ADC21
COL·LEGI D’ACTUARIS DE CATALUNYA | Nº10 SEGON SEMESTRE 2022.
articles
Àlex Borrell, Accenture, desvetlla algunes de les claus de la innovació com a motor de la transformació digital en el mercat assegurador.
Alfredo Yagüe i Aitor Milner, Afi, ens indica les oportunitats i els riscs de la sostenibilitat.
Jaume Puig, Gaesco, ens explica quina és la situació econòmica actual, quines són les perspectives de futur i els tipus d’interès.
Luis Badrinas, Community of Insurance, ens ofereixen una visió sobre els ecosistemes digitals i l’impacte de les startups en la cadena de valor de l’assegurança.
Marisol González, Antoni Fernández, Joan Àngel Vergés i Emilio Vicente, actuaris del grup de treball de Pensions i Seguretat Social del CAC, analitzen la Llei 12/2022 per a l’impuls dels Plans de Pensions d’Ocupació.
Manuel Mascaraque, UNESPA, ens comenta quines són les properes novetats en l’assegurança de responsabilitat civil de vehicles a motor.
entrevista
Pedro Herrera, Director General de Nacional de Reaseguros.
“Al sector li preocupa la freqüència i l’impacte creixents de les catàstrofes naturals i dels anomenats perills secundaris. En aquest àmbit, crec que és clau la col·laboració públic-privada, a través d’esquemes com pot ser el Consorcio de Compensación de Seguros.”
actuaris pel món
Silvia Herms, Cap d’Afers Econòmics i Financers a AMICE, Brussel·les.
“Una mútua és una asseguradora on els propietaris són tots els mutualistes. Gràcies a això, es pot mantenir fàcilment un equilibri entre els objectius d'oferir productes d'assegurances de qualitat als assegurats i la generació de beneficis.”
SUMARI
-
Marisa Galán
Les últimes previsions econòmiques de la Comissió Europea pronostiquen pitjors escenaris, amb una retallada del creixement del PIB per l’any 2023 de més de -1,3pb. Això, sumat als efectes derivats de la guerra a Ucraïna i la lluita contra el canvi climàtic, marcaran els propers passos a Europa.
-
La innovació com a motor de la transformació digital en el mercat assegurador.
Àlex Borrell · Accenture
La indústria asseguradora és altament resilient, capaç de respondre i adaptar-se. Però també és cert que el nivell d’innovació no ha estat tan elevat en comparació amb altres sectors, i allò motivat en gran part pels resultats positius del negoci i les barreres d’entrada a nous competidors al tractar-se d’una indústria altament regulada.
-
Oportunitats i riscs de Sostenibilitat.
Alfredo Yagüe i Aitor Milner · Afi
La nova norma obliga a les companyies d’assegurances a integrar els aspectes lligats amb la sostenibilitat en la seva estratègia, la seva gestió de riscs i actuarial, en el disseny de productes i la subscripció per part de clients i, fins i tot, en la seva governança i en la fixació de polítiques de remuneracions dels seus Comitès de Direcció.
-
Situació econòmica actual, perspectives futures, i tipus d’interès.
Jaume Puig · Gaesco
La primera qüestió a tenir en compte és que venim d’un entorn pospandèmic. Això complica necessàriament l’anàlisi, ja que si bé comptem amb moltes crisis econòmiques recurrents i per tant més tractables, l’experiència en pandèmies és molt inferior.
-
Ecosistemes digitals i l’impacte de les startups en la cadena de valor de l’assegurança.
Luis Badrinas · Community of Insurance
La digitalització està transformant les diferents indústries, i no podria ser d’una altra manera que impactés també en el sector assegurador.
-
Anàlisi de la Llei 12/2022 per a l’impuls dels Plans de Pensions d’Ocupació.
Joan Àngel Vergés, Marisol González, Antoni Fernández i Emilio Vicente · Grup de Plans de Pensions CAC
En l’actualitat, el sistema de pensions es sustenta en tres pilars. El primer, format per un règim públic obligatori de repartiment mitjançant el qual la Seguretat Social ofereix prestacions anuals equivalents al 12% del PIB; un segon pilar, conegut com a Previsió Social Complementària, tant empresarial com individual, amb prestacions anuals vora el 0,8% del PIB i, finalment, un tercer pilar format per estalvi privat.
-
Les properes novetats en l’assegurança de responsabilitat civil de vehicles a motor.
Manuel Mascaraque · UNESPA
La futura modificació de la LRCVSCVM té com a primer objectiu la transposició de la nova Directiva de l’assegurança d’automòbils. En segon lloc, incorpora les recomanacions de l’Informe Raonat de la Comissió de Seguiment del Barem. I, en tercer lloc, establir alguna disposició per la regulació de nous vehicles de mobilitat personal (VMP) o de les bicicletes elèctriques, també conegudes com a “vehicles elèctrics lleugers.
-
Pedro Herrera, Director General de Nacional de Reaseguros.
Al sector li preocupa la freqüència i l’impacte creixents de les catàstrofes naturals i dels anomenats perills secundaris. En aquest àmbit, crec que és clau la col·laboració públic-privada, a través d’esquemes com pot ser el Consorcio de Compensación de Seguros.
-
Silvia Herms, Cap d’Afers Econòmics i Financers a AMICE, Brussel·les
Una mútua és una asseguradora on els propietaris són tots els mutualistes. Gràcies a això, es pot mantenir fàcilment un equilibri entre els objectius d'oferir productes d'assegurances de qualitat als assegurats i la generació de beneficis.
-
Activitats primer semestre 2022
Al primer semestre de l’any 2022 el CAC va organitzar 18 activitats de formació en les que han participat 1.385 persones, amb un total de 3.906 hores de formació impartides.
En el darrer informe de riscs del Fòrum Econòmic Mundial, “The Global Risk Report 2022”, basat en l’opinió de 12.000 professionals, s’indica que un dels principals riscs que afecten a les economies són els derivats amb els efectes del canvi climàtic, els impactes de la meteorologia extrema i la pèrdua de biodiversitat, entre d’altres. Uns altres riscs importants, en la seva opinió, son els derivats de la pèrdua de cohesió social, les malalties infeccioses, les crisis dels recursos naturals, la crisi del deute excessiu i les confrontacions geoeconòmiques.
D’altra banda, les últimes previsions econòmiques de la Comissió Europea pronostiquen pitjors escenaris, amb una retallada del creixement del PIB per l’any 2023 de més de -1,3pb. Això, sumat als efectes derivats de la guerra a Ucraïna (dificultats en l’aprovisionament de productes energètics i de matèries primeres, emigració massiva, etc.) i la lluita contra el canvi climàtic, marcaran els propers passos a Europa.
Al nostre país, d’altra banda, la probable reducció del creixement del PIB pot incidir directament en les finances públiques, molt condicionades pel cost del finançament de les pensions.
El futur, com sempre, està ple d’incerteses i de riscs i, d’altra banda, l’escenari en el qual es desenvolupa habitualment la nostra professió actuarial.
Amb la finalitat d’ampliar alguns dels aspectes esmentats, en aquest número de la Revista ADC 21 del CAC, entre d’altres, presentarem els següents interessants articles i entrevistes:
Àlex Borrell, d’ACCENTURE, ens parla de la innovació com a motor de la transformació de les organitzacions. Comenta que les noves necessitats dels clients reflecteixen un canvi de la consciència social, primant models de negoci més sostenibles, inclusius i diversos. En el seu article ens parla de què els canvis socials impulsen a les Organitzacions a ampliar la seva oferta de productes i serveis, utilitzant per a això les noves tecnologies.
Alfredo Yagüe i Aitor Milner, d’ANALISTAS FINANCIEROS (AFI), ens parlen dels riscs de Sostenibilitat i la seva inclusió en l’ORSA. Les característiques d’aquests nous riscs, riscs no lineals i riscs a llarg termini, requereixen de noves metodologies per la seva valoració. En l’article es mostren les metodologies més rellevants per la seva avaluació, tant del risc físic com del risc de transició dels actius financers.
Jaume Puig, de GAESCO, en el seu article ens parla de les perspectives econòmiques i financeres incertes. Realitza una visió global dels principals problemes que afecten a les economies actuals, com la inflació, la manca de matèries primeres, l’evolució dels tipus d’interès o les taxes d’atur a Europa.
Luís Badrinas, de COMMUNITY OF INSURANCE, ens parla del desenvolupament digital i de les Start Ups. En el seu article ens mostra l’evolució que estan experimentant les Start Ups arreu del món i de la seva evolució, concretament, a Europa. Finalment, comenta l’èxit de la Barcelona Health Hub, iniciativa que ha dinamitzat la posada en marxa de noves empreses tecnològiques de l’àmbit de la salut i de l’assegurança a Barcelona.
Antoni Fernàndez, Marisol González, Emilio Vicente i Joan Àngel Verges, membres del GRUP DE TREBALL DE PENSIONS I SEGURETAT SOCIAL DEL CAC, analitzen els principals efectes de la Llei 12/2022, del 30 de juny de 2022, que regula l’impuls dels plans de pensions d’ocupació de promoció pública. En el seu article, comenten el segon bloc de mesures per a la reforma del Sistema de Pensions al nostre país, seguint els acords assolits a finals de l’any 2020 en el si del Pacte de Toledo.
Manuel Mascaraque, d’UNESPA, ens comenta les recents novetats en l’assegurança de responsabilitat civil de vehicles a motor. En el seu article, comenta els canvis en la mobilitat que estan experimentant les societats modernes, que han dut a la necessitat de revisar definicions com “vehicle a motor” o “fet de la circulació”, entre d’altres. També ens parla dels principals canvis derivats de la revisió del barem que determina les indemnitzacions als perjudicats per accidents de circulació.
La revista també recull una entrevista a Pedro Herrera, de NACIONAL DE REASEGUROS, líder en el mercat reassegurador al nostre país i amb una presència internacional creixent. En aquesta, ens parla de les principals línies estratègiques de la companyia, de la relació amb els seus clients, de la internalització dels seus serveis i dels efectes de les noves tecnologies en el sector assegurador i reassegurador, entre d’altres.
En la secció “ACTUARIS PEL MÓN”, coneixerem les experiències de Silvia Herms, actuària del CAC que, actualment, treballa a Brussel·les (Bèlgica) com a Cap d’Afers Econòmics i Financers a AMICE (Associació Europea de Mútues i Cooperatives d’Assegurances).
Finalment, mostrem la important activitat en matèria de FORMACIÓ CONTINUADA duta a terme pel CAC durant el primer semestre del 2022, en el qual s’han organitzat un total de 18 activitats (cursos, jornades i conferències), amb una participació total de 1.385 persones, amb un total de 3.906 hores de formació.
Context del mercat
La crisi per la COVID i altres esdeveniments més recents com la desacceleració, el repunt de la inflació i la guerra d’Ucraïna han posat en evidència, un cop més, que la indústria asseguradora és altament resilient, capaç de respondre i adaptar-se al nou entorn de forma efectiva. Però també és cert que el nivell d’innovació no ha estat tan elevat en comparació amb altres sectors, i allò motivat en gran part pels resultats positius del negoci i les barreres d’entrada a nous competidors al tractar-se d’una indústria altament regulada.
No obstant això, a Accenture creiem que, en els propers anys, aquest sector patirà un grau de disrupció molt rellevant, tal com es desprèn de l’estudi “Accenture Disruptability Index” que analitza 62 indicadors en diferents indústries per avaluar el grau actual de disrupció i la susceptibilitat a la disrupció futura. A més, segons el nostre estudi “Insurance Revenue Landscape 2025”, una part rellevant del creixement futur estarà fortament lligat a la innovació, concretament un 7% dels ingressos fins al 2025.
Tot i que la indústria anirà incrementant la inversió en innovació i apostant cada cop més per la digitalització i transformació del negoci, cal fer un pas més i posar la innovació al centre de l’organització com a motor real del canvi per accelerar la captura de les noves oportunitats de creixement rentable. Si les asseguradores no compleixen amb aquesta nova expectativa, els nous participants entraran en joc.
En quines àrees innovar
La manera amb la qual el sector assegurador crea i aporta valor ha canviat i continuarà fent-ho. Les asseguradores necessiten reinventar el seu negoci per adaptar-se als canvis en les necessitats dels clients. Per això, han d’ampliar la seva oferta de productes i serveis i preparar l’organització per aprofitar al màxim les tecnologies i operacions de futur.
Ja no és suficient amb ser un participant merament reactiu, sinó que les asseguradores han de convertir-se en jugadors proactius per liderar el mercat explorant nous productes i serveis disruptius i canviant la forma d’interacció amb els clients.
Aquests canvis hauran de ser significatius, ja que els clients exigeixen a les asseguradores repensar el seu paper d’avui dia i realitzar canvis en la seva tecnologia i operacions per donar resposta a noves demandes. Mai havia existit una oportunitat millor per a la indústria per guanyar la confiança dels clients i demostrar el valor aportat.
Productes i proposta de valor
Les necessitats dels clients d’assegurances estan canviant ràpidament, i les asseguradores han d’orientar l’experiència per incrementar la freqüència i la qualitat de les interaccions amb el client. Reinventar l’oferta, passant d’una “gestió de riscs” cap a un compromís continu amb el client a través de l’assessorament, la mitigació i el coneixement del risc reposicionant l’assegurança, millorant l’experiència i generant una economia acumulativa pels clients i les asseguradores. Serà important aprofitar el Cloud, IoT i col·laborar amb l’ecosistema per accelerar el disseny de productes i l’entrada al mercat d’aquestes “ofertes reinventades” que ampliaran el compromís de les asseguradores amb els clients portant a la “convergència” de productes/serveis de manera natural (per exemple, Assegurança de vida + Gestió d’actius + Plans de pensions; Assegurança de salut + Serveis de benestar).
Les claus per reinventar l’oferta són:
- Identificar productes i serveis nous i rellevants per segments de clients.
- Desenvolupar models actuarials i de preus i definir les dades necessàries per donar suport a l’oferta
- Habilitar la tecnologia i col·laborar amb l’ecosistema per identificar les capacitats requerides de Cloud i IoT necessàries per donar suport a noves ofertes.
Innovació digital i intel·ligència aplicada
La indústria d’assegurances es veu afectada significativament per l’evolució de les expectatives dels clients, l’erosió dels mercats tradicionals, els nous participants i la disrupció digital. Les asseguradores han d’abordar aquestes tendències i crear un nou model personalitzat per a l’era digital que asseguri una relació duradora i d’èxit amb el client.
Per donar resposta a aquesta nova realitat digital, Accenture proposa fixar-se en 6 pilars:
- Una oferta centrada en el client: crear productes i serveis compatibles amb lo digital i que donin resposta a les noves demandes dels clients.
- L’ecosistema i acords: generar agilitat estratègica per innovar constantment i aprofitar les capacitats emergents més ràpid.
- Les dades i les plataformes: plataforma APIficada i basada en Cloud que s’integra fàcilment en el stack tecnològic de l’empresa desenvolupant una arquitectura de TI preparada per al futur.
- Les interaccions de canal: reunir múltiples capacitats i ofertes per brindar una experiència digital unificada de principi a fi.
- L’anàlisi i la informació: consolidar dades internes i de tercers per generar informació que pugui ser processada en el temps real, aprofitada en tota la cadena de valor.
- Les noves formes de treballar: innovació enfocada amb compromís de lideratge i cultura de l’aprenentatge.
Les asseguradores estan sotmeses a una enorme pressió per impulsar un creixement rendible, millorar el marge de subscripció i disminuir les despeses. Per complir amb aquests objectius es requereix quelcom més que millores incrementals. La transformació liderada per la Intel·ligència Aplicada tracta de repensar tots els processos i establir intel·ligentment les millors capacitats de persones, dades i màquines per a la presa de decisions basades en dades que assegurin un creixement rendible i sostingut. Impulsar la transformació mitjançant intel·ligència artificial requereix punts de vista agressius sobre el model futur, una voluntat de transformació del perfil dels treballadors a través de la recaptació i la contractació externa, el compromís de l’equip directiu, així com recolzar-se en un ecosistema basat en dades per combinar la mentalitat humana + màquina.
Per nosaltres, la transformació mitjançant la intel·ligència artificial es basa en:
- Dades intel·ligents: col·laborar amb l’ecosistema i els proveïdors de dades recolzant-se en solucions líders de qualitat i gestió de dades.
- Decisions intel·ligents: automatitzar les decisions aprofitant l’anàlisi de dades més innovadora.
- Model operatiu intel·ligent: dissenyar models operatius centrats en els resultats que combinin de manera intel·ligent les capacitats humanes, de màquines, de dades i de l’anàlisi.
- Modernització tecnològica: actualitzar el stack tecnològic i incorporar noves tecnologies (per exemple, cloud, IA, RPA) per potenciar nous productes i models.
Tendències en innovació
Metavers
La Web 3.0 marcada pel 5G, la intel·ligència artificial i les plataformes de realitat mixta han permès que el Metavers ja sigui una realitat. Per una banda, habilita el desenvolupament de punts de reunió per persones amb objectes, espais i noves experiències que evoquen el sentit de pertinença i, d’altra banda, de NFT que catalitzen la creació, l’intercanvi i el valor d’objectes digitals únics en un mercat emergent tant dins com fora del Metavers.
