ADC21 – Nº4 Segon Semestre 2019

ADC21

COL·LEGI D’ACTUARIS DE CATALUNYA | Nº4 SEGON SEMESTRE 2019

ADC21. Col·legi d'Actuaris de Catalunya, N4 Segon Semestre 2019

articles

Amalio Berbel, soci partner de KPMG ens parla de les taxes de descompte a IFRS 17 i la seva comparativa amb Solvència II.
Montserrat Guillén, catedràtica de la Universitat de Barcelona, tracta sobre les Tontines i Pensions de l’era digital.
Omaira Laborda, executiva del Departament de Cyber Risc de Marsch & McLennan ens parla de les amenaces en la Ciberseguretat.
David Guitart, director d'Assegurances de BDO ens explica el tractament dels impostos diferits.

entrevista

Vicente Cancio, CEO de Zurich
“Les pensions són un element essencial per a garantir el nostre estat de benestar però inclús per al manteniment de la nostra economia.”

novetat

Encetem Actuaris pel Món amb una entrevista a Carme Negro, actuaria del CAC que viu i treballa a Guatemala.
“A Guatemala no hi ha una carrera d'Actuaris. Som quatre o cinc actuaris treballant al país.”

SUMARI

Miquel Viñals Fusté, Col·legi d'Actuaris de Catalunya

editorial

Miquel Viñals Fusté
President del Col·legi d'Actuaris de Catalunya

Molts són els temes que requereixen l'atenció dels actuaris. A la nostra revista ADC21 tractem d'analitzar aquells que presenten més interès per a la professió en cada moment.

En aquest moment la majoria d'analistes descarten una pujada del preu del diner per al 2019, ja que l'economia europea no s'està comportant com s'esperava, mostrant creixements inferiors als previstos. Això, unit a la baixada de les primes de risc, situen els tipus d'interès en mínims. En aquest context ens hem de plantejar els efectes de l'aplicació de les corbes de tipus d'interès en la valoració de les provisions tècniques amb l'aplicació de la norma comptable NIIF 17. Per donar una mica de llum en aquestes qüestions, publiquem un article sobre el càlcul de la corba i el risc de liquiditat en NIIF 17, a càrrec d’Amalio Berbel, de KPMG.

En l'article de David Guitart, de BDO, sobre el tractament dels impostos diferits per part de les entitats asseguradores, s'analitza la dificultat per a la valoració dels actius i passius fiscals, que recullen drets o obligacions futures que es materialitzaran (o no) en determinades circumstàncies. La valoració incorrecta d'aquestes partides fiscals pot donar lloc a la sobrevaloració del patrimoni de les asseguradores i a l'assumpció de més riscos dels desitjables, posant en perill la seva solvència.

D'altra banda, sabem que el tipus d’interès és un element fonamental en la valoració de les provisions tècniques de les assegurances, tot i que en les rendes vitalícies l'element que més incertesa presenta és la supervivència estimada, reflectida en les taules de mortalitat. Les grans desviacions existents, fonamentalment en les edats avançades, dificulten la determinació de les primeres. En l'actualitat existeixen línies d'investigació que estan reprenent idees del passat per construir els sistemes del futur, tal com podem llegir en l'article de Montserrat Guillén, catedràtica de la Universitat de Barcelona, ​​dedicat a les operacions tontines.

En els últims anys estan prenent més rellevància els riscos associats a les noves tecnologies, a la societat de la informació i a l'automatització dels sistemes. En l'article sobre riscos cibernètics que incloem a la revista, a càrrec de Omaira Laborda, de Marsh, s'analitzen els forts impactes econòmics que aquests riscos poden representar per a les empreses.

En aquest número de la Revista inaugurem una nova secció, que hem batejat amb el nom d’"Actuaris pel Món". En ella volem donar veu a actuaris i actuàries, membres del CAC, que exerceixen la professió en altres països, per conèixer les seves experiències i animar els nostres joves a ampliar els seus horitzons personals i professionals. En aquest número entrevistem a Carme Negro, que viu i exerceix la professió d’actuària amb èxit a Guatemala des de fa gairebé 20 anys.

La revista recull també les 13 activitats de formació del CAC en el primer semestre del 2019, en què han participat 284 persones, el que ha suposat 1.924 hores de formació prestades. Cal destacar que aquest any 2019 ha entrat en vigor el programa de formació continuada del CAC (CPD) i un sistema informàtic que permet recollir en el "Compte CPD" personal de cada col·legiat, a través de la pàgina web, les activitats i hores de formació acreditades i complir amb els requisits mínims, de 20 hores a l'any.

Finalment la revista recull una entrevista a Vicente Cancio, Conseller Delegat de Zurich Seguros, en la qual ens parla, entre d'altres de la seva llarga experiència professional en el grup Zurich i dels principals reptes a les que s'enfronta la seva Entitat, líder al mercat d'assegurances, espanyol i mundial.

Estem segurs que la revista serà del seu interès.

Allianz

Amalio Berbel, KPMG

article

Amalio Berbel
Soci Partner a KPMG

Les taxes de descompte a IFRS 17 i la seva comparativa amb Solvència II

Antedecents

Les taxes de descompte a utilitzar en les mesures exigides per IFRS 17 són un dels aspectes en què la norma té més diferències i conseqüències, principalment degut a:

  • No estan determinats per la pròpia norma (Solvència II) sinó que han de ser determinades per la pròpia entitat.
  • Poden dependre del tipus de fluxos per la mesura dels quals s’estan emprant: fluxos nominals certs per divisa (enfoc Solvència II), fluxos amb inflació, fluxos que depenen del rendiments dels actius subjacents o fluxos amb major/ menor liquiditat.
  • No només son emprades per a determinar els valors actuals que es registren en el Balanç (Solvència II) sinó que també determinen determinades partides del compte de resultats.
  • Diversos punts d’ancoratge depenent del model emprat o l’objecte de la mesura: actuals (l’únic que coincideix amb Solvència II), ‘’at inception’’, ‘’at ocurrence’’.

En el present article desgranarem cada un dels quatre punts anteriors, tenint sempre com a referència el món de Solvència II degut al seu ampli coneixement ja per la comunitat actuarial. Si bé és cert que tots els punts anteriors estan interrelacionats entre sí, els analitzarem per separat en nom de la simplicitat.

Les taxes de descompte a utilitzar en les mesures exigides per IFRS 17 són un dels aspectes en què la norma té més diferències i conseqüències respecte a Solvència II.

Determinació de la tassa de descompte

A diferència de l’establert per l’ EIOPA, l’IASB no ha establert una metodologia concreta i no té previst, ni molt menys, publicar en els primers dies de cada mes un detall de les taxes de descompte per divisa aplicables.

Contràriament, l’IASB ha establert únicament els principis, la determinació per cada entitat de les taxes de descompte aplicables i que podem resumir en:

  1. Enfocament ‘’Top-Down’’: es basa en partir del rendiment d’una cartera d’actius, el més similar possible als passius per als quals s’emprarà, i s’eliminarà/ajustarà tots aquells aspectes no rellevants en dita mesura, especialment, el risc de crèdit esperat i no esperat dels actius. La pròpia norma diu que a l’escollir la cartera d’actius, serà recomanable escollir una cartera d’actius la semblança de la qual amb els passius minimitzi la necessitat dels ajustos esmentats, per exemple pel que fa a moneda, duració o liquiditat.
  2. Enfocament ‘’Bottom-Up’’: a partir d’una corba de rendiments lliure de risc i ajustar-la en funció de la liquiditat dels passius a mesurar.

La pròpia norma reconeix que, encara quan es permet que en l’enfocament ‘’Top-Down’’ s'utilitzi un ajust per liquiditat, en la pràctica pot resultar molt difícil que ambdós enfocaments arribin a una mateixa corba degut a l’ús d’ajustaments que no son determinables en base a preus de mercat observables i, per tant, no requereix a les entitats que efectuïn una reconciliació entre ambdós enfocaments.

A diferència de l’establert per l’ EIOPA, l’IASB no ha establert una metodologia concreta i no té previst, ni molt menys, publicar en els primers dies de cada mes un detall de les taxes de descompte per divisa aplicables.

Taxes de descompte en funció dels tipus de fluxos a mesurar

Una altra de les diferències evidents amb Solvència II és que, en aquesta darrera, al determinar-se una única taxa de descompte per moneda, que ha de ser aplicable a tots els tipus de fluxos que neixen dels contractes de segur, independentment de si es tracta de fluxos que varien en funció dels actius subjacents o de si són fluxos que varien amb la inflació, per exemple. La valoració en Solvència II exigeix que prèviament, aleshores, aquests fluxos siguin ajustats per a convertir-los en fluxos nominals fixos per a que, una vegada convertits en fluxos fixes, descomptar-los amb una corba congruent amb dita tipologia.

En IFRS17, sens dubte, aquesta transformació de fluxos no és ni molt menys obligada, doncs ens permet emprar una corba diferent en funció de la tipologia dels fluxos a mesurar:

  1. Si els fluxos son nominals certs, la corba descrita en el punt anterior.
  2. Si els fluxos varien en funció dels actius subjacents, una corba que reflecteixi tal variabilitat.
  3. Si els fluxos estan referits a la inflació, una corba de rendiments reals.

No obstant, cal puntualitzar que:

  1. Donant que, per al cas que els fluxos que varien en funció dels actius existeix l’opció d’ emprar una corba diferent o bé ajustar dits fluxos per a convertir-los en nominals, la lògica operativa sembla indicar que resulta molt més eficient emprar el darrer i fer servir una única corba per a tots els fluxos del contracte. I més quan, normalment, els fluxos esmentats vinguin acompanyats per garanties d’interès mínim la mesura dels quals també exigeix la norma, per la qual cosa gairebé és obligat l’ús de tècniques estocàstiques en què és més habitual l’ús de les corbes de descompte de fluxos de nominals certs.
  2. Pel que fa a la inflació, sembla que la norma s’inclina per l’ús d’una corba diferent, si bé, no sembla descabellat pensar que la tècnica de l’ajustament dels fluxos és igualment vàlida en aquest, doncs, dit ajustament en aquest cas és molt més simple i directe, la qual cosa ens cal pensar que no es cita expressament en la norma per evident, i no perquè es vulgui evitar el seu ús.

En IFRS17, la transformació de fluxos en fluxos nominals fixes, com a Solvència II, no és ni molt menys obligada doncs permet emprar una corba diferent en funció de la tipologia dels fluxos a mesurar.

Ús de la taxa de descompte

A més de per efectuar el càlcul dels valors actuarials dels passius i actius per contractes de segurs, la ‘’LRC’’ i la ‘’LIC’’ en els acrònims de la llengua anglesa, el qual seria equivalent a l’ús que se li dóna a la corba en la determinació del BEL en Solvència II, en IFRS 17 la taxa de descompte s’usa també per:

  1. Per a l’acreditació dels interessos sobre el Marge de Servei Contractual, el ‘’CSM’’ en el seu acrònim anglès, en els contractes sense participació directa, és a dir, aquells mesurats pel model ‘’BBA’’ en el seu acrònim anglès (d’ara endavant, contractes BBA).
  2. Per a mesurar el valor actual dels canvis en els fluxos futurs que afecten al ‘’CSM’’.
  3. Per al registre de la despesa financera per assegurances reconeguda en ‘’Pèrdues i guanys’’ relacionat amb la revaloració de la ‘’LRC’’ en contractes BBA, o mesurats per l’enfocament simplificat de primes o ‘’PAA’’ per les seves sigles en anglès (d’ara endavant, contractes PAA) en què hi hagi un component significatiu de finançament.
  4. Per al registre de la despesa financera per assegurances reconegut en ‘’Altres resultats integrals’’ relacionat amb la revaloració de la ‘’LRC’’ en contractes BBA, si l’entitat ha optat per dita opció.
  5. Per al registre de la despesa financera per assegurances relacionada amb la revaloració de la ‘’LIC’’ reconegut en ‘’Pèrdues i guanys’’ o, si s’ha optat per aquesta opció, en ‘’Altres resultats integrals’’.

