

Triple A

Matías Cajiao, Management Solutions

article

Matías Cajiao
Soci del Sector d’Assegurances de Management Solutions

Albert de Paz, Management Solutions

Albert de Paz Monfort
Director del Sector d’Assegurances de Management Solutions

Efectes de l’entrada en vigor de la norma comptable IFRS17

Introducció

L’ IASB va publicar els estàndards d’IFRS17 el maig de 2017, on es recullen els principis comptables pels contractes d’assegurances i busca proporcionar als inversors i als usuaris dels estats financers una informació més clara i comparable sobre les obligacions dels asseguradors i el rendiment financer d’aquests.

Aquests estàndards van entrar en vigor el gener de 2023 per a les entitats obligades a reportar sota IFRS. La implementació d’aquesta normativa ha suposat diferents reptes per a les entitats des de diversos punts de vista.

A l’article que vam publicar a l’edició del segon semestre de 2020 de la revista ADC21 vam repassar  els principals reptes als que s’enfrontaven les entitats en la implementació de la norma. En aquesta ocasió, volem repassar els reptes que les asseguradores estan afrontant després de la seva recent entrada en vigor.

Impactes en els estats financers

Encara que els grups d’asseguradores o financers no han realitzat la publicació dels seus Estats Financers, els tancaments intermedis que es van generant ja comencen a evocar alguns impactes, sobretot en el PiG, respecte a la comptabilitat actual o IFRS 4. Dins dels principals impactes, podem identificar:

  • Variacions de l’OCI (Other Comprehensive Income). En les mesures posteriors al reconeixement inicial dels contractes, les entitats que apliquen l’enfocament de valoració BBA tenen l’opció de comptabilitzar l’efecte de variació de les taxes d’interès sobre els fluxos de compliment (que inclouen el PVFCF i el RA) en el patrimoni a través de l’OCI. No obstant això, el càlcul del CSM en mesures posteriors es continua fent tenint en compte la taxa de descompte del moment del reconeixement inicial, per la qual cosa, aquest component no genera OCI en variar les taxes d’interès.D’altra banda, a la valoració dels instruments financers que es mesuren sota IFRS9, també tenim l’opció d’aplicar OCI en determinats models de negoci. En general, les entitats que decideixen aplicar l’opció OCI per a la mesura dels seus contractes sota l’enfocament BBA, tenen carteres d’actius associats a aquests passius que són valorats segons el valor del mercat amb canvis a OCI (FVOCI). Amb això, busquen compensar els OCI de passius i actius davant de moviments de la taxa d’interès.

    Com a conseqüència de tot això, les entitats que han aplicat l’opció OCI a les carteres de passius d’un grup de contractes, i han valorat els seus actius associats amb FVOCI, s’han trobat amb una descompensació en la generació d’OCI, ja que la totalitat de l’actiu genera OCI, mentre que només una part dels passius (la constituïda per fluxos de compliment) genera aquest mateix concepte.

    Una possible solució per a erradicar aquestes asimetries en qüestió ha consistit a assignar una cartera específica d’actius associats al CSM, i una altra cartera d’actius associada a la resta dels passius del grup  de contractes. D’aquesta manera, si els actius associats al CSM es poden mesurar aplicant FVOCI, les asimetries mencionades anteriorment desapareixerien, obtenint així uns estats financers més coherents i interpretables.

  • Component d’Inversió no distintiu (NDIC). Els paràgrafs 84 i 85 dels estàndards especifiquen que els fluxos corresponents a aquest component no es tindran en compte ni en els ingressos ni en les despeses del contracte d’assegurança.És a dir, requereix a les entitats analitzar l’existència del component d’inversió als seus contractes d’assegurança, la determinació de si és o no distintiu, i la mesura d’aquest per a aïllar el seu efecte en el compte de resultats.

    La correcta identificació i mesura del NDIC és, per tant, un punt crític per a obtenir resultats coherents i interpretables sota IFRS17, ja que permet realitzar els ajustaments d’experiència de manera que reflecteixin la realitat de l’entitat i no es comptabilitzin pèrdues o guanys incoherents. Per exemple, suposem el cas d’una assegurança mixta temporal en la qual es paga a l’assegurat un determinat import si mor dins de la vigència del contracte, o aquest mateix import si arriba viu al venciment. Clarament, l’import que li hem promès a l’assegurat és NDIC, donat que és una suma que entregarem a l’assegurat en qualsevol escenari, i està altament interrelacionat amb el component d’assegurança. Suposem també que l’entitat que emet aquests contractes no identifica el NDIC. En aquest cas, si morís un nombre d’assegurats major a l’esperat (posem el cas extrem de què morissin el 90% dels assegurats), sota IFRS4 tindríem una alliberació de la provisió de tots els assegurats morts, i el pagament dels sinistres associats. No obstant això, sota IFRS17, l’ajustament d’experiència provocarà que la provisió total de tancament no difereixi de la provisió esperada de tancament, per la qual cosa no existirà una alliberació de la provisió dels assegurats morts. En canvi, la correcta identificació del component d’inversió permetrà desdotar la provisió associada a aquests assegurats, ja que el component d’inversió ajusta el component d’experiència per a reflectir correctament la realitat.

El següent gràfic il·lustra aquesta idea:

Matías Cajiao i Albert de Paz · Management Solutions

Al mercat espanyol, la majoria de productes de vida disposen NDIC, per tant, resulta de vital importància la seva correcta identificació i valoració per evitar aquestes inconsistències. Estem parlant, principalment, de productes com Rentes Vitalícies amb contraassegurança, Universal Life (ex. SIALP), Estalvi Tradicional, Vida Sencer i també productes de Decessos.

  • Productes de vida risc baix enfocament BBA. Malgrat que en un primer moment es va pensar que en aquests productes no tindrien massa diferència respecte a la valoració que realitzem sota IFRS4, la mesura d’aquests contractes ha reflectit que els resultats sota els nous estàndards també estan impactats, bàsicament per dos motius:
    • Primer, perquè algunes entitats han vist que les seves hipòtesis de major estimació de mortalitat estaven realment sobreestimant aquest paràmetre, és a dir, els morts reals d’aquests productes han estat inferiors als esperats. Per consegüent, les entitats han comptabilitzat uns ingressos per contracte d’assegurança superiors als pagaments reals per defunció, donat que els ajustaments d’experiència associats a aquesta menor mortalitat no han compensat l’ingrés per sinistralitat esperada, provocant així una anticipació del resultat respecte a la comptabilitat actual.
    • Segon, les unitats de cobertures proposades per l’IASB (basades en els capitals assegurats) fan que el reconeixement dels resultats d’aquest tipus de productes difereixi del que es generava sota IFRS4.
  • Correcta aplicació del BBA modificat. Els estàndards d’IFRS17 contemplaven diverses excepcions en el mètode de valoració BBA per aquells contractes de participació indirecta. Concretament, els paràgrafs des del B97 fins al B100, detallen que el canvi en els fluxos d’efectiu discrecionals com a resultat de canvis en l’aplicació de la discreció es relacionen amb serveis futurs i, per tant, s’ajusta el CSM. Concretament, el paràgraf B99 explica que els canvis en els suposats que relacionen el risc financer amb el compromís discrecional present en el contracte valorat sota BBA modificat, no ajusten el CSM. És a dir, que els canvis en les variables del mercat financer no modifiquen l’import del CSM.La correcta identificació dels productes que han de ser classificats com a participació indirecta afecta tant a la construcció del compte de resultats com al balanç. La no aplicació pot significar la imputació contra CSM d’ajustaments derivats de pagaments efectuats a l’assegurat per la seva participació indirecta que, realment, haurien de comptabilitzar-se en OCI o P&L.

    Exemples de productes de participació indirecta podrien ser alguns productes amb PB o productes amb interès revisable. Posem un exemple d’un producte amb interès revisable. Suposem que se li havia promès a l’assegurat una rendibilitat del 0,5% per a l’any vinent i, en passar l’any, li donem un 1% perquè les inversions han anat millor del que s’esperava. Aquesta variació en els fluxos de caixa ha de ser comptabilitzat a P&L i no constitueix un ajustament d’experiència. En canvi, si per causa del canvi de la rendibilitat de les inversions, decidim prometre-li un 2% pels exercicis futurs, aquesta variació sí es relaciona amb el servei futur i s’hauria d’ajustar CSM.

    Trobem, doncs, que moltes entitats no estan fent una correcta interpretació o aplicació d’aquests paràgrafs, generant variacions significatives en el compte de resultats i Balanç respecte a IFRS4.

Post-implementació d’IFRS17

Addicionalment dels impactes en els estats financers, dos dels grans reptes a què s’estan enfrontant les entitats asseguradores post-implementació és la conciliació amb les xifres IFRS 4 i la generació d’uns pressupostos sota els requisits IFRS 17. A continuació expliquem les implicacions de cadascun d’aquests aspectes:

- Conciliació IFRS 17 amb IFRS 4

Moltes entitats s’estan trobant amb el desafiament de reconciliar el compte de PiG que, actualment s’obté per comptabilitat local i que la direcció està tradicionalment acostumada a visualitzar per prendre decisions, amb el d’IFRS 17.

Aquest repte per aquelles entitats amb productes de curt termini (que utilitzen l’enfocament PAA) o amb una majoria d’aquests tipus de productes que no resulta massa costós. El problema que se’ns planteja en productes de llarg termini valorats sota l’enfocament BBA on els conceptes i les metodologies per valorar la provisió tècnica són substancialment diferents i, conseqüentment, difícils de conciliar en molts casos amb IFRS4.

En aquest sentit, per la nostra experiència en la reconciliació amb els productes de llarg termini, les diferències venen, principalment, dels següents conceptes:

  • L’ajustament per experiència en IFRS4 és diferent d’ IFRS17, principalment en aquells productes que no tenen Component d’Inversió.
  • El reconeixement del benefici pot ser diferent en alguns productes per les divergències entre la Unitat de Cobertura d’IFRS17 i els marges de tarifació en IFRS4.

- Pressupostar sota IFRS 17

Al canviar l’estructura i la lògica de comptabilització de moltes partides, sobretot del PiG, moltes entitats han d’adaptar els seus processos de pressupostació. En aquest sentit, l’enfocament que apliquen, en general, és el d’acomodar-se en l’enfocament actual de pressupostació d’IFRS4 i realitzar els ajustaments necessaris per adaptar-lo als requisits d’IFRS17.

Dins els principals ajustos podem identificar:

  • Analitzar les partides de l’estructura del PiG d’IFRS17 identificant aquelles partides que no es modifiquen sota IFRS17 (ex. Sinistres pagats), identificar aquelles partides que corresponen a nous conceptes d’IFRS17 (ex. Sinistralitat esperada, alliberació de l’ajustament per risc i amortització del CSM) i aquelles que no és necessari pressupostar (ex. Ajust per experiència).
  • Dins d’aquelles partides que corresponguin a noves partides d’IFRS17 que és necessari realitzar ajustos, identifiquem:
    • Variacions de la PCR PAA. En aquest sentit, les entitats estan prenent la pressupostació actual PPNC i realitzant ajustos addicionals més generosos aplicant un percentatge.
    • Variacions de la PCR BBA/VFA. En aquest cas, l’impacte és major i hem de separar entre la pressupostació de la cartera i la nova producció:
      • Pressupostació de la cartera. En general, les entitats estan agafant les sortides de fluxos esperats, ja generades per les eines actuarials, per a la projecció del PVCFC, RA i CSM, fent alguns ajustos en les hipòtesis.
      • Pressupostació de la nova producció. S’estan desenvolupant nous models de projecció, prenent com a base la pressupostació de la prima de NP per perfils realitzada pel departament comercial i, a partir de la hipòtesi, projectar els fluxos de caixa, l’ajust per risc (com el percentatge dels fluxos) i les unitats de cobertura del CSM per, posteriorment, amortitzar-lo.
    • Variacions de la LIC. Prenent com a base la pressupostació actual, es duen a terme ajustos relacionats amb el descompte dels fluxos (i tenint en compte l’OCI en cas que l’apliquin) i amb el càlcul de l’Ajust per Risc (com el percentatge de la provisió).
    • Altres ajustaments que venen vinculats amb les despeses atribuïbles i no atribuïbles, amortització de despeses d’adquisició i impostos diferits.

BDO

Alberto Zazo, SCOR

article

Alberto Zazo Rodríguez
SCOR. Life & Health. Iberia. Medical Underwriting & Claims

Els efectes de la “Covid Persistent” sobre la mortalitat i la morbiditat

Transcorreguts ja 3 anys des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, i malgrat que la investigació mèdica i científica ha aconseguit donar moltes solucions i revelar algunes de les incògnites sobre aquest virus, queden encara moltes preguntes per resoldre i, fonamentalment, una doble qüestió pren especial rellevància en aquests moments: Quins seran els efectes a llarg termini de la Covid-19 i com podrem afrontar-los?

És evident que la malaltia aguda per Covid-19 no ha desaparegut en absolut, però la combinació de l’aplicació del mètode científic, juntament amb els innumerables assajos clínics realitzats i la medicina basada en l’evidència, ens han permès realitzar grans avenços, incloent-hi el desenvolupament d’un gran nombre de vacunes i alguns antivirals en temps rècord, la millora de tècniques com la ventilació mecànica en pacients amb quadres d’infecció greus o la readaptació terapèutica.

No obstant això, el patogen del virus continua evolucionant, el que fa que ens hàgim de continuar enfrontant als reptes que suposen les seves noves soques, a més d’altres qüestions com l’accessibilitat als tractaments mèdics i a les vacunes en molts països del món i, sens dubte, a la incertesa sobre els efectes indirectes i encara desconeguts que aquesta malaltia pot tenir a mitjà i llarg termini sobre la mortalitat i la morbiditat de la població, els quals podrien reduir significativament l’esperança de vida sobretot en persones que hagin desenvolupat formes greus de la malaltia.