Aquesta tecnologia proporciona noves formes d’entreteniment, socialització i de fer negocis, però també nous riscs per a persones, propietats i inversions: des d’usurpacions d’identitat fins a apropiacions fraudulentes d’actius digitals. D’acord amb les últimes estadístiques del Metavers, es calcula que el valor del mercat dels actius digitals està vora els 40 bilions de dòlars i, pel que fa als negociats en el NFT durant el 2021, al voltant dels 20 bilions.
Aquest entorn ofereix a les asseguradores un nou context per aportar valor als clients, oferint productes i serveis segurs i transparents, acomodats en les tecnologies de Finances Descentralitzades (DeFi), per crear més transparència i connectivitat en els espais digitals.
Des del nostre punt de vista, les oportunitats que comporta el Metavers són:
- Imatge de marca: Oportunitat per a posicionar la marca de les asseguradores a l’avantguarda de la innovació.
- Nous clients: Captar nous clients sense límits geogràfics, arribant a nous públics, entre ells, els joves, amb un alt nivell de vinculació i aprofitant tot el potencial de les dades que ofereix el Metavers.
- Nous productes i serveis: El Metavers consolida noves tendències socials i sorgeixen noves necessitats que provoquen el desenvolupament de nous productes i serveis.
- Reducció de costos: Les tecnologies immersives permetran substituir processos més manuals, que fins ara requerien presencialitat, optimitzant els costos en l’operació de les asseguradores.
- Noves experiències: Redefinir una experiència de client que ofereixi atenció personalitzada de qualitat, adaptada a la necessitat de cada usuari.
- Formació i experiència del treballador: Atraure talent, millorar la qualificació i la col·laboració dels equips, fer millors processos d’onboarding i maximitzar la productivitat dels treballadors.
Quantum Computing com a tecnologia del futur
La tecnologia quàntica està avançant ràpidament. Les empreses amb visió de futur ja estan experimentant amb aquesta tecnologia incipient basada en el núvol, posicionant-se per capitalitzar les innovacions úniques i poderoses que desencadenarà.
Les empreses líders, que entenen les possibles ramificacions d’aquesta tecnologia que canviarà les regles del joc, ja estan avançant en aquesta línia.
En cas de la indústria asseguradora, els principals avantatges que pot oferir aquesta nova tecnologia seran:
- Millorar la gestió de reserves mitjançant el modelatge d’esdeveniments catastròfics i pronòstics meteorològics més precisos.
- Millor detecció i mitigació del frau.
- Millor optimització de la cartera.
- Preus més ajustats.
- Desenvolupament de productes més ràpidament.
- Màrqueting híper-dirigit.
Les asseguradores buscaran integrar la programació quàntica en els seus plans estratègics de TI a mitjà termini i desenvolupar un pla centrat en l’acció per a poder abordar l’impacte que les tecnologies quàntiques poden tenir a la indústria.
Sostenibilitat
Les tecnologies emergents conformen una part de la innovació. Les noves necessitats dels clients reflecteixen un canvi de la consciència social prioritzant models de negoci més sostenibles, inclusius i diversos reflectits en els criteris ESG que demostrin el compromís de les empreses amb el medi ambient, amb la societat i amb les bones pràctiques de govern corporatiu.
Les asseguradores, per la seva naturalesa, són claus en la socialització de riscs ESG, tant els riscs físics com de transició. A més, la seva contribució és fonamental per impactar positivament en els ODS de “Salut i Benestar” i en el de “Reducció de les Desigualtats”, assegurant als col·lectius més vulnerables l’accés als serveis i productes. En aquest sentit, el disseny de productes amb impacte ESG, customitzats i escalables, especialment per al sector millenial, per a clients vulnerables i per a PIMES encara és un repte pel sector.
- Assegurances inclusives: definint i establint models d’identificació de clients vulnerables per oferir-los productes específics i sobreprotecció al frau.
- Assegurances accessibles: oferint una nova experiència que millora l’accessibilitat de diferents col·lectius (invidents, tercera edat...) permetent-los realitzar les operacions més habituals pel canal més adient i de manera accessible.
- Assegurances verdes: incorporant l’efecte greenium al model de preus que permetin finançar i potenciar projectes sostenibles i socialment responsables.
Com articular la innovació en les asseguradores
L’estratègia d’innovació ha d’estar alineada amb l’estratègia de l’organització i definir la missió, visió i objectius que ajudin a emmarcar les iniciatives i el dossier de projectes a executar per assegurar el valor aportat per la innovació en tres àrees:
- Ecosistema: comprometre’s amb l’ecosistema d’innovació de la indústria per aconseguir un impacte valuós.
- Econòmica: millorar l’economia de l’organització (P&L, balanç, resiliència financera...) a curt i llarg termini a través de la innovació.
- Capacitats: desenvolupar les capacitats d’innovació adequades per dur a terme l’estratègia d’innovació.
Per accelerar la innovació es busca implementar un radar d’Innovació que permeti identificar àrees d’interès sobre les quals innovar i analitzar el potencial econòmic i els riscs potencials de forma sistematitzada, i així capturar oportunitats i definir possibles casos d’ús amb impacte en negoci.
Per últim, però no menys rellevant, el radar d’Innovació ha de difondre els resultats rellevants mitjançant una estratègia de comunicació eficient, amb el canal de comunicació, el públic objectiu i els missatges ben definits.
Oportunitats i riscs de Sostenibilitat
Contextualització de la sostenibilitat
El sector assegurador s’ha vist en la tessitura d’incorporar a la seva operativa de funcionament aquells aspectes relacionats amb la sostenibilitat derivats de l’últim allau normatiu, tot i que encara, avui dia, no tots els elements d’aquesta es troben totalment tancats. Com a exemple podem destacar la normativa de taxonomia, on únicament s’han desenvolupat una part dels objectius mediambientals, trobant-se pendents de desenvolupament i/o finançament, la resta d’objectius mediambientals i socials.
Més específicament, la nova norma obliga a les companyies d’assegurances a integrar els aspectes lligats amb la sostenibilitat en la seva estratègia, la seva gestió de riscs i actuarial, en el disseny de productes i la subscripció per part de clients i, fins i tot, en la seva governança i en la fixació de polítiques de remuneracions dels seus Comitès de Direcció.
Aquests nous requisits, detallats en el paràgraf anterior, arriben de la mà de dos reglaments comunitaris aprovats el 2 d’agost de 2021, i que són d’aplicació un any després de la seva publicació, és a dir, el 2 d’agost del present exercici:
- Reglament Delegat (UE) 2021/1256 de la Comissió de 21 d’abril de 2021 pel qual es modifica el Reglament Delegat (UE) 2015/35 pel que fa a la integració dels riscs de sostenibilitat en la governança de les empreses d’assegurances i reassegurances.
- Reglament Delegat (UE) 2021/2358 i (UE) 2017/2359 pel que fa a la integració dels factors, els riscs i les preferències de sostenibilitat en els requisits de control i governança dels productes aplicables a les empreses d’assegurances i els distribuïdors d’assegurances, i en les normes de conducta i d’assessorament en matèria d’inversió relatives als productes d’inversió basats en assegurances.
El risc de sostenibilitat (aspectes ASG, per les inicials en espanyol, o ESG, pel seu acrònim en anglès) és un risc que inclou els aspectes ambientals, socials i de governança. Aquest risc tindrà un impacte tant en l’actiu de les companyies com en el mateix negoci (primes i sinistralitat), si bé, EIOPA, ja l’any 2019, en la seva opinió relativa a la sostenibilitat dins l’àmbit de solvència II (EIOPA-BoS-19/241), on posava el focus en els aspectes ambientals, i en detallava la creació d’un grup d’experts, els quals els seus principals àmbits de treball haurien de ser:
- El calibratge de paràmetres estàndard per al mòdul de risc de catàstrofe natural de catàstrofes naturals de la fórmula estàndard.
- Les pràctiques de gestió de riscs del sector d’assegurances i reassegurances en relació amb els riscs de catàstrofe.
- Les iniciatives del sector privat per esmenar les deficiències en la cobertura dels riscs de catàstrofes naturals.
El canvi climàtic i el deteriorament mediambiental representen una preocupació a escala global que està generant iniciatives des de diferents àmbits. A continuació, detallem alguns d’ells: l’Acord de París, firmat l’any 2015, o el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic en son exemples d’aquestes iniciatives i reflecteixen la necessitat de prendre mesures per mantenir l’escalfament global molt per sota dels dos graus centígrads respecte als nivells preindustrials. Aconseguir aquest objectiu, implica realitzar reduccions considerables en les emissions de gasos d’efecte hivernacle en les properes dècades.
El desembre del 2019, la Comissió Europea va presentar l’anomenat Pacte Verd Europeu, el qual recull un conjunt de mesures destinades a assolir una Europa climàticament neutra l’any 2050. Aquesta iniciativa se suma a l’anomenat Pla d’Acció, publicat l’any 2018 i el qual té l’objectiu de finançar el desenvolupament sostenible, que desenvolupa l’estratègia de la Unió Europea (UE) en finances sostenibles amb l’objectiu d’integrar les qüestions mediambientals, socials i de governança (ESG, per les seves sigles en anglès) en el sistema financer europeu.
A escala nacional, les diferents accions encaminades a assolir els objectius establerts de reducció d’emissions contaminants han estat recollides en el Projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. La posada en marxa de les mesures necessàries per avançar vers una economia baixa en carboni i que preservi el medi ambient, així com els riscs físics derivats del canvi climàtic i d’esdeveniments mediambientals, està generant nous factors de risc, que han cridat l’atenció dels supervisors. Per aquest motiu, uns i altres estan incorporant en les seves agendes de treball, l’anàlisi dels riscs financers associats al canvi climàtic i al deteriorament mediambiental.
Què és el risc de canvi climàtic?
El risc de canvi climàtic es divideix en tres grans subriscs: risc físic, risc de transició i risc de litigis. A continuació, es descriuen els dos principals:
El risc de transició sorgeix d’una ràpida transició a una economia baixa en carboni. Inclou, per exemple:
- Risc tecnològic: relacionat amb els canvis en les tecnologies potencialment perjudicials per a la crisis climàtica.
- Risc polític: relacionat amb la futura normativa que podria imposar nous requisits, com l’eficiència energètica o mecanismes de fixació de preus del carboni que augmentin el cost dels combustibles fòssils.
- Risc legal o de litigi: relacionat amb demandes judicials per no minimitzar l’impacte sobre el clima.
- Risc de sentiment de mercat: relacionat amb el canvi dels consumidors a productes menys perjudicials per al clima.
- Risc de reputació: relacionat amb la dificultat d’atraure i retenir als clients a causa de què la seva reputació s’ha vist perjudicada.
Els riscs físics són els que sorgeixen dels efectes físics del canvi climàtic, i inclouen:
- Risc físic agut: derivat d’un esdeveniment natural o catàstrofe natural, per exemple, tempestes, inundacions, incendis forestals.
- Riscs físics crònics: derivats de canvis climàtics a llarg termini, com temperatura, la pujada del nivell del mar, la reducció d’aigua, pèrdua de biodiversitat i canvis en la productivitat de la terra i el sòl.
Avaluació del risc del canvi climàtic, anàlisi de la materialitat
Un primer pas a l’hora de considerar els riscs del canvi climàtic en el negoci assegurador consisteix en analitzar la materialitat del seu impacte. Els riscs es consideren materials quan, el fet d’ignorar el risc podria influenciar en la presa de decisions o el judici dels usuaris de la informació, i principalment dins d’aquests usuaris d’informació, el Consell d’Administració, que és qui aprova l’informe d’autoavaluació de riscs (ORSA, per les seves sigles en anglès). En la següent taula, es detalla l’impacte dels riscs físics i de transició en els principals indicadors del negoci assegurador.
Font: AFI, EIOPA
Si bé, i tal i com es detalla en el següent quadre, els canals de transmissió dels riscs climàtics poden ser els riscs tradicionals i les metodologies emprades per a la seva estimació no poden estar basades en models VaR, sinó en escenaris a llarg termini.
Font: AFI, EIOPA
L’ús d’escenaris a llarg termini
Els escenaris són la pedra angular en l’avaluació del risc climàtic. A continuació es detallen els principals escenaris:
- Risc de transició, els principals escenaris emprats són el SDS (Sustainable development scenario) i el STEPS (Stated policies scenario), desenvolupats per l’agència internacional de l’energia i lligats a l’increment de la temperatura a llarg termini.
- Risc físic, són els denominats (RCP’s, Representative Concentration Pathways), són els 4 escenaris RCP2.6, RCP4.5, RCP6.0 i RCP8.5 caracteritzats pel seu nivell de forçament radioactiu l’any 2100, entre 2,6 i 8,5.
Metodologies d’avaluació del risc climàtic per actius
Les característiques d’aquest nou risc, risc no lineal i de llarg termini, requereix de noves metodologies de valoració. A continuació es detallen les metodologies més rellevants per l’avaluació del risc físic i de transició dels actius financers:
- PACTA, Eina gratuïta de codi obert elaborada per la 2nd Investing Initiative (2DII) recomanada per l’EIOPA. L’abast d’aquesta metodologia durant els primers 9 mesos de 2022 era bons corporatius i accions dels sectors industrials: energia elèctrica, petroli i gas, carbó i Automoció. Si bé, aquesta solució està en continua evolució.
- NiGEM: Model macroeconòmic emprat pels supervisors nacionals de França i els Països Baixos per realitzar proves de stress i avaluar l’impacte sobre la renda variable i bons corporatius en l’àmbit sectorial.
- Climafin: Metodologia recomanada per l’EIOPA per a l’anàlisi dels impactes climàtics en el risc d’incompliment del deute sobirà, corporatiu i accions.
Malgrat que les metodologies emprades són diferents, totes aquelles tenen factors en comú i és la consideració d’escenaris a llarg termini. Aquests escenaris modelitzen diferents rutes de producció futura que permetran donar compliment als objectius fixats en l’acord de París, o que pel contrari, generarien una situació d’incompliment. Les metodologies es basen en confrontar els plans de producció d’indústries intensives en carboni en base als diferents escenaris.
Per procedir a calcular el stress test s’introdueix la hipòtesi de què l’any 2030, els governs prendran mesures dràstiques per fer complir els objectius de París, provocant així un shock en la producció futura dels sectors intensius en carboni. A continuació, detallem gràficament el funcionament d’aquestes metodologies.
Font: AFI, EIOPA
Tal com es detalla en el gràfic anterior, per avaluar el risc de transició, es parteix de dos escenaris. El primer d’ells (SDS), parteix del compliment dels acords de París, suposant un increment de les temperatures en menys de dos graus sobre el període preindustrial i un segon que incompleix aquests acords (STEPS) 2030 i en aquest moment es prenen mesures dràstiques per tornar al primer escenari.
Font: AFI, EIOPA
Metodologies d’avaluació del risc climàtic per al negoci de la companyia
Per avaluar els riscs físics associats a la cartera de pòlisses de l’entitat, el primer pas serà estimar la relació de les dades històriques de l’entitat on, mitjançant tècniques estadístiques de regressió/ correlació, estimarem l’impacte de la variable climàtica en la freqüència/ cost mitjà del negoci. En el següent gràfic s’il·lustra la relació entre el nivell de la precipitació i la freqüència.
Font: AFI
La mètrica a monitorar, serà la diferència en la sinistralitat entre dos escenaris seleccionats, partint de les dades climàtiques obtingudes de la informació pública produïda per AEMET i establint la base de les relacions entre les variables climàtiques i la sinistralitat. Aquesta mètrica aportarà un major valor si l’obtenim amb la major granularitat possible (zona geogràfica, tipologia de risc...) de manera que ens permeti prendre decisions de gestió utilitzant aquesta informació.
Font: AFI
Conclusions
El canvi climàtic representa un repte rellevant. En cas de no prendre mesures per evitar l’increment continuat de les temperatures, la societat es veurà obligada a adaptar-se a un clima canviant amb fenòmens extrems més freqüents, com la desertització d’àmplies zones del planeta i l’augment del nivell del mar. En aquest entorn incert de molts processos productius i socials podran veure’s seriosament pertorbats. Per evitar aquest escenari és necessari que el sector doni suport als seus clients i els seus béns en la transició cap a una economia mediambientalment eficient, amb nul·les emissions netes de carboni i una mínima generació de residus i que, al seu torn, erradiqui els riscs físics associats.
L’impacte serà desigual entre el PIB dels països, essent tal l’impacte major per als països del sud d’Europa davant d’altres països més septentrionals i l’impacte serà major com més elevat sigui l’increment de la temperatura sobre el període preindustrial. Font: EIOPA
L’impacte de canvi climàtic no tindrà un efecte únicament en les variables macroeconòmiques, sinó que també tindrà un impacte en l’esperança de vida, com es pot veure en el gràfic RCP8.5, que considera un escenari d’increment de la temperatura per la regió mediterrània de 3,8 graus centígrads de mitjana. De la mateixa manera que en el PIB, la incidència és desigual a les diferents zones geogràfiques.