Punts d’ancoratge en la taxa de descompte

A diferència de Solvència II, en què la taxa de descompte només té un punt d’ancoratge o referència, la de la data de valoració corresponent, en IFRS17 existeixen diversos punts d’ancoratge o de determinació de la corba de descompte, així:

  1. Corba ‘’inception’’: és la corba de descompte de valors futurs que es determinen en el moment de reconeixement inicial dels contractes. Donat que la mesura de IFRS17 no es fa habitualment a nivell de contracte sinó com a grup de contractes, normalment un grup de contractes comprendrà contractes emesos durant un any, cohort anual, per la qual cosa la determinació de la corba ‘’inception’’ d’aquest grup en qüestió haurà de realitzar-se mitjançant la mitjana ponderada. S’usa per a:
    1. La valoració inicial del contracte, i per tant , el càlcul del ‘’CSM’’ inicial en els contractes BBA o contractes amb participació directa, ‘’VFA’’ per les seves sigles en anglès (d’ara endavant, contractes VFA) i, en el seu cas, del ‘’Loss Component’’.
    2. Per a l’acreditació dels interessos sobre el Marge de servei Contractual, el ‘’CSM’’ pel seu acrònim en anglès, en els contractes BBA.
    3. Per a mesurar el valor actual dels canvis en els fluxos futurs que afecten al ‘’CSM’’ en els contractes BBA.
    4. Per a calcular l’evolució de la ‘’LRC’’ en contractes PAA en què hi hagi un component significatiu de finançament.
    5. Per al registre de la despesa financera per assegurances reconeguda en ‘’Pèrdues i guanys’’ relacionada amb la revaloració de la ‘’LRC’’ en els contractes PAA en què hi hagi un component significatiu de finançament.
    6. En cas que la mesura de la ‘’LIC’’ o de la ‘’LRC’’ de contractes BBA, quan per al porfoli s’escull l’opció ‘’OCI’’, per a calcular la quantia de la despesa financera per assegurances reconeguda en ‘’Pèrdues i guanys’’ relacionada amb la revaloració de la ‘’LRC’’. En cas d’aquells contractes BBA, els fluxos dels quals varien substancialment als prenedors en funció de les hipòtesis financeres, quan es produeix un canvi en dites hipòtesis que afecten als fluxos, la corba ‘’inception’’ s’adapta en funció de dites hipòtesis financeres, l’anomenarem corba ‘’inception modificada”.
  2. Corba ‘’current’’: és al corba de descompte de fluxos futurs que es determina en cada data de tancament. Al tenir una data fixa, no és necessari l’ús de mitjanes. S’utilitza per a:
    1. La valoració en la data de referència de tots els fluxos de caixa futurs, incloent-hi l’ajustament per risc, inclosos en la ‘’LRC’’ i la ‘’LIC’’ (tots els models).
    2. Per a mesurar el valor actual dels canvis en els fluxos futurs que afecten al ‘’CSM’’ en els contractes VFA.
    3. Referida al període de tancament immediatament anterior, per al registre de la despesa financera per assegurances reconeguda en ‘’Pèrdues i Guanys’’ relacionada amb la revaloració els fluxos de caixa futurs, inclòs l’ajustament per risc, inclosos en la ‘’LRC’’ dels contractes BBA i la ‘’LIC’’ (tots els models), si no s’ha exercit l’opció ‘’OCI’’.
    4. Referida al període de tancament immediatament anterior i per diferència amb la corba ‘’inception’’ o ‘’inception’’ modificada, en el seu cas, per al registre de la despesa financera per assegurances e reconeixement en ‘’Altres Resultats integrals’’ relacionat amb la revaloració els fluxos de caixa futurs, inclòs l’ajustament per risc, inclosos en la ‘’LRC’’ i la ‘’LIC’’ dels contractes BBA si s’ha exercit l’opció ‘’OCI’’.
    5. Referida al període de tancament immediatament anterior i per diferència amb la corba ‘’ocurrence’’ (definida en el punt c) a continuació), per al registre de la despesa financera per assegurances reconeguda en ‘’Altres Resultats integrals’’ relacionada amb la revaloració­ els fluxos de caixa futurs, inclòs l’ajustament per risc, inclosos en la ‘’LIC’’ dels contractes PAA o VFA, si s’ha exercit l’opció ‘’OCI’’.
  3. Corba ‘’ocurrence’’: es tracta de la corba ‘’current’’ determinada en el moment de l’ocurrència del sinistre. S’usa per al registre de la despesa financera per assegurances reconeguda en ‘’Pèrdues i Guanys’’ relacionada amb la revaloració els fluxos de caixa futurs, inclòs l’ajustament per risc, inclosos en la ‘’LIC’’ dels contractes PAA o VFA, si s’ha exercit l’opció ‘’OCI’’.
  4. Corba ‘’return’’: l’incloem en aquest apartat per motius d’integritat, per a tenir registrat el funcionament de tots els moviments que afecten als estats financers, si bé no es tracta d’una corba com a tal, doncs no reflexa el valor temporal del diner futur, sinó la rendibilitat dels actius subjacents des del període de tancament immediatament anterior. S’utilitza per a calcular la revaloració de la ‘’LRC’’, inclòs el ‘’CSM’’, en els contractes VFA així com la despesa financera per assegurances. En el cas d’emprar l’opció ‘’OCI’’, a l’hora de determinar la quantitat de despesa en ‘’Pèrdues i Guanys’’ haurà d’igualar-se, com a mirall, la quantitat registrada a “Pèrdues i Guanys” pels actius subjacents, portant la resta a “Altre resultat integral”.

Als efectes d’aquest punt, ha d’entendre’s que tot el que es refereix a la mesura de la ‘’LRC’’ en els contractes BBA és d’aplicació igualment als contractes PAA quan, i mentre, aquests siguin onerosos.

Tot l’anterior és aplicable als grups de contractes nascuts amb posterioritat a la data de transició. Per als anteriors, també serà d’aplicació si s’empra el ‘’Full Retrospective Approach’’, mentre que per al ‘’Modified Retrospective Approach’’ i el ‘’Fair Value Approach’’ es permeten determinades simplificacions a l’hora de determinar la corba ‘’inception’’.

KPMG

Montserrat Guillén, Universitat de Barcelona

article

Montserrat Guillen i Estany
mguillen@ub.edu
Riskcenter-IREA, Catedràtica del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona

Tontines i pensions de l’era digital

Tots els actuaris del món han estudiat les fórmules de la renda vitalícia. Donat un capital, unes probabilitats de supervivència i un tipus d’interès financer, es pot calcular quina és la renda periòdica que correspon percebre al pensionista. Els càlculs es fan anualment o mensualment i, a la pràctica, cal posar un recàrrec de seguretat per possibles desviacions.

En la fórmula de la renda vitalícia, el capital ve donat per l’estalviador, el tipus d’interès financer per algun tipus de referència normalment lligat a la renda fixa, però el gran maldecap sempre són les probabilitats de supervivència.

En la fórmula de la renda vitalícia, el capital ve donat per l’estalviador, el tipus d’interès financer per algun tipus de referència normalment lligat a la renda fixa, però el gran maldecap sempre són les probabilitats de supervivència. Com les aproximem? Què passaria si augmentés molt la longevitat del col·lectiu? Aleshores, si la desviació fos molt elevada, no seria possible pagar la renda completament. Aquesta darrera qüestió concreta és el que s’anomena el “risc de longevitat” dels plans de pensions i la pregunta que ens fem és com cobrir-lo.

Sorprenentment, resulta que són les tontines, un invent de fa 300 anys, les que ens estan aportant solucions innovadores a l’era digital. Al segle XVII, les tontines eren operacions vitalícies que consistien en reunir capital d’uns inversors que només cobrarien al cap d’una anys, si sobrevivien. Posem per exemple que hi hagués 100 inversors d’inici, si al final només n’eren 10, el capital total es repartia entre els 10 supervivents i per tant, suposava un suculent rendiment per als afortunats. Veiem amb una mica més de detall com i per què tornen a estar de moda les tontines  avui, i quin nom ens hem inventat per pal·liar la seva mala fama. I ja que ens hi posem, parlem de l’origen d’aquesta mala fama.

Sorprenentment, resulta que són les tontines, un invent de fa 300 anys, les que ens estan aportant solucions innovadores a l’era digital.

L’esquema de piràmide inversa que suposa una tontina és el seu principal atractiu, ja que són molts els inversors inicials i molt pocs els perceptors finals. Només per aquest fet i sense que calgui un rendiment financer excessiu, ja hi ha un guany esperat positiu estrictament. La desgràcia que van tenir les tontines va ser la picaresca que es va crear al seu voltant quan es van posar en funcionament. Per a poder cobrar els rendiments, tothom tenia interès a ser l’únic supervivent i per tant, hi havia hagut inversors assassinats. Aquesta mala fama surt reflectida a molts relats de ficció de sobres coneguts. Sense anar més lluny hi ha un episodi dels Simpson que relata com uns ex-combatents, companys de l’avi Simpson que havien organitzat una tontina on només l’últim supervivent de tots ells es podria quedar amb una col·lecció d’obres d’art botí de la II Guerra Mundial, lluiten per eliminar l’avi, per a què no sigui el darrer i es faci ric. Hi ha una pel·lícula clàssica del 1968, traduïda com a “La caja de las sorpresas (The Wrong Box)” que, amb el fi humor anglès i protagonitzada per Michael Caine, explica la lluita de dos germans que s’odien per aconseguir l’herència d’una tontina quan ja només queden ells. Una altra història, aquesta real i que donaria per tot un article sencer, és la que protagonitza un noi de Harvard a principis del segle XX. James H. Hyde va provocar la desaparició de l’Equitable Life Insurance i a més a més, com a conseqüència, als Estats Units es van prohibir les tontines. No és així a Europa, on segueixen essent legals i regulades per les directives d’assegurances, contràriament a una creença generalitzada que no és així.

Als Estats Units es van prohibir les tontines. No és així a Europa, on segueixen essent legals i regulades per les directives d’assegurances.

Al llarg de les últimes dècades, la investigació en ciències actuarials ha buscat formes de tenir controlat el risc de longevitat. Si fem un breu resum del què va donar de sí el segle XX com a possibles solucions a les desviacions en les projeccions de mortalitat dels plans de pensions en trobarem dues. La primera és fer un contracte de reassegurança, on les rendes vitalícies del grup quedin garantides de forma permanent. Els contractes de cobertura del risc de longevitat tenen com a finalitat eliminar el risc de l'augment dels costos associats a l’increment no previst de l’esperança de vida, és a dir, que els membres del col·lectiu visquin sistemàticament més del planificat. És una solució cara. La segona, són els bons de longevitat. Es tracta d'un instrument de deute financer, on els fluxos d'efectiu futurs del capital invertit, o del cupó, depenen de la materialització d'un índex de supervivència dins d'un grup de població seleccionada. Si la supervivència es manté dins els límits previstos, els inversors en els bons de longevitat cobren els seus rendiments, però si la supervivència es dispara, els rendiments dels bons van als fons de pensions per a garantir el pagament de les rendes, mentre que els inversors no perceben retorns. Els bons de longevitat són un clar exemple de solució enginyosa a les desviacions de les taules de mortalitat i supervivència, però paradoxalment, també són un clar exemple del fracàs comercial de la nostra professió d’actuaris. Els bons de longevitat es van crear amb moltes expectatives, però van estavellar-se de manera estrepitosa, perquè no hi va haver resposta per part dels inversors. El conflicte d’interès dels reasseguradors a l’hora d’admetre que els bons de longevitat són una alternativa directa per a la transferència del risc que entra en col·lisió amb els seus propis productes és evident, però sorprèn que els reasseguradors tampoc ajudessin a popularitzar els bons de longevitat una forma de canalitzar el risc a tota la societat. Avui ja sabem que els inversors no aposten pels bons de longevitat. I una de les raons de pes per a justificar que els bons de longevitat mai triomfessin és que el seu termini és massa elevat i la seva incertesa és excessiva. Són operacions llargues i sempre hi ha l’expectativa que els avenços mèdics allargaran la vida molt substancialment, la qual cosa jugaria en contra de l’inversor. La incertesa espanta, ja se sap.

Vista la situació, ara és quan la ciència actuarial retrocedeix quatre segles enrere per trobar un banquer italià nascut a Nàpols anomenat Lorenzo di Tonti, el suposat inventor de les tontines. La mateixa idea que tenia ell és la que avui es posa al servei del risc de longevitat. És molt fàcil d’entendre. De tots els participants en un pla de pensions, aquells que moren deixen com a llegat a la resta de supervivents tot, o part, del seu estalvi no consumit. D’aquesta forma, la resta del col·lectiu percep un rendiment extra-financer que correspon al fet que hi ha un supervivent menys al grup i més capital. Les formes de repartir aquest llegat són molt diverses, es pot fer de cop, o assignant una nova renda vitalícia a cada membre del grup de forma proporcional a la seva contribució al fons de pensions. D’aquesta manera, el supervivent sempre percep més del què estaria previst en el càlcul de la renda vitalícia, però aquesta renda oscil·la perquè està en funció de quants participants segueixen vius i de l’actualització del càlcul que es faci anualment. No hi ha una garantia, però només pel fet de no haver de cobrir el risc de longevitat, hi ha diferència en les rendes efectives que es poden cobrar amb aquest mecanisme. Té una gran simplicitat i seria un encert que el nostre col·legi en fes bandera.

Hi ha hagut dos grups d’actuaris al món que han contribuït a fer possible la implementació del mecanisme de tontina a les pensions privades, un a Austràlia i un altre al Regne Unit, en el que he pogut participar.  Ens trobem davant una fita, que vol superar la mala experiència dels bons de longevitat. Cada cop hi ha més defensors de les tontines modernes, i a nivell de les entitats, una lluita per a ser al capdavant d’aquesta nova tendència.

Una de les qüestions cabdals és com trobar un nom atractiu per a aquests productes. En anglès s’han anomenat “pooled annuity funds” i diferents variants. La meva proposta inicial va ser anomenar-los “plans de pensions solidàries”, però sembla que el nom que està agradant és “plans de pensions agrupats”, que és una traducció més literal, on potser caldria dir “plans de pensions agrupades”, en femení, perquè són les pensions i no els plans les que es compensen entre elles. La noció de solidaritat les nostres entitats el troben millor per indicar com es fan les inversions del pla de pensions, per exemple en empreses sostenibles i amb valors socials. El nom final hauria de venir a dir que existeix una agrupació solidària dels participants del pla sobre com fer front a les desviacions de supervivència.