Alberto Zazo, SCOR

“Covid Persistent”

És cert que no existeix un nom unànimement consensuat per als símptomes que persisteixen després de produir-se la infecció per SARS-CoV2 en un individu, però aquesta denominació de “Covid Persistent” (o “Long Covid” en la seva accepció anglesa) és l’emprada amb una major freqüència.

De la mateixa manera, tampoc no existeix una durada acordada ni quins són els símptomes específics que poden definir aquesta síndrome. Els estudis realitzats fins ara per intentar mesurar o descriure les seqüeles post-agudes de la infecció han utilitzat períodes de temps que van des de les 3-4 setmanes fins als 12 mesos després d’un resultat positiu en una proba PCR. Els resultats que ofereixen aquests estudis no són tan complets i concloents com ens agradaria, però sí que podem extreure’n algunes conclusions interessants.

Per exemple, quan analitzem la literatura mèdica, pot observar-se un nombre elevadíssim de manifestacions, ja que fins el dia d’avui s’han descrit més d’un centenar de símptomes que poden aparèixer després d’una infecció aguda i afectar a qualsevol sistema (cardíac, respiratori, neurològic, psiquiàtric, etc.).

D’acord amb aquesta àmplia varietat de símptomes i la freqüència d’aquests, s’ha tractat de reagrupar-los per “associacions”, és a dir, determinant la freqüència del símptoma principal i, posteriorment, dels símptomes associats. Així, s’ha aconseguit establir 3 grups principals de símptomes (també denominats “clústers”), reconeguts per l’OSM i que són els següents: fatiga, manifestacions neurològiques i manifestacions respiratòries. A aquests grups se’ls associen altres símptomes secundaris, encara que convé assenyalar que aquests símptomes no són estancs ni independents i molts d’ells poden superposar-se i ser comuns a més d’un grup.

La major part de les vegades són símptomes que no posen en risc la vida de les persones, però, a vegades, poden sorgir complicacions greus (infart de miocardi, accident cerebrovascular o tromboembòlies pulmonars, per exemple) que poden comprometre greument la vida de la persona infectada.

D’altra banda, els estudis també assenyalen que les persones més afectades per símptomes persistents són aquelles que han patit una forma greu i aguda de la malaltia, encara que no s’exclou per complet la malaltia lleu. La freqüència dels símptomes és variable, arribant en alguns casos al 10% a 2 anys, i són les més freqüents en persones dins la franja d’edat de 35 a 69 anys, i més en dones que en homes. Òbviament, i després de tot el que s’ha comentat anteriorment, les conseqüències a llarg termini d’una infecció per Covid-19 poden dependre també (i, de fet, depenen en gran part) de l’estat de salut de l’individu previ a la infecció.

L’impacte de la Covid-19 en l’esperança de vida

Si ens centrem en Espanya i en el que fa referència a l’esperança de vida, just abans de l’inici de la pandèmia per Covid-19, el nostre país se situava a la segona posició en el rànquing mundial, només per darrera de Japó.

Aquesta evolució de l’esperança de vida ha estat constantment en alça des dels anys 90, i així prenent com a referència les 2 dècades anteriors, segons dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) des de 2004 a 2019, els homes han millorat la seva esperança de vida en 4,1 anys (de 77 a 81,1), mentre que les dones ho han fet en 3 anys (de 83,7 a 86,7).

Esperança de vida al naixement per sexe (2004-2020_Espanya)

Alberto Zazo, SCOR

Font: INE

L’arribada del virus SARS-CoC2 l’any 2020 va suposar una interrupció sobtada d’aquesta tendència en els darrers anys, de manera que l’esperança de vida es va reduir en termes generals vora a 2 anys en el cas de la població espanyola (de 81,1 a 79,6 en el cas dels homes, i de 86,7 a 85,2 en el de les dones), passant així Espanya a ocupar la cinquena posició en l’Esperança de  Vida Mundial, segons dades de la OMS (Organització Mundial de la Salut).

Entrant més en detall, l’efecte de la sobre-mortalitat provocada pel virus va ser més pronunciat en algunes franges d’edat, principalment en les edats més avançades (de 80 anys en endavant), on es va produir una pèrdua de fins a 6 anys en l’esperança de vida, i sensiblement superior en homes respecte a les dones. En canvi, en edats més joves (fins a 35 anys) aquesta pèrdua es va quantificar en només 1 any aproximadament.

Sobre aquesta pèrdua d’esperança de vida i la seva relació directa amb una mortalitat per Covid19, s’estan duent a terme molts estudis en els darrers mesos. Un d’ells, publicat el passat mes d’octubre de 2022, i sobre 29 països analitzats, mostrava com aquesta pèrdua d’esperança de vida ha estat més acusada en països de l’est d’Europa, fonamentalment per la debilitat dels seus sistemes sanitaris públics i la dificultat en l’accés a les vacunes, tot això ampliat per la forta crisi financera global d’aquests darrers anys, agreujada encara més per l’actual situació bèl·lica a Ucraïna.

Els efectes de la pandèmia s’han fet notar més enllà de les persones infectades. Així, els sistemes sanitaris es van veure saturats pràcticament en tots els països a nivell mundial, dedicant en molts casos, la pràctica totalitat dels seus recursos durant aquells mesos a la batalla contra el virus, el que ha tingut com a resultat retards en el diagnòstic d’altres patologies i, conseqüentment, la detecció tardana de moltes malalties greus.

D’altra banda, les mesures restrictives instaurades per gestionar la crisi, com els confinaments, l’aïllament social, etc., sens dubte, també han afectat psicològicament a moltes persones, encara que també és cert que s’espera que aquests efectes indirectes vagin desapareixent progressivament, almenys de manera parcial, a mesura que es reprengui l’anomenada “vida normal”.

Factors influents en l’augment de la mortalitat

En termes absoluts, un increment en la mortalitat pot ser provocat per una gran multitud d’aspectes. No obstant això, derivats de la situació de pandèmia patida en els darrers 3 anys, probablement els més importants a tenir en compte serien els següents:

  • Efectes secundaris de la Covid19
    Diversos estudis acrediten que un percentatge significatiu d’individus infectats pel SARS-CoV-2 presenten símptomes (principalment fatiga i dany pulmonar, cardíac i neurològic) durant un període de diversos mesos que podria tenir efectes negatius en les tendències de mortalitat a llarg termini.
    Aquestes seqüeles, sobretot, afecten individus que han desenvolupat la malaltia d’una forma moderada a greu, ja que fins ara es disposa de molt poques dades sobre les possibles seqüeles desenvolupades per individus asimptomàtics o amb símptomes lleus.
    No obstant això, podria haver-hi un fort biaix en aquests estudis, ja que les dificultats econòmiques patides com a conseqüència de la pandèmia també poden contribuir al desenvolupament de símptomes neuropsicològics. A més a més, cada cop són menys els pacients que estan exposats a patir una forma greu de la malaltia i, per tant, corren menys risc de desenvolupar seqüeles.Aquesta situació és conseqüència d’almenys dos motius obvis: la millora en els tractaments i les vacunes. Per il·lustrar aquesta situació, podrien ser vàlids els següents dos exemples:
    1r. A França la taxa de mortalitat es va reduir del 3,7% del total de casos a mitjans de desembre de 2020 al voltant del 0,7% a finals d’octubre de 2021.
    2n. A Suïssa, en persones sense vacunar, la taxa setmanal de mortalitat actual és de 13,06 defuncions per cada 100.000 habitats, xifra que es redueix fins a l’1,44 (unes 9 vegades menys) entre persones amb la pauta completa. I, fins i tot, en població amb dosis de reforç, aquesta taxa disminueix fins a només el 0,27, és a dir, 48 vegades menys que en persones sense vacunar i 5 vegades menys que en les vacunades sense la dosi de reforç.
  • Retard en diagnòstics i tractaments
    Durant les diferents onades de la pandèmia, els sistemes sanitaris s’han centrat en gran mesura en el tractament dels pacients de Covid-19, la qual cosa ha obligat al personal sanitari a posposar algunes operacions i consultes mèdiques.
    En aquest escenari, és molt probable que molts pacients amb malalties greus que haguessin requerit un tractament específic immediat i un seguiment estricte de forma regular no hagin estat diagnosticats ni tractats a temps. Òbviament, aquestes circumstàncies podrien tenir en el futur un impacte significatiu en la mortalitat a llarg termini, en general, així com en la mortalitat per càncer en particular.
  • Problemes psicològics
    La pandèmia de la Covid-19 també ha desencadenat problemes psicològics en la població general, fonamentalment ansietat i depressió, essent aquestes un catalitzador de problemes de salut mental potencialment majors i que, previsiblement, s’esperen que també tinguin un impacte en la mortalitat futura.
    Entre els factors de risc, es troben les fases d’aïllament prolongat, en el final incert de la pandèmia, la qüestió de com i quan serà possible tornar a una “vida normal” completa com la coneixíem abans. A més de l’enduriment de les condicions econòmiques amb totes les seves repercussions a nivell social.
  • Alteracions del comportament individual
    La pandèmia també ha generat trastorns alimentaris i canvis en l’activitat física, que podrien tenir un impacte negatiu a llarg termini, no només en la salut, sinó també en la mortalitat. Segons diversos estudis, durant els períodes de confinament, fins al 22% de la població va patir un augment de pes entre 2 i 5 kg. A més, en termes generals, no només les persones van menjar més, sinó que ho van fer de manera menys saludable, especialment aquelles persones amb problemes previs de sobrepès.
    Al ser el sobrepès, l’obesitat i l’estrès, factors de risc cardiovascular molt significatius per condicions com la hipertensió, les malalties cardiovasculars, la diabetis, la síndrome metabòlica o el càncer, aquests factors de comportament vinculats a la pandèmia també podrien tenir un impacte durador en la mortalitat en els anys vinents.
  • Repercussions econòmiques
    Les mesures de bloqueig aplicades van provocar inicialment una forta recessió. Nombrosos exemples de crisis anteriors han demostrat que un deteriorament de les condicions econòmiques pot tenir un efecte advers en l’accés a l’assistència sanitària, fet que pot causar l’augment de la mortalitat a llarg termini.
    El que no admet discussió i que és indubtable és que les crisis econòmiques poden tenir un gran impacte en alguns sistemes sanitaris, els quals, per no ser prou robustos, poden patir una reducció del suport financer públic de l’Estat o, fins i tot, en el sector privat. Derivat de tot això, i secundari a aquesta situació, sorgeixen qüestions com l’increment de les taxes d’atur i suïcidi, aquesta segona moltes vegades lligada i com a conseqüència de la primera.

Òbviament, i addicional a tot el que s’ha comentat anteriorment, la pandèmia per Covid-19 ha influït també en la morbiditat de la població. Aquest increment de la probabilitat de posar-se malalt també pot tenir una gran multitud de raons, però poder la més evident sigui la salut mental.

En el nostre context de (re)asseguradors, durant l’última dècada ja s’ha anat observant un canvi en la tipologia dels sinistres, passant de reclamacions relacionades amb problemes a nivell múscul-esquelètic i neurològic, a estar principalment relacionats amb la salut mental, l’esgotament físic, l’ansietat i depressió o l’insomni.

Si mirem enrere, en l’època pre-Covid, a finals de 2019, una de cada deu persones al món ja patia alguna condició mental. Aquesta pandèmia ha accentuat encara més aquesta tendència, i les últimes dades de la OMS parlen ja de 450 milions de persones a tot el món amb algun problema de salut mental.

Per tant, condicions com l’ansietat i la depressió seran prevalents en el futur en la nostra societat, molt més encara que en els temps pre-pandèmia.

 Conclusió

Més enllà del terrible recompte de morts per Covid-19 realitzat en els darrers anys, hi haurà en els anys vinents moltes morts directa o indirectament relacionades amb la pandèmia, independentment de l’evolució futura d’aquesta.

Ja hem comentat anteriorment els cinc factors principals per l’augment de la mortalitat que s’espera en els anys vinents. Aquest excés de morts només es veurà compensat parcialment per l’ ”efecte collita”, denominació que es refereix a l’avançament en el nombre de defuncions quan la malaltia afecta fonamentalment a persones més vulnerables a causa de la seva comorbiditat o afeccions preexistents.

També serà compensat el progrés mèdic induït per la pandèmia i per la reducció de les morts causades per altres afeccions (com la grip o, fins i tot, la pneumònia).

Queden encara moltes incògnites sobre el desenvolupament de la pandèmia, particularment en relació amb la possible aparició de noves variants que podrien eludir la immunitat ja adquirida amb la infecció o amb la vacunació, la qual cosa fa més difícil poder quantificar l’impacte a llarg termini de la Covid-19 en la mortalitat.

No obstant això, identificar els principals factors que contribueixen als canvis en la mortalitat és un primer pas que permetrà al nostre sector (re)assegurador fer les suposicions necessàries per avaluar els riscs.

Des de SCOR, continuarem compartint la nostra experiència i coneixements sobre la subscripció, la mortalitat i la morbiditat vinculada a la Covid-19, mentre treballem per comprendre les seves possibles conseqüències.

Allianz

Sergi Gil, KPMG

article

Sergi Gil López
Soci. Technology Risk – Cyber. KPMG Asesores, SL

Cyber Human Wall (CHW): les persones com a eina principal de lluita contra els ciberdelinqüents

Quan parlem de cibercrims, a tots ens ve al cap un grup de criminals molt ben preparats, que gasten milions d’euros en tecnologies, instal·lats en les torres més altes de països poc regulats en termes de cibercrims (Xina, Rússia, Romania...), preparant els programes més sofisticats i cars que existeixen per poder perpetuar atacs, o no? En alguns casos, i per atacs molt específics, potser podria ser, però en general no és així, ja que aconsegueixen els seus objectius d’una manera molt més senzilla i econòmica del que ens esperem:

  • Enginyeria social: enganyant a les persones, que normalment som molt vulnerables i incrèduls davant d’aquest tipus de situacions. Segons dades internes de KPMG, el 80% dels incidents que es produeixen en les companyies, tenen el seu origen en l’acte d’algun treballador, dels quals, el 60% desconeixien que la seva actuació podria desencadenar en un incident o escletxa de seguretat.
  • Avanç tecnològic: el ràpid avenç de la tecnologia i l’alt nivell de connectivitat dels dispositius provoca un descontrol de les dades que estem exposant a Internet i, per tant, perdem el control sobre qui pot tenir accés a aquesta informació. Segons dades publicades en Stadista 2023, l’any 2019 existien 8.600 milions de dispositius connectats a Internet. L’any 2023, 15.000 milions (el doble) i s’espera que, l’any 2030 aquesta xifra s’elevi gairebé als 30.000 milions.