Font: Carleton 2021
El sector mundial, i conseqüentment la indústria local, està fermament compromès amb la consecució dels objectius derivats de l’Acord de París. Durant els darrers mesos hem observat un gran desenvolupament de les polítiques de sostenibilitat aprovades per les companyies asseguradores, no només en aquells aspectes mediambientals, sinó també en els socials i de governança. Aquest ferm compromís té el seu reflex en la millora dels ràtings de sostenibilitat de les companyies d’assegurances en els darrers anys.
Els riscs de sostenibilitat, i especialment els de canvi climàtic, són un risc complex que requereix de la col·laboració públic-privada per aconseguir un nivell d’assegurament adequat. Aquestes fórmules que tan bon desenvolupament presenten, a través del Consorcio de Compensación de Seguros i d’Agroseguro, han de continuar i incrementar les seves cobertures de manera que puguin mitigar els efectes del canvi climàtic en el PIB i en l’economia de tots els nostres clients.
L’horitzó temporal emprat en el context de canvi climàtic és molt més extens que l’horitzó temporal “empresarial” habitual i les oportunitats les aprofitaran aquells que saben conciliar la dinàmica a molt llarg termini del canvi climàtic amb la capacitat operativa per avaluar l’impacte dels riscs relacionats amb el model de negoci actual.
En aquest context, les capacitats analítiques i de gestió eficients del risc, presentades pels actuaris, són especialment valuoses i hem de posar-les al servei de la indústria asseguradora per poder transformar els resultats dels models de mesurament de riscs en modificacions operatives en el curt termini que ajudin a donar cobertura als assegurats i els seus béns, continuant amb el compromís del sector amb la sostenibilitat i l’erradicació del canvi climàtic.
La meva primera feina com actuari fou l’any 1990, a l’antic Banc Vitalici i avui Generali, amb uns tipus d’interès governamentals a 10 anys de dos dígits, que no van començar a baixar fins ben entrat l’any 1995. Recordo molt les discussions tècniques d’aquell moment sobre quins tipus d’interès actuarials calia utilitzar. Vint-i-cinc anys després, a finals del 2020 els mateixos tipus d’interès varen arribar al 0%. A la data d’escriure aquest article estan tot just al 2,5%. A quin tipus d’interès hem de descomptar avui els fluxes monetaris futurs per a calcular el valor actual dels actius?
La primera qüestió a tenir en compte és que venim d’un entorn pospandèmic. Això complica necessàriament l’anàlisi, ja que si bé comptem amb moltes crisis econòmiques recurrents i per tant més tractables, l’experiència en pandèmies és molt inferior, essent la gran darrera la de 1918. Això es va notar primer, ja al gener del 2021, quan el Fons Monetari Internacional feia una previsió on deia que esperava per l’any 2021 una inflació a les economies avançades de l’1,3%. Evidentment es va quedar curtíssima. Es va notar també quan els Bancs Centrals van trigar molt a comprendre el que estava passant. A mesura que la taxa d’inflació pujava s’excusaven en el discurs de la cojunturalitat de la inflació per a no actuar. El Banc d’Anglaterra ó BoE, i la Reserva Federal Nord-americana ó FED, no van canviar el discurs fins el Novembre de 2021, i el Banc Central Europeu, el BCE, va trigar encara tres mesos mes a reconèixer-ho, fins el febrer de 2022, i encara uns altres cinc mesos més, fins el passat 21 de juliol, per a començar a pujar el tipus d’interès com a principal mesura antiinflacionista. Els Bancs Centrals han actuat tard.
La primera senyal d’alarma va venir de les matèries primeres, que van tenir unes fortes pujades de preus durant la pandèmia.
Gràfic I: Índex general de matèries primeres CRB, des del 31/12/19. Font Bloomberg.
Com podem veure, quan s’inicià la pandèmia, els preus de les matèries primeres van caure, però molt aviat es varen recuperar i no varen parar de pujar fins el mes de juny de 2021. L’índex, que estava a nivells de 400 abans de la pandèmia, es va situar al voltant del nivell 550. Després van estar uns mesos pujant de forma més moderada, fins el nivell 580 que hi havia tot just abans d’iniciar-se la guerra Ruso-Ucrainiana. En altres paraules, abans de la guerra, els preus de les matèries primeres havien pujat un 45% respecte als nivells pre-covid. La guerra va disparar els preus un 10% addicional, que avui ja s’ha perdut, havent tornat els preus als nivells de pre-guerra. Aquesta pujada de les matèries primeres es va fonamentar en la ràpida recuperació de la demanda, que les empreses no s’esperaven. El PIB Mundial va caure -3,1% l’any 2020, però va pujar un +6,1% l’any 2021, de manera que el PIB del 2021 fou ja superior al PIB del 2019. La tornada del consum ha estat en dues etapes, la de l’any 2021 es va centrar més en béns, mentre que la de l’any 2022 s’està centrant més en serveis. El que actualment els està passant a aeroports i línies aèries, que no saben com transportar l’allau de viatgers, ja els va passar l’any passat a empreses com els fabricants de cotxes, que van començar a no poder servir totes les comandes que els feien. Tant l’any 2021 com avui mateix, el problema de les empreses no és vendre, sinó servir allò que han venut, i és per això que mantenen, a hores d’ara, uns inventaris superiors als habituals en aproximadament un 20% més.
D’on surt aquesta demanda tan forta?. En primer lloc del fort augment de la taxa d’estalvis de les famílies a tot el món durant la pandèmia. Les famílies de la Zona Euro, que habitualment estalvien al voltant del 12% dels seus ingressos, varen arribar a estalviar fins el 25%. Les famílies nord-americanes, que estalvien al voltant del 7% dels seus ingressos, varen arribar fins el 30%. Fins i tot les famílies japoneses, que estalvien sempre molt més, al voltant del 22% dels seus ingressos, varen arribar fins el 35%. Es tractà, evidentment, d’un estalvi forçat per la situació pandèmica. A major durada del restriccions pandèmiques, uns dos anys a Occident i uns tres anys a Àsia, major estalvi familiar i major consum futur.
La quantitat de diner en circulació, altrament anomenada Oferta Monetària (M2), que compren bàsicament bitllets, monedes, comptes corrents i dipòsits bancaris a curt termini, ha pujat un +40,7% als Estats Units, i un +20,0% a la Zona Euro, des de just abans de la pandèmia. Aquesta magnitud està fortament correlacionada amb la inflació, i feia presagiar que aquesta pujaria.
Gràfic II: M2 als Estats Units darrers sis anys, fins el 31/5/22. Font Bloomberg.
Gràfic III: M2 de la Zona Euro als darrers sis anys, fins el 31/5/22. Font Bloomberg.
El que realment no varen entendre les autoritats monetàries fou el que podríem anomenar el component microeconòmic de la inflació. L’any 2021 férem 266 reunions amb empreses cotitzades de tot el món de sectors molt diversos. En primer lloc, ja des del mes de març de 2021, ens vam adonar que les empreses estaven traslladant íntegrament l’augment del preu de la matèria prima als seus preus de venda. Feia molts anys que no veiem res de semblant. Fins aquell moment el marge empresarial actuava com una mena d’airbag antiinflacionista, i absorbia una bona part dels augments de la matèria primera. Ara ja no era així. En segon lloc, vèiem com les empreses, tot i disposar de molta caixa, s’estimaven més utilitzar deute per a fer les seves inversions de capital, anomenades Capex, i no emprar la seva pròpia caixa. Això és molt inflacionista, ja que quan els agents econòmics demanen crèdits, amb una mateixa Base Monetària, que és la que fixen els Bancs Centrals, augmenta l’Oferta Monetària, que és la magnitud realment correlacionada amb la inflació. En altres paraules, les empreses estaven, i estan encara avui, mantenint un comportament clarament inflacionista.
Eren aquestes decisions microeconòmiques normals o bé extravagants?. Per una banda, quan les puges de preus de la matèria primera són tant fortes, les empreses no poden ni tant sols decidir d’absorbir-les en els seus marges, les han de traslladar necessàriament. Per d’altra banda, i com pot veure’s en el següent gràfic, on hi ha representat el Goldman Sachs US Financial Conditions Index, que mesura, des de 1981 fins ara, com de fàcil o difícil els resulta a empreses, famílies i a governs finançar-se, es pot veure que l’any 2021 ha estat el que millors condicions han tingut tots ells per a finançar-se. Les empreses, doncs, simplement han aprofitat la conjuntura d’una elevada inflació i de tipus encara molt baixos que es va donar l’any 2021, per a endeutar-se per períodes llargs de temps, amb unes condicions molt favorables. Res que no sigui molt lògic. Els governs no han aprofitat l’avinentesa en el mateix grau que ho han fet les empreses, tot i havent tingut una ocasió d’or per a finançar-se molt barat a molts anys vista. Això, però, donaria per un altre article i no és pas l’objectiu d’aquest.
Gràfic IV: Goldman Sachs US Financial Conditions Index, des de 1981. Font Bloomberg.
D’ençà que els Bancs Centrals es van adonar del que estava passant els tipus d’interès no han parat de pujar a tots els trams de la corba. El tipus d’interès a un any als Estats Units han pujat ja uns 250 punts bàsics, mentre que els tipus a 10 anys han pujat uns 150 punts bàsics. La pujada de tipus no s’ha acabat pas. Fins quan haurien de pujar els tipus d’interès? Tot depèn de la taxa d’inflació.
A finals del mes de Juny de 2022 la taxa d’inflació s’ha situat al 10,2% a Espanya, al 9,4% a Anglaterra, al 9,1% als Estats Units, al 8,5% a Itàlia, al 7,6% a Alemanya, i al 5,8% a França. No és coherent pensar que aquests nivells tant elevats d’inflació persistiran. Necessàriament es moderaran. A banda del efectes del propi enduriment de la política monetària, cal tenir en compte les següents circumstàncies:
- El preu de les matèries primeres seguirà baixant: No es basa pas en el fet que ja hagin iniciat el seu descens, sinó en que els marges dels productors, als preus actuals, són del tot excessius, i en economia els marges excessius mai són duradors en el temps. Per exemple, el preu del petroli, que va arribar a 130 USD/Barril, i que ara està a 105 USD/Barril, hauria de tornar al rang de 80-90 USD/Barril, al quals tots els productors ja hi estarien d’acord. Cal tenir en compte que el preu de cost dels pous en funcionament és molt baix, que el preu de cost dels nous pous o cost marginal està al voltant dels 30 USD/Barril, i que el preu que permet als països productors finançar les seves inversions per tal de canviar el seu model productiu des del petroli fins activitats noves com puguin ser el turisme de cara al futur, estan al voltant dels 60 USD/Barril. Addicionalment, difícilment el preu del petroli es manté temps per sobre del nivell que arriba a perjudicar el creixement mundial. Històricament aquest nivell límit s’ha produït quan la factura del petroli li ha costat al món més d’un 4% del PIB Mundial. Actualitzo aquest càlcul anualment, i avui està fixat en els 107,4 USD/Barril. Cal considerar-lo un preu límit. No és pas l’interès dels països productors el matar la seva particular gallina dels ous d’or.
- La normalització dels inventaris per part de les empreses. A mesura que les cadenes de subministres es normalitzen l’excés d’inventaris es fa innecessari.
- L’anomenat efecte base, pura matemàtica.
Gràfic V: Evolució del preu del petroli – Brent –, en USD/Barril, durant el primer mig any de 2022. Elaboració Pròpia.
Segons les nostres estimacions, les taxes d’inflació aniran remeten durant el segon semestre de 2022 i molt especialment durat el primer semestre de 2023. El nivell d’estabilització de la inflació que tenim està al voltant del 3% per a finals de l’any vinent. Certament es tracta d’un nivell superior al de les darreres dècades, però d’un nivell molt tractable, al cap i a la fi.
I els forts tambors de recessió econòmica a la tornada de l’estiu que han sonat fortament, especialment a partir de la meitat del mes de juny? No els dono gaire credibilitat.
- Si el motiu hipotètic de la recessió és que la inflació es mantindrà tan alta com està avui durant molt de temps, de manera que caldria apujar moltíssim els tipus d’interès, fins a nivells del 7% o 8%, el que certament provocaria una recessió, ja he comentat que la inflació remetrà necessàriament.
- Si el motiu hipotètic de la recessió és que la demanda dels consumidors afluixarà després de l’estiu, cal dir que és poc versemblant. Per una banda mig any de normalitat al món occidental no compensa al consumidor de dos anys de pandèmia. Per d’altra banda hi ha una part del món, Àsia, que manté encara unes fortes restriccions covid i que les anirà alliberant durant els propers mesos, calculem que entre Octubre 22 i Febrer 23. Això provocarà una segona onada de demanda de serveis. Per d’altra banda ja hem vist que la quantitat de diner en mans del públic està en zona de màxims. Finalment, i no menys important, la taxa d’atur tant a la Zona Euro com als Estats Units està en mínims històrics. El que realment retrau el consum és l’expectativa de perdre la feina, i a dia d’avui el mercat laboral està molt fort. Els consumidors avui, no només volen consumir, sinó que amés poden fer-ho.
Gràfic VI: Evolució de la taxa d’atur a la Zona Euro des de 1991:
En aquest context, l’expectativa és que la taxa d’inflació s´estabilitzi al voltant del 3%, que els tipus d’interès de curt termini puguin arribar, sense passar-lo, al nivell del 3,5%, entrant en una zona de tipus reals positius, i que els tipus d’interès governamentals a 10 anys puguin arribar fins al 5,5%. Aquests nivells serien d’equilibri, i suposarien només una normalització dels tipus d’interès, no una pujada pròpiament dita.
Per suposat que aquest escenari és molt bo per uns determinats actius financers alhora que molt dolent per uns altres. Però tal i com hem dit ja abans, això donaria per un altre article.
La digitalització està transformant les diferents indústries, i no podria ser d’una altra manera que impactés també en el sector assegurador.
La darrera edició de l’Informe Insurtech Global Outlook 2022 de NTT Data, reflecteix que les inversions globals en Insurtech van experimentar un creixement del 38% l’any 2021 en comparació amb l’any anterior. La inversió total va assolir 10.100 milions de dòlars, xifra que no només representa una fita històrica, sinó que també reflecteix una tendència.
Les tecnologies en l’àmbit assegurador s’han anat consolidant, sobretot en els darrers dos anys, període en el qual les Insurtech han rebut la meitat del seu finançament històric. Després dels efectes de la COVID19, la mida mitjana de les operacions va aconseguir l’any 2021 la mitjana històrica més elevada per operació amb una quantitat de 41 milions de dòlars.
L’informe afegeix que la inversió en Insurtech s’acumula, sobretot, en aquelles amb un nivell de maduresa superiors, els outliers o unicorns (que han rebut més de 100 milions de dòlars i tenen una valoració superior als 1.000 milions de dòlars. Aquestes, tot i representar només un 10% de les iniciatives, concentren el 75% del finançament de 2021. Pel que fa a les startups (aquelles fundades fa menys de 3 anys i amb una inversió total de 5 milions de dòlars), que corresponen al 45% de la mostra, representen només el 2% de la inversió.
La Intel·ligència Artificial, l’anàlisi predictiva i la Internet de les Coses (IoT) són les tecnologies que han liderat l’interès dels inversors en el sector assegurador. Segons l’informe NTT Data, el 61% de les asseguradores estan utilitzant aquesta última tecnologia per millorar el nivell de servei que ofereixen i mantenir-se informats del comportament dels seus clients.
Pel que fa a la localització de la inversió, Nord-Amèrica manté el lideratge amb cinc mega deals, encara que Europa aconsegueix l’any 2021 reduir l’escletxa i, a més, concentrar les companyies amb un major finançament. Àsia, per la seva banda, ha tingut un creixement més pla que les altres dues regions.
Si bé, l’informe refereix una forta davallada en la creació de noves empreses Insurtech, van ser tres les categories que van destacar com a tendència: marketplaces (per a integrar diferents solucions en un mateix lloc), mascotes i benestar.
L’ evolució que està seguint Europa està força allunyada d’EEUU, i Espanya no n’és una excepció, per això, i més que mai, és necessari recolzar la innovació. Amb aquest propòsit va néixer Insurtech Community Hub, un espai d’innovació que promou i impulsa la transformació digital de l’assegurança. Un gran ecosistema de co-creació i col·laboració on s’agrupen més de 200 organitzacions, entre insurtechs, companyies d’assegurances, corredories, corporacions, universitats i escoles de negoci, institucions i inversors.
Amb l’objectiu de potenciar les capacitats i recolzar el talent, i basat en els rols de les startups: growth hacker, data, marketing i comercial, executor d’estratègia, tecnòleg, etc. Insurtech Community Hub ha creat ICH Academy, la primera escola de negocis específica per a l’emprenedoria en el sector assegurador. S’accedeix a programes de formació d’ICH Academy, cursos impartits per un quadre docent d’experts del sector assegurador.
A més, i donat que des de l’acadèmia es pensa que l’emprenedoria és quelcom que s’aprèn, el programa de mentoring facilita el creixement de la insurtech en la indústria asseguradora. Amb una xarxa de veterans emprenedors experts del sector, perquè els guiïn i orientin a aconseguir l’èxit.