Sembla que les idees més senzilles són les que tenen més èxit. I en aquest cas, aparentment tot fa pensar que és així, però en canvi, la materialització d’una tontina a l’era digital requereix un esforç computacional molt elevat. Si entrem ja en els detalls, els especialistes han inventat un concepte nou per als actuaris que és l’anomenat “instant actuarial fairness”, que vol dir que a cada moment hi ha un equilibri actuarial en el producte. Hi ha alguns estudis recents que parlen de diferències esperades en les rendes a percebre de fins a un 20% a partir de les edats més elevades, només pel sot fet de retenir dins el col·lectiu les desviacions de supervivència en la fórmula del càlcul de la renda vitalícia. Les possibilitats de les noves formes de tontina són infinites i, sobretot, alliberen l’entitat asseguradora de la retenció del risc de longevitat i, per extensió, dels requeriments de capital associats als compromisos adquirits per pensions, que solen ser a molt llarg termini i estan molt penalitzats per la regulació de solvència. Cal dir que els plans de pensions agrupades (o solidàries, com més us agradi), són el terreny que volen guanyar les empreses de fintech, ja que tenen uns costos de gestió molt baixos i poden competir amb força amb els plans de pensions tradicionals. L’anonimat pot afavorir aquesta cursa, ja que avui dia no es coneixen els altres subscriptors, i sembla que la digitalització i les noves tecnologies podrien arreglar l’únic problema que tenien les tontines: el saber quins eren els supervivents que quedaven vius. Però cal una bona regulació que entengui que podríem estar parlant de compartir el risc de longevitat amb persones de tot arreu del món i ni tan sols de la mateixa edat actuarial exacta.

Les tontines entren amb vigor a l’era de les pensions digitals per totes les raons anteriors. Hi ha qui diu que no poden substituir les rendes vitalícies, perquè no garanteixen el pagament d’una renda constant fins al final de la vida i per tant no tenen la component asseguradora que caldria, però aquesta opinió és excessivament simplista. Un cop admès que som al món dels productes asseguradors-financers de nova generació, les combinacions possibles són innombrables i ens auguren una veritable revolució en la forma de pensar les pensions privades.

Els estudis prospectius que hem realitzat ens indiquen que en els últims anys de la vida, els supervivents més longeus amb les noves fórmules tenen un fort increment de rendiments, i és precisament aquest fet el que fa atractius aquests productes.

Tornant a la fórmula del principi, i per aquells que estimem l’art de la quantificació, cal pensar les noves pensions com un increment del denominador en el càlcul del valor actual. És a dir, com una modificació que fa més assequible la renda vitalícia o bé que dóna més renda pel mateix capital inicial. I com ho fa? Doncs aconseguint rendiments superiors als previstos amb la solidaritat dels participants que es beneficien de la seva pròpia longevitat, a canvi del compromís de cedir capital si cessen i d’acceptar un petita oscil·lació en la renda vitalícia, en tot cas molt inferior a la que tindria una renda purament financera. Els estudis prospectius que hem realitzat ens indiquen que en els últims anys de la vida, els supervivents més longeus amb les noves fórmules tenen un fort increment de rendiments, i és precisament aquest fet el que fa atractius aquests productes, perquè és en els pensionistes molt grans, sovint amb problemes de dependència, valoren que les rendes de les seves pensions siguin més elevades.

Willis Towers Watson

Omaira Laborda, Marsch & McLennan

article

Omaira Laborda
Executiva Departament Cyber Risc de Marsh & McLennan

Amenaces en la Ciberseguretat

El risc cibernètic és més viu que mai. Hi estan exposades no només les empreses, sinó també les persones. Tot i que els atacs més maliciosos que han tingut lloc fins ara van ser el 2017, aquest 2019 continuen estant en el top cinc de riscos més probables del món.

El risc cibernètic és més viu que mai. Hi estan exposades no només les empreses, sinó també les persones.

Fins a l’actualitat, el Ransomware més important ha estat el Wannacry. Va passar el 12 de Maig del 2017. Va afectar més de 600 empreses a Espanya, entre d’altres Telefonica. Fora d’aquí, va afectar 150 països, va deixar unes 200.000 víctimes, i ha posat en suspens milions d'empreses a tot el món. En l’àmbit europeu, Renault va haver de paralitzar les fàbriques d'automòbils de França i Romania per evitar la propagació del ciberatac, i així ho va fer també Nissan amb la seva fàbrica a Sunderland, al Regne Unit. Milers d'hospitals i clíniques del Servei Nacional de Salut britànic van ser atacats.

Els atacs més maliciosos que han tingut lloc fins ara van ser el 2017.

També en va ser víctima l'operador ferroviari alemany Deutsche Bahn, que va veure com s'infectaven els panells de les seves estacions. Com a curiositat, podem dir que va tenir dos “errors”: el primer, que el Kill switch (és com un botó de fre d’emergència, que permetia paralitzar la seva activitat i impedia que el ramsomware iniciés el xifrat de tots els arxius, encara que hagués infectat l'equip) afortunadament no estava ben protegit i va poder ser habilitat per algú extern. Un altre error en les primeres versions del ransomware va ser que els ciberdelinqüents no haurien pogut identificar les víctimes que paguessin el rescat, ja que no emmagatzemaven l'identificador del "client" que havia abonat el pagament. De tota manera, per la repercussió que va tenir, no és dels sinistres que més recaptació ha tingut. Els tres primers dies es van recaptar 30.000 euros i en uns mesos se’n van recollir 115.000. Encara que l’impacte econòmic sí que va provocar pèrdues de 200 milions d’euros.

Petya, l’altre gran ransomware

L’altre gran Ransomware també va ser el 2017, poc després del Wannacry: el 27 de juny, amb el nom de Petya. Aquest no va ser un ransomware típic, ja que era un instrument de destrucció i no d’extorsió. Les empreses de seguretat van informar que no es podien desxifrar i es va produir un dany permanent al disc dur. És un dels motius perquè es creu que va ser un atac patrocinat per algun govern. El país més afectat va ser Ucraïna, on fins i tot el mateix Banc Nacional en va sortir perjudicat. Va afectar les principals agències governamentals i operacions a Ucraïna i Rússia i a una sèrie d’empreses a Europa i als Estats Units, com l’aerolínia holandesa Maersk, el bufet internacional DLA Piper o la multinacional alimentària Mondelez.

Els sectors més afectats van ser serveis financers, transport, energia, manufactureres i serveis professionals, entre d’altres.  En la majoria dels casos, l’atac va provocar la suspensió de les operacions i una important interrupció dels negocis.

Però encara que els dos principals Ramsonware van ser el 2017, això no vol dir que el Risc Cibernètic sigui actualment un risc controlat, ni molt menys. De fet, és considera el risc del futur i cap empresa està fora de perill, independentment de les dimensions que tingui o del sector d’activitat.

El frau i robatori de dades massiu se situa en el número quatre de risc mundial per probabilitat, i els atacs cibernètics estan situats en el número cinc.

Segons l’informe de riscos mundials del 2019, que elabora l’associació el Foro Econòmic Mundial (WEF) en col·laboració de Marsh & McLennan Companies i Zurich Insurance Group, el frau i robatori de dades massiu se situa en el número quatre de risc mundial per probabilitat, i els atacs cibernètics estan situats en el número cinc. Això manté un patró que ja es va registrar l'any passat, amb la consolidació de la posició dels riscos cibernètics al costat dels riscos ambientals en el quadrant d'alt impacte i alta probabilitat del panorama de riscos mundials.

Aquest és un Mapa de les interconnexions dels riscos mundials el 2019.

Rafael García Romero

Una gran majoria dels enquestats per fer l’informe va considerar que hi haurà un increment en els riscos d'atacs cibernètics en el 2019, i que això conduirà al robatori de diners i dades (un 82 %) i a la interrupció de l’activitat (un 80 %). L'enquesta reflecteix com la integració creixent de les tecnologies digitals en tots els aspectes de la vida està causant inestabilitats noves. Al voltant de dos terços dels enquestats consideren que els riscos associats a les notícies falses i el robatori d'identitats augmentaran en el 2019, mentre que tres cinquenes parts van opinar el mateix sobre la pèrdua de privacitat en favor de companyies i governs.

L’any passat, els atacs cibernètics maliciosos i els protocols de seguretat cibernètica negligents van tornar a donar lloc a filtracions massives d'informació personal. La més gran es va produir a l'Índia, on la base de dades d'identificacions del govern, Aadhaar, va informar haver sofert múltiples filtracions que potencialment van posar en risc els registres de 1.100 milions de ciutadans inscrits. Al gener es va informar que hi havia delinqüents venent accés a la base de dades a un preu de 500 rúpies per entrar-hi 10 minuts. I al març, una filtració en una companyia de serveis públics estatal va permetre que qualsevol pogués descarregar noms i números d'identificació.

En altres llocs, les filtracions de dades personals van afectar al voltant de 150 milions d'usuaris de l'aplicació MyFitnessPal, i al voltant de 50 milions d'usuaris de Facebook.

Les vulnerabilitats cibernètiques poden provenir de direccions imprevistes, com es va fer evident el 2018 amb les amenaces de Meltdown i Spectre, que estaven relacionades amb febleses en el Hardware, en lloc del software, i a través dels quals era possible robar dades que emmagatzemaven els programes que operaven en aquests equips.

El juliol del 2018, el govern dels Estats Units va declarar que els pirates informàtics havien obtingut accés a les sales de control de les companyies de serveis públics
estatunidencs.

El març del 2019, l’empresa Norsk Hysro ASA, un dels majors productors d’alumini del món, va patir interrupcions de producció després que un atac cibernètic afectés les operacions a tot Europa i als EUA. Un software maliciós havia bloquejat el seu sistema i per recuperar-lo havien de pagar un rescat. L’empresa va indicar que la seva assegurança de Cyber estava recuperant les dades fent servir les còpies de seguretat.

El maig del 2019, el web encarregada de fer les reserves de l’Alhambra va ser atacat i van quedar al descobert dades personals i financeres de milions de visitants i d’un miler d’agències de viatges.

I en tot aquest entorn, s’afegeix l’aprenentatge de les màquines o la intel·ligència artificial (IA), que s’està tornant més sofisticada, amb potencial de creixement per incrementar els riscos existents o crear-ne de nous a Internet, on es connecten milers de milions de dispositius.

Entre les solucions que ofereix el sector assegurador, hi ha diverses pòlisses, principalment la pòlissa de cyber.

Sinistralitat en Espanya

Centrem-nos ara en la part asseguradora, mirant les xifres de sinistralitat: Espanya va patir 102 ciberatacs greus el 2018, i el gener del 2019 el CNI va tenir constància de 4.000 ciberincidents, comparats amb els 38.000 de tot el 2018.

A l’actualitat, les empreses estan donant prioritat a la prevenció: milloren les mesures tècniques de seguretat, redacten polítiques de seguretat, fan formació als treballadors per saber què es pot fer i què no amb els dispositius corporatius, analitzen si disposen de mesures tècniques suficients per protegir els actius i la informació, i compleixen la normativa vigent, un punt de gran rellevància amb el compliment de la nova llei RGPD de maig del 2018.

A més de l’assegurança de Cyber, també cal tenir coneixement d’altres assegurances complementàries, com ara l’Assegurança d’Administradors i Directius (D&O), que cobreix les responsabilitats que tenen en la presa de decisions davant l’empresa, com ara l’estratègia de Ciberseguretat.

Una altra assegurança que ja existia molt abans que les pòlisses de Cyber són les pòlisses de frau, que actualment estan patint una sinistralitat molt elevada. El mercat assegurador està treballant per incloure dins de l’assegurança de Cyber una cobertura parcial de frau, per cobrir les pèrdues financeres directes dels atacs o suplantacions d’identitat. També és important revisar les pòlisses de danys materials, perquè incloguin incidents de Ciberseguretat, ja que fins ara els mercats tradicionals de danys materials no incloïen aquesta opció.

Per últim, i també depenent de l’activitat, és necessari revisar les clàusules de les pòlisses de Responsabilitat Civil Professionals, per evitar duplicitats o buits de cobertura derivades d’errors professionals en la prestació de serveis. Això té especial rellevància per a les professions tècniques, com els desenvolupadors de software o qualsevol proveïdor tecnològic.

Per tot plegat, podem concloure que el risc cibernètic és més viu que mai i és un risc que pot afectar totes les empreses i també persones. Entre les solucions que ofereix el sector assegurador, hi ha diverses pòlisses, principalment la pòlissa de ciber. Però s’ha de fer una anàlisi de riscos en profunditat en funció de les necessitats de cada empresa, del seu sector d’activitat i de la maduresa.

Conceptes importants

Ciberrisc: Qualsevol risc de pèrdua financera, interrupció o mal a la reputació d'una organització a causa d'algun tipus de fallada dels  sistemes d’informació.

Ciberseguretat: Àrea relacionada amb la informàtica i la telemàtica que s’enfoca en la protecció de la infraestructura i tot el que hi té relació, especialment, la informació continguda en un ordinador o a través de les xarxes d’ordinadors. Per això existeixen una sèrie d’estàndards, protocols, mètodes, regles, eines i lleis  concebudes per minimitzar els possibles riscos a la infraestructura o a la informació. La ciber seguretat comprèn software (bases de dades, arxius), hardware, xarxes de computadores i tot el que l’organització valori i signifiqui un risc si aquesta informació confidencial arriba a mans d’altres persones, sent per exemple informació privilegiada.

Hacker: Sovint aquest terme es malinterpreta i se li dona un component negatiu, quan realment no és així. La definició més literal és tot individu que es dedica a programar de forma entusiasta, o sigui un expert entusiasta de qualsevol tipus, que considera que posar la informació a l'abast de tots constitueix un bé extraordinari.