Sergi Gil, KPMG

A manera de resum, les principals preocupacions de les companyies i de les persones físiques en aquests anys vinents són les següents:

  • Atacs de ransomware: és un tipus de malware present en els arxius de l’usuari i demana un rescat a canvi de la clau per a desxifrar-los. Aquesta clau només la disposa l’atacant, motiu pel qual els usuaris són forçats a pagar una gran suma de diners per poder recuperar les seves dades. És una forma d’extorsió digital i és molt perjudicial per a les persones i les empreses que en són víctimes ja que provoca una indisponiblitat o pèrdua de la informació emmagatzemada als sistemes. El nombre d’incidents relacionats amb el ransomware ha augmentat significativament en els darrers anys. Segons dades internes, han augmentat en un 61% en comparació amb l’any anterior, tenint en compte que molts dels atacs que s’estan produint no s’estan reportant, per la qual cosa, el nombre és molt més elevat.
  • Robatori de dades corporatives i personals: és el principal objectiu dels atacants, ja que s’espera obtenir informació classificada (I+D, mapes, desenvolupaments, etc.) o informació personal que permeti perpetuar un atac posterior. Aquesta informació, aconseguida de forma no lícita, sol ser venuda o publicada en fòrums “underground” per tal que els ciberdelinqüents l’explotin amb finalitats no lícites. Recordem que, per les companyies, existeix una regulació que s’interessa per les dades personals i que podria arribar a sancionar a les companyies amb un 20% de la seva facturació en cas de no demostrar diligència en la protecció d’aquestes dades.
  • Phishing i frau en línia: són els atacs que es cometen a través del correu electrònic, principalment, per enganyar als usuaris i aconseguir les seves credencials d’accés als seus sistemes, ja sigui de la companyia, del banc, de les xarxes socials ... i d’aquesta manera poder suplantar la seva identitat.
  • Altres vies complementàries al correu que s’estan començant a veure en el context del cibercrim són:
    • Trucades falses fent-se passar per una altra persona (també anomenades vishing).
    • Enviament de SMS (smishing) sol·licitant fer clic en un enllaç per compartir la informació personal, com per exemple, les famoses estafes d’enviament de missatgeria, factures de llum, etc.
    • Ús de WhatsApp com un perfil similar al conegut (fotografia). En aquest cas, el número de telèfon no és el correcte i s’excusen dient que han perdut el seu i que, a partir d’ara, utilitzaran aquest.
      En tots els casos, molt difícils d’identificar per les persones, motiu pel qual es recomana sempre anar a la font original per verificar si ha enviat el correu o missatge (per exemple, a través d’una trucada telefònica). Vull destacar, com a principal eina per afrontar aquest tipus de situacions, que ningú demanarà per mitjans electrònics que els proporcionis l’usuari i contrasenya, ja que aquestes dades són personals i mai han de ser compartides.
  • Vulnerabilitats en els sistemes: les vulnerabilitats en els sistemes i software poden ser explotades pels ciberdelinqüents per obtenir accés no autoritzat a les dades de l’empresa. És per això, que destaquem la importància d’intentar tenir sempre l’última versió del software dels dispositius personals (tals com el telèfon mòbil, ordinador personal, antivirus...), ja que gran part de les actualitzacions contenen actualitzacions de seguretat.

Com a resum, m’agradaria destacar una sèrie de mesures en tres àmbits diferents, que tots hauríem de valorar per intentar minimitzar l’impacte d’un ciberatac, i reitero minimitzar perquè la seguretat al 100% no existeix, però almenys hem de contribuir en posar “barreres al camí” per fer-lo més complicat per als atacants:

1. A casa nostra:

  1. No utilitzar corporatius per temes personals (multimèdia, fills ...). L’ús del material corporatiu ha d’estar limitat a aquestes finalitats o podem provocar incidents com la fuga d’informació corporativa, infecció d’equips, etc.
  2. No descarregar aplicacions de mercats no oficials (Android, IOS, Windows ...). Les aplicacions que es publiquen fora dels mercats oficials no passen cap mena de control i podrien contenir malware o contingut que té objectius no lícits.
  3. Actualitzar l’última versió de tots els dispositius personals, ja que com hem mencionat anteriorment, gran part de les actualitzacions són per actualitzar buits de seguretat en dispositius com el telèfon mòbil, el rellotge, l’ordinador de sobretaula, les webcams, etc.
  4. No barrejar informació personal amb informació corporativa en els dispositius. És una pràctica habitual que moltes persones desconeixen, però una cosa tan simple com enviar informació corporativa a l’ordinador personal per no haver de carregar el PC el cap de setmana, podria provocar la fuga d’informació delicada per a l’organització, ja que en l’àmbit domèstic, la majoria de llars no disposen de les mesures de seguretat necessàries per garantir la seguretat dels nostres dispositius o xarxa.
  5. No compartir, en general, informació personal a les xarxes socials o a Internet. És important que tinguem present que tot el que compartim a les xarxes socials, estarà sempre allà i qualsevol persona pot tenir accés a aquesta informació que, a posteriori, pot ser utilitzada per fer un atac d’enginyeria social cap a la teva persona. En aquest cas, per als hackers, la informació és poder.

2. A l’oficina:

  1. Utilitzar sempre el bloqueig de pantalla quan no estiguis davant del dispositiu. Encara que, per defecte, la majoria dels ordinadors tenen habilitada aquesta funció, poden passar uns minuts dins que es bloquegi per defecte, la qual cosa dona temps suficient a un atacant per accedir al pc i agafar la informació requerida.
  2. Utilitzar contrasenyes robustes i amb caràcters alfanumèrics. Les contrasenyes són el principal escull en els atacs, normalment dèbils i amb lògiques susceptibles de ser descobertes. És bàsic utilitzar contrasenyes que continguin, almenys, 8 caràcters alfanumèrics i que no tinguin cap relació ni amb la teva persona ni amb la teva companyia (per exemple: si treballes en EmpresaABC, no utilitzis com a clau EmpresaABC23, perquè és fàcilment desxifrable pels atacants). Sorprenentment, d’entre les més usades, hi trobem algunes com 12345678, 87654321, password, contrasenya ...
  3. Política d’escriptori net (taules, impressores ...). Destruir els papers confidencials. És igual de sensible un paper que un correu electrònic, motiu pel qual s’han d’aplicar les mateixes polítiques. Deixar documents sobre la taula pot ser de molt valor per a un atacant.
  4. No introduir USB’s d’origen desconegut al nostre dispositiu. Molts atacants deixen aquests dispositius en llocs concorreguts de les companyies (aparcament, hall, cuina ...), amb alguna anotació “sexy” com, per exemple, nòmines, confidencial, o quelcom similar, que desperti la curiositat de la persona que se’l troba i l’introdueixi al seu ordinador. Amb aquesta acció, el dispositiu podria quedar infectat, donant accés així als atacants.
  5. No utilitzar el correu corporatiu per finalitats personals. Una pràctica habitual sol ser la de registrar-se a xarxes socials, escola, gimnàs o altres negocis amb el correu corporatiu per tenir la informació més accessible. Es recomana que, en aquests casos, es faci ús sempre el correu personal, ja que l’exposició en segons quines webs es podria veure compromesa i estaríem donant accés a la nostra informació corporativa.
  6. No fer clic a enllaços de correus electrònics que sol·licitin informació confidencial. És important sempre dubtar davant d’aquest tipus de correus que demanin informació delicada o personal, abans de proporcionar la informació s’ha de consultar amb la font original del missatge o, inclús, amb sistemes per identificar si és un frau o no.
  7. Emmagatzemar les contrasenyes en llocs segurs dissenyats exclusivament per fer aquesta funció. En molts casos, ens trobem amb llibretes, post-it en els ordinadors, etc. amb les contrasenyes apuntades. Això és un error, ja que és de fàcil accés pels atacants. Existeixen eines corporatives o d’ús personal que es poden descarregar, com per exemple, cofres segurs, per emmagatzemar les contrasenyes i recordar-les, en tot cas, podent fins i tot utilitzar sempre patrons comuns per no oblidar-les.
  8. Desconfiar sempre de trucades o missatges amb sol·licituds no comuns que demanin informació personal o corporativa. Com menys informació compartim millor. Però, davant d’aquestes situacions, és important aplicar sempre el sentit comú.

3. En trànsit:

  1. Utilitzar filtres de privacitat en els dispositius i càmeres quan estiguem en llocs públics com trens, avions, cafeteries ... mai saps a qui pots tenir al costat, i podries estar compartint informació amb algun curiós amb males intencions.
  2. No connectar-se a xarxes sense fil sense una connexió corporativa segura (VPN). En cas que no es tingui aquesta VPN, és preferible no connectar-se a aquestes xarxes, ja que normalment són insegures i no sabem qui està darrere veient les connexions existents. Si no quedés més remei que connectar-se, és important no connectar-se a llocs comprometedors, com el correu, el banc, etc.
  3. En cas de pèrdua d’un dispositiu, trucar al responsable de seguretat immediatament perquè prengui les mesures pertinents. En la majoria de les organitzacions disposen d’eines d’esborrament remot que deixarien el dispositiu sense res de valor.
  4. Utilitzar sempre dispositius d’origen conegut (USB’s, carregadors, bateries ...).
  5. No compartir la ubicació de forma pública a les xarxes socials, ja que permet a tercers saber on ets en cada moment, per així poder organitzar un atac. Una acció que ha dut molts problemes és la de compartir les rutes a les xarxes socials d’esports, donant així la informació a tercers sobre on corres, quan ho fas, etc.

Com a conclusió, i després de diversos exemples, és important que tots siguem conscients de la importància de prendre les mesures de ciberseguretat, ja que és clau per protegir-nos a nosaltres com a les persones i a les nostres companyies dels ciberatacs. Seguint aquestes senzilles pautes, gran part dels atacs que s’estan produint a escala global, quedaran totalment fora de joc.

CPPS

David Gabarró, Alter Mútua

entrevista

David Gabarró
Director General de Alter Mútua

1. Alter Mútua va néixer com a mutualitat per ajudar als advocats i advocades en moments de necessitat. Quins són, actualment, els seus compromisos per al futur? Han canviat des d’aleshores?

Efectivament, la Mútua és una referència històrica en l’àmbit del mutualisme català. El seu naixement l’any 1840 i supervivència durant tants anys ha estat possible gràcies al gran esforç realitzat per tots aquells advocats i advocades que, de generació en generació, n’han format part. Una preciosa herència de la qual ens en beneficiem avui dia els mutualistes actuals i les nostres famílies, i que tenim la labor de preservar i transmetre.

En aquests 183 anys ha canviat moltíssim. Va començar com “Associació d’auxilis mutus dels Advocats” per a socórrer als advocats en dificultats o impossibilitats per a exercir, i a les seves viudes i orfes. Va néixer a Barcelona com la mútua dels Advocats de Catalunya. Va tenir el seu àmbit d’actuació limitat a la comunitat catalana fins que, l’any 2009, vam obtenir l’autorització per a exercir l’activitat asseguradora en tot el territori espanyol.

La Mútua ha passat per guerres, revolucions industrials, pandèmies i innumerables canvis normatius, però el seu propòsit encara és intacte. Som advocats i advocades que ajudem a altres advocats i advocades autoassegurant-nos sense intermediació. Som la mutualitat de Previsió Social en actiu més antiga d’Espanya, però la nostra activitat es basa en un concepte molt actual: l’economia col·laborativa.

El nostre compromís per al futur és ser fidels a la nostra raó de ser, amb el màxim rigor i professionalitat. Volem seguir aportant valor als advocats i advocades anticipant-nos i adaptant-nos a qualsevol canvi.

2. Després de completar els seus estudis d’enginyeria en informàtica, un Màster de Direcció i Administració d’Empreses i treballar onze anys al Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’any 2003 arriba a Alter Mútua. Quins han estat els principals canvis que ha experimentat l’entitat des d’aleshores?

Hi ha hagut molts canvis. D’entre aquests, en destacaria l’amplificació del nostre àmbit d’actuació, ja que l’any 2009 vam obtenir l’autorització per a exercir l’activitat asseguradora en tot el territori espanyol i el reconeixement de mutualitat alternativa al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) pel col·lectiu de l’advocacia en tot l’Estat. Fins a l’any 2009, només podíem actuar i ser opció alternativa al RETA a Catalunya. Avui, molts advocats i advocades de tot el territori espanyol són mutualistes d’Alter Mútua.

També fou important el procés d’adaptació al canvi de regulació de les cobertures obligatòries de tots aquells professionals que opten per una mutualitat com a opció alternativa al RETA. L’any 2012, es van establir quines cobertures i nivells havíem d’oferir les mutualitats a aquests professionals, i aquest va ser un procés delicat en el qual vam haver de defensar els interessos d’aquells mutualistes que duien més temps en opció alternativa al RETA.

L’any 2013, com totes les entitats del sector, vam haver d’enquadrar-nos al nostre règim normatiu de la Unió Europea per a les companyies asseguradores i reasseguradores: Solvència II.

Finalment, també destacaria la transformació digital de l’entitat, un canvi estratègic que vàrem iniciar l’any 2009 i del qual avui en comencem a veure els seus fruits.

David Gabarró, Alter Mútua

3. L’any 2020 és nomenat Director General. Quins van ser els principals reptes als quals es va haver d’enfrontar en aquesta nova etapa i quines són les línies estratègiques per al futur?