Els programes de mentoring són una iniciativa ambiciosa dirigida i adaptada a les insurtech de l’ecosistema. Cada mentor és escollit acuradament d’acord amb la seva experiència, coneixements i personalitat, per formar un equip compenetrat amb el qual aconseguir els millors resultats.
A més de lo esmentat, networking necessari per avançar en els projectes i connectar amb la indústria i també l’assistència legal i jurídica a disposició de tots els membres a través d’un equip d’assessors en totes les qüestions legals i jurídiques de l’emprenedoria, des de la redacció dels estatuts socials, fins al disseny i implementació de plans d’incentius per als treballadors i col·laboradors, els nostres serveis legals contemplen tot el cicle de vida del teu projecte, perquè puguis centrar-te i despreocupar-te de la burocràcia.
Els membres d’Insurtech Community Hum es beneficien també del programa d’acceleració d’Insurtech, amb el suport d’un mentor ajustat al projecte, formació intensiva de les àrees clau, la InsurTech Hub Network, difusió mediàtica a través Community of Insurance i Pich Day. També es beneficien del programa de finançament que combina el finançament privat amb el públic.
D’altra banda, la inversió en startups de digital Health també està experimentant un creixement exponencial. L’informe StartUp Health Insights, elaborat durant la primera meitat de 2022, StartUp Health va registrar USD 16.000 milions en inversió d’innovació en salut global, un augment del 63% respecte del primer semestre del 2020 i més del que es va recaptar en tot el 2019. Tot i que la inversió ha disminuït en comparació amb l'obtinguda el 2021, mostra una forta trajectòria de creixement per al sector.
Les tendències digitals en salut, no han fet més que consolidar-se després de la pandèmia. Així, la Telemedicina, el monitoratge de pacients crònics a distància, la interoperabilitat de dades compartides i codificades entre hospitals, la medicina personalitzada, l’atenció en el punt de cura per tractar al pacient i diagnosticar-lo allà on sigui, i a distància, i l’ús de la intel·ligència artificial per agilitzar processos.
Com pot observar-se en el gràfic, la mida mitjana de les transaccions ha disminuït de $16 milions l’any 2021 a $15 milions per a la primera meitat de 2022. D’acord amb el tema del trimestre, aquests $15 milions representen un augment significatiu de la mida mitjana de les transaccions de $10 milions l’any 2020. En altres paraules, la mida mitjana de les transaccions ha baixat any rere any, però indica una forta corba de creixement de 10 anys.
Darrere d’aquesta perspectiva mundial, es troba també un dels hubs més influents del món com Barcelona Health Hub. Segons about Digital Health, Barcelona Health Hub és una de les principals organitzacions de salut digital.
Quan es va fundar Barcelona Health Hub, les cures de salut estaven davant la tempesta perfecta. Aleshores hi havia una clara demanda creixent de cures de salut, a causa de tres factors: l’envelliment de la població, l’increment de pacients crònics, l’increment de les expectatives dels tractaments de salut i, per últim, les tensions del creixement de la població que l’any 2050 amenaçava amb doblar la població mundial actual.
Està clar que la inversió en digital Health, o salut digital, atenua considerablement aquestes forces en la mesura en què és més sostenible, inclusiu i escalable.
La missió de Barcelona Health Hub és la d’innovar en salut digital i la seva transferència al sector sanitari, enllaçant startups, corporacions, hospitals, universitats i inversors. El hub compta avui amb més de 350 organitzacions, i forma part del Recinte de Sant Pau, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 2017. Ocupa tres pavellons amb més de 5.000 m2 i forma part d’un campus on està l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, la fundació Kálida, Fundació Puigvert, Universitat de medicina (UAB), escola d’infermeria i l’Institut de Recerca.
El primer punt del seu pla estratègic consisteix a impulsar les validacions clíniques de les startups als hospitals a través de la creació d’una xarxa d’hospitals validadors. Per la seva banda, Sant Pau impulsa la creació de la seva Unitat Funcional de Salut Digital que coordinarà el pilotatge clínic de les noves tecnologies en pacients reals per obtenir una avaluació preliminar del seu impacte, també valorarà la seguretat i viabilitat d’aquestes tecnologies per a ser implementades en la pràctica assistencial.
Aquesta Unitat coordinarà, a més, altres línies d’innovació emmarcades en l’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuari de l’Hospital de Sant Pau com són la salut mòbil i eConsulta, la cocreació de tecnologia, i la transferència de solucions digitals segures i de qualitat en l’entorn assistencial. La Unitat, juntament amb el Campus de Sant Pau Docent, treballarà per a oferir formació als professionals sanitaris en l’àmbit de la salut digital. La Unitat Funcional de Salut Digital comptarà amb un equip de professionals per acomplir la seva activitat, incloent-hi experts en informàtica, epidemiologia i estadística, tècnics d’innovació i bioenginyeria, entre d’altres. Aquest equip haurà de donar resposta al nou Centre de Validacions Clíniques de Solucions Digitals que s’emmarca dins de la Unitat de Salut Digital gràcies a l’aliança entre Sant Pau i Barcelona Health Hub i amb el suport de la Fundació Privada Sant Pau. A més, el fet de ser un centre de coneixement, desenvolupar i impulsar la gestació de startups de digital Health i l’expansió a altres ciutats i països potencia el lideratge del Hub mundialment. Avui dia, la indústria asseguradora està molt interessada en la innovació provinent de les insurtech, i també de la que ve de la salut digital, ja que busca millorar la vida de les persones situant a l’assegurat al centre. La medicina personalitzada i la medicina predictiva és el que permetrà mantenir a les persones amb una millor salut. Finalment, cal destacar l’ INSURANCE WORLD CHALLENGES, el gran festival d’innovació asseguradora, referent iberoamericà i espai de coneixement de la transformació digital de l’assegurança, que any rere any revisa els reptes als quals s’enfronta el sector assegurador. Un esdeveniment al qual hi assisteixen més de 4.000 persones entre digital i presencial, i que l’edició d’enguany compta amb una agenda molt centrada en aquells temes claus per a l’assegurança, amb una nova perspectiva animada per la insur_re_volució per l’aplicació de les tecnologies digitals que ens porten a re_imaginar el futur de l’assegurança, a través dels següents temes centrals:
- SILVER Economy
- Sostenibilitat, ciberseguretat i riscs emergents
- Distribució digital i venda híbrida
- Salut digital i tendències del sector assegurador
Un gran esdeveniment on corporacions i insurtech comparteixen i expliquen casos d’ús reals que poden enriquir l’experiència de tots els assistents. També comptarem amb una agenda de “speaker corner” amb els temes més disruptius i que estan impactant a la indústria.
En definitiva, sempre hem defensat que la transformació digital depèn de les seves persones i que la tecnologia només serveix si millora la vida de les persones, per això, les insurtechs i les startups que estan en ambdós ecosistemes digitals, estan tenint un impacte molt positiu en la cadena de valor de l’assegurança, i estan presents en les companyies asseguradores i corredories d’assegurança.
En aquest article comentem la nova Llei 12/2022, del 30 de juny, de regulació per l’impuls dels plans de pensions d’Ocupació, per la qual es modifica, entre d’altres, el text refós de la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2002, del 29 de novembre, publicada al B.O.E l’1 de juliol de 2022.
1. Evolució dels fons de pensions a Espanya i objectius de la reforma.
Durant la primera meitat del segle passat, la majoria dels països desenvolupats van instaurar sistemes d’assegurances socials que reconeixien els drets dels treballadors a tenir cobertes situacions de necessitat, com la invalidesa o la jubilació.
Al nostre país es va apostar majoritàriament per la gestió pública, tal com queda reflectit a l’article 41 de la Constitució: “Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per tots els ciutadans, que garanteixi l’assistència i prestacions socials suficients davant de situacions de necessitat, especialment en cas d’atur. L’assistència i prestacions complementàries seran lliures”.
En l’actualitat, el sistema de pensions es sustenta en tres pilars. El primer, format per un règim públic obligatori de repartiment mitjançant el qual la Seguretat Social ofereix prestacions anuals equivalents al 12% del PIB; un segon pilar, conegut com a Previsió Social Complementària, tant empresarial com individual, amb prestacions anuals vora el 0,8% del PIB i, finalment, un tercer pilar format per estalvi privat.
Les dades anteriors mostren l’escàs pes del segon pilar davant del primer, més encara tenint en compte que els plans de pensions individuals tenen gairebé quatre vegades més partícips i el doble de patrimoni que els plans de pensions d’ocupació; es posa de manifest l’escàs desenvolupament d’aquests darrers.
Amb la finalitat de potenciar la Previsió Social Complementària Empresarial, el Pacte de Toledo de 2020, va dedicar el seu punt 16 als sistemes complementaris. En aquest, s’animava a impulsar l’actual model de previsió social complementària, preferentment mitjançant sistemes sustentats en el marc de la negociació col·lectiva i, prioritàriament, sense ànim de lucre. Pel que fa a l’estalvi privat, el tercer pilar, es recomana que sigui més transparent, impedint que els costos d’administració dels promotors representin rendiments negatius als beneficiats.
Amb la finalitat d’impulsar el punt 16, mitjançant la Disposició Addicional quadragèsima de la Llei 11/2020 de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2021, es va indicar que, en el termini màxim de 12 mesos, es presentaria un projecte de llei sobre fons de pensions d’ocupació de promoció pública en el qual s’atribuiria a l’Administració General de l’Estat la capacitat legal per a la seva promoció.
Els eixos d’aquesta reforma serien els següents:
- Creació de fons de pensions d’impuls públic
- Potenciar la negociació col·lectiva mitjançant la creació de plans simplificats
- Possibilitat de supervisar els fons
- Informació digital comuna
- Règim fiscal més avantatjós pels plans d’ocupació
- Menors comissions
2. Els Fons Públics d’Ocupació, la Comissió Promotora i de Seguiment i la Comissió de Control Especial.
Una de les grans novetats de la reforma és la creació dels Fons de Pensions d’Ocupació de Promoció Pública (FPEPP), la creació dels quals es justifica per part del legislador amb la finalitat de tenir instruments de patrimoni disponibles i d’una dimensió adequada per tal de garantir uns menors costos de gestió, que permetin una distribució d’inversions diversificades i, amb això, millorar els nivells de rendibilitat actuals.
Tal com es mostra a continuació, amb la creació dels FPEPP s’ampliaran les possibilitats d’integració dels plans de pensions de la modalitat d’ocupació, tant per les diferents classes de plans de pensions d’ocupació conegudes fins a dia d’avui, com pels nous plans de pensions d’ocupació simplificats que seran desenvolupats en el següent apartat d’aquest article.
Possibilitats d’Integració de Plans a Fons de Pensions d’Ocupació:
L’ordenació i supervisió dels nous FPEPP estarà a càrrec de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones i actuarà com a entitat promotora pública d’aquesta modalitat de fons la Comissió Promotora i de Seguiment.
La Comissió Promotora i de Seguiment serà un organisme adscrit al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i estarà integrada per nou membres de l’Administració General de l’Estat, designats per cinc Ministeris diferents.
Unes altres de les principals funcions de la Comissió Promotora i de Seguiment, seran:
- La selecció de les entitats gestores i dipositàries, establint els requisits i condicions d’adjudicació d’aquestes entitats privades mitjançant el concurs públic.
- Establir i aprovar un marc comú d’estratègia d’inversió dels FPEPP. A més, haurà de vetllar per un funcionament adequat i pel bon govern sobre l’aplicació de la política d’inversions.
- Vetllar per un funcionament adequat i el bon govern dels FPEPP.
- Ratificar les modificacions de les normes de funcionament o canvi de denominació d’un FPEPP, així com el canvi d’entitat gestora i/o dipositària.
- Nomenar als membres de la comissió de control especial.
Per consegüent, els FPEPP seran administrats per una entitat gestora amb el concurs d’una entitat dipositària, la supervisió de la qual estarà a càrrec de la Comissió de Control Especial.
La Comissió de Control Especial serà única per tots els FPEPP i estarà formada per tretze persones d’experiència reconeguda, coneixement, capacitat de supervisió i gestió. Els membres d’aquesta comissió seran designats pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions (5) i pels empresaris (4). El seu mandat serà, com a màxim, de sis anys i s’observarà el principi de representació equilibrada, garantint una representació mínima del 40% de qualsevol dels gèneres.
Aquesta Comissió de Control Especial única per tots els FPEPP tindrà les funcions vigents per a les comissions de control que es recullen en la Llei i el Reglament de Plans i Fons de Pensions. Els seus acords seran adoptats per la majoria simple amb les següents peculiaritats:
- Els acords relatius a les substitucions d’entitat gestora i depositària requeriran la majoria qualificada de tres quartes parts dels membres presents o representats.
- Els acords relatius a canvis en la política d’inversions sobre l’exercici del dret d’impugnació d’acords socials i de l’acció social de responsabilitat requeriran l’aprovació de la majoria dels membres proposats pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Com a conseqüència, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions tindrà el dret al veto en relació amb les decisions de la comissió de control del fons que afectin l’estratègia d’inversió, així com a la substitució de les entitats gestora i depositària.
En relació amb el règim financer dels FPEPP seran classificats com “renda fixa”, “renda variable mixta” o “renda variable”, no concordant completament aquestes categories amb les quals comunament són acceptades pel sector, tal com es deriva de la inexistència d’una categoria de renda variable mixta.
Tanmateix, cal destacar que la declaració comprensiva de la política d’inversió haurà d’establir que no s’invertirà en empreses o negocis que comptin amb alguna seu en paradisos fiscals o que hagin comès delictes mediambientals o laborals en els 10 anys anteriors a la inversió, així com el procés d’inversió, que haurà de seguir criteris de gestió socialment responsables amb especial compliment dels ODS i de la Taxonomia Mediambiental regulada en l’àmbit de la unió Europea.
El futur reglamentari de desenvolupament haurà d’aclarir aspectes relatius a la plataforma digital comuna, d’obligat ús per part de les Entitats Gestores i Dipositàries i que haurà de donar servei a promotors, partícips i beneficiaris, a la Comissió Promotora i de Seguiment, a la Comissió de Control Especial i a la Comissió de Control dels Plans de Pensions d’Ocupació Simplificats que s’integrin en un FPEPP.
També s’espera que el futur reglament estableixi el límit màxim, tant de les comissions de gestió i depositària de les FPEPP que, en el seu conjunt, podria quedar establert al voltant del 0,40% del compte de posició del fons.
3. Els Plans de Pensions d’Ocupació Simplificats: Promotors i característiques. Nous Incentius Fiscals.
Els Plans de Pensions d’Ocupació Simplificats (PPES)
Aquest nou instrument de previsió social complementària es regirà pel que s’estableix al capítol XII de la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions (LRPFP) i en el que no està específicament regulat en aquest nou capítol i les seves normes de desenvolupament, es regirà per la normativa aplicable als plans de pensió d’ocupació de promoció conjunta.
- Podran ser les següents modalitats:
- Plans de pensions d’ocupació sectorials, promoguts per les empreses incloses en els acords col·lectius de caràcter sectorial que instrumentin compromisos per pensions a favor de les seves persones treballadores.
- Plans de pensions d’ocupació del sector públic, promoguts per les Administracions públiques, incloses les Corporacions Locals, les entitats i organismes que en siguin dependents i que instrumentin compromisos per pensions a favor del personal al seu servei.
Les societats mercantils amb participació majoritària de les Administracions i d’entitats públiques podran integrar-se en els plans de pensions dels apartats a) o b) en funció dels acords corresponents de negociació col·lectiva. - Plans de pensions de treballadors per compte propi o autònoms, promoguts per les associacions, federacions, confederacions o unions d’associacions de treballadors per compte propi o autònoms, per sindicats, per col·legis professionals o per mutualitats de previsió social, en els quals els seus partícips siguin exclusivament persones treballadores per compte propi o autònoms.
No es requerirà la condició prèvia d’associat al partícip que desitgi adscriure’s a un pla promogut per una associació de treballadors per compte propi o autònoms. - Plans de pensions de socis i sòcies treballadores i de socis de treball de societats cooperatives i laborals, promoguts per societats cooperatives i laborals I les organitzacions representatives d’aquestes.
- Els PPES podran integrar-se en un FPEPP (procés que es regula en el nou article 70) o en un FP d’ocupació de promoció privada de la seva tria.
- Els PPES hauran de ser la modalitat d’aportació definida per la contingència de jubilació, sense perjudici de què es puguin preveure prestacions definides per la resta de contingències, sempre que estiguin totalment assegurades a través dels corresponents contractes d’assegurança previstos segons el pla, el qual, en cap cas, assumirà els riscs inherents a aquestes prestacions.
- Les especificacions del PPSE seran comunes per totes les empreses o entitats integrades en el mateix i hauran d’incorporar un annex normalitzat per cada una d’elles que contindrà les condicions particulars relatives a les aportacions i contribucions. La Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, mitjançant una circular, podrà establir el contingut i format de les especificacions dels PPES, així com els models normalitzats de referència.