Ciberdelinqüència: Qualsevol activitat delictiva que involucra un ordinador, un dispositiu en xarxa o una xarxa. La majoria dels delictes informàtics es duen a terme per generar beneficis per als delinqüents informàtics, però també n’hi ha uns altres que utilitzen ordinadors o xarxes per difondre malware, informació il·legal, imatges o altres materials. Alguns delictes informàtics fan totes dues coses, és a dir, es dirigeixen als ordinadors per infectar-los amb virus, que després es propaguen a altres ordinadors i, de vegades, a xarxes completes”

Malware: Software maliciós, està especialment dissenyat per obtenir accés a l’ordinador de l’usuari. Pot rastrejar els llocs que l’usuari visita i provocar accions que aquest pot ignorar per complet.

Ransomware: Tipus de malware que bloqueja l’ordinador i prohibeix accedir-hi fins que no es pagui un rescat exigit, que sol sol·licitar-se en Bitcoins.

Guy Carpenter. Especialista en gestión de riesgos y reaseguro.

David Guitart, BDO

article

David Guitart
Director d’Assegurances de BDO

El tractament dels impostos diferits

En l’actualitat, la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits no disposa de normes de valoració que assegurin un tractament homogeni per part de les Entitats Asseguradores, podent diferir àmpliament els models de justificació i, per tant, en els imports considerats per a dit ajustament, derivant a què el mercat espanyol sigui un dels que registra un major import en el capital de solvència obligatori.

A data de 31 de desembre de 2018, la capacitat d’absorció de pèrdues ha estat per primera vegada objecte de revisió.  Aquest fet, lligat a la incertesa reguladora, ha derivat a una disminució de la utilització de dita capacitat, ja sigui a través de modificacions en els models de justificació per a l’aplicació del criteri de prudència, recomanat pel revisor, o per la dificultat de desenvolupar els corresponents models de justificació.

Davant d’aquesta situació, el passat 18 de juny es va publicar el Reglament Delegat (UE) 2019/981, el qual modifica els articles 207, 260, 297 i 311, incorporant noves disposicions en relació a la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits, el qual entrarà en vigor el pròxim 1 de gener del 2020.

Les modificacions del Reglament Delegat tindran un impacte significatiu en la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits i, per tant, en la solvència de les Entitats, essent necessari recalibrar els models actuals i valorar l’impacte en la solvència en l’Entitat, abans la seva entrada en vigor.

Les modificacions esmentades regulen els aspectes bàsics del model de justificació de la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits, tals com:

  • Les hipòtesis a utilitzar en les projeccions post-estrès per a avaluar els beneficis imposables futurs provables.
  • L’horitzó temporal a considerar per avaluar els beneficis imposables futurs provables.
  • El tractament del nou negoci.
  • La tassa de rendibilitat de les inversions.
  • Tanmateix, regula altres aspectes del Sistema de Gestió de Riscos, tals com la necessitat d’establir la política de gestió de riscs en relació amb els impostos diferits tenint en compte la capacitat d’absorció de pèrdues de dits impostos diferits. En particular, haurà de determinar les responsabilitats en quant a l’avaluació de les hipòtesis subjacents utilitzades per la projecció dels beneficis imposables futurs.

Valoració de la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits a considerar en el capitat de solvència obligatori

Abans de desenvolupar l’enfocament metodològic, és necessari introduir els conceptes que s’utilitzaran, donat que el terme «impostos diferits» s’utilitza en Solvència II en dos contextos: en primer lloc, per a descriure els elements del balanç de Solvència II i, en segon lloc, en connexió amb el càlcul de la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits. Per evitar confusió, la Directriu, EIOPA-Bos-14/177, introdueix el terme «impost diferit nocional» per als elements utilitzats en el càlcul de l’ajustament del CSO per la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos. Per tant, d’ara endavant, entendrem per «impostos diferits nocionals» la suma dels productes de tots els tipus d’impostos pertinents i tots els canvis pertinents i significatius en les diferències temporals entre la valoració de Solvència II i la valoració per al càlcul dels impostos resultants de la pèrdua instantània.

D’aquesta manera, considerem únicament una sola tassa impositiva, del 25%, els impostos diferits nocionals es representen pel producte del tipus impositiu i les pèrdues descrites en l’article 207, apartat 1, de les Mesures d’execució.

L’enfocament indicat a continuació, s’ha desenvolupat a partir de les Directrius sobre la capacitat d’absorció dels impostos diferits,EIOPA-Bos-14/177.

La metodologia proposada, parteix d’una primera justificació a través dels passius per impostos diferits i, en cas que aquests no siguin suficients, del reconeixement de la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits mitjançant beneficis futurs, tal i com es reflexa a continuació:

  1. Reconeixement de la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits mitjançant compensació

    • L’ Entitat reconeix els actius per impostos diferits nocionals segons la seva naturalesa temporal. El reconeixement es basa en la permissibilitat de la compensació dels actius per impostos diferits davant passius per impostos diferits anteriors, actuals o potencials.
    • En base aquest fet, ha de realitzar-se un primer estudi amb la finalitat d’avaluar si els passius per impostos diferits registrats en el Balanç Econòmic permeten justificar els actius per impostos diferits nocionals.
    • Per tant, les Entitats han d’avaluar si els passius per impostos diferits registrats en el balanç son suficients per a cobrir els actius per impostos diferits registrats en el Balanç de Solvència II, així com els actius nocionals (actius per impostos diferits generats per la pèrdua instantània (BSCR + Operacional). En cas que els passius per impostos diferits no fossin suficients, l’Entitat haurà de dur a terme l’avaluació dels beneficis futurs, amb la finalitat de justificar la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits. En cas que aquests beneficis futurs no siguin suficients, s’haurà de limitar la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits.
  2. Reconeixement de la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits mitjançant beneficis futurs

    • En cas que l’enfocament de compensació no resulti suficient per a reconèixer els actius per impostos diferits nocionals, ha de dur-se a terme un anàlisis amb la finalitat de reconèixer els actius per impostos diferits nocionals en la mesura en què sigui provable que existeixin suficients beneficis imposables futurs disponibles després de patir la pèrdua instantània.
    • Per a dur a terme el reconeixement de la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits mitjançant beneficis futurs, en primer lloc, l’Entitat haurà de traslladar la pèrdua instantània als estats financers projectats conforme el pla comercial. És a dir, haurà d’establir-se una metodologia consistent i documentada del procediment seguir per l’Entitat per traslladar dita pèrdua instantània al primer exercici posterior al tancament de la valoració, d’ara endavant denominarem projecció post-estrès a aquest escenari.
    • Una vegada traslladada la pèrdua, han de projectar-se els estats financers fins l’horitzó temporal permès i conforme les hipòtesis establertes normativament, amb la finalitat d’obtenir els beneficis futurs que generaria l’Entitat una vegada produïda la pèrdua instantània.
    • En aquest punt, és on les modificacions del Reglament Delegat (UE) 2019/981 han incorporat una sèrie de limitacions, que generen diferències significatives entre els models implantats actualment en les Entitats i els models que hauran de desenvolupar per a complir els nous requisits normatius, essent les limitacions les següents:
      • No s’assumiran noves ventes de negoci, a part de les previstes a efectes de la planificació de l’activitat.
      • No s’assumiran noves ventes de negoci més enllà de l’horitzó temporal de la planificació de l’activitat i més enllà d’un màxim de cinc anys.
      • Quan l’horitzó temporal de les projeccions per als beneficiaris procedents de noves activitats sigui més ampli que l’horitzó temporal de planificació de la seva activitat, es fixarà per les projeccions un horitzó temporal limitat i s’aplicaran els descomptes adequats als beneficis de les noves activitats previstes més enllà de l’horitzó temporal de la planificació de l’activitat de l’empresa. S’assumirà que aquests descomptes augmentaran quant més en el futur es projectin els beneficis.
      • S’assumirà que la tassa de rendibilitat de les inversions, com a conseqüència de la pèrdua, és igual a la rendibilitat implícita dels tipus a termini derivats de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc obtinguda després de la pèrdua, tret que l’empresa d’assegurances o reassegurances pugui aportar proves fiables d’una rendibilitat provable per sobre de la rendibilitat implícita.
      • No s’aplicaran hipòtesis que siguin més favorables que les utilitzades per a la valoració i la utilització d’ actius per impostos diferits de conformitat amb l’article 15 del Reglament Delegat, és a dir, no es podran aplicar hipòtesis més favorables que les establertes en la planificació de l’activitat de l’empresa.
      • S’haurà de tenir en compte qualsevol disposició legal o reglamentària sobre els terminis aplicables a la compensació de pèrdues fiscals no utilitzades i de crèdits fiscals no utilitzats procedents d’exercicis anteriors.
        • “No s’assumiran noves vendes de negoci, a part de les previstes a efectes de la planificació de l’activitat ni més enllà d’un màxim de cinc anys’’
    • Un cop avaluats els beneficis futurs després la pèrdua instantània, s’ha de procedir a calcular l’import justificable d’absorció de pèrdues dels impostos diferits que l’Entitat pot justificar, tal i com es mostra a continuació:
      Projeccions Post - Estrès a 31/12/2018 - 000€20192020202120222023
      Total Impost Diferit Justificable-4.312
      Resultat de l’exercici abans d’impostos-28.3947.2348.5649.2329.467
      Impost sobre Beneficis (25%)1.8092.1412.3082.367
      Limitació Fiscal compensació BINS (segons volum Entitat)50%50%50%50%
      Impost Diferit Justificable (Resultat* 25% * 50% )904107111541.183
    • En aquest exemple, s’ha limitat l’horitzó temporal a la planificació de l’Entitat. Addicionalment, s’han considerat les limitacions fiscals en relació a la compensació de les bases imposables negatives.
    • En el moment de desenvolupar els models i considerar l’horitzó temporal és important tenir en compte la utilitat del mateix, que no és una altra que avaluar l’ajustament al capital de solvència obligatori per capacitat d’absorció de pèrdues, el qual ha de conservar el nivell de confiança del 99,5%, de manera que la incertesa dels beneficis futurs ha de ser minimitzada.

Impacte de les Modificacions del Reglament Delegat (UE) 2019/981 en el referent als impostos diferits

Les Entitats Asseguradores han d’afrontar un nou esforç en el referent a les exigències de capital, que podria minvar la solvència de l’Entitat en un moment ja altament complex, donat l’actual escenari de tipus baixos al que està sotmès el sector. Les Entitats hauran d’adaptar els seus models de justificació de la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits als nous requeriments establerts en el Reglament Delegat i, en el seu cas, afrontar l’increment del Capital de Solvència Obligatori derivat de la disminució de l’ajustament per la capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits. Aquesta nova norma, en el que es refereix als impostos diferits, entrarà en vigor l’1 de gener de 2020, sens dubte, les Entitats hauran de dur a terme un anàlisis de l’impacte abans de la seva entrada en vigor, amb la finalitat de prendre les mesures oportunes per a seguir garantint la solvència de l’Entitat.

Considerem que el major impacte vindrà donat per les limitacions en l’horitzó temporal de les noves activitats, el qual no podrà sobrepassar la planificació de l’activitat de l’Entitat, amb un límit de cinc anys. Aquesta limitació comportarà una disminució dels beneficis del nou negoci, al veure’s limitat el seu horitzó temporal.

D’aquesta manera, algunes Entitats han estat considerant hipòtesis de reducció de despeses, increment de primes, etc. Una vegada produïda la pèrdua instant, amb la finalitat de reforçar-se patrimonialment. Sens dubte, la nova norma estableix que les hipòtesis en cap cas podran ser més favorables que els establertes en la planificació de l’activitat.

Sota el nostre punt de vista, aquesta nova regulació permetrà una certa homogeneïtzació i seguretat en els models a utilitzar per la justificació de la capacitat d’absorció de pèrdues. No obstant, encara hi ha aspectes pendents de regular que queden sota el criteri de l’Entitat, com pot ser el comportament de la sinistralitat, del prenedor, de les despeses d’explotació, entre d’altres.

Les Entitats Asseguradores hauran d’afrontar un nou esforç en les exigències de capital, en un moment altament complex, donat l’actual escenari de tipus baixos.

BDO

Xavier Plana

article

Xavier Plana
CEO Managing Director. AV Group
Vicepresident. Col·legi d’Actuaris de Catalunya

El Col·legi d’Actuaris de Catalunya: 25 anys de servei a col·legiats i empreses

25 anys Col·legi d’Actuaris de Catalunya

El dia 25 d’octubre de 2018, a l’Auditori de Foment del Treball de Barcelona, es va celebrar el 25è aniversari de la fundació del Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC)

Al Acte van assistir més de 200 persones: col·legiats, membres protectors, Generalitat de Catalunya, Universitat de Barcelona, Unespa, Icea, col·legis de mediadors d’assegurances, entre d’altres.

El CAC va continuar amb la tasca de la “Asociación Catalana del Instituto de Actuarios Españoles”, present a Barcelona des de l’any 1955.

25 anys Col·legi d’Actuaris de CatalunyaL’acte va començar amb un parlament de l’actual President, en Miquel Viñals, que va repassar algunes de les principals fites assolides pel Col·legi pel llarg d’aquests 25 anys, destacant el creixement en número de col·legiats i membres protectors, les nombroses activitats de formació, els congressos internacionals organitzats, entre d’altres.

Miquel Viñals va destacar que, des dels seus orígens, el CAC forma part de la International Actuarial Association (IAA) i de la European Actuiarial Association (EAA), les dues associacions de col·legis d’actuaris del món.

 

25 anys Col·legi d’Actuaris de Catalunya

 

A continuació, Cesc Camí, de l’empresa CCCP, va presentar el nou logotip del CAC, un modern disseny que vol transmetre la imatge d’un col·legi i d’una professió més actual, amb major capacitat de comunicació.