Assumir la direcció general d’Alter Mútua ha estat un desafiament professional important, encara que haig de dir que vaig tenir la sort de realitzar un relleu molt ordenat i d’assumir el càrrec en un moment de molt bona marxa a l’entitat a nivell econòmic i en el qual presentava un creixement continuat i sostenible gràcies a l’excel·lent feina feta pel meu antecessor, en Josep-Fermí Pinyol.

El meu primer repte va estar, i continua sent avui dia, mantenir el creixement i la solvència de l’entitat. Un repte que es va posar a prova amb la irrupció de la pandèmia abans de complir els tres mesos en el càrrec. Actualment, puc dir que vam superar aquesta prova gràcies a les persones que formen Alter Mútua: els mutualistes, la Junta directiva i la resta de l’equip que treballem cada dia.

Amb un horitzó a tres anys vista, estem seguint el Pla estratègic 2022-2024: volem transformar l’entitat donant tot el protagonisme al mutualista, crear nous productes per a cobrir les seves necessitats actuals i de futur, millorar la comunicació de tots els canals perquè sigui 100% bidireccional i fomenti la participació del mutualista, i buscar l’excel·lència digitalitzant tots els processos mantenint sempre el tracte directe i personal. Per a dur a terme aquest pla, estem invertint en la gestió del talent i fomentant la cultura corporativa. Tenim endavant un futur apassionant.

4. Amb més de 25.000 assegurats a la seva entitat, dels quals la majoria en són advocats i advocades, a més dels seus familiars i els seus treballadors, quines són les principals assegurances i serveis que els ofereixen?

A Alter Mútua, protegim als advocats i advocades i a les seves famílies durant tota la seva vida, adaptant-nos en funció de la seva situació professional i personal.

Comencem ajudant als estudiants del màster d’accés a l’advocacia a través del Pla de l’Estudiant, un pla gratuït dissenyat per ajudar-los a mantenir el seu benestar físic, emocional i social. Per una banda, tenen accés al Servei d’Atenció i Orientació Emocional, on reben el suport emocional d’un equip de psicòlegs quan es troben amb situacions d’estrès, angoixa, addiccions, etc.; també tenen a la seva disposició el Servei d’Orientació Nutricional, on un equip de nutricionistes i metges especialitzats els ajuden a dissenyar dietes i pautes alimentàries adaptades a les seves necessitats i estils de vida: intoleràncies, al·lèrgies, colesterol, esport, etc.

Quan superen l’examen d’accés a l’advocacia, cobrim la seva previsió social, si decideixen exercir pel seu compte i escullen a Alter Mútua com a mutualitat alternativa al RETA, disposen del Pla Alter Professional, que inclou les cobertures obligatòries que ens marca la normativa: incapacitat temporal, incapacitat permanent absoluta, defunció (que pugui donar lloc a viudetat i/orfenesa) i jubilació. Sempre ajustades a les seves necessitats, poden pagar una quota reduïda els primers anys de professió, personalitzar les seves cobertures quan la seva situació familiar i possibilitats econòmiques variïn o incorporar altres cobertures com l’assistència sanitària, dependència, despeses mèdiques, invalidesa professional, dependència, defunció en forma de capital, accidents, decessos, etc.

Si, per contra, decideixen exercir per compte d’altri o adscriure’s al RETA, els oferim complementar la seva previsió social amb aquelles cobertures i nivells que s’ajustin a les seves necessitats reals.

Totes les cobertures estan dissenyades pensant en el col·lectiu i l’esperit mutual, per exemple, els nostres plans d’estalvi compten amb un interès tècnic garantit durant tota la vida de la pòlissa, més una participació en els beneficis obtinguts de cada exercici: si la rendibilitat obtinguda per la mútua supera l’interès garantit, aquest benefici reverteix sobre l’estalvi de la pòlissa.

David Gabarró, Alter Mútua

5 Ens pot comentar els principals canals de distribució que tenen per arribar a un col·lectiu tan concret?

A Alter Mútua només realitzem distribució directa, a través del nostre equip d’assessors, treballadors de l’entitat, i la nostra pàgina web. Ens dirigim a un col·lectiu molt específic i, al mateix temps, som una mutualitat, és a dir, no tenim ànim de lucre, els mutualistes són clients i propietaris, per la qual cosa, tenim el deure d’assessorar i comercialitzar només allò que realment necessita el client, sense lletra petita.

6. Hem sentit a dir que les cobertures d’Invalidesa Temporal estan especialment adaptades a les necessitats dels advocats. Ens pot comentar quines millores tenen en relació amb les prestacions més tradicionals d’aquesta garantia?

Sí. Aquesta és una característica general de tots els nostres serveis i cobertures i, molt especialment, de la nostra incapacitat temporal (ILT), molt personalitzada per al col·lectiu, donat que tenim molta experiència i comptem amb un equip de metges propis que coneixen molt bé el dia a dia del professional.

Les diferències amb la cobertura habitual del mercat, fins i tot amb la pública de la Seguretat Social, són múltiples. En primer lloc, és una cobertura molt flexible que permet ajustar el seu nivell de prestacions a la situació professional i personal del mutualista. Generalment, un mutualista amb opció alternativa al RETA necessita una cobertura ILT superior a la que pot necessitar un mutualista que té aquesta cobertura per a complementar la que ja li ofereix la Seguretat Social. Al mateix temps, cada persona necessita protegir, en major o menor mesura, els seus ingressos davant d’una situació d’incapacitat temporal en funció de les seves necessitats econòmiques.

En segon lloc, la nostra cobertura d’ILT parteix d’una prestació econòmica diària en cas d’incapacitat temporal, important que esculli el mutualista en el moment de la contractació, però pot millorar la cobertura afegida un complement diari per incapacitat de llarga durada o un complement diari per hospitalització que, al mateix torn, es duplica o triplica en el cas d’una hospitalització més severa o, fins i tot, complementar la cobertura amb el que anomenem la “Incapacitat professional parcial” o “mitja-baixa”, un complement imprescindible pel nostre col·lectiu. Moltes vegades, quan els advocats i les advocades estan en situació d’incapacitat temporal, es veuen obligats a avançar la seva incorporació a la feina per defensar als seus clients abans d’estar totalment recuperats. Aquest complement continua protegint els seus ingressos mitjançant una prestació diària equivalent a la meitat del capital que té contractat.

I, el més important, la cobertura és molt completa: cobreix les situacions d’incapacitat per accident, sigui o no laboral; malalties de qualsevol tipus, incloses les psiquiàtriques amb hospitalització o sense; la maternitat, paternitat i adopció, períodes de lactància i, fins i tot, la baixa per la cura dels infants menors afectats per càncer o malaltia greu.

7. Donada la professió dels seus mutualistes, entenem que han de mantenir un contacte molt estret amb els col·legis d’advocats. Quines són les principals activitats que han de dur a terme amb aquests?

Efectivament, tenim una relació excel·lent amb els Col·legis d’advocats. Som entitats germanes amb les quals compartim molts valors; institucions sense ànim de lucre formades per persones que ajuden a les persones: els col·legis defensen els interessos dels advocats i de les advocades i protegeixen la seva professió, i Alter Mútua defensa i protegeix la salut i el benestar de la persona que hi ha en cada advocat o advocada.

Addicionalment, els col·legis col·laborem participant en congressos, jornades, activitats formatives i organitzant conjuntament accions que ajudin al col·lectiu, i molt especialment, als joves.

Com a exemple, el “Premi extraordinari futurs advocats i advocades de Barcelona”, del qual vam celebrar-ne el passat mes de gener la tercera edició. Aquesta va ser organitzada conjuntament amb l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i el seu Grup d’Advocats Joves, i hi van participar els estudiants del màster d’accés a l’advocacia de set universitats: UB, UAB, UPF, UIC, Abat Oliva, Esade i OUC. Amb aquest Premi, volem reconèixer l’esforç dels estudiants de Dret en el seu camí per a convertir-se en advocats i advocades.

8. Actualment, ofereixen una alternativa al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) per a tots els advocats. Quines són les raons principals que porten a escollir la seva entitat? Creu que els nivells de fidelitat en els seus mutualistes són més elevats que el d’altres col·lectius d’assegurats?

Són moltes les raons per escollir-nos, però les més importants són:

  • Ens basem en un sistema de capitalització individual: les quotes que aporta cada mutualista són seves i, en tot moment, sap que cobrarà quan es jubili o que, en cas que sigui precís, serà la seva família qui cobri.
  • Les prestacions s’ajusten en tot moment a la situació del mutualista. Per exemple, la prestació d’incapacitat temporal augmenta si la situació de baixa s’allarga o s’agreja amb l’hospitalització, o es redueix si el mutualista ha d’incorporar-se a la seva activitat abans d’estar totalment recuperat. En el RETA, sempre es cobra el mateix; l’establert segons la base de cotització, i en el moment que et reincorpores, perds la prestació.
  • El mutualista pot canviar d’opció. Si opta per Alter Mútua, pot bescanviar la seva decisió en un futur i donar-se d’alta al RETA, conservant tot el capital que ha acumulat a Alter Mútua per la seva jubilació. Si escull el RETA, en canvi, no podrà canviar d’opció i, si es dona de baixa abans d’hora, pot perdre el dret a cobrar una pensió.
  • Quan arribi el moment de la jubilació, el mutualista podrà rebre la seva jubilació de la manera que desitgi; en forma de capital, renta vitalícia o combinació de capital i renta. Al RETA, la jubilació només pot ser en forma vitalícia.
  • I, finalment, un aspecte molt important: les nostres quotes mínimes són sempre vora un 20% més econòmiques que les quotes mínimes fixades pel RETA. A l’inici de la carrera professional o en moments puntals de baixa activitat, aquesta possibilitat d’ajustament de la quota és molt ben valorada pels professionals.

Pel que fa als nivells de fidelitat dels mutualistes, puc dir que són molt elevats. Això es deu al fet que, per una banda, som el primer pilar de la previsió social d’aquells mutualistes que estan amb nosaltres com a opció alternativa al RETA i, si mantenim la seva confiança, estaran amb Alter Mútua mentre exerceixin la seva professió. I, per altra banda, som el segon i tercer pilar de la previsió social d’aquells mutualistes que estan a Alter Mútua per complementar la seva previsió social; si mantenim el nostre propòsit i aconseguim transmetre’l, el mutualista reconeix el valor de formar part d’Alter Mútua.

9. La ràpida pujada dels tipus d’interès ha produït canvis remarcables en l’estructura dels actius de moltes entitats. Com ha afectat, o està afectant, aquest fet a la seva entitat?

En l’àmbit estructural, la tipologia dels nostres actius no ha variat, ja que durant tots els anys en els quals els tipus han estat baixos, més de deu anys concretament, hem mantingut la nostra política d’inversió. La nostra prioritat és garantir la solvència de l’entitat, motiu pel qual tenim un perfil conservador i més del 90% dels nostres actius estan invertits en Renda fixa investment grade.

Ara que pugen els tipus, estem aprofitant per comprar renta fixa de la més alta qualitat creditícia, tant deute públic com privat, a uns tipus que feia anys que no veiem. I esperem incrementar la participació en beneficis anuals que donem als mutualistes, que fins avui dia han estat sempre per sobre del 3%.

10. La tecnologia i la transformació digital formen part de gairebé tots els fulls de ruta de les empreses. Com s’afronta, des de la seva organització, aquest repte? Quines mesures específiques incorporen en relació amb clients o la gestió general del negoci?

Estem afrontant aquest repte amb molta convicció. Les grans companyies tecnològiques ens han demostrat que utilitzant la tecnologia es pot oferir una gran experiència digital de client en el consum de productes i serveis, i han provocat que tot exigim aquesta experiència a la resta d’empreses o entitats.

A Alter Mútua, volem oferir aquesta gran experiència als mutualistes, però no volem limitar-la només al món digital. Estem treballant en una transformació global de l’entitat amb l’objectiu d’oferir el millor servei amb independència del canal. Evidentment, per aconseguir-ho, l’única manera que existeix és la tecnologia. Però no s’ha d’oblidar que és l’eina; com la fem servir dependrà de nosaltres.

Ja hem començat a veure els fruits del nostre Pla de transformació, ja que a mitjans del 2022 vam actualitzar la imatge, la pàgina web i ERP, la qual cosa va suposar una gran actualització. En aquests moments, el mutualista pot cotitzar qualsevol cobertura, completar tot el procés de contractació i gestionar les seves cobertures a través d’Internet, a qualsevol hora del dia i des de qualsevol lloc, mitjançant un procés de digitalització complert que interacciona en temps real amb els sistemes dels nostres proveïdors per oferir-los un sistema integral i sense esperes. I, per descomptat, el mateix sistema que té el mutualista a la web és el que utilitzem nosaltres des de les nostres seus quan el mutualista vol que l’atenguem per telèfon o presencialment.

La tecnologia s’ha democratitzat. Ja no és d’ús exclusiu de les grans entitats, motiu pel qual volem aprofitar-la en benefici dels mutualistes.

11. Amb un ampli marge de solvència del 250%, quins riscs són els més representatius de la seva Entitat?

Els principals riscs als quals està exposada l’Entitat en termes de solvència, són el risc del mercat i el risc de subscripció de vida derivat del negoci de vida estalvi, vida risc i decessos, els quals representen el 47% del negoci de l’entitat en volum de primes.

El risc de mercat el gestionem a través de la política d’inversions que, en aplicació del principi de prudència, es basa en la diversificació i seguretat de les inversions. El 95% de les inversions financeres són en Renta fixa amb una elevada qualificació creditícia.

Pel que fa al risc de subscripció, ens ve marcat pel sub-risc de caiguda massiva que, per defecte, fixa la fórmula estàndard pel càlcul del capital de solvència, encara que personalment crec que aquest risc, en el cas de les mutualitats, no recull el vincle que tenen els mutualistes amb l’entitat.

David Gabarró, Alter Mútua

12. Com a Col·legi professional, sempre tenim interès per conèixer la situació dels actuaris a les empreses. Quines són les àrees de l’empresa en les quals els actuaris desenvolupen, principalment, la seva activitat?