- La constitució de la comissió de control del pla es realitzarà mitjançant els processos de designació directa establerts en l’article 69 per la comissió promotora de PPES.
La designació dels representats en la comissió de control podran coincidir amb tots o part dels components de la comissió negociadora o organisme paritari del conveni o representants d’empreses i persones treballadores, fins i tot quan no fossin partícips o beneficiaris del pla de pensions.
Altres modificacions destacables introduïdes per la Llei 12/2022
- Es modifica l’article 5.1.a) 1r i 2n de la LRPFP, de manera que no es podrà exigir una antiguitat superior a un mes per accedir a un pla del sistema d’ocupació perquè aquest no sigui discriminatori. La no discriminació en l’accés al pla del sistema d’ocupació serà compatible amb la diferenciació d’aportacions del promotor corresponents a cada partícip, havent-se de garantir en tot moment les mesures correctores per evitar el biaix de gènere.
- Amb efectes de 01/01/2023, es modifica l’article 5.3.a), que regula el límit d’aportacions i contribucions empresarials a plans de pensions.
El total de les aportacions i contribucions empresarials anuals màximes als plans de pensions no podrà excedir els 1.500 euros.
Aquest límit s’incrementarà en els següents supòsits, en les quantitats indicades:
1r) En 8.500 euros anuals, sempre que aquest increment provingui de contribucions empresarials, o d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per un import igual o inferior al resultat d’aplicar a aquesta contribució empresarial el coeficient que resulti del següent quadre:
Import anual de la contribució | Coeficient |
Igual o inferior a 500 euros. | 2,5 |
Entre 500,01 i 1.000 euros. | 2 |
Entre 1.000,01 i 1.500 euros. | 1,5 |
Més de 1.500 euros. | 1 |
En tot cas, s’aplicarà el coeficient 1 quan el treballador obtingui en l’exercici rendiments íntegres del treball superiors a 60.000 euros procedents de l’empresa que realitza la contribució, a l’efecte de la qual l’empresa haurà de comunicar a l’entitat gestora que no concorre aquesta circumstància.
A aquests efectes, les quantitats aportades per l’empresa que deriven d’una decisió del treballador, tindran la consideració d’aportacions del treballador.
2n) En 4.250 euros anuals, sempre que aquest increment provingui d’aportacions als plans de pensions d’ocupació simplificats de treballadors per compte propi o autònoms previstos en l’article 67.1.a) i c) d’aquesta llei; o d’aportacions pròpies que l’empresari individual realitzi a plans de pensions d’ocupació dels que, al seu torn, sigui promotor i partícip.
En tot cas, la quantitat màxima d’aportacions i contribucions empresarials per aplicació dels increments previstos en els números 1r i 2n anteriors, serà de 8.500 euros anuals.
- Es modifica l’article 9, apartat 5, referent a la revisió dels plans d’ocupació de qualsevol modalitat i dels plans associats de prestació definida i mixtos, que han de ser revisats, almenys, cada tres anys per l’actuari independent designat per la comissió de control, incorporant la possibilitat que la revisió financera-actuarial sigui única i conjunta, agrupant tots els plans adscrits a un mateix fons, recaient, en aquest cas, la designació de l’actuari revisor de la comissió de control del fons de pensions.
- Amb efectes de 01/01/2023, per les contribucions empresarials satisfetes mensualment als plans de pensions del sistema d’ocupació, i als instruments de modalitat d’ocupació propis de previsió social establerts per la legislació de les Comunitats Autònomes amb competència exclusiva en matèria de mutualitats no integrades a la Seguretat Social, les empreses tindran dret a una reducció de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes, exclusivament per l’increment en la quota que se’n derivi directament de l’aportació empresarial al pla de pensions.
L’import màxim d’aquestes contribucions a les quals s’aplicarà una reducció del 100% es el que resulti de multiplicar per tretze la quota resultant d’aplicar a la base mínima diària de cotització del grup 8 del Règim General de la Seguretat Social per contingències comunes, el tipus general de cotització a càrrec de l’empresa per la cobertura d’aquestes contingències. - Amb efectes de 01/01/2023, el subjecte passiu del IS podrà practicar una deducció a la quota íntegra del 10% de les contribucions empresarials imputades a favor dels treballadors amb retribucions brutes anuals inferiors als 27.000 euros, sempre que aquestes contribucions es realitzin a plans de pensions d’ocupació, a plans de previsió social empresarial, a plans de pensions regulats en la Directiva (UE) 2016/2341 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de desembre de 2016, relativa a les activitats i la supervisió dels fons de pensions d’ocupació i a mutualitats de previsió social que actuïn com a instrument de previsió social dels que en sigui promotor el subjecte passiu.
Quan es tracti de treballadors amb retribucions brutes anuals iguals o superiors a 27.000 euros, la deducció prevista s’aplicarà sobre la part proporcional de les contribucions empresarials que corresponguin a l’import de la retribució bruta anual ressenyat.
4. Comparativa amb el sistema actual i adaptació. Reptes de futur.
De forma esquemàtica, a continuació es reflecteixen les principals diferències entre els nous Plans Simplificats i els anteriors Plans de Pensions d’Ocupació i de Promoció Conjunta existents:
El que cal afegir als nous Fons Públics, molt tutelats per l’Administració, amb una Comissió de Control Especial (única) designada per la CPS, que definirà el marc comú d’estratègia d’inversió en tots els Fons Públics, i amb Comissions de Gestió i Dipositària, a definir per via reglamentària, però que estarien per sota de les actuals comissions de gestió màximes dels fons actuals, del 0,85%, 1,3% o 1,5% en funció del tipus d’inversió i del 0,2% de comissió dipositària.
Al llarg de la tramitació parlamentària, s’han harmonitzat certs aspectes que, inicialment, eren diferents entre els anteriors Plans de Pensió d’Ocupació i els nous Plans de Pensions d’Ocupació simplificat:
- En els nous plans Simplificats es permet el cobrament de les prestacions en les mateixes formes previstes anteriorment: Capital, Renda Financera o Actuarial, combinació de les dues o lliure disposició dels Drets Consolidats. Anteriorment, es preveia el cobrament en forma de Renda i el cobrament de capital es limitava a situacions excepcionals.
- Es permet realitzar una Revisió Financera Actuarial per tots els plans en el Fons si aquests són d’Aportació Definida per Jubilació, independentment de què siguin dels Plans de Pensions d’Ocupació anterior o els nous Plans Simplificats.
Avantatges i inconvenients dels nous Fons i Plans sobre els ja existents:
No totes les mesures introduïdes poden veure’s com a millores, sinó que tot avantatge pot tenir associats certs inconvenients:
- La Promoció de plans de negociació col·lectiva sectorial, per una comissió designada per la Comissió negociadora del conveni, a través del Fons i el Pla disposat en el conveni sectorial, si aquest no permet escollir, comportarà facilitat d’adscripció, però al mateix temps, una pèrdua de competència entre gestores i concentració en gestores grans.
- El marc comú d’estratègia d’inversió en tots els Fons Públics, marcat per la Comissió Promotora i Seguiment: Una tutela de l’administració que podria veure’s com positiva comportarà la pèrdua de diversitat i competència entre gestores.
- Facilitar la creació de Plans d’Autònoms al ser la Comissió Promotora i de Control directament designada per l’Entitat Promotora: Una clara millora per l’augment de límits en 4.250 euros comporta l’obligació pels autònoms de subscriure plans de pensions a través d’Associacions d’Autònoms i MPS, pel que fa a la major facilitat anterior de fer-ho a través dels seus Bancs i entitats financeres habituals.
- Menors comissions de gestió i dipositària i Plataforma única de gestió: Estalvi de costos i uniformitat que comporta una major necessitat de volum i inversió inicial de les gestores, que amb tota seguretat, resultarà una barrera d’entrada per moltes de les Gestores actuals.
Adaptació i Reptes de Futur
En tot cas, hi ha certs aspectes que s’han d’acabar de concretar o no són d’aplicació immediata i es requereix d’un termini transitori per la seva aplicació, per la qual la utilització dels nous vehicles no podrà ser imminent:
- Desaparició dels Plans de Pensions Associatius i integració a Plans de Pensions Simplificats (d’Autònoms) o Plans de Pensions Individuals en 5 anys.
- Necessitat d’incloure la creació de Plans Simplificats i Fons Públics a la negociació col·lectiva. Adscripció d’empreses als nous Plans.
- Desenvolupament de la Plataforma única de gestió.
- Definició de desenvolupaments Reglamentaris i Circulars (comissions de gestió i dipositària màxima, atribució de despeses de la CCE, mobilització de PPES, model de reglament d’especificacions dels plans simplificats, etc.).
I certes qüestions que, tractant-se de millores en la cotització o fiscalitat, suposaran per les empreses, tant per les grans empreses com per les pimes, una major complexitat en la gestió i canvis a realitzar en els seus sistemes informàtics:
- Límits fiscals més complexos, que depenen del volum d’aportacions d’empresa i partícip i de si el salari és superior a 60.000 euros.
- Major complexitat en el càlcul de la Base de Cotització a la Seguretat Social, amb una part de les aportacions que no es considera cotitzable i informació mensual a la Seguretat Social de les aportacions a plans de pensions i altres mutualitats.
- Tornada a la deducció addicional en l’Impost de Societats del 10% de les aportacions de l’empresa (fins a un màxim de 27.000€).
En conclusió, la creació d’aquests nous Plans i Fons de Pensions va més enllà de la creació de noves alternatives que complementin els Plans i Fons actuals, posant èmfasi en la negociació col·lectiva com a motor de desenvolupament. Pot veure’s també com una prova pilot per anar cap a un sistema més tutelat per l’Administració, amb una plataforma de gestió uniforme, i dominant per un mercat de Gestores molt més concentrat. Però tampoc és descartable que el mercat continuï apostant pels Plans i Fons actuals, a priori menys eficients, però amb menys restriccions.
Les properes novetats en l’assegurança de responsabilitat civil de vehicles a motor
En el moment de llegir aquest article és molt probable que el text de modificació de la Llei de Responsabilitat Civil i Assegurança en la Circulació de Vehicles a Motor (LRCVSCVM), es trobi ja en fase d’Audiència Pública i es puguin aclarir certes incògnites sobre la seva adaptació. Sens dubte, intentaré resumir les principals qüestions que poden afectar a l’assegurança, tenint en compte que hi haurà aspectes, també importants, que ometré i en els quals es podrà aprofundir en una altra ocasió.
La proposta de modificació de la LRCVSCVM prové de la Directiva (UE) 2021/2118 del Parlament Europeu i del Consell, del 24 de novembre de 2021, per la qual es modifica la Directiva 2009/103/CE, versió consolidada, relativa a l’assegurança de la responsabilitat civil de vehicles automòbils, així com al control de l’obligació d’assegurar aquesta responsabilitat.
La nova directiva és conseqüència directa de l’avaluació realitzada per la Comissió Europea sobre el funcionament de la Directiva 2009/103/CE, de 16 del setembre de 2009, assolint-se com a conclusió que la mateixa complia amb la seva funció i que, en la majoria dels aspectes, no s’escau modificació. Ses dubte, existeixen una sèrie d’àmbits en els quals seria necessari incorporar modificacions com en la definició de vehicle a motor o de circulació de vehicles, la indemnització dels perjudicats en cas d’insolvència de l’asseguradora, l’ús de certificats d’antecedents de sinistres o el control de l’obligació d’assegurança.
Per tant, la futura modificació de la LRCVSCVM té com a primer objectiu la transposició de la nova Directiva de l’assegurança d’automòbils, completant i millorant el marc jurídic harmonitzat per tota la Unió Europea. En segon lloc, incorporarà les recomanacions de l’Informe Raonat de la Comissió de Seguiment del Barem. I, en tercer lloc, establirà alguna disposició per la regulació de nous vehicles de mobilitat personal (VMP) o de les bicicletes elèctriques de pedals amb pedaleig assistit, també conegudes com a “vehicles elèctrics lleugers”.
Novetats de la Modificació de la LRCVSCVM provinents de la Directiva (UE) 2021/2118
La nova Directiva d’assegurances d’automòbils modifica i aclareix els conceptes de “vehicle a motor” i de la circulació de vehicles o “fet de la circulació” a efectes de l’assegurança obligatòria.
Amb l’objectiu d’aclarir què s’entén com a vehicle a motor estableix una definició basada en paràmetres objectius de velocitat màxima de fabricació i pes net màxim del vehicle. D’aquesta forma, es considera vehicle motor, tot vehicle accionat exclusivament per una força mecànica que circula per terra (no via fèrria) amb una velocitat màxima de fabricació superior a 25 km/hora o que, tenint un pes net màxim de 25 kg, assoleixin una velocitat màxima de fabricació superior a 14 km/hora.
Aquesta definició té la seva importància, ja que es podrà “no considerar” vehicle a motor a efectes de l’assegurança obligatòria aquells vehicles que, per les seves característiques tècniques, no aconsegueixin els paràmetres mencionats. Per tant, els vehicles elèctrics lleugers tals com els VMP definits en l’Annex II del Reglament General de Vehicles i les bicicletes equipades amb un motor elèctric auxiliar, de potència igual o menor de 250 W i la potència de les quals s’interromp a l’assolir els 25 km/hora o es deixa de pedalejar (EPACS), podria quedar fora de l’àmbit de l’assegurança obligatòria de vehicles a motor.
La directiva permet excloure aquests vehicles de la definició de “vehicle a motor”. Sens dubte, faculta als Estats membres per estendre voluntàriament més enllà de l’àmbit de la mateixa directiva l’obligació d’assegurament a altres vehicles (vehicles elèctrics-lleugers) que, sense tenir consideració legal de vehicle a motor, participen creixentment en la circulació.
Pel que fa al concepte de “fet de la circulació”, incorpora en la seva definició les resolucions recents del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Vnuk, Rodrigues Andrade i Nuñez Torreiro). D’aquesta manera, es defineix com a fet de la circulació “a tota la utilització d’un vehicle que sigui conforme amb la funció del vehicle com mitjà de transport en el moment de l’accident amb independència de les característiques d’aquest, del terreny en el qual s’utilitzi i de si està aturat o en moviment”.
Aquesta definició tindrà també les seves conseqüències en la legislació espanyola sobre els quals no s’entendrà “fet de la circulació” i que podria modificar les definicions del Reglament d’Assegurança obligatòria a aspectes com la utilització del vehicle en tasques industrials o agrícoles o el desplaçament de vehicles a motor en zones d’accés restringit com ports o aeroports. D’altra banda, existeix una altra probabilitat de què el text incorpori com a “fet de la circulació” la utilització del vehicle com a mitjà per causar danys a les persones o als béns.
D’especial transcendència per la protecció dels perjudicats és l’extensió als casos en els quals el vehicle responsable assegurat, ho està en una entitat asseguradora en situació d’insolvència o liquidació. La llei, en la seva nova articulació, contemplarà la indemnització al perjudicat resident a Espanya, ja es tracti d’aquells en els quals es pateix l’accident a Espanya o en aquells en els quals el pateix en un altre Estat membre; en els suposats en els quals el vehicle causant té el seu estacionament habitual en Espanya i està assegurat en una entitat insolvent que opera a Espanya en règim d’establiment o en lliure prestació de serveis (LPS), i en aquells altres en els quals el vehicle assegurat de l’entitat insolvent no té el seu estacionament a Espanya.
D’aquesta manera, el Consorcio de Compensación de Seguros (CCS) assumirà entre les seves funcions com a fons de garantia la d’indemnitzar a les persones perjudicades residents a Espanya pels accidents ocasionats a Espanya per un vehicle assegurat en una entitat d’un Estat membre diferent. Tot i això, quan la persona perjudicada resident a Espanya tingui l’accident en un país que no sigui Espanya, serà l’OFESAUTO qui assumirà l’obligació d’indemnitzar. Tant el CCS com OFESAUTO tindran dret a sol·licitar el reembossament per la quantitat satisfeta a l’organisme corresponent de l’Estat membre d’origen de l’asseguradora incursa en un procediment de fallida o tancament per insolvència.
Pel que fa als antecedents de sinistres, s’amplia la regulació existent fins ara sobre les cerificacions de sinistres per garantir que les entitats s’abstinguin de realitzar discriminacions o d’aplicar recàrrecs en les seves primes o denegar descomptes degut a la nacionalitat dels titulars de les pòlisses, de l’anterior país de residència o del lloc en el qual s’hagués expedit la certificació. Per això, s’estandarditzarà el format del certificat de sinistralitat. Les entitats també hauran de, en cas d’utilitzar la informació de sinistres, publicar una sinopsi general de les seves polítiques en matèria de l’ús de les certificacions en qüestió a l’hora de calcular les primes.
Novetats en la Modificació de la LRCVSCVM que provenen de l’Informe raonat de la Comissió de Seguiment del Barem
En segon lloc, la llei incorporarà les recomanacions de l’Informe Raonat de la Comissió de Seguiment del Barem, per la millora de la protecció dels perjudicats en accidents de circulació. L’ Informe Raonat formula 50 recomanacions per una unanimitat perquè siguin plasmades en una modificació legislativa del sistema: Aspectes procedimentals, jurídic-substantius, mèdics, econòmics i la revisió de taules de contingut actuarial. Les recomanacions mencionades no alteren l’estructura ni els principis generals del sistema, però sí que incorporen millores en el text legal i en el nivell de protecció als perjudicats.