25 anys Col·legi d’Actuaris de CatalunyaDesprés van intervenir José Luis Pérez Torres, Ernesto Casa, José Maria Serra, Félix Arias, Josep Masdeu, Eduardo Samitier i Albert Ferrando, antics presidents de l’Associació Catalana del IAE i presidents del Col·legi d’Actuaris, que van fer esment d’algunes de les principals fites assolides durant els seus respectius mandats.  També es va fer un reconeixement a Fernando Durango, que va ser el gerent del CAC durant més de 25 anys.

En l’Acte, el Col·legi va fer un homenatge als actuaris amb més de 50 anys de col·legiació, als que se’ls va lliurar un pin d’or amb la nova imatge del col·legi.

25 anys Col·legi d’Actuaris de CatalunyaA continuació van intervenir Elena Soria, Carlos Roncero i Luis Roncero, tres joves actuaris, que van parlar de per què van escollir els estudis d’actuari i de la seva recent experiència en el món laboral.25 anys Col·legi d’Actuaris de Catalunya

Després es va fer un merescut reconeixement als 33 membres protectors del CAC, que van rebre una aquarel·la personalitzada, feta pel pintor i dissenyador local,  Daniel Pagans.

El CAC ha volgut destacar especialment l’important recolzament dels membres protectors, des dels orígens de l’Asociación Catalana del IAE i del CAC, que ha permès abordar molts dels projectes que s’han dut a terme.25 anys Col·legi d’Actuaris de Catalunya

25 anys Col·legi d’Actuaris de CatalunyaEn nom dels membres protectors va parlar en Joan Castells, actuari membre del CAC i president executiu de Fiatc Assegurances.  Joan Castells ens va parlar de la modernització de les entitats asseguradores en els darrers anys i de l’important paper que ha adquirit l’actuari com a expert en la gestió de riscos, esperonant al Col·legi a seguir treballant per la formació dels actuaris i pel reconeixement de la professió.

 

 

25 anys Col·legi d’Actuaris de CatalunyaL’Acte del 25è aniversari del CAC  va comptar amb la presencia de Gábor Hanák, President de la International Actuarial Association (IAA) des de l’1 de gener de 2019.  En Gabor va repassar les principals dades i actuacions de la institució que representa, així mateix va compartir les línies d’actuació estratègica a implementar durant el seu mandat que tot just ha començat, animant al CAC a seguir treballant en la defensa de la professió actuarial al seu territori.

 

Finalment el President Miquel Viñals va agrair la tasca del Col·legi per la seva implicació i impuls amb la professió, tot subratllant la «petjada» que l’entitat ve deixant en el quart de segle d'història.

En Miquel va lloar també al grup de ex Presidents i resta de col·legiats i col·laboradors que, ara fa 25 anys, «es van esforçar i van lluitar a contracorrent» perquè el projecte del Col·legi d’Actuaris de Catalunya esdevingués un èxit.

Tot i això, va reconèixer que el CAC ha sabut passar «del blanc i negre al color», incorporant les darreres innovacions tecnològiques per adaptar-se als temps actuals.

Es va fer un sentit homenatge als expresidents i als actuaris amb més de 5 anys de col·legiació.

Per aquest motiu, va esperonar als col·legiats i altres membres del sector assegurador a continuar amb la seva tasca per seguir avançant cap al mig segle.

El President Viñals es va mostrar satisfet perquè els ciments del Col·legi  «estan ben construïts», de manera que, un quart de segle després, i malgrat la incorporació de les novetats metodològiques, «els fonaments de l'entitat segueixen essent els mateixos».

Durant l'acte, celebrat a l’Auditori de Foment del Treball, també es va projectar un vídeo commemoratiu que repassa de forma gràfica els 25 anys de la institució.

Aquest vídeo es pot visualitzar a youtu.be/vw4xYXEQNB4

25 anys Col·legi d’Actuaris de Catalunya

Com a colofó a la celebració es va poder escoltar la magnífica interpretació de la Camerata de Gràcia, que va oferir vàries peces musicals de Haëndel, Puccini i Verdi.

El CAC ha volgut destacar especialment l'important suport rebut dels membres protectors, el que ha permès abordar molts dels projectes que s'han dut a terme.

25 anys Col·legi d’Actuaris de Catalunya

Al final, el CAC va oferir un còctel als 200 assistents.

L’Acte va ser patrocinat per Agrupació AMCI, Allianz, Catalana Occidente, DAS, Fiatc Assegurances, Mutual Mèdica, Vidacaixa i Zurich Insurance, tots ells membres protectors del Col·legi d’Actuaris de Catalunya, als que el CAC agraeix molt especialment la seva col·laboració.

Vicente Cancio, Zurich

entrevista

Vicente Cancio
CEO del Grupo Zurich en España

Des de 2015, quan va passar a dirigir el Grup Zurich a Espanya, quins són els principals reptes a què ha hagut de donar resposta en aquests anys? I, en els anys vinents, quins són els principals reptes a què haurà d’afrontar-se el seu grup?

Estem molt contents. Durant aquests tres anys hem preparat a Zurich per un futur que sabem amb certesa que serà diferent i ple de noves oportunitats. En la modernització de Zurich han participat de forma decisiva per cert els nostres equips actuarials, reforçats notablement. Zurich compta avui amb noves propostes i sistemes de preu en Llar, Auto, Pyme, Vida i Comerç així com Cyber, en què el paper dels nostres actuaris ha estat clau. Hem millorat la nostra capacitat de distribució a través de millores radials en connectivitat i facilitat per treballar gràcies a la tenda única d’empreses per agents i corredors. El nostre servei també s’ha modernitzat multiplicant el nostre TNPS i aconseguint la medalla d’or d’Adecose i del Colegio de Mediadores de Valencia. Modernitzar ha suposat també apostar decididament per la connectivitat amb la mediació. I és que modernitzar suposa també digitalitzar el nostre negoci a través de les nostres plataformes Klinc by Zurich i Zurichempresas.es.

En la modernització de Zurich han participat de forma decisiva per cert els nostres equips actuarials.

A Zurich tenim l’opció de treballar de manera flexible des d’on vulguem durant 20H setmanals i, a més, els nostres espais de treball son oberts i fomenten la col·laboració. Zurich no ha arribat encara al seu màxim potencial i estem convençuts que aquests propers tres anys seran decisius.

Alhora, hem començat a experimentar com serà el futur i quines oportunitats d’hibridació tindran els models digitals amb els negocis actuals. Malgrat i que es parla molt de tecnologies i digitalització, estic convençut que l’èxit en la nostra transformació son les persones, la seva actitud i compromís, a més del seu talent per a modernitzar la companyia. Per transformar s’ha de comptar amb les persones adients, la resta ve després.

Tota la seva carrera professional l’ha desenvolupat a Zurich, en la qual va començar fa més de 30 anys. En aquest temps, sota el seu parer, quins han estat els canvis més significatius que s’han produït en la seva entitat? Quines coses es mantenen?

Zurich està a Barcelona des de fa més de 135 anys. És una empresa sòlida establerta en el mercat assegurador espanyol i en el món amb una forta capitalització i un rating AA. Gaudeix, tanmateix, d’una excel·lent reputació i una marca amable que s’associa amb la qualitat i solvència. Hi ha negocis que perduren de forma estable i altes que han anat apareixent en els últims anys, com des de 2008 l’aliança asseguradora amb el Sabadell, que gaudeixen d’una salut excel·lent.

Zurich Marató Barcelona 2019

A Espanya, la marca Zurich porta una dècada vinculada a la vida saludable gràcies al nostre patrocini de la Zurich Mataró de Barcelona, a qui es van afegir posteriorment els de Sevilla, Donostia i Màlaga , així com la Cursa de la Dona, que es celebra en 8 ciutats espanyoles. El mercat ens reconeix també com una empresa innovadora pels nostres desenvolupaments digitals que son possibles gràcies a tot el suport del Grup Zurich i al nostre equip Digital que, per suposat, compta amb excel·lents actuaris i subscriptors. A més, comptem amb el suport de la Zurich Foundation i participem des de fa anys en diversos programes per a recolzar als joves en la seva incorporació al mercat laboral. Barcelona és un gran destí per captar talent i Zurich compta en la ciutat amb un dels seus Centres Tecnològics que donen servei global, així com diversos equips de més de 30 nacionalitats que gestionen de forma especialitzada l’administració d’inversions o els programes internacionals d’assegurança. Son una part molt important de la família Zurich.

De la seva etapa professional a Anglaterra, Suïssa i Llatinoamèrica, quina és la lliçó més important que ha après a nivell de negoci? I, què remarcaria del model de negoci que es desenvolupa en aquests països davant el nostre mercat?

He estat molt afortunat i les experiències en aquestes ciutats han estat totes inoblidables, especialment Londres fa ja 10 anys per la seva durada. Allà es van forjar alguns dels meus aprenentatges més importants. A Londres vaig admirar el funcionament del mercat, les seves estructures i tradicions però també vaig experimentar alguns conflictes difícils de resoldre. En Sao Paulo vaig poder comprovar la dificultat i grandària dels mercats llatinoamericans, Mèxic DF a Sao Paulo son 9 hores d’avió i dos mercats radicalment diferents. A Zurich vaig tenir una funció molt interna, vaig descobrir la vida corporativa en el Grup i el repte que suposa gestionar projectes internacionals. Aquests períodes, al final, representen només una petita part de la meva carrera, en la seva pràctica totalitat realitzada a Espanya i en el mercat.

Alguns joves em demanen si puc donar-los algun consell per a les seves carreres professionals i només m’atreveixo a recomanar-los que desenvolupin el triple de paciència de la que demostren, que estiguin en el mercat i visquin l’assegurança en primera línia.

Alguns joves em demanen si puc donar-los algun consell per a les seves carreres professionals i només m’atreveixo a recomanar-los que desenvolupin el triple de paciència de la que demostren, que estiguin en el mercat i no només en funcions centrals, que transaccionin i visquin l’assegurança en primera línia, amb l’orella parada sabent com respira la companyia i quines oportunitats hi ha; que aprenguin dels fracassos i ignorin la idea que tot succeirà quan i com nosaltres vulguem. L’atzar, les persones que et recolzen, la intuïció estratègica i treballar dur formen un còctel interessant, però a vegades no trobem a mà tots els ingredients. No totes les feines de la teva vida professional seran intel·lectualment delicioses. Jo vaig fer coses tan poc sofisticades com arxivar centenars de peritatges en carpetes de sinistres a través del seu nombre d’expedient, o vaig haver de registrar al sistema informàtic centenars de domicilis o NIFs de clients. Ahir els ho explicava a un grup de 30 joves professionals del nostre Hub Global de Programes Internacionals i es reien molt, però jo crec que hagués estat molt diferent si no hagués passat per aquests aprenentatges tan variats.

Els clients, cada cop són més autònoms gràcies a les noves tecnologies, com impacta aquest fet en els diferents canals de distribució amb què treballen al seu grup? Creu que avui en dia aconseguir la fidelitat del client és més complex que en el passat?

Sempre ha estat un repte mantenir la confiança dels clients. Els clients estan ben assessorats pels seus mediadors, experiència de clients, retenció de clients etcètera per a Zurich és fonamental treballar en la millora de l’experiència dels mediadors, els representants dels clients, els seus traductors o ventrílocs. Els clients parlen a través dels mediadors i és per això que és molt important escoltar atentament. Amb aquesta finalitat, treballem amb diversos nivells d’escolta activa amb els nostres agents i els corredors més representatius. Escoltar i corregir el rumb (o mantenir-lo o accelerar-lo) s’ha convertit en una característica valuosa de la identitat de Zurich. La nostra feina per a millorar la seva experiència amb Zurich té moltes dimensions i és complexa. Des de la millora dels factors que influeixen en la retenció, documentació, informació, canals de comunicació etcètera. Estem orgullosos d’haver millorat radicalment el nostre TNPS per la combinació de molts factors. En primer lloc, per les millores en sinistres, avui peritem molt més ràpidament i 50 mil d’aquests peritatges son instantanis, a través de mitjans digitals. El nostre nivell d’assistència en carretera ha millorat notablement, les nostres pòlisses son més clares i esperem seguir millorant cada trimestre.

Les pensions són un element de preocupació general. Des del seu punt de vista, quines creu que podrien ser les accions a seguir, des del sector privar, per a col·laborar en la mitigació d’aquest problema?

Les pensions són un element essencial per a garantir el nostre estat de benestar però inclús per al manteniment de la nostra economia. Totes les previsions basades en l’evolució demogràfica que vivim i l’augment de l’esperança de vida senyalen que ,per al 2050, per cada treballador actiu hi haurà un jubilat. Això, per a un sistema de repartiment com el nostre és obvi que representa un gran repte. D’altra banda, el manteniment d’un poder adquisitiu adequat de la població jubilada serà clau per a sostenir la demanda interna. Les previsions apunten a que Espanya serà un dels països més envellits del món a causa d’una de les menors taxes de natalitat en el món combinada amb una de les esperances de vida majors del món. L’INE concretament preveu que per al 2033 una de cada quatre persones estarà jubilada.

“Les pensions són un element essencial per a garantir el nostre estat de benestar però inclús per al manteniment de la nostra economia.”

Per tant, és lògic que les pensions siguin un element de preocupació general. En el recent estudi elaborat pel Grup Zurich en col·laboració amb la Universitat d’ Oxford es confirma que aquesta és precisament la principal preocupació financera de les famílies, per davant fins i tot de tenir ingressos per a arribar a final de mes.