Quan l’any 2003 vaig entrar a treballar a la mútua, només hi havia un actuari extern, que s’encarregava de la tècnica actuarial. Avui dia, són cinc (el 10% de la plantilla), i estan desenvolupant la seva activitat professional en àrees molt rellevants per a l’entitat; estan presents en el Comitè de direcció, en la Comissió d’inversions, en l’Àrea tècnica i, fins i tot, a l’Àrea comercial. Totes aquestes posicions són clau per a la bona marxa de l’entitat.

13. Què és el que més valora dels serveis del Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC) a Membres Protectors com Alter Mutua? Què recomanaria al Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC) per a millorar els seus serveis als actuaris i a empreses?

El que més valoro com a membre protector és l’accés a la bossa de treball. Bona part dels actuaris que estan a Alter Mútua han vingut a través del Col·legi d’Actuaris de Catalunya. També valoro l’accés a la formació que ofereix el CAC, que considero que és actual i de qualitat. Y he de confessar, que l’aprofito tot el que puc.

Considero que el Col·legi d’Actuaris de Catalunya està fent una molt bona feina, i la meva recomanació és que continuï així.

SCOR

Susana López Clemente, Scottish Widows

entrevista

Susana López Clemente
Actuaria a Scottish Widows – Grup Lloyds Bank, Edimburg (Escòcia)

La Susana López Clemente va néixer l’any 1976. Està llicenciada en Economia a l’UAB (2000), llicenciada en Ciències Actuarials i Financeres a la Universitat de Barcelona (2002) i té un postgrau en ciències actuarials a la Caledonian University de Glasgow (2007). És membre del Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC) des de l’any 2002. Ha desenvolupat tota la seva carrera professional al Regne Unit, a la mateixa empresa, Scottish Widows, una important empresa d’assegurances de vida del grup Lloyds Bank.

1. Vas acabar els teus estudis com a actuària a Barcelona, i després vas decidir marxar al Regne Unit. Què et va portar a prendre aquesta decisió? No veies sortides professionals al nostre país?

Volia marxar a l’estranger i millorar el meu anglès, pensant que en el futur m’obriria més portes professionalment, perquè l’anglès era una llengua que es parlava en molts països. A Espanya et preparen amb un bon nivell d’anglès escrit, però no vaig tenir moltes oportunitats de parlar-lo. A més, volia estudiar un postgrau en ciències actuarials. Hi havia força oportunitats per a treballar a Espanya, però preferia millorar la meva preparació per al futur.

Susana López Clemente, Scottish Widows2. Vas cursar un postgrau a Glasgow (Escòcia). Vas trobar diferències de nivell respecte als estudis actuarials que havies cursat aquí?

El nivell d’estudis a Espanya era alt i em va ajudar a estudiar el postgrau, perquè tenia una bona base. A Gran Bretanya el temari era més extens. Hi ha més productes a Gran Bretanya que a Espanya i, a més a més, hi havia assignatures que no havia estudiat a Espanya. Per exemple, productes with-profits, Monte Carlo, processos Markov Jump, etc. El postgrau estava dirigit a preparar-te pels exàmens professionals que fan a Gran Bretanya per poder ser un actuari/ària, i a través del qual podies obtenir convalidacions de les assignatures a l’Institute and Faculty of Actuaries (IFoA) quan tenies una nota alta. Això és el que fan els estudiants aquí per reduir el nombre d’exàmens professionals que has de fer en el IFoA.

3. Després et vas col·legiar a l’Institut and Faculty of Actuaries, una vegada membre del CAC. Quines són les principals diferencies en el procés de col·legiació? S’ha de fer formació continuada periòdicament?

Sí. Em vaig col·legiar a l’IFoA quan vaig acabar el postgrau, perquè anava a treballar i estudiar per ser actuaria a Gran Bretanya . El procés de col·legiació és similar al del CAC. Em van demanar el certificat de llicenciatura en ciències actuarials d’Espanya. Com que estava en castellà, un traductor oficial va haver de traduir les assignatures i les notes. També em van demanar el certificat del postgrau en ciències actuarials de la Glasgow Caledonian University. Pel que fa a les quotes, a Gran Bretanya  es paga una quota anual, més cara que la del CAC. El preu anual de l’estudiant és de £236, el de l’actuari és de £715 , i el de l’afiliat de £100.

Susana López Clemente, Scottish Widows4. Has continuat treballant a Escòcia, en un moment on sembla que el “paradís” dels actuaris que van a treballar al Regne Unit és Londres. Quina ha estat la principal motivació per quedar-te a Escòcia?

Vaig treballar dos anys a Anglaterra, pel mateix grup bancari del Lloyds BanK, a Aylesbury, Buckinghamshire. Però m’agradava Escòcia i vaig voler tornar al lloc on vaig estudiar. Crec que la qualitat de vida a Escòcia és millor. Els salaris són més alts que a Londres, però tot és més car, així que a mi no em compensava. Segurament és perquè vaig néixer a un poble de Catalunya i Escòcia era el més semblant a l’ambient al qual jo estava acostumada. Hi ha bastants companyies d’assegurances a Escòcia, i també pots tenir un bon futur si treballes en una companyia gran. Crec que no cal canviar de companyia si existeix la possibilitat de creixement professional on treballes. A Gran Bretanya, pots canviar de departament cada 2 o 3 anys, per aconseguir diverses experiències dins la mateixa empresa. A més a més, ara, amb el teletreball, ja no és tan important on estigui situada l’empresa. De fet, part dels meus companys de departament treballen a l’oficina de Londres, i fem servir les videoconferències per fer les reunions.

5. Fa més de 15 anys que treballes al Regne Unit com a actuària, però mantens relacions amb el CAC, el que et permet conèixer dos mercats diferents. Quina importància té la formació continuada al Regne Unit en comparació amb la que té al nostre país?

La formació continuada a Gran Bretanya va començar fa anys, de forma obligatòria, per assegurar-se de què els membres (estudiants/actuaris) estiguessin al dia. Al CAC, en canvi, és bastant nou i, fins ara, no era obligatori. La formació continuada és molt important per l’IFoA, amb l’objectiu de què els actuaris mantinguin un nivell professional alt. Des de fa poc temps, a més, has de tenir una entrevista anual amb un altre actuari de l’IFoA sobre la formació continuada que hem fet durant l’any i el que volem aprendre de cara al vinent. Al CAC, la formació continuada està començant a ser més rellevant i cada cop hi ha més cursos disponibles. A l’IFoA, hi ha vídeos de “Professional Skills” en els quals s’ensenyen diferents situacions laborals on els actuaris han de fer servir el “professionalisme” i seguir les normes de conducta de l’IFoA per decidir el que han de fer.

6. Com valores la formació continuada del CAC?

La formació del CAC és fàcil de seguir si vius a l’estranger, perquè es pot fer tot per Internet. Sens dubte, crec que no es valoren prou les hores que has de fer per estudiar pel teu compte quan estudies cursets, a part de les 5 hores autoaprenentatge. L’IFoA és més flexible en aquest tema, perquè pots utilitzar part d’aquestes hores d’estudis a distància per treballar aspectes de curs com a formació continuada. La pàgina Actuview que ofereix el CAC va bé per veure vídeos gratuïts online si necessito més hores de formació continuada. També hi ha alguns vídeos online al CAC. Penso que tenir més formació continuada online ajudaria als actuaris que estan a l’estranger, perquè crec que alguns dels cursos són presencials exclusivament.

Susana López Clemente, Scottish Widows7. Sempre has treballat en una companyia d’assegurances de vida. Els productes que s’ofereixen al Regne Unit són equiparables als que s’ofereixen a Espanya? Quins són els aspectes diferencials que ens pots comentar?

Al Regne Unit existeix una varietat de productes més àmplia que a Espanya. Per exemple, estan els productes “with-profits” que són productes en els quals els clients poden rebre una participació en benefici de la companyia asseguradora mitjançant bonificacions en les prestacions. També hi ha “Equity Release” que són productes on el client pot demanar un préstec fent servir com a garantia part del valor del seu habitatge i no ha de pagar res més fins que mori o fins que se’n vagi a una residència, i es paga amb part del valor de la casa quan es vengui.

Susana López Clemente, Scottish Widows

8. Ens pot comentar quina ha estat la seva trajectòria professional a la companyia d’assegurances Scottish Widows? En quins departaments has treballat? Què destacaries dels coneixements que has adquirit en cadascun d’ells?

He treballat en diferents departaments dins la mateixa empresa (Reporting, Pricing i Rectifications). En cada un d’ells he tingut experiències diferents: analitzar la mortalitat dels productes, emprar models estocàstics i deterministes en el reporting, la tarifació de productes en pricing, i la creació de models per calcular la compensació per a clients quan hi ha errors en Rectificacions, entre altres experiències. Tot això, m’ha ajudat a entendre millor com funciona l’empresa i els productes. Sempre ajuda a treballar el dia a dia en un tipus de producte i veure tots els reptes i problemes que sorgeixen. També permet aportar la teva pròpia experiència d’altres departaments per millorar els processos i ser més eficient.

9. Amb la creixent utilització del Big Data s’està tendint a una hiperpersonalització de les tarifes. Creus que es produirà també en les assegurances de vida? Quins aspectes es tenen en compte actualment en la tarifació?

Amb referència al Big Data, la llei britànica de Data Protection exigeix informar a la persona en l’ús que se li donarà a la informació que facilita, l’origen de la informació i la seva veracitat. Es tracta d’un concepte bastant nou que encara s’ha de desenvolupar en les assegurances, que són conservadores. Fins que les lleis i els Reguladors no permetin l’ús de les dades, serà difícil tenir-ho en compte a les assegurances. A més, crec que els models de big data són complexos, i fins i tot els data scientists a vegades no saben justificar els resultats. Per tant, a vegades és difícil d’explicar-ho a l’empresa. Penso que hi ha molt potencial per entendre millor els riscs en les assegurances, però hi ha limitacions per al seu ús.

10. Les assegurances de vida han tingut tradicionalment un recàrrec de seguretat implícit en utilitzar taules de mortalitat d’anys anteriors, donat que la tendència de la mortalitat ha estat decreixent. Actualment es qüestiona que continuï reduint-se, fins i tot es pensa que pot augmentar. Quina és la seva opinió al respecte?

Crec que la pandèmia per la Covid 10 va incrementar significativament les morts en els darrers 3 anys i que, això, afectarà les taules de mortalitat. A més, hi ha casos de Covid persistent, amb seqüeles, dels quals encara s’hi desconeixen els seus efectes sobre l’esperança de vida.

Penso que les taules de mortalitat d’anys anteriors necessiten un ajustament, amb l’opinió d’experts, basada en la mateixa experiència de mortalitat de l’empresa asseguradora. Si existeixen taules de millores de mortalitat, també poden ajudar. L’IFoA prepara projeccions de futures millores de mortalitat i les empreses asseguradores les podran utilitzar a Gran Bretanya.

11. Els coneixements dels actuaris van canviant al llarg del temps i convé actualitzar-los. Creus que la formació actual hauria de millorar per adaptar-se a les noves tendències?

Crec que els actuaris necessiten incrementar la formació continua cada any per invertir temps a aprendre noves coses, que seran necessàries per adaptar-se a les noves tendències, perquè la tecnologia avança i cada cop hi ha més informació disponible. El big data s’utilitzarà ben aviat en assegurances i els actuaris necessitaran més coneixements en programació per poder analitzar la informació i aplicar els models adequats. El canvi climàtic és un altre nou risc que les assegurances hauran d’analitzar i es necessita també el coneixement dels requisits per al reporting i disposar de metodologies i eines per a l’anàlisi d’escenaris, per exemple.

12. Què és el que més destacaries de la vida i de l’ambient de treball a Escòcia? Existeixen bones oportunitats per als actuaris? S’hi treballa a gust?

Penso que s’hi treballa molt a gust a Escòcia. La gent és molt amable i t’ajuden quan ho necessites. Hi ha persones de moltes nacionalitats diferents i s’aprèn sempre quelcom nou d’altres cultures. Hi ha oportunitats pels actuaris, perquè hi ha diferents companyies d’assegurances i pots desenvolupar una bona carrera professional, depenent del que t’agradi. A més, la llengua anglesa sempre t’obre portes a altres països.

Susana López Clemente, Scottish Widows13. Vius en un poble al costat d’Edimburg. Què és el que més t’agrada de la vida a Escòcia? I què és el que menys t’agrada?

Efectivament, visc a un poble al costat d’Edimburg. El que més m’agrada d’Escòcia són els paisatges: hi ha molts llacs, castells i muntanyes. Pots fer viatges curts els caps de setmana per visitar llocs nous, i és segur. Si un dia deixes oberta la porta de casa, no passa res. El que més trobo a faltar a vegades és el sol, ja que no en tenim molt a l’hivern, quan els dies són curts i a les 16 hores ja pot ser de nit.

14. Has pensat alguna vegada en tornar a Catalunya i treballar com a actuària aquí?

No, la veritat és que no he pensat a tornar a Catalunya per treballar d’actuària. Estic contenta i a gust aquí. De moment, només vinc a Espanya per a veure a la família, als amics i per anar a la platja.

15. Quins consells donaries als joves que estan cursant ara el Màster en Ciències Actuarials i Financeres a Catalunya?

És un bon màster, i hi ha moltes sortides en les ciències actuarials. Cada cop són més els actuaris que no només treballen en assegurances, sinó també en altres entitats financeres on poden aplicar els seus coneixements. Els idiomes i la programació són molt importants avui dia per buscar feina. Els recomanaria que facin pràctiques en el màster, i així tenir una mica d’experiència abans de treballar, perquè la necessitaràs i, a més, també et pot ajudar a veure què és el que més t’agrada per a treballar-hi.

16. Has treballat a l’estranger des de molt jove. Animaries als joves actuaris a treballar a l’estranger? Què li recomanaries a un/a jove actuari/ària del CAC?