L’informe proposa modificacions en relació amb el procediment d’oferta i resposta motivada prevista en l’article 7 de la LRCVSCVM amb la finalitat de donar una major transparència i agilitat a aquest procediment en qüestió, per tal d’ incrementar la resolució extrajudicial dels accidents de circulació. Així, es proposa la possibilitat de què les víctimes puguin acudir als Instituts de Medicina Legal i Ciències Forenses en els suposats de respostes motivades per la inexistència de lesions, el deure de facilitar a les víctimes gratuïtament els atestats o els deure de comunicar la denúncia penal i el seu valor com a reclamació prèvia, als efectes de l’article 7.
A la nostra consideració, un cop millorat el procediment extrajudicial de l’article 7 hauria d’aprofitar-se la tramitació per modificar la Llei d’enjudiciament civil per a l’establiment d’un procediment judicial civil ràpid, amb les màximes garanties i amb el menor cost per a les víctimes. Aquest seria el procediment per la tramitació de les reclamacions de compensació per responsabilitat civil per danys causats en sinistres en els quals intervinguin vehicles a motor, ciclomotors o VMP, que no portin aparellada responsabilitat penal. D’aquesta manera, el cercle de les reclamacions civils quedaria tancat.
Pel que fa a aspectes jurídic-substantius, es proposen modificacions relatives a les regles generals del sistema de valoració de danys personals. Amb relació a l’actualització de les quantitats establertes en el sistema, cal ressaltar que, per donar compliment al principi valorista reconegut en l’article 40 de la llei, s’estableix la recomanació de substituir l’índex de revaloració de les pensions (IRP) previst en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, per l’índex de preus de consum (IPC).
Sens dubte, i en la nostra opinió, aquesta actualització de les indemnitzacions i despeses hauria d’incorporar un mecanisme que atorgui una estabilitat en la determinació de les indemnitzacions, que eviti la volatilitat de l’IPC en moments d’inflació elevada. L’alternativa seria revisar la valoració de l’IPC cada any, però prenent com a increment la mitjana de l’IPC dels darrers cinc anys naturals immediatament anteriors al de l’actualització.
També s’estableixen regles específiques sobre la defunció, seqüeles i lesions temporals, que permeten incrementar les indemnitzacions dels diferents perjudicis que han de percebre víctimes o perjudicats.
Les modificacions proposades relatives als aspectes mèdics-substantius tenen relació amb la revisió d’alguns aspectes del barem mèdic, tals com certs trastorns cognitius, l’actuació dels metges forenses o la lliure elecció del centre sanitari per part del lesionat.
Entre els aspectes econòmics-actuarials, s’incrementa el percentatge de perjudici per lucre cessant en cas d’incapacitat total per majors de 50 anys i es clarifica el multiplicant en cas de defuncions o lesionats amb dedicació exclusiva a les tasques de la llar de la unitat familiar amb la generació de taules de lucre cessant pròpies per aquests perjudicats.
Novetats en la Modificació de la LRCVSCVM. L’assegurança obligatòria dels vehicles elèctrics lleugers (Vehicles de mobilitat personal (VMP) i EPACS)
En data d’aquest article desconeixem la decisió de l’Administració sobre l’assegurament d’aquest tipus de vehicles, si es basarà en la LRCVSCVM o, al contrari, s’establirà el règim general de la responsabilitat civil. A aquest respecte, cal tenir present que l’assegurança obligatòria de l’automòbil (SOA) és una assegurança amb una regulació específica, basada en la responsabilitat objectiva, que respon al risc creat per vehicles a motor. No obstant això, els considerants 4 i 6 de la directiva consideren que el risc dels vehicles electrònics lleugers no és el mateix que el dels vehicles a motor i, per això, no tindria sentit exigir als Estats membre els mateixos límits del SOA, establir les mateixes exclusions o condicions de repetició que en la normativa de l’automòbil.
Amb una assegurança de responsabilitat civil general es podrien assolir els objectius marcats per aconseguir fórmules dinàmiques, permetent l’adaptació de l’assegurança a les noves tecnologies de vehicles i necessitats de cobertura que vagin sorgint en un futur. Tot això, sense renunciar als avenços tecnològics que sigui necessari incorporar en les noves modalitats d’assegurança (cobertura en funció de l’ús), aspecte que no es pot realitzar en el SOA perquè el vehicle ha d’estar assegurat en tot moment mentre aquest estigui donat d’alta a la DGT.
L’assegurament del VMP en si té l’avantatge de què tots els participants en els drets de la circulació (propietaris, usuaris, fabricants, distribuïdors, vianants...) coneixen el sistema actual de responsabilitat civil de l’automòbil i el seu bon funcionament. Mentrestant, l’assegurament de l’usuari te l’avantatge d’afavorir el desenvolupament d’una mobilitat més sostenible, especialment en les ciutats, al mateix temps que s’adapta millor a les noves modalitats tecnològiques de l’assegurança (pagament per ús). En ambdós casos seria imprescindible l’autorització administrativa del vehicle per circular i el seu registre obligatori perquè tots els possibles interessats puguin identificar al vehicle causant de l’accident.
1. Tota la seva carrera professional l’ha desenvolupat a Nacional Re, on va començar fa més de 35 anys com actuari de Vida. En aquest temps, i segons el seu parer, quins han estat els canvis més notables que s’han produït a la seva Entitat? I quines coses es mantenen?
Des de 1987, Nacional Re ha experimentat una evolució permanent, adaptant-se i anticipant-se en tot moment a una realitat molt canviant. Estem parlant d’un període molt llarg, en el qual la societat, l’economia i la indústria de l’assegurança i la reassegurança s’han transformat molt profundament.
Però, si volem destacar alguns dels canvis més notables, podria fer referència a les possibilitats de càlcul i de gestió de la informació, àmbits en què el progrés ha estat constant i exponencial, i també a l’expansió del paper de la professió actuarial, circumscrita en aquells anys, gairebé exclusivament, a la ram de Vida i al càlcul de provisions, però protagonista ara en múltiples àrees d’activitat.
D’entre tot el que es manté, destacaria l’orientació ferma al client, l’elevat nivell professional a l’equip i un bon ambient de col·laboració i de proximitat com manera d’entendre les relacions, tan internes com amb tercers.
2. Nacional Re gestiona més de 600 milions de primes de les quals, 400 pertanyen al mercat espanyol. Ens pot comentar les magnituds més representatives dels rams en els quals treballa la seva entitat?
La filosofia de Nacional Re s’enfoca a proporcionar cobertura a les nostres cedents en tots els rams i línies de negoci en les quals assumeixen risc, buscant la seva major protecció i la màxima alineació d’interessos possible.
El pes dels rams en la cartera ve determinat fonamentalment pel pes de cada ram en els mercats en els quals la Companyia està present. D’aquesta manera, l’any 2021 el ram de Danys va representar un 44,4%, Vida un 18%, Automòbils i RC un 16,3%, Transports un 8%, Accidents i Salut un 6,4% i altres rams, entre els quals destaquen Enginyeria i els negocis de Crèdit, un 7,3%.
3. L’any 2010 es va iniciar un procés d’internacionalització amb la finalitat d’accedir a noves cedents. Quins van ser els principals reptes amb els quals es van trobar amb la seva companyia?
El principal repte va ser definir quina seria la nostra proposta als nous mercats. La reassegurança és un sector molt especialitzat, d’alta exigència tècnica i amb una competència de molta qualitat; amb aquestes premisses, una oferta diferencial és molt convenient per poder penetrar i consolidar-se en els nous mercats, més encara si són dels anomenats “madurs”, com és el cas dels mercats escollits per Nacional Re per a la seva expansió per Europa.
Un altre repte clau ha estat anar conformant un equip de professionals amb el coneixement i l’experiència necessaris per desenvolupar amb èxit aquesta estratègia d’internacionalització, mantenint al mateix temps la vocació pel lideratge en el mercat domèstic i una cultura d’empresa que considerem que ha estat sempre la base del creixement i del bon desenvolupament de Nacional Re.
4. L’orientació de les economies vers a sistemes sostenibles és una tendència que ha vingut per a quedar-se si volem tenir un planeta més habitable. Aquest canvi comportarà, sens dubte, una modificació dels riscs en el mitjà o llarg termini, com els climàtics, per exemple. Des del món de la reassegurança, com veuen aquests canvis?
Formem ja part d’aquesta carrera. En la seva voluntat de dotar de protecció i seguretat per al desenvolupament i el progrés, la reassegurança segueix a l’assegurança i a la societat per identificar i cobrir els seus riscs, tant els tradicionals com els nous o emergents. La preocupació per aconseguir un millor coneixement dels factors que afecten la sostenibilitat ens ajuda a identificar i avaluar els riscs potencials i les oportunitats de negoci que aniran cobrant més protagonisme d’ara endavant.
Des de fa temps, i de manera progressiva, anem incloent consideracions ambientals, socials i de governança als nostres sistemes de control i de presa de decisions.
Particularment, preocupa al sector la freqüència i l’impacte creixents de les catàstrofes naturals i dels anomenats perills secundaris. En aquest àmbit, crec que és clau la col·laboració públic-privada, a través d’esquemes com pot ser el Consorcio de Compensación de Seguros.
5. Les reasseguradores, a causa de la seva pròpia naturalesa, ja que els seus clients són asseguradores, tenen una cura especial en planificar els seus objectius. Tenim notícies de què la seva estratègia es desenvolupa a través de quatre grans línies de treball. Ens pot comentar quines són i a quins objectius bàsics responen?
El nostre Pla Estratègic actual ens conduirà fins al 2024 i s’articula sobre quatre línies estratègiques:
- Centrar-nos a consolidar i desenvolupar una cartera de cedents a llarg termini, mitjançant una oferta de valor diferencial, reforçant el focus a Espanya i en mercats europeus seleccionats. Nacional Re és un referent en la reassegurança espanyola i volem continuar guanyant protagonisme en els altres mercats en els quals tenim activitat.
- Incrementar la rendibilitat, com a base per al creixement i el desenvolupament patrimonial. Creiem que la millor garantia de la solvència i del creixement del negoci és l’obtenció de resultats positius i la seva consistència a mitjà i llarg termini.
- Evolucionar l’organització sobre la base de la cultura corporativa i dels seus valors. La nostra cultura i els nostres valors conformen la nostra aportació al sector, i a la societat, i ens articulen com a equip, impulsant el nostre potencial.
- Impulsar la tecnologia i la qualitat de la dada com a motors del canvi. La inversió en aquest camp és imprescindible per a desenvolupar l’escalabilitat del negoci i per permetre que els nostres professionals puguin focalitzar-se on realment aporten valor.
6. Les reasseguradores solen mantenir amb les asseguradores relacions que es mantenen, normalment, durant anys. En aquest sentit, quin tipus de relacions i serveis ofereix Nacional Re als seus clients?
En el cas de Nacional Re, l’activitat a Espanya durant més de 80 anys ha proporcionat una cartera amb una antiguitat molt elevada, en la qual és freqüent trobar relacions de moltes dècades i, en molts casos, des del mateix moment de la fundació de les nostres cedents.
Per crear i alimentar aquestes relacions duradores, Nacional Re proporciona la capacitat de reassegurança que enriqueix amb una oferta de valor molt àmplia i diversa, sempre adaptada a la realitat de cada cedent, dels seus projectes i de les seves necessitats, dels seus canals de distribució i de la tipologia dels seus clients. Treballem per aconseguir proporcionar aquest mateix tipus de relació i de serveis, també en tots els mercats internacionals en els quals tenim activitat.
7. Davant l’envelliment progressiu de la població, com veu el desenvolupament d’ofertes de reassegurança que donin cobertura a les assegurances de jubilació o dependència?
Nacional Re és molt activa en la proposta de productes per la protecció de situacions de dependència i també ha vingut desenvolupant una graella de productes orientada al segment de persones sènior. El risc de longevitat continua estant sotmès a un monitoratge permanent, parant especial atenció a factors clau en l’evolució de les expectatives de vida, com poden ser determinats avenços mèdics i científics.
Sens dubte, aquests riscs són un repte i una gran oportunitat per la nostra activitat com a reasseguradors.
8. L’arribada de Solvència II, ha obligat les asseguradores a mantenir un seguiment constant dels riscs més significatius que els afecten, així com les reduccions que poden obtenir mitjançant la reassegurança. En aquest sentit, com ha afectat aquest fet a la seva companyia?
En moltes asseguradores, Solvència II ha proporcionat una major rellevància per a la reassegurança, donada la seva naturalesa d’eina versàtil i de gran eficàcia per a la gestió del capital i de la solvència.
Per aquesta via s’han generat noves oportunitats i, en moltes ocasions, una voluntat de les cedents de major transferència de risc, amb l’objectiu d’optimitzar el seu rati de solvència.
9. L’increment dels preus i altres factors, com les darreres actualitzacions del barem de l’assegurança d’automòbils, van a incidir directament en la ràtio combinada dels asseguradors, així com el dels reasseguradors. Com veuen aquest pròxim escenari des de Nacional Re?
És clar que els costos de sinistres s’incrementaran, tant per l’actualització de les quanties indemnitzadores del Barem, com per l’augment de les despeses associades, com despeses de transport, fisioterapeutes, adequacions d’habitatges...
Mentrestant, pel que fa a les asseguradores traslladen als clients l’increment dels seus costos, la ràtio combinada no hauria de veure’s afectada. No obstant això, s’haurà de monitorar el comportament de l’assegurança directa per avaluar fins on s’aconsegueix aquesta compensació necessària. Cal tenir en compte que venim d’un parell d’anys, 2020 i 2021, amb sinistralitats per sota del que és normal, a causa de menors nivells de circulació per la situació de pandèmia, per la qual cosa pot ser més complicat un augment ràpid de preus.
Respecte a la sinistralitat de la reassegurança, no depèn tant de la sinistralitat global de les cedents, sinó de l’impacte dels sinistres punta, molt més aleatoris i volàtils. D’altra banda, la negociació anual de les condicions dels contractes de reassegurança facilita un ajustament ràpid dels seus preus.
10. Donada la gran volatilitat dels mercats financers i, davant de l’increment gairebé inesperat dels tipus d’interès, com estan orientant els seus processos d’inversió especialment els que fan referència a la renda fixa?
En aquesta època sense precedents, amb una gran incertesa vers qualsevol estimació, la gestió de riscs i la diversificació són més importants que mai.
Si bé, el moviment que s’està registrant en els tipus d’interès afecta negativament a les valoracions de les carteres existents, al mateix temps s’està començant a poder invertir en unes taxes de rendibilitat que feia molt temps que no es veien i que, sens dubte, per a la nostra indústria comencen a constituir un factor positiu.
Nacional Re té una cartera de perfil conservador, amb un alt percentatge de bons, tant d’emissors sobirans com privats. La inexistència de passius que hagin de ser retribuïts amb una rendibilitat mínima ens permet mantenir, davant la incertesa d’una evolució futura dels tipus d’interès, una posició cautelosa, tant en l’estratègia de duració dels bons, com en les qualificacions de crèdit.
11. La presa de decisions, els processos de negoci i les relacions amb clients es basen, cada cop més, en les noves tecnologies. Com s’afronta, des de la seva organització, aquest repte en els tres fronts comentats?
Com he comentat, un dels pilars bàsics del nostre Pla Estratègic és la tecnologia com a motor del canvi. Som ambiciosos en aquest camp. Reforçar l’agilitat de la nostra activitat interna i la personalització de les relacions amb el mercat, passa per apuntalar la qualitat de les dades, per comptar amb informació tan actualitzada com sigui possible i per l’automatització de processos. Aquest projecte global afecta a totes les àrees de la Companyia i ens facilitarà una presa de decisió més ràpida i més sòlida, una millor anàlisi dels negocis i una interacció molt més rica amb els clients.
En aquest darrer camp, advoquem per una continuïtat de les relacions basades en la proximitat i les reunions presencials, amb un suport òptim de les eines telemàtiques que hem incorporat amb tant d’èxit en l’etapa de restriccions a la mobilitat a causa de la pandèmia de la Covid-19.
12. Des del Col·legi d’Actuaris de Catalunya sempre tenim interès a conèixer la feina dels actuaris en les diferents organitzacions. Ens pot comentar les principals activitats que desenvolupen els actuaris a Nacional Re?
Són molt diverses. Actualment, els actuaris representen més del 20% de la plantilla. El gruix del nostre equip actuarial, aproximadament un 70%, realitza les seves funcions en el Departament Tècnic-Actuarial i en l’Àrea de Subscripció de Rams Personals. A més, tenim actuaris en l’Àrea de Subscripció de Rams Generals, en l’Àrea Financera i, personalment, em sumo al grup des de la meva posició de director general.
Dins el nostre Comitè de Direcció, el 75% dels seus components tenen formació actuarial.