Tanmateix, son múltiples les formes en què el sector privat pot ajudar a mitigar una falta de previsió i d’estalvi a la jubilació que suposi la incapacitat de viure una vida digna que, a més a més, serà molt més prolongada del que ho era en un passat.

Fins el moment, un element diferencial per a la vida digna dels grans, a banda d’unes pensions públiques amb una tassa de substitució propera al 80% de l’últim salari, ha estat la inversió en la llar. Si com tot apunta les noves generacions aposten més pel lloguer que per la compra en el moment de la jubilació el cost de vida serà major, doncs hauran de destinar una part important del seu estalvi o pensió a la llar. I això fa que sigui encara més necessari disposar d’estalvis complementaris.

I és aquí on el sector privat, asseguradores i gestores de pensions poden contribuir. En primer lloc, ajudant als ciutadans a comprendre i preveure la seva situació financera futura. En la informació està el poder anticipar-se i avui molts ciutadans no disposen de mitjans suficients ni de coneixement de les solucions que poden ajudar-los a preparar-se de cara a la jubilació com també apunta l’estudi Agile Protection realitzat per Zurich i la Universitat d’Oxford.

Un dels elements que està proposant amb més força el sector per a fomentar l’estalvi i que aquest es pugui realitzar amb un menor esforç i des de la incorporació al mercat laboral, és el desenvolupament de la previsió empresarial, ja sigui en format d’aportacions per part de l’empresa com per part del treballador a través de l’empresa. Avui en dia el segon pilar segueix essent molt petit en front a l’estalvi particular i, en canvi, estalvi a través de l’empresa té dos grans beneficis per als treballadors, el primer és l’empenta que suposa el tenir una opció d’estalvi per defecte com suggereix l’economia conductual i que en països com el Regne Unit han funcionat. Concretament, que per defecte un percentatge petit del teu salari es destini a un pla d’estalvi de jubilació. Està comprovat que quan això es fa per defecte la tassa d’abandonament és baixa. D’altra banda, contractar aquest tipus de productes a través de la teca empresa suposa una opció molt més eficient en costos donat que a un canal de distribució més eficient se l’hi afegeix l'economia d’escala que es poden assolir i, per tant, això revertir en una major rendibilitat neta per als estalviadors.

Pel que fa a la futura Llei de Distribució d’Assegurances i Reassegurances privades en matèria de formació, l’objectiu principal de la qual és promoure la igualtat en els diversos canals dels distribuïdors d’assegurances i establir diferents nivells de coneixement segons les funcions que desenvolupa. Quin impacte tindrà en el nostre mercat i, en concret, en els canals de comercialització?

  • Els nous requeriments de formació, en cas que sigui aprovada finalment, busquen especialment equiparar la formació per a treballadors de les entitats asseguradores que realitzin tasques de distribució amb la formació que ja venen realitzant els mediadors actualment. La nova llei, si no canvia en el procés de tramitació parlamentària, introdueix alguns conceptes nous com la venta assessorada o alguns requeriments addicionals aplicables als productes d’inversió basats en assegurances, que sota el nostre criteri, tindran un impacte relatiu en la formació obligatòria. Entenem que és formació específica per aquells mediadors que hagin d’assessorar que distribueixin aquella tipologia de productes d’estalvi, i que segueix la línia de regulació per a productes similars de distribució bancaria. No esperem grans canvis a nivell de formació per la mediació en general, ni per agents, ni per corredors ni per els operadors de banca-assegurances.
  • En tot cas, una millor formació de tots els canals incidirà en la professionalització de la distribució d’assegurances i en definitiva en la transparència i un millor servei al consumidor final. Aquesta millora es notarà de forma molt més efectiva especialment en els productes de vida estalvi, on l’especialització tindrà un valor molt rellevant per als clients.

La presa de decisions i els processos automàtics estan recolzats, cada com més, mitjançant la utilització de grans quantitats de dades analitzades mitjançant sistemes d’intel·ligència artificial. El sector assegurador està molt expectant davant totes les avantatges que aquests sistemes poden oferir. El seu grup, per exemple, ha implantat un sistema de tarifació de vida a través d’internet que utilitza una càmera i intel·ligència artificial. A nivell general, quins creu que són els elements que hauran de tenir en compte les asseguradores per a integrar adequadament aquestes tecnologies en la seva organització?

És tot un desafiament. Primer cal triar, hi ha múltiples tecnologies i la combinació de diverses d'elles és possible també. Escollir no és fàcil, comencem per digitalització els nostres processos de servei o oferim noves experiències a mediadors, a clients , a tots dos o renovem digitalment les propostes que ja tenim funcionat. Zurich ha triat començar per noves propostes per a clients amb la col·laboració d'agents, corredors i partners. I al mateix temps avancem a millorar el nostre servei amb noves tecnologies. En aquest procés hi ha molt d'aprenentatge i de prova però estem molt contents pel progrés realitzat aquests últims 2 anys. La convivència a Zurich entre el nou i el clàssic intentem que sigui el més natural i oberta possible i cal destinar recursos a que això succeeixi i succeeixi ràpid. Hem començat a canviar de pell a poc a poc, i dins de 3-5 anys la tindrem completament nova.

Segons un informe del FMI de l’any passat, les pèrdues a què podrien estar fent front els bancs per atacs informàtics podrien arribar al 9% de la seva facturació i, el més sorprenent, la majoria d’ells no estan assegurats. La ciber seguretat és un sector en alça. Quines respostes i solucions es poden oferir des del sector assegurador a la resta de l’economia? I, quins passos està fent el seu grup en aquest terreny?

Tradicionalment, les entitats financeres han vingut contractant la denominada Pòlissa Integral Bancaria, protegint el balanç dels bancs i institucions financeres de les pèrdues financeres derivades d’actes malintencionats o fraudulents, tant interns (infidelitat de treballadors) com externs (comesos per tercers no relacionats amb els treballadors). Zurich és líder de mercat en l’assegurament d’aquest tipus d’esdeveniments per els principals entitats financeres espanyoles des de fa diversos anys.

Dins el que denominem frau extern, o comès per tercers, destaca l’anomenat frau electrònic o informàtic, el qual consisteix en el robatori de diners per part d’un tercer havent confiat l’entitat financera en ordres o institucions rebudes, que hagin sigut fraudulentament alterades, modificades o falsificades. Esdeveniments com el conegut phishing, així com la enginyeria social s’emmarquen dins del frau informàtic. Doncs bé, en els darrers 2 anys el nombre d’esdeveniments o sinistres relacionats amb aquest tipus de casuística, així com l’import mitjà de les pèrdues patides per entitats financeres ha augmentat dràsticament, no només en l’àmbit nacional sinó també, i en especial, en aquelles entitats financeres amb exposició fora d’Espanya, especialment en Letam.

Tanmateix, més enllà del robatori de diners, fa ja alguns anys que va guanyar molt interès, per part de les entitats financeres, la protecció davant delictes relacionats amb la ciber seguretat, és a dir, aquells esdeveniments fraudulents que puguin comprometre la privacitat de les dades custodiades pels Bancs així com la pròpia seguretat de la seva estructura o arquitectura tecnològica. No cal comentar com d’apetitoses son les entitats financeres com a targets clars per als anomenats hackers, tant individus que operen sols com grups de ciber delinqüència perfectament organitzats i amb grans capacitats i coneixements tecnològics, tractant d’obtenir beneficis econòmics mitjançant la ciber extorsió, el segrest de dades, demanant un rescat per a alliberar-los, la venta de dades substrats de la dark web o simplement per sabotejar l’activitat operativa de l’entitat, bloquejant els seus accessos on-line o mitjançant una denegació de servei  o cometent aquesta actes argumentant una determinada o suposada finalitat ‘social’. A tot això s’ha de tenir en compte també l’important risc de reputació a què s’enfronten les entitats financeres, l’impacte del qual pot tenir un valor incalculable, sense oblidar-nos de les quantioses indemnitzacions rebudes com a conseqüència de tal esquerda de seguretat o privacitat. Tot això, emmarcat dins els nous deures imposats pel nou reglament general de protecció de dades.

Novament, en Zurich hem apostat per seguir aportant valor no només en la protecció dels riscos esmentats mitjançant l’elaboració de programes d’assegurances ad-hoc per institucions financeres, sinó també en la mitigació d’aquests riscos amb programes específics de protecció en el camp de la ciber seguretat. En la configuració d’aquest tipus de programes d’assegurança, l’estreta col·laboració entre banc-broker-asseguradora és vital per a entendre bé el nivell de protecció de l’entitat financera, entendre la seva arquitectura tecnològica, així com la magnitud d’una potencial parada de servei causant una hipotètica pèrdua de beneficis, així com els plans de contingència existents per a poder sortejar aquests, i altres, esdeveniments amb el menor impacte econòmic i de reputació possible.

D’ençà la crisi, vam viure com en els mercats baixaven els tipus d’interès. Sembla que aquestes baixades han arribar per a quedar-se més temps del que pensàvem. Com afecta aquesta circumstància al negoci de Vida? I a la gestió de les inversions?

Afecta negativament com és lògic des de múltiples àmbits. Per una part afecta directament al resultat financer i, per l’altra a la proposta de valor als nostres clients. A Espanya, l’estalvi financer ha estat tradicionalment canalitzat en la seva majoria cap a productes garantits i de curt termini, i es només recentment quan els estalviadors han hagut de començar a buscar un altre tipus d’inversions per a obtenir una major rendibilitat que, òbviament, implica un major risc. Veure plans de pensions i fons d’inversió amb estratègies conservadores com els que inverteix en renda fixa a curt termini o mercats monetaris en negatiu ha suposat un canvi de paradigma. Molts clients no havien vist mai succeir això durant un període llarg de temps i, molt poc a poc, els fluxos d’estalvi comencen a virar cap a altres opcions d’inversió. Aquest fet suposa un esforç extra per a les companyies en termes d’informació, transparència i d’identificació de necessitats per a què els clients comprenguin el tipus de producte que compren, les rendibilitats que poden obtenir i els riscos que comporta.

També per això és especialment important posar en valor l’estalvi a llarg termini que, a més de suposar un menor esforç, és sempre més estable. I també el que és buscar solucions d’estalvi eficients que permetin maximitzar rendibilitats després de despeses, una cop més fent èmfasis en la idoneïtat de desenvolupar amb una major convicció la previsió social empresarial com a mitjà que reuneixi totes les condicions.

La implantació de Solvència II ha obligat a moltes asseguradores a gestionar els seus fons propis amb un major control. Com es viuen aquestes circumstàncies des d’un grup internacional?

El Grup Zurich ja tenia establert un marc robust de gestió de capital i riscos previ a la introducció de Solvència II. De fet, al ser un grup Suís, està sotmès als requeriments de solvència de Suïssa (SST). El grup, a més, gestiona el capital internament en base a un model intern de capital. A nivell local, ens hem hagut d’adaptar a Solvència II, com la resta d’entitats que operen en el mercat; crear les noves funcions (Actuarial, riscos...) i assumir les noves responsabilitats a nivell de Consell, etc. El fet de pertànyer a un grup internacional suosa que no partim de zero en quant als models de valoració, els controls, les polítiques de riscos i capital. També ens permet compartir amb la resta de països del grup la forma d’implantar els requeriments i les best practices.

Les asseguradores que cotitzen en borsa o les que reporten a una matriu que cotitzi en borsa, consoliden les seves dades seguint les normes internacionals de comptabilitat. S’espera que, a partir del 2022, s’apliqui a Europa la norma internacional d’informació financera sobre assegurances, la NIIF 17. Com valora l’impacte que aquesta mesura tindrà en les empreses en general i en la seva en particular?

El pas de la NIIF4 a la NIIF17 d’aplicació sobre els contractes d’assegurances i l’aplicació simultàniament de la NIIF9, en el que es refereix a la classificació i tractament dels instruments financers, suposarà un canvi molt significatiu pel que fa a la presentació dels estats financers de les entitats asseguradores. La norma té com a objectiu facilitar la transparència i claredat sobre la situació financera de l’entitat, la seva estratègia de rendibilitat per negocis i sobre l’evolució dels fluxos de caixa dels mateixos. A més, la norma haurà d’afavorir una millor comprensió i comparabilitat de com es genera valor en el sector assegurador.

El canvi és de gran calat, tant pel que implica a nivell de possibles impactes en l’estratègia de go to market per productes, com en la necessitat de modificar profundament el model operatiu, especialment en les àrees financer-actuarials i tècniques.

Nosaltres portem preparant-nos per aquest canvi des de fa més de dos anys i, tot i que encara quedi un cert temps fins la seva implantació, esperem que la prioritat en el focus i el ritme d’execució de l’equip de projecte segueixin mantenint-se molt alts durat tot el temps.

Per cloure, el seu grup mostra un interès actiu en la igualtat de gènere així com per la promoció de l’esport, només cal veure com patrocina diverses maratons anuals. Quins impactes tenen aquestes accions dins la seva Entitat i en la societat?

A Zurich portem 8 anys de compromís amb el running; un dels nostres eixos que amb el temps s’ha arribat a convertir gairebé en una filosofia d’empresa. A través del running som capaços d’unir la nostra aposta per la vida saludable, per la igualtat de gènere i per la lluita en la superació d’obstacles. Tot això a través de 4 maratons, 8 carreres de la dona i mils de corredors entre clients, treballadors i distribuïdors. La veritat és que, en aquest camp i en algun altre, m’atreviria a dir que som la companyia que més corre.