Treballar a l’estranger és una bona experiència, perquè t’ajuda a créixer com a persona i, alhora, a aprendre idiomes. Com més jove, més fàcil resulta aprendre un idioma. Viure en un altre país és la millor manera per aprendre i millorar un idioma, ja que l’has de parlar cada dia. A més, treballar a l’estranger et pot obrir portes a la teva carrera professional i aprendre diferents cultures. T’obre els ulls i pots aprendre molt de tu mateix i, alhora, et dona molta independència. Pots viatjar i veure un altre món fora d’Espanya, que funciona totalment diferent. A més, avui en dia els països estan més interconnectats, i és molt fàcil tornar a Catalunya per veure la família per Nadal. Amb la tecnologia actual, pots estar en contacte amb la família i et poden veure amb les videoconferències.

Management Solutions

formació

Activitats de formació de l’any 2022

Al primer semestre de l’any 2022 el CAC va organitzar 18 activitats de formació (cursos, jornades i webinars) de matèries variades, en les que han participat 1.385 persones, amb un total de 3.906 hores de formació impartides.

1. WEBINAR - ANY 2022: L’INICI DE LA NORMALITZACIÓ MONETÀRIA (?)

12 DE GENER DE 2022

SR. DAVID CANO (AFI)

David Cano (AFI)L'economia mundial s'ha recuperat de manera molt intensa de la crisi provocada per la COVID-19. Com a conseqüència, han aparegut pressions inflacionistes més intenses i duradores del que es podia imaginar. Amb el PIB recuperant els nivells previs a la pandèmia i les taxes d'inflació per sobre dels objectius dels bancs centrals, és obvi que el debat és quina ha de ser la funció de reacció: pujar els tipus d'interès? eliminar els programes de compres de bons? No és fàcil la resposta, sobretot si tenim en compte el fort augment del deute públic dels dos darrers anys, així com els riscos per al creixement econòmic derivats de l'encariment de les matèries primeres i de la manca de subministraments en molts components bàsics.

Assistents: 71

2. CURS ONLINE - PROGRAMACIÓ PYTHON PER ACTUARIS

17, 18, 19, 20, 24, 25, 26, 27 I 30 DE GENER DE 2022

SR. HEBER TRUJILLO

Curs online - programació Python per actuaris

Els coneixements de programació són una de les capacitats més demanades en els actuaris i professionals de data science en aquest moment, ja que permeten elaborar escenaris i anàlisis cada vegada més complexos, alhora que ajuden a automatitzar processos clau dins de la gestió de les empreses.

El llenguatge de programació Python, d'acord amb el "Developer Survey 2019", és un dels llenguatges de programació amb gran creixement entre actuaris i professionals de data science en els últims anys, a causa, principalment, de la seva enorme flexibilitat per desenvolupar de manera eficient diferents tasques: anàlisis estadístiques i actuarials, desenvolupaments de models d'intel·ligència artificial, gestió de bases de dades i desenvolupaments web, entre d'altres.

Assistents: 16

3. WEBINAR - EFECTES DE LES NOVES TAULES BIOMÈTRIQUES SOBRE LES ENTITATS ASSEGURADORES.

10 DE FEBRER DE 2022

SR. DAVID GUITART (BDO)

David Guitart, BDOEl 28 de desembre de 2020 es va publicar al BOE la resolució de 17 de desembre de 2020, de la DGSFP, relativa a les taules de mortalitat i supervivència a utilitzar, i per la qual s'aprova la guia tècnica relativa als criteris de supervisió en relació amb les taules biomètriques i sobre determinades recomanacions per fomentar l'elaboració d'estadístiques biomètriques sectorials.

Així, les noves taules biomètriques tenen com a objectiu garantir la suficiència de les provisions tècniques que acumulen les entitats asseguradores per fer front a les seves obligacions per assegurances de vida i que els preus de les assegurances es formin sobre bases tècniques transparents i justes. Com a resultat, s'han elaborat les noves taules biomètriques que diferencien per gènere, per tipologia de cartera (individual/col·lectiu), i per raó de càlcul (1r Ordre i 2n Ordre).

Per tot això, aquest webinar va tractar de definir les principals característiques de les noves taules PASEMF/PERMF 2020, detallant les diferències que suposen quant als riscos de mortalitat i longevitat respecte a les taules d'aplicació anterior, l'impacte que han tingut en el sector i les diferents mesures adoptades per les Entitats per adaptar-les.

Assistents: 109

4. CURS ONLINE - GESTIÓ D’ACTIUS I PASSIUS (ALM) EN ENTITATS ASSEGURADORES

22 I 23 DE FEBRER DE 2022

SR. RAFAEL GARCÍA, SR. JORDI PAYÉS I SR. ENRIQUE ABUÍN (SERFIEX)

A causa de l'entorn de tipus d'interès baixos en què ens hem establert i que ja és una realitat constant i no eventual, una de les principals preocupacions de les companyies d'assegurances és fer una gestió ALM adequada que permeti minimitzar l'impacte en el càlcul de la provisió matemàtica sota criteris comptables i en el descompte dels fluxos de passius BEL, que afecten a l'import de l'excedent financer sota Solvència II (Volatility Adjustment i Matching Adjustment), a més de les implicacions derivades de la posada en marxa de la norma comptable IFRS 17.

L'Objectiu del curs va ser oferir als seus assistents una visió general a través d'exemples pràctics de la gestió ALM òptima a les entitats asseguradores, des del punt de vista del departament d'Inversions i del departament Actuarial.

Assistents: 53

5. JORNADES D’ALTA DIRECCIÓ (SEGONA EDICIÓ): SITUACIÓ I PERSPECTIVES DEL MERCAT ASSEGURADOR AL 2022

02 DE MARÇ DE 2022

SR. SERGIO ÁLVAREZ (DGSFP), SR. VICENTE CANCIO (ZURICH), SR. JAVIER MURILLO (SEGURCAIXA ADESLAS), SR. RICARDO PEDRAZ (AFI), SR. JORDI RIVERA (DAS), SR. VÍCTOR UGARTE (REALE) I SR. JAVIER VALLE (VIDACAIXA)

Activitats en matèria de formació 2022

L'impacte de la pandèmia COVID-19 sobre la nostra economia està sent molt important, un dels més grans entre els països de la Comunitat Europea.

L'any 2020, el PIB d'Espanya va patir una caiguda anual del –10,8%. L'any 2021 s'estima que la nostra economia creixerà al voltant d'un +5% anual i que no es recuperarà el PIB de l'any 2019 (prepandèmia) fins a l'any 2023, amb un efecte important sobre el dèficit públic, deute i ocupació. En aquest entorn difícil, el comportament del sector assegurador espanyol està sent positiu, mostrant una gran resistència i capacitat d'adaptació. L'any 2022 presenta incerteses importants (evolució de la pandèmia, de la inflació, dels tipus d'interès, del cost de l'energia i de les matèries primeres, dels riscos derivats del canvi climàtic, riscos cibernètics, etc.).

Pel que fa al sector assegurador, l'any 2022 es presenta també ple de reptes (normativa sobre sostenibilitat, avenços de la norma comptable NIIF 17, canvis a la directiva de Solvència II, nova normativa sobre previsió social complementària, adaptació de les taules de supervivència, normativa PRIIPS, plans paneuropeus de pensions, actualització de les bases tècniques del barem de cotxes, entre d'altres).

A la Jornada es va parlar de la situació del mercat espanyol i de les perspectives per al 2022 en els rams d'assegurança més importants al nostre mercat: vida, salut, multirisc, automòbils i defensa jurídica. També es va parlar sobre la normativa europea sobre Sostenibilitat i els seus efectes a les entitats asseguradores.

Assistents: 286

6. WEBINAR - ANY 2022: CANVIS NORMATIUS I NOVETATS EN MATÈRIA D’ASSEGURANCES DE VIDA I PENSIONS

10 DE MARÇ DE 2022

SR. CARLOS ESQUIVIAS (UNESPA)

Carlos EsquiviasAl webinar es van presentar els principals canvis normatius amb efectes en l'àmbit de les assegurances de vida i en els sistemes de previsió social que caldrà implementar a l'exercici 2022, així com les previsibles novetats i nous projectes normatius que puguin sorgir al llarg del mateix, entre els quals cal esmentar els següents:

  • Projecte de llei de regulació per impulsar els plans de pensions d'ocupació.
  • Possibles modificacions de la normativa fiscal que puguin derivar-se de l'Informe dels experts nomenats pel Govern per a la reforma fiscal, les conclusions de la qual previsiblement es presentaran a finals de febrer de 2022.
  • Implementació dels canvis a la normativa de nivell 2 de PRIIPs aprovats pel Reglament Delegat (UE) 2021/2268, de la Comissió, de 6 de setembre de 2021.
  • Inici de la comercialització dels productes paneuropeus de pensions individuals (PEPP) a partir del març del 2022 i qüestions interpretatives pendents d'aclarir.
  • Projecte de llei integral d'igualtat de tracte i de no discriminació.
  • Possibles desenvolupaments normatius futurs en matèria de taules biomètriques.

Assistents: 99

7. CURS ONLINE - PROGRAMACIÓ EN R

14, 15, 16, 21, 22, 23, 28 I 29 DE MARÇ DE 2022

SR. FRANCESC VALLVÉ

Curso RAl curs va tractar sobre el llenguatge de programació R que és un dels més utilitzats pels actuaris i científics de dades arreu del món.

Els coneixements de programació en les companyies d'assegurances són cada vegada més necessaris, ja que permeten augmentar l'eficiència i permeten l'anàlisi de les dades en un entorn de producció. La realització de càlculs i tractament de dades es duen a terme en tots els àmbits de les companyies asseguradores: pricing, provisions tècniques, solvència II, IFRS17, models predictius, valoracions d'actius, etc.

R és un llenguatge de codi obert que funciona en una gran varietat de plataformes (Unix, Windows, MacOS, entre d'altres). Cal destacar la possibilitat d'executar R en el núvol (cloud), en plataformes com Amazon AWS o Microsoft Azure i la creació d'aplicacions en sistemes de computació distribuïda com Apache Spark, així com accés a plataformes de machine learning i xarxes neuronals com TensorFlow de Google o Keras, entre moltes altres.

Assistents: 12

8. WEBINAR - NOVETATS A L’ORSA: EL CANVI CLIMÀTIC

07 D’ABRIL DE 2022

SR. SVETLOZAR MINDOV (DELOITTE)

Svetlozar Mindov, DeloitteEl desenvolupament d'escenaris de canvi climàtic en l'informe ORSA presenta una sèrie de reptes rellevants en el sector assegurador, alguns compartits amb altres indústries i d'altres, més específics del sector.

L'objectiu del webinar va ser presentar les novetats esperades pel regulador europeu EIOPA en els informes ORSA. Es va parlar sobre els factors climàtics, els riscos, la seva classificació i mapeig amb els riscos de Solvència II, així com de la seva ocupació en escenaris climàtics i la pròpia definició d'aquests escenaris.

Assistents: 95

9. CURS ONLINE - APLICACIONS PRÀCTIQUES DE LA NIIF 17

20, 21, 25, 26 I 27 D’ABRIL DE 2022

SR. DIEGO NIETO I SR. MIGUEL ÁNGEL MERINO (MAZARS), SR. JUAN JESÚS MARÍN (WTW) I SR. ALBERT DE PAZ (MANAGEMENT SOLUTIONS)

Activitats en matèria de formació 2022

El curs va abordar els aspectes fonamentals dels nous estàndards comptables NIIF 17 per a la valoració dels contractes d'assegurances, que van ser publicats al maig de 2017 i l'entrada en vigor, en principi, està prevista per 2023, i que tenen impactes importants en diferents àmbits, com les Dades, la Tecnologia, el Negoci i        Govern i Processos.

Al curs es van tractar:

  • Els fonaments dels nous estàndards NIIF 17.
  • Les principals novetats derivades de NIIF 17.
  • Les metodologies per a la valoració de contractes.
  • Exemples pràctics de valoració de diferents productes.

Assistents: 22

10. WEBINAR - ANÀLISIS DEL PROJECTE DE LLEI PER A L’IMPULS DELS PLANS DE PENSIONS D’OCUPACIÓ

28 D’ABRIL DE 2022

SR. EMILIO VICENTE, SR. JOAN ÀNGEL VERGÉS, SRA. MARISOL GONZÁLEZ I SR. ANTONI FERNÁNDEZ (GT PENSIONS I SEGURETAT SOCIAL DEL CAC)

El passat 4 de març es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat el Projecte de Llei de regulació per a l'impuls dels plans de pensions d'ocupació. En aquest Projecte de Llei s'inclou el segon bloc de mesures per a una reforma del Sistema de Pensions que s'haurà de desenvolupar segons els acords assolits a finals de l'any 2020 en el si del Pacte de Toledo.

Webinar PPO

Durant la sessió, una representació del Grup de Treball de "Pensions i Seguretat Social" del CAC va analitzar els principals efectes del projecte, l'entrada en vigor del qual està previst durant el primer semestre de l'exercici 2022.

Assistents: 94

11. CURS ONLINE - DATA ANALYTICS: TRACTAMENT DE DADES I BASES DE DADES AMB R

02, 03, 04, 05, 09, 10 I 11 DE MAIG DE 2022

SR. FRANCESC VALLVÉ

Activitats en matèria de formació 2022

Una de les parts més importats per la realització d’anàlisis de dades és el tractament de les dades. Tant si volem realitzar un quadre de comandament, automatitzar un procés o realitzar un model, haurem de tractar les dades.

R ens permet tractar les dades d’una manera àgil i eficient així com automatitzar el procés de tractament d’aquestes. Si les dades que volem tractar estan emmagatzemades en bases de dades, ens podem connectar a aquestes i realitzar les consultes que ens retornaran les dades que desitgem. També podem obtenir dades de fitxers, pàgines web, APIs, etc.