13. Vostè és actuari de professió. Segons la seva opinió, cap a on es dirigeix la professió actuarial i quines són les habilitats i capacitats que haurien de potenciar els actuaris per apropar-se, més encara, a les necessitats actuals de les empreses?
El camp d’actuació dels actuaris no para d’ampliar-se, dins del nostre sector, i en altres sectors. Però el paper de l’actuari continua evolucionant; la intel·ligència artificial, la robotització i l’evolució tecnològica en general estan configurant nous entorns de treball i noves oportunitats pels actuaris, possibilitant que el seu paper cobri cada cop un major protagonisme en l’àmbit de la informació clau per a la presa de decisions i per a l’orientació estratègica del negoci.
En aquest sentit, intueixo que s’hauria de potenciar la capacitat analítica, les habilitats de gestió i el valor diferencial de l’especialització actuarial en la mesura i mitigació dels riscs, tant tradicionals com emergents.
14. Què recomanaria al Col·legi d’Actuaris de Catalunya que pugui millorar els seus serveis a col·legiats i empreses?
Crec que el Col·legi fa una fantàstica tasca de divulgació i formació. Em permeto aprofundir en la idoneïtat del seu tradicional enfocament pràctic, molt orientat a ajudar als col·legiats, tant a completar i actualitzar la seva formació, com a aportar-los informació sobre les tendències del moment, facilitant el seu contacte amb entitats i professionals referents del mercat, tant local com internacional.
Silvia Herms i Benito, Graduada en Economia per la Universitat de Barcelona (UB) a l’any 1992 i Llicenciada en Ciències Actuarials i Financeres per la Universitat de Barcelona (UB) a l’any 1998. És membre del CAC de de l’any 2000, amb el número de col·legiada 373. Treballa com a Cap d’Afers Econòmics i Financers a AMICE (Associació Europea de Mútues i Cooperatives), a Brussel·les (Bèlgica).
1. Vas començar els estudis d’Economia a la Universitat de Barcelona (UB) a l’any 1992 i a l’any 1998 vas finalitzar la llicenciatura en ciències actuarials i financeres. Que et va decidir a triar aquesta especialitat i formar-te com actuària?
Vaig acabar la branca d´Economia en 4 anys i volia continuar estudiant algun any més. Economia és una especialitat molt interessant que proporciona una visió global en molts aspectes, i vaig pensar que seria engrescador complementar-la amb una formació més específica i com sempre m´havien agradat les matemàtiques, doncs vaig triar aquesta especialitat sense saber ben bé de què es tractava. Crec que vaig fer una bona tria.
2. La teva primera feina, a l’any 1998, va ser d’auditoria, a KPMG, a Barcelona. Malgrat que es considera una feina molt dedicada, creus que és interessant per tenir una visió global del negoci de les assegurances?
Per suposat. Crec que començar per auditoria ajuda a tenir una visió global del que és una companyia d´assegurances i conèixer els diferents departaments que formen una entitat i a partir d´aquí especialitzar-se.
3. A KPMG vas estar 9 anys, fins a l’any 2007, treballant en funcions de auditoria i després de consultoria actuarial. Que recordes d’aquella època? Quins son els tipus de projectes que vas considerar mes interessants? Penses que les firmes d’auditoria/consultoria son un bon lloc per l’aprenentatge d’una actuària?
Vaig començar fent auditories del sector financer, és a dir, no solament les d’entitats asseguradores sinó també entitats financeres. Més tard em vaig especialitzar en auditoria d´assegurances abans d´acabar fent el salt a la consultoria actuarial. Les firmes d´auditoria/consultoria permeten un aprenentatge de forma intensiva i exprés. Al principi els projectes eren més locals però amb el temps van evolucionar cap a projectes més europeus i també vaig participar en un projecte al Brasil.
4. L’any 2007 va significar un canvi important en la teva trajectòria professional i a la teva vida personal. Vas marxar a treballar a INSURANCE EUROPE (abans CEA), a Brussel·les, a la patronal europea de les assegurances. Que et va decidir a plantejar-te aquest repte? Et va ser fàcil adaptar-te a nova ciutat, nou idioma, nous companys/es ? Quins projectes recordes d’aquella època?
Quan vaig arribar a Brussel·les Solvència II era un projecte que estava agafant embranzida, però estava en fase embrionària. Puc dir que a Insurance Europe vaig aprendre l´ofici. L´activitat va ser frenètica durant uns quants anys ja que es negociaven els que s´anomenen els tres nivells de Solvència II quasi simultàniament (Directiva, Reglament, Estàndards i Guies) i això va implicar molta activitat a totes institucions europees.
5. I a l’any següent, al 2008, un altre canvi, a AMICE, l’Associació de Mútues i Cooperatives, també a Brussel·les, on continues col·laborant, com a Cap d’Afers Econòmics i Financers. Que et va motivar a fer aquest nou canvi? Quines són les activitats més importants que desenvolupa AMICE? Quins serveis oferiu, principalment, als vostres socis?
Se´m va oferir la possibilitat de pilotar tot el projecte de Solvència II i les normes internacionals de comptabilitat concretament la IFRS17 (formem part de l´EFRAG que és l´organisme encarregat d’assessorar la Comissió Europea sobre si les normes internacionals de comptabilitat són adients per Europa). L´activitat principal d´AMICE és la representació i defensa dels interessos del sector de les mútues i cooperatives d´assegurances europees en tota la legislació i normativa Europea.
6. La teva posició a AMICE es la de Cap d’Afers Econòmics i Financers. Quines son les teves funcions principals? Quines son les principals preocupacions dels vostres socis ? Quins son els principals projectes que esteu abordant?
Des d´AMICE seguim tots els “dossiers” és a dir tota la normativa que s´està debatent a nivell europeu i que afecta a les entitats d´assegurances i ens focalitzem en els temes que interessen als nostres membres. Participem en les consultes públiques e informals que organitzen les institucions i a les reunions que s´organitzen amb els ´stakeholders¨ i que tenen com a objectiu millorar la nova o la legislació existent.
7. Les mútues i cooperatives tenen una rellevància molt significativa a tota Europa, especialment al mercat francès. En la teva opinió, que aporten de significatiu al mercat? Quin es el secret del seu èxit i permanència, des de fa tants anys? Com veus el futur de les mútues i cooperatives en un mercat tant competitiu com l’europeu, on la innovació tecnològica és molt important i també suposa un inversió important?
Una mútua és una asseguradora on els propietaris són tots els mutualistes. Gràcies a això, es pot mantenir fàcilment un equilibri entre els objectius d'oferir productes d'assegurances de qualitat als assegurats i la generació de beneficis. Tots els beneficis generats es reincorporen a la mútua i s'utilitzen en benefici dels seus membres.
També actuen de manera socialment responsable, participant en activitats socials. Això s'estén a les seves activitats d'inversió i es reflecteix en polítiques sostenibles a llarg termini. Com tots els altres actors del sector estan duent a terme una intensa reforma digital i adaptant-se als nous canvis.
8. Al 2019 la revista “Business Insurance” et va triar, junt amb d’altres dones, com a “Women to Watch”, perquè creus que et van donar aquest reconeixement?
Crec que va ser un reconeixement a les dones en el món de l´assegurança i en concret a la meva tasca en defensa dels interessos mutualistes i cooperatius davant de les institucions europees.
9. Deu ser molt interessant des del punt de vista personal i professional treballar amb persones d’altres països. En la teva opinió, quin es el nivell dels actuaris del nostre país? Penses que tenen un nivell professional similar al dels altres països? Creus que han de perfeccionar alguna habilitat?
El nivell dels actuaris del nostre país és molt bo i em consta que gaudeixen d´una bona reputació, així que no tenen res a envejar als actuaris d´altres països i surten amb un nivell similar al dels actuaris europeus. S´ha parlat durant molts anys del nivell d´anglès que havia de millorar però ara mateix crec que el nivell és molt similar arreu d´Europa i en alguns casos fins i tot millor al nostre país, sobretot a nivell escrit.
10. Des de l’any 2007 vius a Brussel·les, que diuen és una de les ciutats mes interessants d’Europa, plena de vida i molt cosmopolita. Que destacaries de la vida a Brussel·les ? Que es el que mes t’agrada de la vida a aquesta magnífica ciutat i país?
M´agradaria reivindicar que Brussel·les no és una ciutat avorrida, contràriament al que es diu a moltes guies nacionals e internacionals. Brussel·les és la capital europea per excel·lència, seu d´institucions i organismes tant europeus com internacionals que no existeixen a cap altra ciutat d´Europa. Això fa que l´activitat social, cultural i lúdica sigui molt intensa, res a envejar a la d´altres ciutats.
11. Pel tipus de feina que estàs desenvolupant, suposem que deu ser difícil que tornis per treballar a Barcelona. Quines son les teves perspectives de futur, personal i professional?
Mai perdo l´esperança! Es broma. Ara s´apropa un altre tsunami, que és el de la Sostenibilitat financera que afecta tots els àmbits i pràcticament tota la normativa i legislació que s´està debatent. També es comença a parlar d´una nova Solvència II.
12. Des de fa temps participes habitualment en les activitats de formació online del CAC i col·labores en diferents grups de treball, especialment en el de “Sostenibilitat i Risc del Canvi Climàtic”? Com valores el servei que el CAC ofereix als col·legiats? Quin valor t’aporta mantenir el contacte amb la professió del nostre país?
Trobo que el CAC està molt ben organitzat i que actua de forma molt eficient. També m´agradaria ressaltar que el CAC està al dia de les últimes novetats i proporciona serveis i formació que de ben segur són molt útils pels col·legiats. Per a mi és molt interessant conèixer la reacció que la professió té als diferents desenvolupaments normatius que es fan a Europa.
13. Aconsellaries als joves actuaris/és que marxin a treballar a l’estranger? Quin consell donaries als joves abans d’emprendre una experiència com la teva?
Crec que una experiència a l’estranger sempre es positiva a qualsevol edat i molt recomanable per als joves actuaris. Viure i treballar en una altre país implica sortir de la “zona de confort” i et dona les eines per solventar qualsevol eventualitat en el futur. Com a consell a aquells que volen marxar, els hi recomanaria que es formin el màxim possible també a nivell de llengües, i que tinguin molta paciència i que persisteixin per aconseguir el seus objectius.
Al primer semestre de l’any 2022 el CAC va organitzar 18 activitats de formació (cursos, jornades i webinars) de matèries variades, en les que han participat 1.385 persones, amb un total de 3.906 hores de formació impartides.
WEBINAR - ANY 2022: L’INICI DE LA NORMALITZACIÓ MONETÀRIA (?)
12 DE GENER DE 2022
SR. DAVID CANO (AFI)
L'economia mundial s'ha recuperat de manera molt intensa de la crisi provocada per la COVID-19. Com a conseqüència, han aparegut pressions inflacionistes més intenses i duradores del que es podia imaginar. Amb el PIB recuperant els nivells previs a la pandèmia i les taxes d'inflació per sobre dels objectius dels bancs centrals, és obvi que el debat és quina ha de ser la funció de reacció: pujar els tipus d'interès? eliminar els programes de compres de bons? No és fàcil la resposta, sobretot si tenim en compte el fort augment del deute públic dels dos darrers anys, així com els riscos per al creixement econòmic derivats de l'encariment de les matèries primeres i de la manca de subministraments en molts components bàsics.
Assistents: 71
CURS ONLINE - PROGRAMACIÓ PYTHON PER ACTUARIS
17, 18, 19, 20, 24, 25, 26, 27 I 30 DE GENER DE 2022
SR. HEBER TRUJILLO
Els coneixements de programació són una de les capacitats més demanades en els actuaris i professionals de data science en aquest moment, ja que permeten elaborar escenaris i anàlisis cada vegada més complexos, alhora que ajuden a automatitzar processos clau dins de la gestió de les empreses.
El llenguatge de programació Python, d'acord amb el "Developer Survey 2019", és un dels llenguatges de programació amb gran creixement entre actuaris i professionals de data science en els últims anys, a causa, principalment, de la seva enorme flexibilitat per desenvolupar de manera eficient diferents tasques: anàlisis estadístiques i actuarials, desenvolupaments de models d'intel·ligència artificial, gestió de bases de dades i desenvolupaments web, entre d'altres.
Assistents: 16
WEBINAR - EFECTES DE LES NOVES TAULES BIOMÈTRIQUES SOBRE LES ENTITATS ASSEGURADORES.
10 DE FEBRER DE 2022
SR. DAVID GUITART (BDO)
El 28 de desembre de 2020 es va publicar al BOE la resolució de 17 de desembre de 2020, de la DGSFP, relativa a les taules de mortalitat i supervivència a utilitzar, i per la qual s'aprova la guia tècnica relativa als criteris de supervisió en relació amb les taules biomètriques i sobre determinades recomanacions per fomentar l'elaboració d'estadístiques biomètriques sectorials.
Així, les noves taules biomètriques tenen com a objectiu garantir la suficiència de les provisions tècniques que acumulen les entitats asseguradores per fer front a les seves obligacions per assegurances de vida i que els preus de les assegurances es formin sobre bases tècniques transparents i justes. Com a resultat, s'han elaborat les noves taules biomètriques que diferencien per gènere, per tipologia de cartera (individual/col·lectiu), i per raó de càlcul (1r Ordre i 2n Ordre).
Per tot això, aquest webinar va tractar de definir les principals característiques de les noves taules PASEMF/PERMF 2020, detallant les diferències que suposen quant als riscos de mortalitat i longevitat respecte a les taules d'aplicació anterior, l'impacte que han tingut en el sector i les diferents mesures adoptades per les Entitats per adaptar-les.
Assistents: 109
CURS ONLINE - GESTIÓ D’ACTIUS I PASSIUS (ALM) EN ENTITATS ASSEGURADORES
22 I 23 DE FEBRER DE 2022
SR. RAFAEL GARCÍA, SR. JORDI PAYÉS I SR. ENRIQUE ABUÍN (SERFIEX)
A causa de l'entorn de tipus d'interès baixos en què ens hem establert i que ja és una realitat constant i no eventual, una de les principals preocupacions de les companyies d'assegurances és fer una gestió ALM adequada que permeti minimitzar l'impacte en el càlcul de la provisió matemàtica sota criteris comptables i en el descompte dels fluxos de passius BEL, que afecten a l'import de l'excedent financer sota Solvència II (Volatility Adjustment i Matching Adjustment), a més de les implicacions derivades de la posada en marxa de la norma comptable IFRS 17.
L'Objectiu del curs va ser oferir als seus assistents una visió general a través d'exemples pràctics de la gestió ALM òptima a les entitats asseguradores, des del punt de vista del departament d'Inversions i del departament Actuarial.
Assistents: 53
JORNADES D’ALTA DIRECCIÓ (SEGONA EDICIÓ): SITUACIÓ I PERSPECTIVES DEL MERCAT ASSEGURADOR AL 2022
02 DE MARÇ DE 2022
SR. SERGIO ÁLVAREZ (DGSFP), SR. VICENTE CANCIO (ZURICH), SR. JAVIER MURILLO (SEGURCAIXA ADESLAS), SR. RICARDO PEDRAZ (AFI), SR. JORDI RIVERA (DAS), SR. VÍCTOR UGARTE (REALE) I SR. JAVIER VALLE (VIDACAIXA)
L'impacte de la pandèmia COVID-19 sobre la nostra economia està sent molt important, un dels més grans entre els països de la Comunitat Europea.
L'any 2020, el PIB d'Espanya va patir una caiguda anual del –10,8%. L'any 2021 s'estima que la nostra economia creixerà al voltant d'un +5% anual i que no es recuperarà el PIB de l'any 2019 (prepandèmia) fins a l'any 2023, amb un efecte important sobre el dèficit públic, deute i ocupació. En aquest entorn difícil, el comportament del sector assegurador espanyol està sent positiu, mostrant una gran resistència i capacitat d'adaptació. L'any 2022 presenta incerteses importants (evolució de la pandèmia, de la inflació, dels tipus d'interès, del cost de l'energia i de les matèries primeres, dels riscos derivats del canvi climàtic, riscos cibernètics, etc.).
Pel que fa al sector assegurador, l'any 2022 es presenta també ple de reptes (normativa sobre sostenibilitat, avenços de la norma comptable NIIF 17, canvis a la directiva de Solvència II, nova normativa sobre previsió social complementària, adaptació de les taules de supervivència, normativa PRIIPS, plans paneuropeus de pensions, actualització de les bases tècniques del barem de cotxes, entre d'altres).
A la Jornada es va parlar de la situació del mercat espanyol i de les perspectives per al 2022 en els rams d'assegurança més importants al nostre mercat: vida, salut, multirisc, automòbils i defensa jurídica. També es va parlar sobre la normativa europea sobre Sostenibilitat i els seus efectes a les entitats asseguradores.
Assistents: 286
WEBINAR - ANY 2022: CANVIS NORMATIUS I NOVETATS EN MATÈRIA D’ASSEGURANCES DE VIDA I PENSIONS
10 DE MARÇ DE 2022
SR. CARLOS ESQUIVIAS (UNESPA)
Al webinar es van presentar els principals canvis normatius amb efectes en l'àmbit de les assegurances de vida i en els sistemes de previsió social que caldrà implementar a l'exercici 2022, així com les previsibles novetats i nous projectes normatius que puguin sorgir al llarg del mateix, entre els quals cal esmentar els següents:
- Projecte de llei de regulació per impulsar els plans de pensions d'ocupació.