Cursa de la Dona Barcelona 2019

CaixaBank

Carme Negro, CAC

entrevista

Carme Negro Claret
Guatemala
Carme Negro Claret és membre titular del Col·legi d’Actuaris de Catalunya des de l’any 2000. Ha treballat a Espanya, i a Guatemala, Hondures, El Salvador, Panamà i Costa Rica.
Resideix a Guatemala des del 2000 i a l’actualitat treballa per a l’empresa Consultoria Quantia com a sòcia fundadora.

Portes treballant fora d'Espanya molts anys, quina va ser la causa de la teva anada a l'estranger?

Turística. Estava treballant a Winterthur Assegurances en l'any 1999, i vaig anar a un viatge a Guatemala / Mèxic de 20 dies. En el viatge i per circumstàncies de la vida vaig conèixer a Luis, metge-cirurgià i qui es convertiria en el meu espòs. Al febrer del 2000 vaig decidir venir a Guatemala i portem 19 anys junts.

Aquest any ens vam casar a La Antigua Guatemala per les noces civils i les noces eclesiàstica a Montserrat (Barcelona). Tenim dues nenes, l'Alba i la Laia.

Quan et vas anar, vas trobar diferències sensibles entre Espanya i la societat d'acollida?

La societat d'acollida va ser excepcional i la meva adaptació al país va ser molt bona. El guatemalenc en general és positiu, obert, amb sentit de l'humor i sobretot generós i caritatiu. Tot i que la imatge de Guatemala a l'exterior semblés que és un país amb moltes dificultats, és una nació emergent que té moltes oportunitats per a poder-se desenvolupar perfectament.

La societat d'acollida va ser excepcional i la meva adaptació al país va ser molt bona. El guatemalenc en general és positiu, obert, amb sentit de l'humor i sobretot generós i caritatiu.

Cóm es formen els actuaris a Guatemala i cóm és la relació entre ells? l fet de ser dona, t’ha suposat avantatges o per contra has patit algun tipus de discriminació?

A Guatemala no hi ha una carrera d'Actuaris. Som quatre o cinc actuaris treballant al país, amb estudis realitzats en altres països d'Amèrica Llatina o Europa. La majoria ja estan jubilats i han reduït les seves jornades de treball.

Actuaris pel món, Carme NegroL'any 2002 em van contactar de l’Asociación Guatemalteca de Instituciones de Seguros (AGIS), doncs els seus directius van saber que jo vivia a Guatemala i era actuària d'assegurances.

Des de llavors, treballo a mig temps com assessora actuarial de l'associació donant suport en temes actuarials i financers, i de normativa tècnica d'assegurances.

Addicionalment, soc sòcia fundadora de QUANTIA SA, consultoria actuarial i financera, on dono consultoria i desenvolupaments actuarials, el disseny i desenvolupament de sistemes d'informació per a l’industria asseguradora, i l'auditoria actuarial de reserves tècniques a companyies d'assegurances i d'assegurances de caució, a Guatemala i altres països de l'Amèrica Central (Hondures, Panamà, Costa Rica i El Salvador).

Extensivament he realitzat treballs actuarials per a diverses entitats com ara col·legis professionals, el Banc de Guatemala, la Cort Suprema de Justícia, empreses privades, entre d'altres.

A Guatemala no hi ha una carrera d'Actuaris. Som quatre o cinc actuaris treballant al país.

Les activitats laborals les he complementat amb les docents, amb aproximadament 4 diplomats a l'any a diferents nivells per a guatemalencs i centreamericans.

Durant els primers anys vaig haver de ser consistent i convincent en el meu exercici per posicionar-me, però no vaig percebre que hagi estat més difícil per ser dona. Crec que he estat justament valorada per la meva professionalisme.

Hi ha un col·legi professional d'actuaris que els doni suport adequadament?

En no existir una carrera professional a Guatemala, no hi ha col·legi professional. Al 2017 es va crear l’Asociación Centroamericana de Actuarios (ACEA), amb seu a Panamà, de la qual formo part com a vicepresidenta segona. Compte amb representants de cadascun dels països de l'Amèrica Central. Aquest mateix any l'ACEA va ingressar formalment a l’IAA.

Al 2017 es va crear l’Asociación Centroamericana de Actuarios (ACEA), amb seu a Panamà.

Si no hi ha actuaris a Guatemala, qui fa la funció actuarial?

Un dels reptes més importants a Guatemala és la funció actuarial. Atès que no hi ha carrera universitària, no es pot exigir que les asseguradores contractin un actuari per fer la funció actuarial. Al mercat assegurador guatemalenc hi ha un important grup de professionals amb experiència en assegurances, tècnics, financers, gerents de riscos que d'alguna manera porten a terme la funció actuarial. El repte més important és capacitar, tenir les eines per a realitzar la mateixa i en això s'està treballant fortament en AGIS. I crec que l'associació està aconseguint que aquest grup de professionals siguin d'alt nivell.

Tenen interès pels estudis relacionats amb el temes actuarials i el món de les assegurances?

Molt poc, només els professionals que treballen en el mercat assegurador.

Com és el mercat assegurador a Guatemala?

És un sector en expansió, amb increments del 8% anuals en els últims 15 anys. No obstant això, les primes del sector són del 1.2% del PIB, que és una de les més baixes de l'Amèrica Central. La baixa penetració actual de l'assegurança a Guatemala es pot considerar com una gran oportunitat per al mercat assegurador guatemalenc. Les primes de l'any van ser de US $ 903 milions per a persones i riscos assegurats. La densitat, primes per càpita, és d'US $ 51.5, molt per sota de la d'Amèrica Llatina d'US $ 260.00. L'índex d'aprofundiment és del 20%, primes de Vida vs primes totals. El parc vehicular assegurat és del 10.6% del total.

El mercat assegurador és un sector en expansió, amb increments del 8% anuals en els últims 15 anys.

Les indemnitzacions de vida i de danys van superar els US $ 472 milions, dels quals US $ 206 milions es corresponen a salut.

La ràtio combinada és del 96.7%, sent l'òptima per sota de 100. Les utilitats del sector van ser de US $ 120 milions. El ROE (rendibilitat sobre el patrimoni) va ser del 21% i el ROA (rendibilitat sobre actius) del 8%.

En aquest sentit, es va emfatitzar que el sector assegurador va contribuir positivament a l'economia del país invertint US $ 528 milions en valors de l'estat (59% en valors de l'Estat) i generant llocs de treball directes de més de 3,000 persones i de llocs de treball indirectes entre 12,000 i 18,000.

Per garantir el compliment de les obligacions amb els assegurats per un sinistre, les empreses asseguradores en el seu conjunt compten amb reserves d'US $ 627 milions i un patrimoni d'US $ 500 milions, de manera que els nivells de capitalització (Patrimoni/Actius) són el 36%, nivells alts que permeten garantir les obligacions amb els assegurats.

Quines són les línies que van en expansió?

Els productes que cobreixen a les persones i les seves famílies, especialment els de vida i salut.

Al país hi ha un gran potencial de creixement en les assegurances individuals, particularment els de vida, accidents i salut, a través del desenvolupament de productes inclusius, productes senzills, estandarditzats i assequibles a aquella població que abans no havia tingut una assegurança amb anterioritat.

En l'actualitat estan entrant en el mercat assegurador empreses de Insurtech que suposen una gran disrupció per a les empreses asseguradores tradicionals, observen aquesta problemàtica a Guatemala? i quins consideres que són els principals reptes de la indústria a Guatemala?

De moment a curt termini no estan entrant. Considero que és necessari un nivell de maduresa en el mercat assegurador cap a aquest tipus de tecnologies i un marc jurídic adequat que reguli els serveis d'assegurances digitals.

A Guatemala els principals reptes que es té com a indústria, actualment són:

  1. Fomentar la responsabilitat ciutadana i social dels guatemalencs davant la necessitat d'assegurances obligatòries.
  2. Adoptar els impactes de noves tecnologies en el treball diari i en l'impacte que aquestes poden tenir en els clients.
  3. Promoure la preparació del país davant esdeveniments catastròfics que puguin afectar la infraestructura estratègica Nacional.
  4. La modernització i actualització del marc regulador en vistes de Solvència II al costat del Ens Regulador.

Sabem que ens visites amb freqüència, què és el que trobes a faltar professionalment, i què és allò que hauríem de copiar de Guatemala?

En els últims vint anys, el sector assegurador europeu ha experimentat un important canvi de marc regulador el que ha generat l'adaptació important a la normativa de Solvència II, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. Això ha generat una corba d'aprenentatge durant anys per assolir el nivell actual.

A Guatemala estem començant aquest procés. L'important del mateix és que tractem de "adaptar" el normatiu. El país presenta diferències importants amb relació a Europa. En aquest sentit, la relació ens regulador - asseguradores és d'absoluta confiança i cordialitat. Tots dos tenen el mateix objectiu, millorar la productivitat, la solvència de les asseguradores sense que els assegurats surtin perjudicats en el procés.

T'has plantejat tornar?

Actuaris pel món, Carme NegroFins ara no. La meva vida aquí a Guatemala, tant personal com professionalment, ha estat immillorable. No obstant això, les nostres filles volen continuar els seus estudis universitaris a Barcelona. Però l'activitat laboral, tant del meu marit com la meva, són aquí, així que està difícil tornar.

Quines són les teves activitats en els moments d'oci?

Cada dia faig MMA (Arts Marcials Mixtes) conjuntament amb les meves filles, i viatjar en família.

Com et veus professionalment d'aquí a 10 anys?

Treballant en la consultoria i donant suport al mercat assegurador guatemalenc com fins ara, amb l'objectiu que el mateix sigui més tècnic.

Quins objectius et planteges?

En principi, mantenir el compromís amb el mercat assegurador guatemalenc i el prestigi que durant anys he aconseguit. També vull mantenir-me actualitzada en els temes actuarials i específicament reforçar la meva carrera en Economia. Dins dels meus objectius està consolidar la meva àrea de treball a Centreamèrica a través de la consultoria.

Com creus que el Col·legi d'Actuaris de Catalunya et podria ajudar?

Crec que el Col·legi pot ajudar els actuaris que estem fora i no tenim possibilitat de capacitar de forma presencial, que ho puguem fer en línia i estar al dia amb les novetats de normatives i implementació d'aquestes.

Actuaris pel món, Carme NegroVoldria aprofitar aquest espai per fer palès el meu reconeixement i el meu més profund agraïment al suport incondicional que encara en la distància he rebut de part dels meus pares, persones excepcionals, suport que ha estat fonamental per aconseguir la meva completa felicitat.

Nacional Re

formació

Activitats en matèria de formació del primer semestre de l’any 2019

1. Canvi de cicle en l’economia mundial. On són els riscos? Perspectives per als mercats.

17 de gener de 2019.

Sr. David Cano (AFI).

A la conferència, David Cano va parlar de la situació dels mercats financers, molt influenciats per la gran volatilitat, que va afectar la rendibilitat de la pràctica totalitat dels actius a l’any 2018. Va destacar que, encara que els fonaments de l’economia mundial són sòlids, els mercats van reaccionar amb força davant de determinats riscos “polítics”: guerra comercial USA-Xina, polítiques proteccionistes, Brexit, situació política a Itàlia, crisi Síria, entre d’altres.

David Cano (AFI)

Pel que fa a la situació econòmica europea, va destacar que el creixement del PIB continua sent moderat, tot i que en un entorn d’inflació baix. De l’economia espanyola, va comentar que segueix creixent per sobre de la mitjana dels països europeus, tot i que sens dubte es veurà afectada per un entorn menys favorable.

Segons el seu parer, els tipus d’interès seguiran sent baixos, encara que amb una molt lleugera tendència a l’alça, depenent de l’evolució de l’activitat econòmica, de manera que per aconseguir rendibilitats que superin la inflació, que segueix molt controlada, els inversors hauran de seguir prenent riscos, fonamentalment en renda variable, assumint la volatilitat que això comporta.

Van assistir a la conferència 56 persones.

2. CERA Mòdul A: Foundations and quantitative methods of ERM.

18, 19, 20 i 21 de febrer de 2019.

European Actuarial Academy.

El seminari forma part de la formació necessària per a l’acreditació CERA (Chartered Enterprise Risk Actuary), que consta de 4 mòduls (A, B, C i D), amb els seus exàmens respectius.

CERA Global Association

En una primera part, el seminari va ajudar als actuaris a ampliar els seus coneixements sobre la modelització actuarial i financera quantitativa moderna, que formen part essencial del programa de estudis CERA.

A la segona part del seminari va tractar l’ERM (Enterprise Risk Management) des d’un punt de vista més qualitatiu. Això va permetre als participants entendre i gestionar l’univers de riscos, inclosos riscos no quantificables i altres pels quals les empreses tradicionalment no assignen capital, i que gestionen d’una altra manera.

Van assistir al curs un total de 5 persones membres del CAC.

3. La digitalització en les entitats asseguradores.

26 de febrer de 2019.

Sr. Josep Lluís Ferré (Allianz).

Josep Lluís Ferré

Josep Lluís Ferré va parlar de la transformació digital a les entitats asseguradores, que exigeix ​​un nou diàleg amb el Client, adaptar la proposta a la Mediació, capacitar els col·laboradors de les entitats, l’impuls de l’eficiència i de la productivitat, considerant la dada com la base de la innovació.

Va comentar que el diàleg amb el Client ha d’estar basat en els diferents canals i mecanismes que la tecnologia ofereix (webs, tablets, mòbils, etc.). El Client demana una resposta ràpida i de qualitat, amb accés multicanal i demandant senzillesa i solució immediata als seus problemes. Això suposa també un repte per a les entitats que han d’adaptar les seves oficines i serveis a les demandes del nou mediador, i per als treballadors de les entitats asseguradores, doncs s’exigeix formació en aquestes noves tecnologies.