En aquest curs vam veure com es tracten les dades amb R seguint les pràctiques més utilitzades: mitjançant R base i mitjançant llibreries externes. També es va aprendre a fer queries (consultes) a bases de dades SQL des de R, ja sigui utilitzant el llenguatge SQL o sense utilitzar-lo.

Assistents: 6

12. WEBINAR - LA NORMA COMPTABLE NIIF 17: CALENDARI, REPTES I EXPERIÈNCIES DE LES ENTITATS ASSEGURADORES

05 DE MAIG DE 2022

SR.GEORG LANG (ALLIANZ), SR. ENRIC VIVES (ZURICH) I SR. JAVIER AGUILAR (DGSFP)

La NIIF 17 entrarà en vigor al nostre país l'any 2023, encara que, de moment, no serà aplicable per a totes les entitats. Representa el canvi regulatori més significatiu del sector assegurador dels darrers 20 anys. L'objectiu principal és assegurar que les entitats presentin informació rellevant que representi fidedignament els contractes d'assegurances. Es pretén millorar la comparabilitat i la competència entre companyies de diferents països, contractes d'assegurances i altres indústries.

La nova norma NIIF 17 és una norma NIIF integral i veritablement internacional, que permet formar un estàndard global de comptabilitat en assegurances. Suposa un repte per al sector assegurador espanyol, atès que introdueix un nou enfocament que elimina les inconsistències de la NIIF 4 (la manca d'actualització de les hipòtesis a mercat, l'opacitat de l'evolució dels passius per a contractes d'assegurances, entre d'altres) i utilitza nous conceptes, com ara el marge de servei contractual o el benefici futur d'una pòlissa.

Webinar NIIF17

La seva aplicació al sector assegurador representa un desafiament en la mesura que pot generar impactes rellevants en els beneficis, el patrimoni i els sistemes d'informació dels grups asseguradors. Raó per la qual és de la màxima importància comptar amb temps suficient per poder dissenyar el millor camí per a la seva integració a la comptabilitat. Sens dubte, una oportunitat i un repte que modificarà substancialment els models de valoració, la comptabilització dels contractes d’assegurances, la presentació dels resultats i els càlculs actuarials.

Al webinar hem pogut veure la visió de dues companyies líders al mercat assegurador (Allianz i Zurich), que ens han parlat de la seva experiència en l'adaptació de la NIIF 17. També vam comptar amb la participació de la DGSFP, que ens van parlar dels aspectes fonamentals en el desenvolupament de la norma comptable NIIF 17.

Assistents: 123

13. WEBINAR - LA GESTIÓ DE LA INCERTESA: EXPERIÈNCIA D’ ARAG EN LA GESTIÓ DE LA PANDÈMIA COVID-19

12 DE MAIG DE 2022

SR. MARIÀ RIGAU (ARAG)

Marià Rigau, ARAGLa irrupció de la covid-19 a la segona quinzena de març de 2020, les setmanes de confinament, el tancament de moltes activitats, la desaparició de pràcticament qualsevol tipus de mobilitat, a més de, per suposat, el immens cost en vides i patiment, va comportar una alteració substancial en el comportament del negoci assegurador.

Sens dubte una de les modalitats d’assegurança més afectades per la pandèmia han estat les assegurances de lloguer i les d’assistència en viatge, modalitats molt lligades a paquets turístics.

La pandèmia covid-19 va tenir efectes molt importants en el negoci assegurador, que va patir importants davallades. Altres efectes menys coneguts però no menys importants van ser els derivats de la paralització absoluta de l’administració de justícia duran un llarg període i els efectes de la gestió dels sinistres.

A la conferència hem pogut veure la experiència d’ARAG en la gestió de sinistres d’assistència en viatge derivats de la pandèmia covid-19, a través de la posada en marxa d’una plataforma específica que va permetre atendre un gran nombre de sinistres, en un moment de molta incertesa.

Prèviament a la conferència, va tenir lloc la presentació de la revista del CAC (ADC21), corresponent al primer semestre de 2022.

Assistents: 84

14. CURS ONLINE - LA SOSTENIBILITAT EN LES ENTITATS ASSEGURADORES

17, 18, 24 I 25 DE MAIG DE 2022

SR. JUAN MIGUEL MONJO (DELOITTE), SR. IGNACIO ESTIRADO (KPMG), SRA. JUDITH PUJOL (EY) Y SR. RAFAEL GARCÍA (SERFIEX)

Al curs es van abordar les obligacions per a les entitats asseguradores, a partir del 2022, derivades de la normativa sobre sostenibilitat.

El nostre sistema econòmic, definitivament, està fent un viratge cap a la sostenibilitat. Les organitzacions internacionals, nacionals, així com els sectors econòmics i la societat en general canvien ràpidament. Prova d'això, per exemple, és la variada normativa legal que ja existeix sobre aquest tema i la que seguirà apareixent en el futur. Un canvi que planteja al sector assegurador no només el repte d'adaptar-s'hi, sinó que li ofereix obrir el camí a noves oportunitats i estratègies.

El curs que va oferir una visió dels efectes més rellevants que el canvi cap a la sostenibilitat comporten al sector; des dels més immediats com són les noves normatives en temes de governança i gestió de riscos, així com informació als clients o la gestió de les inversions, com els més profunds associats als canvis generalitzats del sistema econòmic que oferirà, sens dubte, nous reptes i oportunitats.

Assistents: 74

15. WEBINAR - LA SOSTENIBILITAT EN LES ENTITATS ASSEGURADORES

26 DE MAIG DE 2022

SR. ALFREDO YAGÜE (AFI) I SRA. FRANCISCA GOMEZ-JOVER (DGSFP)

Alfredo Yague y Berta MuñozCom a cloenda del curs sobre la sostenibilitat en les entitats asseguradores, es va realitzar un webinar en el que vam comptar amb dues visions complementàries sobre la matèria: d'una banda, vam comptar amb l'enfocament d'AFI, com assessor de negoci especialitzat en processos d'implantació de sostenibilitat al sector assegurador, i de l'altra vam conèixer la perspectiva de la DGSFP en matèria de supervisió.

Assistents: 150

16. CURS ONLINE - PROGRAMACIÓ EN VISUAL BASIC I MACROS EN EXCEL

7, 8, 9, 10 I 13 DE JUNY DE 2022

SR. EMILIO VICENTE (MGS) I SR. JORDI MORATÓ (SEGURCAIXA ADESLAS)

Activitats en matèria de formació 2022

Al curs online es van oferir els coneixements necessaris de Visual Basic perquè els alumnes tinguin les habilitats necessàries: Realitzar, mitjançant programació, tots aquells càlculs financers, estadístics o actuarials que hagin de dur a terme, utilitzant, si cal, l'accés a dades externes com SQL Server o Access.

També es va oferir el coneixement necessari per a la creació de macros amb què podran automatitzar determinats processos ofimàtics, incrementant la seva productivitat.

El curs online es va desenvolupar totalment sobre Excel, mostrant els millors hàbits de programació en VBA per obtenir codi Visual Basic que sigui reutilitzable en altres sistemes.

Assistents: 12

17. CURS ONLINE - LA FUNCIÓ ACTUARIAL

14, 15, 21, 22, 28, 29 I 30 DE JUNY DE 2022

SR. EMILIO VICENTE (MGS), SRA. JUDITH PUJOL (EY), SR. ALBERT DE PAZ (MANAGEMENT SOLUTIONS), SR. JORDI PAYÉS (SERFIEX), SR. ISMAEL GONZÁLEZ (GUY CARPENTER), SR. MAXIMINO CARRIO (GUY CARPENTER), SR. DAVID GUITART (BDO), SR. JUAN JOSÉ MOLINA (BDO) I SR. XAVIER MIRACLE (ZURICH)

Aquest curs online dissenyat pel CAC aborda de manera molt pràctica i en profunditat els 4 camps d'actuació de la Funció Actuarial, amb l'objectiu de donar resposta a les preguntes següents:

  • Què s'espera de la Funció Actuarial de l'Entitat?
  • Quina és la ubicació de la Funció Actuarial al sistema de gestió de l'Entitat?

Vam comptar per aquesta finalitat, i per a cadascuna de les 4 àrees (Provisions Tècniques, Subscripció, Reassegurança i Suport a la Gestió de Riscos) amb ponents experts i amb gran experiència en el desenvolupament de projectes relacionats amb la Funció Actuarial en entitats, així com responsables de la Funció Actuarial a entitats asseguradores.

Es van comentar els efectes que, sobre la Funció Actuarial, podria tenir la nova normativa IRFS 17 o el previsible canvi del Pla Comptable d'Entitats Asseguradores.

També es va analitzar com s'està abordant la coordinació del càlcul de les provisions tècniques al mercat assegurador local, incloent procediments metodològics, procediments de control i anàlisi de dades, model de govern de la funció actuarial en l'àmbit de les provisions tècniques, així com el suport tecnològic utilitzat per al càlcul de provisions.

Assistents: 14

18. WEBINAR - 1ª EDICIÓ DE L’OBSERVATORI DE RISCOS PER A LES EMPRESES A ESPANYA (2022), DE L’INSTITUT CERDÀ

16 DE JUNY DE 2022

SRA. NÚRIA SANTOS (INSTITUT CERDÀ)

Núria SantosWebinar on es va presentar la Primera Edició de l' "Observatori de riscos per a empreses a Espanya (2022)", de l'Institut Cerdà. Aquesta presentació va anar a càrrec de la Sra. Núria Santos, gerent de riscos, crisi i resiliència de l'Institut Cerdà.

Dos anys després que s'iniciés la pandèmia de COVID-19 seguim veient com algunes de les mesures que es van adoptar de forma sobtada durant els primers mesos continuen impactant el dia a dia de les empreses i el seu entorn. L'acceleració de la digitalització, l'encariment de les matèries primeres, la inestabilitat de preus o el trencament de les cadenes de subministrament globals, són alguns dels canvis que estan marcant l'agenda política i social dels països, en un context d'emergència climàtica i d'escalada del conflicte bèl·lic després de la invasió d'Ucraïna.

Si bé no sabem com seran les crisis que viurem en el futur ni quins reptes afrontarem demà, sí que podem saber quins són els riscos que ja, el 2022, suposen una amenaça per al nostre entorn i per a les nostres organitzacions. Cal preparar-se, i això comença per aprofundir en quines són aquestes amenaces i quins factors subjeuen després d'elles.

L'Institut Cerdà impulsa el primer Observatori de Riscos per a empreses a Espanya, que identifica per al 2022, 31 riscos econòmics, institucionals, mediambientals, socials i tecnològics.  L'Observatori ha analitzat el mapa de riscos mundial i els ha adaptat a la realitat espanyola.

Assistents: 65

19. WEBINAR – EL REGLAMENT DORA I EL SEU IMPACTE EN EL SECTOR ASSEGURADOR

7 DE JULIOL DE 2022

SR. ALBERTO IGARTUA I SRA. BERTA MUÑOZ (KPMG)

Alfredo Yague y Berta Muñoz

Al webinar es va centrar en com els reguladors, supervisors i altres organismes Internacionales estan evolucionant el seu focus tradicional - centrat fonamentalment en la resiliència financera de les entitats, principalment en l’àmbit de la gestió del capital i la liquiditat, cap a la necessitat d’assegurar també la resiliència de les mateixes en termes operacionals.

Assistents: 59

20. WEBINAR – L’IMPACTE DE LA NOVA MOBILITAT URBANA EN L’ASSEGURANÇA

8 DE SETEMBRE DE 2022

SR. JORDI PAGÈS (WEECOVER)

Jordi Pagés, Weecover

En aquest webinar es va parlar de com la mobilitat urbana està canviant de forma accelerada en els últims anys.

Es va presentar una anàlisi dels estudis relacionats amb els canvis i tendències en mobilitat urbana i d'algun dels principals impactes en el sector assegurador. Perquè és un dels principals reptes als quals s'enfronta la indústria asseguradora, doncs ha de donar resposta a les noves necessitats de cobertura i als canvis en l'ecosistema, que impliquen l’aparició de nous riscos.

Assistents: 59

21. WEBINAR – L’ASSEGURANÇA DE CRÈDIT: EVOLUCIÓ I PERSPECTIVES DE FUTUR

27 DE SETEMBRE DE 2022

SR. UNAI BAQUERO (NACIONAL RE)

Unai Baquero

Després d'un període en què els ajuts per part dels governs des de l'inici de la pandèmia han generat un alleujament notori sobre les previsions inicials de sinistralitat, les asseguradores de crèdit han dut a terme ràpidament una sèrie d'accions defensives de les seves carteres, com a conseqüència de la incertesa provocada pel conflicte a Ucraïna,  enfrontant-se a un augment de les reclamacions dels negocis existents. La majoria d'elles ha reduït la seva exposició i fins i tot ha retirat el seu suport a nous negocis a Rússia i Ucraïna. Diverses entitats també estan analitzant la possibilitat de que també altres països de l'entorn poguessin veure's afectats en el futur i estan revaluant el risc en conseqüència.

En aquest webinar s’ha tractat d’aportar una visió, des de la perspectiva reasseguradora, en relació amb el desenvolupament de l'assegurança de crèdit des del començament de la pandèmia, així com les perspectives d'evolució en el curt i mitjà termini en un entorn més complex com a conseqüència de la conjuntura econòmica actual.

Assistents: 56

22. CURS – FISCALITAT DE LA PREVISIÓ SOCIAL INDIVIDUAL I EMPRESARIAL

22 I 29 DE SETEMBRE DE JUNY DE 2022

SR. ADOLFO ROVIRA I SR. ANTONIO SALAS (CUATRECASAS)

L'Objectiu principal d’aquest curs, és el de donar a conèixer amb detall el tractament fiscal dels diferents productes d'assegurança, pensions i previsió social al nostre país.

Més concretament:

  • Els impostos que graven la tributació de l’estalvi finalista al nostre país.
  • L'esquema de tributació de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
  • El tractament fiscal de les assegurances que instrumenten compromisos per pensions.
  • La tributació de Plans de Pensions (PP), Plans de Previsió Assegurats (PPA) i Plans de Previsió Social Empresarial (PPSE).
  • La tributació dels productes de les Mutualitats de Previsió Social (MPS).
  • I, finalment, conèixer la tributació dels partícips i els beneficiaris no residents.