- Possibles modificacions de la normativa fiscal que puguin derivar-se de l'Informe dels experts nomenats pel Govern per a la reforma fiscal, les conclusions de la qual previsiblement es presentaran a finals de febrer de 2022.
- Implementació dels canvis a la normativa de nivell 2 de PRIIPs aprovats pel Reglament Delegat (UE) 2021/2268, de la Comissió, de 6 de setembre de 2021.
- Inici de la comercialització dels productes paneuropeus de pensions individuals (PEPP) a partir del març del 2022 i qüestions interpretatives pendents d'aclarir.
- Projecte de llei integral d'igualtat de tracte i de no discriminació.
- Possibles desenvolupaments normatius futurs en matèria de taules biomètriques.
Assistents: 99
CURS ONLINE - PROGRAMACIÓ EN R
14, 15, 16, 21, 22, 23, 28 I 29 DE MARÇ DE 2022
SR. FRANCESC VALLVÉ
Al curs va tractar sobre el llenguatge de programació R que és un dels més utilitzats pels actuaris i científics de dades arreu del món.
Els coneixements de programació en les companyies d'assegurances són cada vegada més necessaris, ja que permeten augmentar l'eficiència i permeten l'anàlisi de les dades en un entorn de producció. La realització de càlculs i tractament de dades es duen a terme en tots els àmbits de les companyies asseguradores: pricing, provisions tècniques, solvència II, IFRS17, models predictius, valoracions d'actius, etc.
R és un llenguatge de codi obert que funciona en una gran varietat de plataformes (Unix, Windows, MacOS, entre d'altres). Cal destacar la possibilitat d'executar R en el núvol (cloud), en plataformes com Amazon AWS o Microsoft Azure i la creació d'aplicacions en sistemes de computació distribuïda com Apache Spark, així com accés a plataformes de machine learning i xarxes neuronals com TensorFlow de Google o Keras, entre moltes altres.
Assistents: 12
WEBINAR - NOVETATS A L’ORSA: EL CANVI CLIMÀTIC
07 D’ABRIL DE 2022
SR. SVETLOZAR MINDOV (DELOITTE)
El desenvolupament d'escenaris de canvi climàtic en l'informe ORSA presenta una sèrie de reptes rellevants en el sector assegurador, alguns compartits amb altres indústries i d'altres, més específics del sector.
L'objectiu del webinar va ser presentar les novetats esperades pel regulador europeu EIOPA en els informes ORSA. Es va parlar sobre els factors climàtics, els riscos, la seva classificació i mapeig amb els riscos de Solvència II, així com de la seva ocupació en escenaris climàtics i la pròpia definició d'aquests escenaris.
Assistents: 95
CURS ONLINE - APLICACIONS PRÀCTIQUES DE LA NIIF 17
20, 21, 25, 26 I 27 D’ABRIL DE 2022
SR. DIEGO NIETO I SR. MIGUEL ÁNGEL MERINO (MAZARS), SR. JUAN JESÚS MARÍN (WTW) I SR. ALBERT DE PAZ (MANAGEMENT SOLUTIONS)
El curs va abordar els aspectes fonamentals dels nous estàndards comptables NIIF 17 per a la valoració dels contractes d'assegurances, que van ser publicats al maig de 2017 i l'entrada en vigor, en principi, està prevista per 2023, i que tenen impactes importants en diferents àmbits, com les Dades, la Tecnologia, el Negoci i Govern i Processos.
Al curs es van tractar:
- Els fonaments dels nous estàndards NIIF 17.
- Les principals novetats derivades de NIIF 17.
- Les metodologies per a la valoració de contractes.
- Exemples pràctics de valoració de diferents productes.
Assistents: 22
WEBINAR - ANÀLISIS DEL PROJECTE DE LLEI PER A L’IMPULS DELS PLANS DE PENSIONS D’OCUPACIÓ
28 D’ABRIL DE 2022
SR. EMILIO VICENTE, SR. JOAN ÀNGEL VERGÉS, SRA. MARISOL GONZÁLEZ I SR. ANTONI FERNÁNDEZ (GT PENSIONS I SEGURETAT SOCIAL DEL CAC)
El passat 4 de març es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat el Projecte de Llei de regulació per a l'impuls dels plans de pensions d'ocupació. En aquest Projecte de Llei s'inclou el segon bloc de mesures per a una reforma del Sistema de Pensions que s'haurà de desenvolupar segons els acords assolits a finals de l'any 2020 en el si del Pacte de Toledo.
Durant la sessió, una representació del Grup de Treball de "Pensions i Seguretat Social" del CAC va analitzar els principals efectes del projecte, l'entrada en vigor del qual està previst durant el primer semestre de l'exercici 2022.
Assistents: 94
CURS ONLINE - DATA ANALYTICS: TRACTAMENT DE DADES I BASES DE DADES AMB R
02, 03, 04, 05, 09, 10 I 11 DE MAIG DE 2022
SR. FRANCESC VALLVÉ
Una de les parts més importats per la realització d’anàlisis de dades és el tractament de les dades. Tant si volem realitzar un quadre de comandament, automatitzar un procés o realitzar un model, haurem de tractar les dades.
R ens permet tractar les dades d’una manera àgil i eficient així com automatitzar el procés de tractament d’aquestes. Si les dades que volem tractar estan emmagatzemades en bases de dades, ens podem connectar a aquestes i realitzar les consultes que ens retornaran les dades que desitgem. També podem obtenir dades de fitxers, pàgines web, APIs, etc.
En aquest curs vam veure com es tracten les dades amb R seguint les pràctiques més utilitzades: mitjançant R base i mitjançant llibreries externes. També es va aprendre a fer queries (consultes) a bases de dades SQL des de R, ja sigui utilitzant el llenguatge SQL o sense utilitzar-lo.
Assistents: 6
WEBINAR - LA NORMA COMPTABLE NIIF 17: CALENDARI, REPTES I EXPERIÈNCIES DE LES ENTITATS ASSEGURADORES
05 DE MAIG DE 2022
SR.GEORG LANG (ALLIANZ), SR. ENRIC VIVES (ZURICH) I SR. JAVIER AGUILAR (DGSFP)
La NIIF 17 entrarà en vigor al nostre país l'any 2023, encara que, de moment, no serà aplicable per a totes les entitats. Representa el canvi regulatori més significatiu del sector assegurador dels darrers 20 anys. L'objectiu principal és assegurar que les entitats presentin informació rellevant que representi fidedignament els contractes d'assegurances. Es pretén millorar la comparabilitat i la competència entre companyies de diferents països, contractes d'assegurances i altres indústries.
La nova norma NIIF 17 és una norma NIIF integral i veritablement internacional, que permet formar un estàndard global de comptabilitat en assegurances. Suposa un repte per al sector assegurador espanyol, atès que introdueix un nou enfocament que elimina les inconsistències de la NIIF 4 (la manca d'actualització de les hipòtesis a mercat, l'opacitat de l'evolució dels passius per a contractes d'assegurances, entre d'altres) i utilitza nous conceptes, com ara el marge de servei contractual o el benefici futur d'una pòlissa.
La seva aplicació al sector assegurador representa un desafiament en la mesura que pot generar impactes rellevants en els beneficis, el patrimoni i els sistemes d'informació dels grups asseguradors. Raó per la qual és de la màxima importància comptar amb temps suficient per poder dissenyar el millor camí per a la seva integració a la comptabilitat. Sens dubte, una oportunitat i un repte que modificarà substancialment els models de valoració, la comptabilització dels contractes d’assegurances, la presentació dels resultats i els càlculs actuarials.
Al webinar hem pogut veure la visió de dues companyies líders al mercat assegurador (Allianz i Zurich), que ens han parlat de la seva experiència en l'adaptació de la NIIF 17. També vam comptar amb la participació de la DGSFP, que ens van parlar dels aspectes fonamentals en el desenvolupament de la norma comptable NIIF 17.
Assistents: 123
WEBINAR - LA GESTIÓ DE LA INCERTESA: EXPERIÈNCIA D’ ARAG EN LA GESTIÓ DE LA PANDÈMIA COVID-19
12 DE MAIG DE 2022
SR. MARIÀ RIGAU (ARAG)
La irrupció de la covid-19 a la segona quinzena de març de 2020, les setmanes de confinament, el tancament de moltes activitats, la desaparició de pràcticament qualsevol tipus de mobilitat, a més de, per suposat, el immens cost en vides i patiment, va comportar una alteració substancial en el comportament del negoci assegurador.
Sens dubte una de les modalitats d’assegurança més afectades per la pandèmia han estat les assegurances de lloguer i les d’assistència en viatge, modalitats molt lligades a paquets turístics.
La pandèmia covid-19 va tenir efectes molt importants en el negoci assegurador, que va patir importants davallades. Altres efectes menys coneguts però no menys importants van ser els derivats de la paralització absoluta de l’administració de justícia duran un llarg període i els efectes de la gestió dels sinistres.
A la conferència hem pogut veure la experiència d’ARAG en la gestió de sinistres d’assistència en viatge derivats de la pandèmia covid-19, a través de la posada en marxa d’una plataforma específica que va permetre atendre un gran nombre de sinistres, en un moment de molta incertesa.
Prèviament a la conferència, va tenir lloc la presentació de la revista del CAC (ADC21), corresponent al primer semestre de 2022.
Assistents: 84
CURS ONLINE - LA SOSTENIBILITAT EN LES ENTITATS ASSEGURADORES
17, 18, 24 I 25 DE MAIG DE 2022
SR. JUAN MIGUEL MONJO (DELOITTE), SR. IGNACIO ESTIRADO (KPMG), SRA. JUDITH PUJOL (EY) Y SR. RAFAEL GARCÍA (SERFIEX)
Al curs es van abordar les obligacions per a les entitats asseguradores, a partir del 2022, derivades de la normativa sobre sostenibilitat.
El nostre sistema econòmic, definitivament, està fent un viratge cap a la sostenibilitat. Les organitzacions internacionals, nacionals, així com els sectors econòmics i la societat en general canvien ràpidament. Prova d'això, per exemple, és la variada normativa legal que ja existeix sobre aquest tema i la que seguirà apareixent en el futur. Un canvi que planteja al sector assegurador no només el repte d'adaptar-s'hi, sinó que li ofereix obrir el camí a noves oportunitats i estratègies.
El curs que va oferir una visió dels efectes més rellevants que el canvi cap a la sostenibilitat comporten al sector; des dels més immediats com són les noves normatives en temes de governança i gestió de riscos, així com informació als clients o la gestió de les inversions, com els més profunds associats als canvis generalitzats del sistema econòmic que oferirà, sens dubte, nous reptes i oportunitats.
Assistents: 74
WEBINAR - LA SOSTENIBILITAT EN LES ENTITATS ASSEGURADORES
26 DE MAIG DE 2022
SR. ALFREDO YAGÜE (AFI) I SRA. FRANCISCA GOMEZ-JOVER (DGSFP)
Com a cloenda del curs sobre la sostenibilitat en les entitats asseguradores, es va realitzar un webinar en el que vam comptar amb dues visions complementàries sobre la matèria: d'una banda, vam comptar amb l'enfocament d'AFI, com assessor de negoci especialitzat en processos d'implantació de sostenibilitat al sector assegurador, i de l'altra vam conèixer la perspectiva de la DGSFP en matèria de supervisió.
Assistents: 150
CURS ONLINE - PROGRAMACIÓ EN VISUAL BASIC I MACROS EN EXCEL
7, 8, 9, 10 I 13 DE JUNY DE 2022
SR. EMILIO VICENTE (MGS) I SR. JORDI MORATÓ (SEGURCAIXA ADESLAS)
Al curs online es van oferir els coneixements necessaris de Visual Basic perquè els alumnes tinguin les habilitats necessàries: Realitzar, mitjançant programació, tots aquells càlculs financers, estadístics o actuarials que hagin de dur a terme, utilitzant, si cal, l'accés a dades externes com SQL Server o Access.
També es va oferir el coneixement necessari per a la creació de macros amb què podran automatitzar determinats processos ofimàtics, incrementant la seva productivitat.
El curs online es va desenvolupar totalment sobre Excel, mostrant els millors hàbits de programació en VBA per obtenir codi Visual Basic que sigui reutilitzable en altres sistemes.
Assistents: 12
CURS ONLINE - LA FUNCIÓ ACTUARIAL
14, 15, 21, 22, 28, 29 I 30 DE JUNY DE 2022
SR. EMILIO VICENTE (MGS), SRA. JUDITH PUJOL (EY), SR. ALBERT DE PAZ (MANAGEMENT SOLUTIONS), SR. JORDI PAYÉS (SERFIEX), SR. ISMAEL GONZÁLEZ (GUY CARPENTER), SR. MAXIMINO CARRIO (GUY CARPENTER), SR. DAVID GUITART (BDO), SR. JUAN JOSÉ MOLINA (BDO) I SR. XAVIER MIRACLE (ZURICH)
Aquest curs online dissenyat pel CAC aborda de manera molt pràctica i en profunditat els 4 camps d'actuació de la Funció Actuarial, amb l'objectiu de donar resposta a les preguntes següents:
- Què s'espera de la Funció Actuarial de l'Entitat?
- Quina és la ubicació de la Funció Actuarial al sistema de gestió de l'Entitat?
Vam comptar per aquesta finalitat, i per a cadascuna de les 4 àrees (Provisions Tècniques, Subscripció, Reassegurança i Suport a la Gestió de Riscos) amb ponents experts i amb gran experiència en el desenvolupament de projectes relacionats amb la Funció Actuarial en entitats, així com responsables de la Funció Actuarial a entitats asseguradores.
Es van comentar els efectes que, sobre la Funció Actuarial, podria tenir la nova normativa IRFS 17 o el previsible canvi del Pla Comptable d'Entitats Asseguradores.
També es va analitzar com s'està abordant la coordinació del càlcul de les provisions tècniques al mercat assegurador local, incloent procediments metodològics, procediments de control i anàlisi de dades, model de govern de la funció actuarial en l'àmbit de les provisions tècniques, així com el suport tecnològic utilitzat per al càlcul de provisions.
Assistents: 14
WEBINAR - 1ª EDICIÓ DE L’OBSERVATORI DE RISCOS PER A LES EMPRESES A ESPANYA (2022), DE L’INSTITUT CERDÀ
16 DE JUNY DE 2022
SRA. NÚRIA SANTOS (INSTITUT CERDÀ)
Webinar on es va presentar la Primera Edició de l' "Observatori de riscos per a empreses a Espanya (2022)", de l'Institut Cerdà. Aquesta presentació va anar a càrrec de la Sra. Núria Santos, gerent de riscos, crisi i resiliència de l'Institut Cerdà.
Dos anys després que s'iniciés la pandèmia de COVID-19 seguim veient com algunes de les mesures que es van adoptar de forma sobtada durant els primers mesos continuen impactant el dia a dia de les empreses i el seu entorn. L'acceleració de la digitalització, l'encariment de les matèries primeres, la inestabilitat de preus o el trencament de les cadenes de subministrament globals, són alguns dels canvis que estan marcant l'agenda política i social dels països, en un context d'emergència climàtica i d'escalada del conflicte bèl·lic després de la invasió d'Ucraïna.
Si bé no sabem com seran les crisis que viurem en el futur ni quins reptes afrontarem demà, sí que podem saber quins són els riscos que ja, el 2022, suposen una amenaça per al nostre entorn i per a les nostres organitzacions. Cal preparar-se, i això comença per aprofundir en quines són aquestes amenaces i quins factors subjeuen després d'elles.
L'Institut Cerdà impulsa el primer Observatori de Riscos per a empreses a Espanya, que identifica per al 2022, 31 riscos econòmics, institucionals, mediambientals, socials i tecnològics. L'Observatori ha analitzat el mapa de riscos mundial i els ha adaptat a la realitat espanyola.
Assistents: 65
Resum de les activitats en matèria de formació del segon semestre de l'any 2022.
Emilio Vicente Molero
Consell de redacció
Jordi Celma Sanz
Xavier Colominas García
Luis Cuervo Carballo
Anna Labayen Cervera
Aleix Olegario Surroca
Disseny i maquetació
Icstece_ comunicació i marca
www.icstece.com
Col·legi d’Actuaris de Catalunya
Presidenta
Marisa Galán Camino
Vicepresident
Antonio López López
Secretaria
Clara Armengol Vivas
Tresorera
Josefina Alargé Salvans
Vocal
Antoni Fernández Moreno
Vocal
Xavier Gómez Naches
Vocal
Emilio Vicente Molero
Gerència
Joaquim Celma Bueso
jcelma@actuaris.org
Administració
Rosa Maria Felipe Checa
actuaris@actuaris.org
Via Laietana, 32 4 planta
08003 Barcelona
+34 933 190 818
actuaris@actuaris.org
www.actuaris.org
Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol article sense prèvia autorització del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.
Els conceptes i formules expressats a cada article són únicament responsabilitat de l’autor.