Abans de la conferència es va presentar la revista del CAC del primer semestre del 2019.

Van assistir a la conferència 42 persones.

4. Fiscalitat de la previsió social empresarial.

12, 13 i 14 de març de 2019.

Sr. Ignasi Calvet (Garrigues).

Fiscalidad de seguros y previsión social.

En el curs, de 3 dies de durada i 4,5 hores, Ignasi Calvet va abordar amb profunditat el complex tractament fiscal aplicable a la previsió social empresarial, concretament, i entre d’altres:

- La instrumentació de compromisos per pensions mitjançant plans de pensions, plans de previsió social empresarial o assegurances col·lectives de vida.
- La utilització com a fórmula de retribució de directius o administradors.
- El finançament de formes de prejubilació o de reestructuració de plantilles.

Van assistir al curs 28 persones.

5. Cursos R: Introducció a R.

13, 14 i 15 de març de 2019.

Sr. Francesc Vallvé.

Cursos R

En aquest primer curs introductori es van veure tots els conceptes teòrics i pràctics per a la programació en R, que obren el camí per a posteriorment realitzar qualsevol aspecte més concret o avançat. Es van tractar els aspectes bàsics mínims per entendre el llenguatge.

L'aprenentatge es basa en la programació formal del llenguatge R perquè, un cop acabat el curs, l'alumne sàpiga què està fent en tot moment, pugui tractar codis, depurar errors i millorar programes.

També es van veure plataformes i entorns de desenvolupament essencials per treballar en un equip de programació.

Amb la base dels coneixements adquirits en aquest curs l'alumne podrà evolucionar i aplicar-los a les seves pròpies necessitats, tant en àrees d'assegurances de vida com d'assegurances no vida, funció actuarial, pricing, Solvència II i àrees de màrqueting, entre d'altres.

Van assistir al curs 11 persones.

6. La valoració de les indemnitzacions en els accidents de trànsit.

11 d’abril de 2019.

Sr. José Pérez Tirado (Tirado advocats), Sra. Olga Torrente (Gabinete Torrente) i Sr. Angel Maya (Allianz).

La valoració de les indemnitzacions en els accidents de trànsit

A la Jornada es va analitzar la metodologia de càlcul de les indemnitzacions per lucre cessant i dany emergent del nou Barem d’Automòbils, d’acord amb les bases tècniques actuarials que el suporten. Es va parlar dels diferents casos en què, al marge del barem, la Llei permet dur a terme una valoració actuarial específica, aquests són els casos en què les pensions públiques reconegudes als perjudicats difereixin de les estimades en les bases tècniques del barem.

El Sr. Pérez Tirado, va comentar les diferents “finestres a la llei” que permeten reclamar indemnitzacions sensiblement diferents a les que estipula el Barem, aportant una valoració actuarial que ho justifiqui.

La Sra. Torrente va exposar els aspectes fonamentals de la metodologia actuarial que suporta el Barem i va exposar diferents casos pràctics en els quals les quantitats aconseguides pels perjudicats van ser molt superiors a les que contemplava el Barem.

Finalment, el Sr. Maya, va parlar de l’experiència de l’aplicació del Barem a la companyia d’assegurances Allianz. Va comentar que l’aplicació del barem ha estat molt positiu per a les víctimes d’accidents d’automòbils, que ha millorat la professionalització del sector i que es tracta d’un dels sistemes més avançats d’Europa.

Van assistir a la Jornada 33 persones.

7. Cursos R: Tractament de dades i base de dades.

25 i 26 d’abril de 2019.

Sr. Francesc Vallvé.

En aquesta segona part dels cursos de R s’han tractat les dades i les bases de dades.

El tractament de les dades és necessari per a la realització de qualsevol procés basat en dades, tant per desenvolupar un model estadístic com per realitzar un quadre de comandament, per exemple. Les dades s'han de tractar, consultar, modificar i emmagatzemar.

És en aquest àmbit on entren en joc les bases de dades, que són àmpliament utilitzades en les companyies asseguradores, per la qual cosa s'ha d'aprendre a consultar-les i a crear noves bases amb noves dades que aportin eficiència, i aquest segon curs va servir per això.

Van assistir al curs 10 persones.

8. Fonaments de Solvència II.

14 i 15 de maig de 2019.

Sra. Anna Labayen (Area XXI), Sr. Jordi Payés (Serfiex), Sra. Judith Pujol (Kpmg) i Sr. Emilio Vicente (MGS).

Fonaments de Solvència II

El curs respon a una petició expressa de les entitats asseguradores, interessades en que els seus joves professionals “no actuaris” rebin una formació tècnica en els aspectes fonamentals de Solvència II, que els permeti assumir els coneixements necessaris per a l’exercici de les seves funcions (finances, comptabilitat, auditoria, control de gestió, etc.) amb més rapidesa i consistència.

En el curs, de 16 hores, es van analitzar els fonaments de Solvència II i de la gestió de riscos, les metodologies per a la quantificació dels requeriments de capital, el càlcul de les provisions tècniques sota criteris de Solvència II, els requeriments en matèria de sistema de govern de les entitats asseguradores, la gestió de l’ORSA, la funció actuarial, l’auditoria interna i els requeriments d’informació externa (QRT’S, SCFR, etc.), entre altres.

Van assistir al curs 6 persones.

9. Aplicacions pràctiques de la NIIF 17.

21 i 22 de maig de 2019.

Sr. Diego Nieto i Sr. Miguel Ángel Merino (Mazars), Sr. Albert de Paz i Sr. Juan Jesús Marín (Management Solutions).

En el curs, de 16 hores de durada i que es va dur a terme a la seu de MGS, es van abordar els aspectes fonamentals dels nous estàndards comptables NIIF 17 per a la valoració dels contractes d’assegurances, que es preveu entraran en vigor l’any 2022, amb importants impactes en diferents àmbits de les entitats asseguradores:

Aplicacions pràctiques de la NIIF 17

  • En la gestió de les dades, ja que els nous principis implicaran una major granularitat de càlcul, que exigirà un major control i govern de la qualitat de dades.
  • En la tecnologia, ja que els repositoris i motors de càlcul han de ser adaptats, incorporant components per a nous càlculs i requeriments.
  • En el negoci, ja que la gestió del negoci es veurà impactada en la mesura que es relaciona amb les provisions tècniques.
  • En el govern corporatiu i processos, ja que la comptabilitat actual haurà de ser revisada i adaptada a la nova normativa.

El curs va ser impartit per Diego Nieto i Miguel Ángel Merino (Mazars) i per Albert De Paz i Juan Jesús Marín (Management Solutions). Va ser coordinat per Emilio Vicente (MGS Assegurances). Tots ells professionals amb una dilatada experiència professional i docent.

Van assistir a la Jornada 22 persones.

10. Provisió d’assegurances de vida: metodologies de càlcul.

3 de juny de 2019.

Sr. Piero Bacigalupo (Milliman).

Provisió d’assegurances de vida: metodologies de càlcul

A la Jornada es va abordar en profunditat les diferents metodologies utilitzades per les entitats asseguradores per a la valoració de les provisions d’assegurances de vida: la provisió tècnica, la provisió comptable i la provisió “best estimate”, utilitzada per al càlcul del balanç econòmic en l’entorn de Solvència II.

Addicionalment, les entitats asseguradores aborden els efectes de la norma comptable IRFS17, que entrarà en vigor l’any 2022 i que incorpora canvis substancials en la comptabilització de les provisions de les assegurances.

Les diferents metodologies tenen impactes molt importants en el càlcul de les provisions de les assegurances de vida, que en el nostre mercat s’aproximen als 200.000 milions d’euros, cosa que afecta a la seva vegada al balanç, patrimoni i als resultats de les entitats asseguradores.

El curs va ser impartit per Piero Bacigalupo, actuari per la Universitat Carlos III de Madrid i Mànager de l’oficina de Milliman a Madrid.

Van assistir a la Jornada 23 persones.

11. Cursos R: Gràfics.

6 i 7 de juny de 2019.

Sr. Francesc Vallvé.

R es caracteritza per la seva potència de visualització. Es poden utilitzar diferents llibreries per crear els gràfics que millor representin les nostres dades i crear informes o quadres de comandament que aportin informació. Els gràfics requereixen d'una sintaxi pròpia que s'ha de conèixer per crear gràfics amb agilitat.

Cursos R

En aquest tercer curs es van tractar els següents conceptes:

- Repàs de coneixements
- Gràfics base de R
- Ggplot2
- Gràfics dinàmics

Van assistir al curs un total de 9 persones.

12. Gestió d’actius i passius (ALM) en entitats asseguradores.

19 de juny de 2019.

Sr. Rafael García, Sr. Jordi Payés i Sr. Enrique Abuín (Serfiex).

Gestió d’actius i passius (ALM) en entitats asseguradores

Les entitats asseguradores de vida garanteixen tipus d’interès a llarg termini en les seves pòlisses, per exemple en les rendes vitalícies. Per a això, prèviament han de dur a terme inversions a tipus d’interès superiors i terminis similars als compromisos, per reduir els seus riscos.

La gestió ALM permet minimitzar els riscos derivats de les variacions dels tipus d’interès, que afecten el valor dels passius (assegurances) i al valor dels actius (inversions afectes).

A conseqüència de l’entorn de baixos tipus d’interès en el qual ens trobem des de fa molts anys, una de les principals preocupacions de les entitats asseguradores és la de dur a terme una adequada gestió dels seus actius i passius (ALM), que permeti minimitzar l’impacte en les seves provisions i fons propis derivats del descompte de fluxos d’ingressos (primes i rendiments de les inversions) i despeses (prestacions i despeses), previstos en les seves assegurances sota els criteris de Solvència II i de la futura normativa comptable IFRS 17.

Van assistir a la Jornada un total de 8 persones.

13. La protecció de dades en les entitats asseguradores.

27 de juny de 2019.

Sr. Albert Agustinoy i Sr. Jorge Monclús (Cuatrecasas).

La protecció de dades en les entitats asseguradores.

El nou Reglament de Protecció de Dades (RGPD), en vigor des de maig de 2018, i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i garantia de drets digitals, defineixen el nou marc en el que les entitats asseguradores han de complir en l’àmbit de la privacitat de les dades.

Les entitats treballen en l’aplicació de la nova normativa, la qual cosa ha obligat a la revisió dels seus procediments i documentació per a la recollida i el tractament de les dades, cada vegada més complexos per la creixent importància dels canals digitals, que diversifiquen l’origen de la informació i dificulten el seu control.

En la conferència es van analitzar els criteris de les autoritats comunitàries i nacionals respecte el nou marc regulador. També es va posar de manifest que la informació i les dades són els principals actius de les entitats asseguradores, per la qual cosa han de parar molta atenció al seu tractament i protecció.

Es va parlar de l’especial risc que suposa per a les entitats el tractament de dades de salut dels assegurats, especialment protegides.

Finalment, van comentar que un dels principals actius d’una entitat asseguradora és la seva Reputació, i que una inadequada gestió de les dades pot atemptar contra ella i comprometre el futur de l’entitat, en cas de fallida de la confiança dels seus assegurats.

Van assistir a la conferència un total de 31 persones.

Resum de les activitats en matèria de formació del primer semestre 2019.

Resum activitats de formació del primer semestre 2019

Serfiex risk management

crèdits

ADC21. Col·legi d'Actuaris de Catalunya, Septiembre 2018
ADC21. Col·legi d'Actuaris de Catalunya, Setembre 2019

Director
Emilio Vicente Molero

Consell de redacció
Jordi Celma Sanz
Xavier Colominas García
Xavier Gómez Naches
Anna Labayen Cervera
Aleix Olegario Surroca

Disseny i maquetació
Icstece_ comunicació i marca
www.icstece.com

Col·legi d’Actuaris de Catalunya

President
Miquel Viñals Fusté
Vicepresident
Xavier Plana Marcos
Secretaria
Marisa Galán Camino
Tresorera
Clara Armengol Vivas
Vocal President Secció Formació i Investigació
Isidre Martínez Ivars
Vocal President Secció Professional
Francisco Durán Lorenzo
Vocal President Secció Relacions Institucionals
Xavier Gómez Naches

Gerència
Joaquim Celma Bueso
jcelma@actuaris.org
Administració
Rosa María Felipe Checa
actuaris@actuaris.org


Col·legi d'Actuaris de Catalunya
Via Laietana, 34 4 planta
08003 Barcelona
+34 933 190 818
actuaris@actuaris.org
www.actuaris.org

Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol article sense prèvia autorització del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.

Els conceptes i formules expressats a cada article són únicament responsabilitat de l’autor.

protectors

pa01

Agrupació Allianz Alter Mutua

pa01a

Arag Area XXI BanSabadell Vida

pa02

BBVA Seguros BDO Caja Ingenieros

pa03

Catalana Occidente Clínicum CPPS

pa04

Cuatrecasas DAS Deloitte

pa05

Ernst & Young Fiatc Garrigues

pa06

Generalitat de Catalunya KPMG Guy Carpenter

pa07

Management Solutions Mazars MGS

pa08

Milliman Mutua de Propietarios Mutual Medica

pa09

Nacional de Reaseguros PM Mallorquina RGA

pa10

SAS Scor The Arts & Science of Risk Serfiex

pa11

Vida Caixa Willis Towers Watson Zurich