Assistents: 25

23. CURS ONLINE – COMPTABILITAT D’ASSEGURANCES: NIIF 9 I NIIF 17

4, 5 I 6 D'OCTUBRE DE 2022

SR. MIGUEL ÁNGEL MERINO I SR. DANIEL CENTELLES (MAZARS), SRA.ARANTXA PARADA I SR. ANTONIO SAU (DELOITTE)

Al curs es van abordar alguns dels aspectes més importants de la NIIF 9 i de la NIIF 17.

La NIIF 9 introdueix canvis significatius respecte a l'actual NIC 39:

  • Les disposicions per a la classificació i valoració dels actius financers dependran en el futur d'una anàlisi combinat del model de negoci per a cada cartera d'actius i de les característiques contractuals dels actius financers.
  • El model de deteriorament s'allunya de l'enfocament actual, basat en pèrdues incorregudes, a favor d'un enfocament basat en pèrdues esperades. Aquest canvi tindrà profunds impactes tant en els deterioraments a reconèixer en els estats financers, com en els sistemes d'informació.
  • La comptabilitat de cobertures conté millores amb l'objectiu d'alinear el tractament comptable amb la gestió de riscos de l'entitat.

Per la seva banda, la nova norma comptable internacional de contractes d'assegurances NIIF 17, suposarà un repte per al sector assegurador espanyol. La NIIF 17 introdueix un nou enfocament que aborda certes inconsistències de NIIF 4 (la manca d'actualització de les hipòtesis a mercat, la consideració de la rendibilitat dels actius com a taxa de descompte, l'opacitat de l'evolució dels passius per contractes d'assegurances, entre altres). També introdueix nous conceptes, com el marge de servei contractual o el benefici futur d'una pòlissa.

Assistents: 18

24. WEBINAR – PERSPECTIVES I PRINCIPALS TENDÈNCIES DEL MERCAT REASSEGURADOR

13 D’ OCTUBRE DE 2022

SR. ARTUR REÑÉ (GUY CARPENTER)

Artur Reñé, Guy Carpenter

Webinar on el Sr. Artur Reñé va comentar que es confirmen les tendències restrictives al mercat de reassegurança apreciades des de l’any 2020, confirmant una creixent escassetat de “capacitat” per a determinades modalitats de reassegurança, amb una dinàmica de duresa en la subscripció com no s’havia vist en molt de temps. Segons el seu parer, el complicat entorn socioeconòmic en què ens trobem està impulsant un mercat de reassegurança més restrictiu, canviant, exigent i incert.

En el cas espanyol, va comentar la creixent freqüència de fenòmens atmosfèrics extrems, que han ocasionat importants sinistres al sector assegurador i reassegurador. A mena d’exemple, va comentar que l’any 2021 la borrasca Filomena va ocasionar danys al sector assegurador per import de 350 milions d’euros, el sinistre més gran de la història d’Espanya.

Va comentar els efectes que s’estima que tindrà al sector assegurador espanyol la revisió recent del “barem” de l’assegurança d’automòbils, que ha implicat un augment mitjà del 20% en una mostra de sinistres més grans de 200 mil euros, cosa que sens dubte augmentarà la sinistralitat de la Reassegurança d’automòbils.

Finalment va parlar dels efectes de la creixent inflació sobre el cost dels sinistres i els resultats de les asseguradores, que s’estima que serà important.

Tot això, va comentar el Sr. Reñé, està portant a un mercat reassegurador amb una dinàmica d’enduriment en la subscripció, condicions i preu com no s’havia vist en gaire temps.

Assistents: 280

25. JORNADA HÍBRIDA – LA GESTIÓ DEL VALOR EN L’ASSEGURANÇA DE VIDA

20 D’OCTUBRE DE 2022

ROSA SALAS, RAÚL J. JULIÁ, ISRAEL FERNÁNDEZ DEL SOL, MARÍA GARCÍA ROMERO, PABLO ALONSO, FELIPE GÓMEZ, FERNANDO LARRAZ MORA, MIQUEL GRAU GOTES, JAVIER MUÑOZ GONZÁLEZ, ANTONIO TRUEBA, CARLO ELSINGHORST I IRATXE GALDEANO

A la Jornada es va dur a terme un repàs profund de l’Embedded Value des de diferents angles: les millors pràctiques en el seu ús per a la gestió del negoci assegurador de vida, la seva utilització per a la valoració del negoci de vida a les transaccions corporatives, la seva utilitat per a la gestió del valor al nou entorn, la seva aplicació en la presa de decisions i la seva utilitat en la valoració de carteres en run off (back books), entre d’altres.

A la Jornada es van dur a terme 3 taules rodones: La valoració del negoci de vida en transaccions corporatives, La gestió del valor al nou entorn i la seva aplicació a la presa de decisions i Transaccions de carteres en run off (back books).

Cal destacar que ha estat la primera formació híbrida organitzada pel CAC, presencial i per streaming a la vegada.

Assistents: 98

26. JORNADA HÍBRIDA – EL VALOR EN LA GESTIÓ DE RISCOS (CERA)

26 D’OCTUBRE DE 2022

MARC ARIAS, EMILIO VICENTE, JOAN ANTONI FERNÁNDEZ, BREOGÁN PORTA, MARIA JESÚS ROMERO, ATENO VILLAR, SANTIAGO ARECHAGA, MARTA MARCO, AMALIO BERBEL, JOAQUIM CELMA I NICK DUMBRECK

Es van dur a terme tres taules rodones, amb la temàtica següent: Aspectes fonamentals a considerar en la gestió de riscos financers, Aspectes fonamentals a considerar en la gestió dels riscos derivats del canvi climàtic i  Aspectes fonamentals a considerar en la gestió dels riscos cibernètics.

La certificació CERA (Chartered Enterprise Risk Actuary) és la qualificació per a la gestió de riscos de més prestigi al món actuarial, patrocinada per la Cera Global Association, organització de la qual forma part el CAC.

Assistents: 73

27. CURS DE PROFESSIONALISME

3 DE NOVEMBRE DE 2022

SR. EMILIO VICENTE

Emilio VicenteEn el curs d’accés al Registre d’Actuaris Internacionals del Col·legi d’Actuaris de Catalunya es van tractar aquests quatre punts: Normes de conducta i disciplina, estàndards professionals, professionalisme i ètica empresarial i professionalisme en la pràctica asseguradora.

Assistents: 14

 

28. WEBINAR – EL ROL DE L’ACTUARI EN LA REASSEGUANÇA

8 DE NOVEMBRE DE 2022

SR. PEDRO HERRERA

Pedro Herrera, Nacional de Reaseguros

Webinar on es el Sr. Herrera va comentar que la funció de l’actuari canviarà en un futur proper. L’automatització dels càlculs permetrà a l’actuari centrar-se en tasques de més valor afegit: anàlisi i valoració de riscos (climàtics, ciberriscos, entre d’altres) i de noves formes de reassegurança, un rol més dinàmic i amb més implicació en les decisions estratègiques de les reasseguradores.

Per a aquestes funcions, l’actuari haurà de desenvolupar nous atributs: capacitats multidisciplinàries, forts coneixements financers, capacitat resolutiva, habilitats en la comunicació, competència social i intercultural, treball en equip i creativitat.

També va comentar que la Reassegurança és un sector ple d’oportunitats per als actuaris, que s’estima que va facturar 350.000 milions de dòlars a tot el món l’any 2021.

Va afirmar que la Reassegurança ofereix un entorn professional divers, qualificat, dinàmic, innovador, molt valorat per les entitats asseguradores i que ofereix la possibilitat de conèixer altres mercats.

Va explicar que la Reassegurança ofereix nous camps als actuaris on treballar: índexs climàtics, models de valoració de riscos catastròfics, models de valoració de riscos de longevitat, d’envelliment, d’incapacitat i de dependència, riscos cibernètics, parades de la producció, transformació digital, entre d’altres.

Assistents: 86

29. WEBINAR – NOU SISTEMA ESPANYOL DE PENSIONS PÚBLIQUES I PRIVADES. DIFERÈNCIES RELLEVANTS AMB ALTRES PAÏSOS EUROPEUS

28 DE NOVEMBRE DE 2022

SR. XAVIER VAREA (UB)

Conferència a càrrec del Sr. Xavier Varea, Director de l’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària i Professor de la Universitat de Barcelona, on va començar parlant de la previsió social a Espanya, basada en el sistema dels 3 pilars:

  • Primer pilar, sistema públic universal i obligatori, basat en un model de “repartiment”
  • Segon pilar, sistema complementari, col·lectiu, basat en un model de capitalització individual, a l’àmbit de l’empresa.
  • Tercer pilar, sistema complementari individual, de capitalització.

Va comentar que el nostre sistema públic de pensions pateix una crisi derivada de factors demogràfics (envelliment de la població i baixa natalitat) i també de factors econòmics (baixos salaris, precarietat laboral, pes de les jubilacions anticipades i escàs desenvolupament dels sistemes complementaris).

En aquests moments es debat l’augment de les bases màximes de cotització de la seguretat i de les pensions màximes i l’increment dels anys de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació, de 25 anys a 30 anys, amb matisos.

Finalment, com a conclusió, va comentar:

  • El desequilibri financer del sistema de pensions públic al nostre país és “conjuntural” i no “estructural”, condicionat pels nascuts els anys 60 i 70 (baby boom), generacions que es jubilaran en els propers anys, que l’evolució natural de la població corregirà de manera natural.
  • La sostenibilitat financera del sistema de pensions no ha d’estar renyida amb la seva sostenibilitat social.
  • Cal impulsar de manera decidida el Segon Pilar, com han fet altres països del nostre entorn, de manera que arribi a ser un complement important per a les futures generacions de jubilats.
  • Tota reforma del sistema de pensions s’hauria de fer per consens, en el marc del Pacte de Toledo, buscant acords fonamentals que perdurin a llarg termini.

Assistents: 127

30. JORNADA HÍBRIDA – LA GESTIÓ DEL RISC D’INFLACIÓ EN ASSEGURANCES DE NO VIDA

30 DE NOVEMBRE DE 2022

DAVID CANO, ALBERT DE PAZ I JUAN MANUEL HERNANDO

En la Jornada, el Sr. David Cano, d'Analistes Financers (AFI), ens va parlar de la situació de l'economia i de la inflació i de les previsions de la seva evolució en els propers mesos.

El Sr. Juan Manuel Hernando, d'Allianz, ens va parlar dels efectes de la inflació en la determinació de les tarifes (pricing) de les assegurances de no vida i de l'experiència del seu grup en aquesta matèria.

Finalment, el Sr. Albert de Paz, de Management Solutions (MSS), ens va parlar que com podem gestionar el risc d'inflació i de les millors pràctiques per a l'estimació de les provisions de sinistres en assegurances de no vida..

Assistents: 65

31. WEBINAR – CONTROL DE RISCOS ESG. ELABORACIÓ DEL PLA DIRECTOR

15 DE DESEMBRE DE 2022

ANA ÁLVAREZ, MARÍA MEZA I SANTIAGO ROMERA

Al webinar es va revisar la normativa ESG i els aspectes fonamentals a considerar en el disseny del PLA DIRECTOR per al Control de Riscos ESG en una entitat asseguradora.

Entre altres:

  • Nivell d’ afectació en la Entitat.
  • Anàlisis de la documentació a gestionar.
  • Calendari d’ implementació.
  • Matriu i tipologia de riscos, àrees i processos afectats.
  • Revisió de les polítiques i de les funcions fonamentals.
  • Involucració del Consell d’ Administració.
  • Elaboració de l’ Informe ESG.

Al final es va presentar un exemple pràctic de Pla Director de Control de Riscos ESG per a una entitat asseguradora.

Assistents: 83

Resum de les activitats en matèria de formació de l'any 2022.

Activitats en matèria de formació 2022

crèdits

ADC21 N11 Primer Semestre 2023

Director
Emilio Vicente Molero

Consell de redacció
Jordi Celma Sanz
Xavier Colominas García
Luis Cuervo Carballo
Anna Labayen Cervera
Aleix Olegario Surroca

Disseny i maquetació
Icstece_ comunicació i marca
www.icstece.com

Col·legi d’Actuaris de Catalunya

Presidenta
Marisa Galán Camino
Vicepresident
Antonio López López
Secretaria
Clara Armengol Vivas
Tresorera
Josefina Alargé Salvans
Vocal
Antoni Fernández Moreno
Vocal
Xavier Gómez Naches
Vocal
Emilio Vicente Molero

Gerència
Joaquim Celma Bueso
jcelma@actuaris.org
Administració
Rosa Maria Felipe Checa
actuaris@actuaris.org


Col·legi d'Actuaris de Catalunya
Via Laietana, 32 4 planta
08003 Barcelona
+34 933 190 818
actuaris@actuaris.org
www.actuaris.org

Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol article sense prèvia autorització del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.

Els conceptes i formules expressats a cada article són únicament responsabilitat de l’autor.

 

protectors

pa01

Afi Escuela Agrupació Akur8

pa01a

Allianz Alter Mutua Arag

pa02

Area XXI BanSabadell Vida BBVA Seguros

pa03

BDO Caja Ingenieros Catalana Occidente

pa04

CPPS Cuatrecasas DAS

pa05

Deloitte Ernst & Young Fiatc

pa05b

Generalitat de Catalunya Guy Carpenter KPMG

pa07

Management Solutions Mazars MGS

pa08

Milliman Moody's Analytics Mussap

pa09

Mutua de Propietarios Mutual Medica Nacional de Reaseguros

pa10

PM Mallorquina RGA SAS

pa11

Scor The Arts & Science of Risk Serfiex Swiss Re

pa11

Triple A Risk Finance Vida Caixa Willis Towers Watson

pa11

Zurich

pa12